"Thalassa" coneix els científics de la base europea de l'Antàrtida
L'estació Concordia descansa sobre un territori hostil, sense sol i castigat per temperatures extremes, on alguns apassionats de la ciència treballen com a voluntaris.
Divendres a la nit, "Thalassa", el programa del mar, presenta els següents reportatges:
Concordia, la conquesta del sud
Coneixerem la primera i única base europea a l'Antàrtida. Es tracta de l'estació científica Concordia. Els científics que hi treballen són voluntaris. Els acompanyem en el trajecte fins a aquesta base situada en un dels llocs més hostils i apartats del planeta. Una aventura que comença en vaixell i continua en helicòpter i en camió per, finalment, hivernar durant deu mesos en uns quants metres quadrats enmig de l'Antàrtida. Quatre mesos sense sol. Vuitanta sota zero. Hi havia pocs candidats. Coneguem-los.
El cargol punxenc (Rumbo Sur Produccions)
Aquest mol·lusc és el cargol més abundant i conegut de les nostres costes. Actualment, omple els plats de la gastronomia catalana. Però, antigament, va tenir un gran valor econòmic perquè s'utilitzava en la producció del tint de porpra. El simbolisme d'aquest color en la indumentària va constituir un factor important de distinció social i de prestigi, que va anar desapareixent mica en mica al llarg de l'edat mitjana. Un dels factors decisius va ser la sobreexplotació dels cargols. Descobrim com era el procés d'elaboració de la tinta a partir d'aquest cargol que, avui dia, torna a estar amenaçat, aquesta vegada per l'explotació gastronòmica.
Concordia, la conquesta del sud
Coneixerem la primera i única base europea a l'Antàrtida. Es tracta de l'estació científica Concordia. Els científics que hi treballen són voluntaris. Els acompanyem en el trajecte fins a aquesta base situada en un dels llocs més hostils i apartats del planeta. Una aventura que comença en vaixell i continua en helicòpter i en camió per, finalment, hivernar durant deu mesos en uns quants metres quadrats enmig de l'Antàrtida. Quatre mesos sense sol. Vuitanta sota zero. Hi havia pocs candidats. Coneguem-los.
El cargol punxenc (Rumbo Sur Produccions)
Aquest mol·lusc és el cargol més abundant i conegut de les nostres costes. Actualment, omple els plats de la gastronomia catalana. Però, antigament, va tenir un gran valor econòmic perquè s'utilitzava en la producció del tint de porpra. El simbolisme d'aquest color en la indumentària va constituir un factor important de distinció social i de prestigi, que va anar desapareixent mica en mica al llarg de l'edat mitjana. Un dels factors decisius va ser la sobreexplotació dels cargols. Descobrim com era el procés d'elaboració de la tinta a partir d'aquest cargol que, avui dia, torna a estar amenaçat, aquesta vegada per l'explotació gastronòmica.
