Viure a cop de rock
Un documental que reflexiona sobre el que va significar per a molts catalans l'esclat del rock en la llengua del país.
El documental "Viure a cop de rock" és una reflexió sobre el que va significar per a molts catalans l'esclat del rock en la llengua del país. Prenent com a "leitmotiv" la preparació i estrena del musical "Cop de Rock" que ha creat la companyia de teatre Dagoll Dagom a partir de les cançons més populars de l'era daurada del rock català, el fil argumental el construeixen un seguit de sentiments viscuts i records de diversos testimonis que demostren l'impacte emocional que va tenir en la seva vida aquella música.
D'antics fans a nous seguidors, passant per músics famosos i gent anònima, personatges a qui el rock català els va canviar la vida, privada i professional… En definitiva, catalans que parlen del rock català com una música que va anar més enllà d'una estètica.
El musical "Cop de Rock" de Dagoll Dagom ha tornat a l'actualitat l'era daurada del rock català partint d'aquelles cançons que, més enllà del valor artístic, van connectar ben endins de l'ànima del poble. Els actors, els adaptadors de la música i el mateix director del musical, Joan Lluis Bozzo, confessen que en aquestes cançons hi guarden records i emocions viscudes, sovint molt íntimes, i que fan que aquest espectacle sigui per ells molt més que una feina. Els hi va l'ànima.
El documental "Viure a cop de rock" recull els vincles sentimentals dels implicats en el musical "Cop de Rock" amb el rock català, com a punt de partida per descobrir històries viscudes, anècdotes i sentiments dels protagonistes del moviment: sis músics (Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Pep Sala, Natxo Gossos i Jesús Rovira i Salva Roncero de Lax'n'Busto), i sis testimonis de gent anònima a qui el rock català els ha canviat d'una manera o altra la vida. Tots ells intenten explicar què és el que fa que la música composada per uns tingui aquesta propietat de contenir les emocions dels altres.
En definitiva, un document que confirma que, més que un art o una estètica, la màgia d'aquelles cançons va raure en la capacitat de contagiar l'emoció que contenien.
D'antics fans a nous seguidors, passant per músics famosos i gent anònima, personatges a qui el rock català els va canviar la vida, privada i professional… En definitiva, catalans que parlen del rock català com una música que va anar més enllà d'una estètica.
El musical "Cop de Rock" de Dagoll Dagom ha tornat a l'actualitat l'era daurada del rock català partint d'aquelles cançons que, més enllà del valor artístic, van connectar ben endins de l'ànima del poble. Els actors, els adaptadors de la música i el mateix director del musical, Joan Lluis Bozzo, confessen que en aquestes cançons hi guarden records i emocions viscudes, sovint molt íntimes, i que fan que aquest espectacle sigui per ells molt més que una feina. Els hi va l'ànima.
El documental "Viure a cop de rock" recull els vincles sentimentals dels implicats en el musical "Cop de Rock" amb el rock català, com a punt de partida per descobrir històries viscudes, anècdotes i sentiments dels protagonistes del moviment: sis músics (Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Pep Sala, Natxo Gossos i Jesús Rovira i Salva Roncero de Lax'n'Busto), i sis testimonis de gent anònima a qui el rock català els ha canviat d'una manera o altra la vida. Tots ells intenten explicar què és el que fa que la música composada per uns tingui aquesta propietat de contenir les emocions dels altres.
En definitiva, un document que confirma que, més que un art o una estètica, la màgia d'aquelles cançons va raure en la capacitat de contagiar l'emoció que contenien.
