"Fuego" guanya dos premis en dos certàmens diferents
L'últim llargmetratge de Luis Marías "Fuego" s'ha endut dos premis del públic aquest cap de setmana, un a la 52a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón i l'altre al Festival Cibra del Cine y la Palabra de Toledo.
"Fuego" és una història de vides encreuades de dues famílies que han sigut víctimes de la violència terrorista des de posicions vitals molt diferents: la de la víctima i la dels familiars del terrorista que ha col·locat l'artefacte explosiu. La pel·lícula es va gravar al març i a l'abril al País Basc i gira al voltant del fet que un policia perd la seva dona en un atemptat i la filla queda malferida, però també ens planteja la realitat de la dona i el fill de l'etarra que ha col·locat la bomba i que és a la presó. El títol reflecteix les ganes de venjança de la víctima, una venjança que s'encén com un foc perillós i descontrolat, amb un final incert. "Fuego" no parla de política, parla de personatges que han patit i del futur que els espera. La violència terrorista sembla que ha arribat a la fi, però què passa amb tots aquells que hi han quedat atrapats pel camí? És una coproducció de Tornasol Films, Historias del Tío Luis, Fausto Producciones, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i Eukal Telebista, i amb el suport de l'ICAA, el govern basc i l'Ajuntament de Bilbao.
Sinopsi:
Carlos és policia. Un dia, una bomba adossada al seu cotxe mata la seva dona i deixa sense cames l'Alba, la seva filla de 10 anys. Ell resulta il·lès. Onze anys més tard, Carlos sembla una altra persona. Viu en una altra ciutat, Barcelona, i té una altra feina en una important empresa de seguretat. D'altra banda, la seva filla sembla que ha superat aquell mal tràngol malgrat que té seqüeles en el seu dia a dia. Després d'anys de tractament psicològic, Carlos sembla que és una persona a qui la vida dóna una segona oportunitat. Res més lluny de la realitat. En el més profund del seu ésser, només hi ha lloc per a un sentiment: l'odi. El seu únic objectiu: la venjança.
Fixa tècnica i artística:
Direcció i guió: Luis Marías
Producció executiva: Gerardo Herrero, Luis Marías, Eduardo Carneros i Ramon Vidal
Intèrprets: José Coronado (Carlos), Aida Folch (Alba), Leyre Berrocal (Ohiana), Montse Mostaza (Marina), Gorka Zufiaurre (Aritz) i Jaime Adalid (Mariusz), entre d'altres
Direcció de fotografia: Pau Monràs
Música: Aritz Villodas
Sinopsi:
Carlos és policia. Un dia, una bomba adossada al seu cotxe mata la seva dona i deixa sense cames l'Alba, la seva filla de 10 anys. Ell resulta il·lès. Onze anys més tard, Carlos sembla una altra persona. Viu en una altra ciutat, Barcelona, i té una altra feina en una important empresa de seguretat. D'altra banda, la seva filla sembla que ha superat aquell mal tràngol malgrat que té seqüeles en el seu dia a dia. Després d'anys de tractament psicològic, Carlos sembla que és una persona a qui la vida dóna una segona oportunitat. Res més lluny de la realitat. En el més profund del seu ésser, només hi ha lloc per a un sentiment: l'odi. El seu únic objectiu: la venjança.
Fixa tècnica i artística:
Direcció i guió: Luis Marías
Producció executiva: Gerardo Herrero, Luis Marías, Eduardo Carneros i Ramon Vidal
Intèrprets: José Coronado (Carlos), Aida Folch (Alba), Leyre Berrocal (Ohiana), Montse Mostaza (Marina), Gorka Zufiaurre (Aritz) i Jaime Adalid (Mariusz), entre d'altres
Direcció de fotografia: Pau Monràs
Música: Aritz Villodas
