"La mort de Lluís XIV" i "Oleg y las raras artes" han estat incloses al programa del Festival de Cinema de Göteborg, la segona ciutat més important de Suècia, a la costa oest del país. El festival va començar el 27 de gener i s'allargarà fins al 6 de febrer.

En la secció Visionärer s'ha programat el llargmetratge d'Albert Serra "La mort de Lluís XIV". La pel·lícula està interpretat per Jean-Pierre Léaud, premiat amb la Palma d'Or d'Honor en l'últim Festival de Canes. El film narra la mort viscuda, els últims moments abans de la fi del rei Lluís XIV fent un inventari d'allò quotidià, dels territoris progressivament esvaïts per la malaltia i el dolor (en una època sense analgèsics) que s'apodera del cos i l'esperit, dia rere dia i hora rere hora. El guió ha estat elaborat per Thierry Lounas i el director, basat en les memòries de Saint-Simon i el Marquès de Dangeau. L'1 de setembre de 1715, després de dues setmanes d'agonia pública, Lluís XIV va morir envoltat dels metges que l'assistien, la seva família, polítics i el servei. "La mort de Lluís XIV" ha estat premiada recentment amb el premi a millor actor (Jean-Pierre Léaud) i el de premi a millor fotografia (Jonathan Ricquebourg) als Premis Lumières (París) i dos premis Gaudí en la IX edició del premis de l'Acadèmia del Cinema Català, el Gaudí al millor vestuari (Nina Avramovic) i el de millor maquillatge i perruqueria (Marion Vissac i Antoine Mancini). És una producció d'Andergraun Films, Capricci Film, Rosa Filmes, i Bobi Lux, amb la col·laboració de TVC i ARTE, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El documental d'Andrés Duque "Oleg y las raras artes" ha estat seleccionat en la secció Musik Nonstop. El documental parla de la figura del compositor i pianista Oleg Nikolaevitx Karavaitxuk, que amb 89 anys, continua sent una figura controvertida i enigmàtica per a la cultura russa. Però qui és aquest home que sembla tret d'un conte de Gogol? És potser un servent del tsar Nicolau II, a qui va ser confiat el piano del palau per mantenir viu l'esperit d'altres temps? Això és el que intenta esbrinar el documental. Oleg Karavaitxuk veu com el món clàssic, un món que mira amb nostàlgia, s'esvaeix i és substituït per una societat que viu únicament per sentir-se còmoda. Aquest mestre de la improvisació ha compost al llarg de la seva vida al voltant de 200 bandes sonores de pel·lícules soviètiques. Als set anys, ja era un prodigi del piano. Protegit per Stalin, va ser posteriorment censurat i silenciat pel règim fins als anys 80, silenci que Karavaitxuk ha recopilat en quadernets durant molts anys. Oleg és l'únic compositor a Rússia que entra a l'Hermitage per tocar el piano imperial i compon, o com diu, deixa que la música flueixi al seu cap per després interpretar-la. Per Karavaitxuk, "tot instrument musical ha d'explicar la seva història. La història de Rússia està en cada nota d'aquest piano". Karavaitxuk desafia, amb el seu art, la identitat del seu país transformant-se i reinventant-se a cada instant. És una producció d'Intropía Media, Estudi Playtime i Lluís Miñarro amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.