"Una pistola en cada mano" i "El muerto y ser feliz", premiades a Nantes
La 23a edició del Festival de Cine Espanyol de Nantes ha atorgat el premi Jules Verne, la màxima distinció del festival, a l'última pel·lícula de Cesc Gay, Una pistola en cada mano.
El llargmetratge és un retrat en clau de comèdia, irònic i sense compassió sobre les mancances, febleses i altres "virtuts" dels homes d'avui dia: perduts, confusos i a la recerca d'una nova identitat. Vuit homes al voltant dels 40, desconcertats i perplexos, es troben en situacions quotidianes que reflecteixen el seu conflicte principal: la crisi d'identitat masculina. La seva incapacitat per expressar el que senten provoca situacions còmiques i patètiques que deixen atònites les dones.
El llargmetratge està produït per Marta Esteban per a Imposible Films amb la participació de Televisió de Catalunya, TVE i Canal+ i el suport de l'ICEC i l'ICAA.
A més, el premi Jurat Jove va acabar a mans de Javier Rebollo amb la cinta "El muerto y ser feliz", produït per Eddie Saeta, Icónica, Lola Films, Noodles Production i Utopica, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i TVE i el suport de l'ICAA).
El film gira entorn d'un assassí a sou que s'està morint en un hospital de Buenos Aires. En el moment que el protagonista té consciència que se li acaba el temps, s'escapa de l'hospital i fuig cap al nord, travessant l'Argentina. Mentre viatja per carreteres secundàries s'acostumarà a la presència constant de la mort, en un llarg vagar que "té molt de novel·les de cavalleries", segons explica el director del film.
El llargmetratge està produït per Marta Esteban per a Imposible Films amb la participació de Televisió de Catalunya, TVE i Canal+ i el suport de l'ICEC i l'ICAA.
A més, el premi Jurat Jove va acabar a mans de Javier Rebollo amb la cinta "El muerto y ser feliz", produït per Eddie Saeta, Icónica, Lola Films, Noodles Production i Utopica, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i TVE i el suport de l'ICAA).
El film gira entorn d'un assassí a sou que s'està morint en un hospital de Buenos Aires. En el moment que el protagonista té consciència que se li acaba el temps, s'escapa de l'hospital i fuig cap al nord, travessant l'Argentina. Mentre viatja per carreteres secundàries s'acostumarà a la presència constant de la mort, en un llarg vagar que "té molt de novel·les de cavalleries", segons explica el director del film.
