La puntualitat no sempre és la norma. Tampoc a la justícia. O encara menys a la justícia; no ho sé. Hora de començar el judici: les deu del matí. A les onze, el secretari judicial encara camina amunt i avall
L'agent immobiliari de Tarragona, Ramón Franch, culpable d'homicidi El jurat popular ha emès veredicte de culpabilitat, serà la base de la sentència que ha de redactar el magistrat
S'esperava -el Gilson- en uns bancs que hi ha davant de l'Audiència de Barcelona, al cap de poc més de mitja hora havia d'estar davant del magistrat. Matava
Gilson Bolívar va ser condemnat a tretze anys i mig de presó per l'homicidi d'Anita Castro, una menor d'edat amb qui tenia amistat i que havia refusat
La temperatura s'apropava més als 40 graus que als 30 i ella portava un gorro blau de llana. Potser ni ho sabia, que se l'havia posat, perquè no estava per adonar-se'n de minúcies
Este blog no dicta sentències, tot i que segueix els judicis i tafaneja pels jutjats. Entra a la presó a conversar amb funcionaris i interns. A judici posa de manifest els indicis de criminalitat en homicidis o assassinats, o també en casos de corrupció, i els analitza amb el mateix compromís i respecte que un jurat popular valora les proves. No deixa passar la violència de gènere, ni tampoc les desaparicions d'àmbit criminal, en què l'autora és pionera i especialista. Però també posa de relleu els detalls que passen desapercebuts en l'actualitat. És el còctel del periodisme criminològic, que remena sumaris, observa els entorns i rellegeix atestats policials alhora que fulleja les lleis i les normes; és el blog de la periodista de TV3 Fàtima Llambrich.
