Vicent Arlandís: "La família és l'origen de les felicitats i també de tots els traumes i misèries"
Vicent Arlandís és el creador i director de la sèrie d'animació "Família.cat" que oferirem en exclusiva per internet. Hem parlat amb ell de les seves criatures, els Puig-Martínez, una família de classe mitjana catalana que sota l'aparença de normalitat amaga humor i corrosió.
Cada dilluns a les 22.00 estrenarem un nou capítol de "Família.cat" al web de la sèrìe. Hem parlat amb el seu creador, el Vicent Arlandís, autor també de les sèries d'animació "240, el nen clònic" i "Benvinguts a Patatamón!"
Per què vas triar la família com a eix argumental?
Fins ara havia tractat de ser innovador pel que fa al format de les meves sèries, com ara "240, El Nen Clònic" o "Benvingtus a Patatamón".
"Família.cat" respon tanmateix a un format d'animació molt tradicional, sobre tot als Estats Units ("family comedy sitcom"), però inexplorat a casa nostra. I ja era hora d'atrevir-se a abordar aquest format des d'una perspectiva catalana, no¿? ,-) I ben mirat, optar per la família com a eix argumental és una eina amb tot d'avantatges. D'una banda, l'espectador se sent immediatament identificat perquè, és clar, qui més qui menys ha nascut en una família. I la família, ja se sap: és l'alfa i l'omega, l'origen de totes les felicitats i també de tots els traumes i misèries que arrossegarem al llarg de la nostra vida. En això Freud tenia tota la raó. Quina millor teràpia doncs, que riure's una estona dels petits desgavells quotidians dels Puig Martínez, una família "típica i normal' amb la que segurament molts s'hi sentiran d'alguna forma identificats?
D'altra banda, la família representa un petit "zoo de vidre", on es fan efectius tots els grans macrocanvis que les societats de començament del segles XXI pateixen. És una bona excusa per fer un retrat satíric de com afecten el nostre dia a dia qüestions com ara la crisi econòmica, les noves tecnologies, l'abisme generacional, la globalització...
Com és la família Puig Martínez? Sou molt cruels amb la idea de la família típica de classe mitjana?
Els Puig-Martínez responen al que seria una estructura familiar que tothom entén com a ideal: papa, mama, nen, nena. I àvia!
I com en qualsevol família, tot i que la façana llueix resplendent, la corrosió actua oculta a la llum del dia. D'entrada, els Puig-Martínez són un matriarcat. Una realitat d'altra banda força abundosa en la pràctica. Diguem-ne que bàsicament, la Marta (la mare i excel.lent dentista), que és molt controladora i perfeccionista, lluita continuament per aconseguir una família ideal, gairebé de postaleta. Per contra les forces centrípetes de la resta dels integrants dels Puig-Martínez no deixen d'actuar: El Quim no acaba de respondre al paper ideal de figura paterna; el Siset, el petit, és emocionalment apàtic, mentre que la Cris, la nena, és tot el contrari; I per acabar-ho d'adobar, l'àvia Conxita, la mare de la Marta, és un element incontrolable, gairebé subversiu, que dinamita tots els esforços de la Marta per aconseguir la "família ideal'.
Dit això, és cert que de vegades som sarcàstics i de mala llet no en falta, però francament, penso que no hem estat gens cruels amb el model familiar clàssic que els Puig-Matínez representen. Més aviat tot el contrari: la realitat sol ser més contundent. En el cas de "Familia.cat" el missatge que resta al capdavall és sempre positiu. Davant un eventual conflicte familiar, l'equilibri sempre torna, de la mà de l'afecte sincer, i l'acceptació en última instància de la forma de ser de cadascun dels integrants de la família. I és que segurament no pot ser d'altra manera!
De quina família de ficció ets personalment més fan? D'"Els Simpson", de "Modern family", de...?
Bé, si parlem d'animació, sento debilitat per "King of the Hill", i també per "SouthPark". Jo em sento fonamentalment europeu, però val a dir que els americans són únics a l'hora de convertir la contracultura en un producte per a tota (o gairebé tota) la família, en un fenomen popular i rendible. N'hem d'aprendre encara molt. I una sèrie que aquí no s'ha estrenat encara, però que a mi em fa molta gràcia: "Problem Solvers". Si és que d'això s'en pot dir "família", que jo crec que sí, definitivament. Ara bé, a risc de semblar petulant, confesso que les meves famílies predilectes són les del cinema europeu més colpidor: "Fanny y Alexander", Ordet, i d'aquest pal! ,-)
Les sèries d'animació per adults han de lluitar contra molts prejudicis? Molta gent segueix pensant que són productes per a nens? O fins i tot per a freakies! A qui va dirigida "Familia.cat"?
Efectivament, l'animació per a adults va començar paradoxalment com un fet gairebé contracultural i alternatiu.Tanmateix, l'extraòrdinaria maquinària audiovisual americana, va transformar aquest nou gènere en un format absolutament popular i exitós, també a la resta del món.
No cal que recordem sèries tan populars també a Catalunya com ara "Els Simpsons", "South Park", "King Of The Hill", etc.
Tanmateix, la producció d'animació per adults a Europa és realment escassa . Val a dir que malgrat això TV3 ha fet un gran esforç en aquest sentit. Curiosament, en aquesta banda del món els productors i canals de televisió continuen considerant l'animació com a gènere per a nens, fins i tot amb finalitats pedagògiques. Però això és només una part de la veritat. I la resta és prejudici. L'animació no és més que un format més, tan vàlid com qualsevol altre per contar històries de qualsevol mena.
I els americans, tot i el seu puritanisme, assumeixen molts més riscos que no pas els europeus i per això lideren el mercat. Per què "Plats Bruts"o Andreu Buenafuente poden aparèixer en "prime time"? Per què "Els Simpons" o"Family Guy" - sèries americanes- es poden emetre a Europa en "prime time" i ser un èxit? I perquè tanmateix aquí continuem considerant l'animació per adults com un producte encara gairebé contracultural? Al meu parer, l'audiència està absolutament preparada per tal d'assimilar l'animació per a adults feta a Catalunya o Europa, fins i tot a "prime time" i de manera popular. El quid de la questió no és "animació per adults sí o no", sínó fer productes innovadors, atractius, i promocionar-los adequadament. "Familia.cat", a diferència de, per exemple, "240", és una sèrie d'humor blanc, al meu parer susceptible de ser emesa en "prime time". Òbviament, caldria superar prejudicis, és qüestió de temps i de seguir insistint. ,-)
El look de familia.cat és bastant diferent a altres creacions teves com El nen clònic o Patatamón... Quina ha sigut l'evolució de la línia gràfica?
Tot i que "Familia.cat" respon, diguem-ne, al meu "registre de dibuix més ensucrat', és cert que suposa un endolciment de la línia gràfica en relació per exemple a "240 El Nen Clònic". El fet que l'embolcall sigui més dolç, et permet jugar amb la sàtira sense que el resultat resulti agressiu, sinó tot el contrari. De fet, aquest embolcall dolç és per ell mateix una ironia: vol reflectir un món familiar gairebé perfecte, idíl·lic, com d'anunci de promoció de xalets adossats paradisíacs. Però la realitat que hi ha sota és una altra. La idea era fer un producte formalment més assumible per un "target" més gran, fins i tot familiar i de "prime time", com comentava abans, sense per això haver de renunciar a un reref
Per què vas triar la família com a eix argumental?
Fins ara havia tractat de ser innovador pel que fa al format de les meves sèries, com ara "240, El Nen Clònic" o "Benvingtus a Patatamón".
"Família.cat" respon tanmateix a un format d'animació molt tradicional, sobre tot als Estats Units ("family comedy sitcom"), però inexplorat a casa nostra. I ja era hora d'atrevir-se a abordar aquest format des d'una perspectiva catalana, no¿? ,-) I ben mirat, optar per la família com a eix argumental és una eina amb tot d'avantatges. D'una banda, l'espectador se sent immediatament identificat perquè, és clar, qui més qui menys ha nascut en una família. I la família, ja se sap: és l'alfa i l'omega, l'origen de totes les felicitats i també de tots els traumes i misèries que arrossegarem al llarg de la nostra vida. En això Freud tenia tota la raó. Quina millor teràpia doncs, que riure's una estona dels petits desgavells quotidians dels Puig Martínez, una família "típica i normal' amb la que segurament molts s'hi sentiran d'alguna forma identificats?
D'altra banda, la família representa un petit "zoo de vidre", on es fan efectius tots els grans macrocanvis que les societats de començament del segles XXI pateixen. És una bona excusa per fer un retrat satíric de com afecten el nostre dia a dia qüestions com ara la crisi econòmica, les noves tecnologies, l'abisme generacional, la globalització...
Com és la família Puig Martínez? Sou molt cruels amb la idea de la família típica de classe mitjana?
Els Puig-Martínez responen al que seria una estructura familiar que tothom entén com a ideal: papa, mama, nen, nena. I àvia!
I com en qualsevol família, tot i que la façana llueix resplendent, la corrosió actua oculta a la llum del dia. D'entrada, els Puig-Martínez són un matriarcat. Una realitat d'altra banda força abundosa en la pràctica. Diguem-ne que bàsicament, la Marta (la mare i excel.lent dentista), que és molt controladora i perfeccionista, lluita continuament per aconseguir una família ideal, gairebé de postaleta. Per contra les forces centrípetes de la resta dels integrants dels Puig-Martínez no deixen d'actuar: El Quim no acaba de respondre al paper ideal de figura paterna; el Siset, el petit, és emocionalment apàtic, mentre que la Cris, la nena, és tot el contrari; I per acabar-ho d'adobar, l'àvia Conxita, la mare de la Marta, és un element incontrolable, gairebé subversiu, que dinamita tots els esforços de la Marta per aconseguir la "família ideal'.
Dit això, és cert que de vegades som sarcàstics i de mala llet no en falta, però francament, penso que no hem estat gens cruels amb el model familiar clàssic que els Puig-Matínez representen. Més aviat tot el contrari: la realitat sol ser més contundent. En el cas de "Familia.cat" el missatge que resta al capdavall és sempre positiu. Davant un eventual conflicte familiar, l'equilibri sempre torna, de la mà de l'afecte sincer, i l'acceptació en última instància de la forma de ser de cadascun dels integrants de la família. I és que segurament no pot ser d'altra manera!
De quina família de ficció ets personalment més fan? D'"Els Simpson", de "Modern family", de...?
Bé, si parlem d'animació, sento debilitat per "King of the Hill", i també per "SouthPark". Jo em sento fonamentalment europeu, però val a dir que els americans són únics a l'hora de convertir la contracultura en un producte per a tota (o gairebé tota) la família, en un fenomen popular i rendible. N'hem d'aprendre encara molt. I una sèrie que aquí no s'ha estrenat encara, però que a mi em fa molta gràcia: "Problem Solvers". Si és que d'això s'en pot dir "família", que jo crec que sí, definitivament. Ara bé, a risc de semblar petulant, confesso que les meves famílies predilectes són les del cinema europeu més colpidor: "Fanny y Alexander", Ordet, i d'aquest pal! ,-)
Les sèries d'animació per adults han de lluitar contra molts prejudicis? Molta gent segueix pensant que són productes per a nens? O fins i tot per a freakies! A qui va dirigida "Familia.cat"?
Efectivament, l'animació per a adults va començar paradoxalment com un fet gairebé contracultural i alternatiu.Tanmateix, l'extraòrdinaria maquinària audiovisual americana, va transformar aquest nou gènere en un format absolutament popular i exitós, també a la resta del món.
No cal que recordem sèries tan populars també a Catalunya com ara "Els Simpsons", "South Park", "King Of The Hill", etc.
Tanmateix, la producció d'animació per adults a Europa és realment escassa . Val a dir que malgrat això TV3 ha fet un gran esforç en aquest sentit. Curiosament, en aquesta banda del món els productors i canals de televisió continuen considerant l'animació com a gènere per a nens, fins i tot amb finalitats pedagògiques. Però això és només una part de la veritat. I la resta és prejudici. L'animació no és més que un format més, tan vàlid com qualsevol altre per contar històries de qualsevol mena.
I els americans, tot i el seu puritanisme, assumeixen molts més riscos que no pas els europeus i per això lideren el mercat. Per què "Plats Bruts"o Andreu Buenafuente poden aparèixer en "prime time"? Per què "Els Simpons" o"Family Guy" - sèries americanes- es poden emetre a Europa en "prime time" i ser un èxit? I perquè tanmateix aquí continuem considerant l'animació per adults com un producte encara gairebé contracultural? Al meu parer, l'audiència està absolutament preparada per tal d'assimilar l'animació per a adults feta a Catalunya o Europa, fins i tot a "prime time" i de manera popular. El quid de la questió no és "animació per adults sí o no", sínó fer productes innovadors, atractius, i promocionar-los adequadament. "Familia.cat", a diferència de, per exemple, "240", és una sèrie d'humor blanc, al meu parer susceptible de ser emesa en "prime time". Òbviament, caldria superar prejudicis, és qüestió de temps i de seguir insistint. ,-)
El look de familia.cat és bastant diferent a altres creacions teves com El nen clònic o Patatamón... Quina ha sigut l'evolució de la línia gràfica?
Tot i que "Familia.cat" respon, diguem-ne, al meu "registre de dibuix més ensucrat', és cert que suposa un endolciment de la línia gràfica en relació per exemple a "240 El Nen Clònic". El fet que l'embolcall sigui més dolç, et permet jugar amb la sàtira sense que el resultat resulti agressiu, sinó tot el contrari. De fet, aquest embolcall dolç és per ell mateix una ironia: vol reflectir un món familiar gairebé perfecte, idíl·lic, com d'anunci de promoció de xalets adossats paradisíacs. Però la realitat que hi ha sota és una altra. La idea era fer un producte formalment més assumible per un "target" més gran, fins i tot familiar i de "prime time", com comentava abans, sense per això haver de renunciar a un reref
