"Veïns en lluita", a "L'Europa rebel", dimarts a la nit
Dimarts a la nit, el 33 emet el capítol de "L'Europa rebel" dedicat a la lluita veïnal que es va dur a terme a partir dels anys cinquanta del segle passat, quan milers d'immigrants espanyols es van amuntegar als afores de les grans ciutats de Catalunya en pisos de condicions pèssimes.
La lluita veïnal és probablement una de les més generoses, i també de les més anònimes. La sèrie documental del 33, "L'Europa rebel", emet dimarts a la nit "Veïns en lluita", un programa que recupera els orígens d'un dels moviments col·lectius menys coneguts i, tanmateix, més importants de la història recent de Catalunya.
Ja fa més de quaranta anys que van sorgir les primeres associacions de veïns de Catalunya. En plena dictadura del general Francisco Franco, van ser escoles de democràcia i participació ciutadana. Els veïns que en van formar part havien emigrat de les zones rurals més pobres d'Espanya. A la segona meitat del segle XX, es va produir a Espanya un èxode rural sense precedents, el més important d'Europa els anys seixanta. La població se n'anava a les ciutats d'altres zones més industrialitzades, dins i fora del país. Catalunya era una àrea pròspera econòmicament i una gran receptora d'immigració. Molts nouvinguts es van instal·lar als afores de les grans ciutats, en pisos construïts sota el signe de l'explotació obrera i l'especulació urbanística. En molts casos, els treballadors es van fer ells mateixos les cases, en barris que no tenien els equipaments, les infraestructures i les condicions d'habitabilitat mínimes per tenir una vida digna. Els veïns es van començar a associar per exigir als ajuntaments béns tan bàsics com semàfors, ambulatoris, escoles o un servei d'autobusos. Aconseguir cadascuna d'aquestes coses va costar, en alguns casos, mesos de mobilitzacions, multes i detencions. Amb la dictadura, la lluita veïnal estava prohibida, era clandestina i perillosa. Reunir-se o manifestar-se es considerava un delicte. El règim franquista la perseguia i hi exercia una forta repressió.
El programa ha reunit alguns dels protagonistes del moviment veïnal. En una sala de projecció miren un documental en què ells en són els protagonistes. Expliquen, amb altres companys, les reivindicacions que van portar a terme al seu barri.
Un autobús al barri de Bonavista, Tarragona. Els habitants del barri de Bonavista, situat a quatre quilòmetres de Tarragona, van fer un boicot a la línia d'autobusos per queixar-se del mal servei i l'augment de preus dels bitllets.
Un semàfor a Nou Barris, Barcelona. Els veïns van decidir tallar la circulació com a mesura de pressió a l'Ajuntament, perquè posés un semàfor en un encreuament on hi havia molts accidents i atropellaments, alguns de mortals.
Un ambulatori a Santa Coloma de Gramenet. En aquesta població a tocar de Barcelona, els veïns es van manifestar per reclamar un nou ambulatori per a la ciutat.
Una escola a Ca N'Anglada, Terrassa En aquest barri de Terrassa, una ciutat industrial situada a trenta quilòmetres de Barcelona, els veïns van reclamar una escola pública per als nens, perquè no estaven escolaritzats.
Al final de la projecció del documental, els protagonistes fan un balanç de com va evolucionar el moviment veïnal amb l'arribada de la democràcia, a finals dels anys setanta. També apunten quins són els reptes i les línies de futur de les associacions de veïns en l'actualitat: adaptar-se a les noves necessitats, que són les dels joves i els immigrants.
Així arrenca la darrera història del programa: Pardinyes, Lleida, un barri de tothom. Ja fa molt de temps que els veïns de Pardinyes van decidir acollir els immigrants amb dignitat, i afavorir el mutu respecte i col·laboració seria una de les prioritats de la seva associació. Els veïns de Pardinyes han desenvolupat un programa d'acolliment i integració per als nous immigrants.
