"La millor opció", una coproducció de Televisió de Catalunya que parla de la identitat
El delta de l'Ebre ha estat l'escenari de la primera pel·lícula de ficció d'Òscar Pérez
"La millor opció" és la primera incursió en el món de ficció d'Òscar Pérez, director del documental "El tram final" amb què va guanyar el premi a millor direcció de documentals en l'última edició del Festival de Màlaga amb aquest projecte.
La pel·lícula té com a tema central la identitat, la infància robada i el desarrelament; una història marcada per la vulnerabilitat física i moral dels seus personatges. Està basada en la història real de Koteb Maielainin Wadha, un noi saharaui que vivia en un camp de refugiats i que ha estat acollit des de fa temps per una família catalana. Segons explica Òscar Pérez, "vaig pensar que la vida de Koteb era una molt bona història per passar al cinema tot el bagatge que duia". Koteb es retroba amb la seva família i amb el seu passat arran d'una malaltia greu. Aquest retrobament no és fàcil, i fa que el noi se senti atrapat enmig de dues cultures sense saber realment quin és el seu encaix.
El càsting està format per actors professionals i per altre que no ho són perquè en la pel·lícula hi ha molta gent del territori que té petits papers, cosa que la fa més real. L'accent del delta també hi queda reflectit en persontages com l'encarregat de la musclera, els pares d'en Koteb, els seus amics, etc. Koteb Maelainin Wadha (Koto), que tampoc és actor, s'interpreta a si mateix. De fet, els dos únics actors professionals són Mercè Pons (mare de Koto) i Francesc Orella (pare de Koto).
El rodatge s'ha fet majoritàriament al delta de l'Ebre a partir de les localitzacions que s'han trobat. Òscar Pérez afegeix que "ens hem nodrit del territori per donar forma a la pel·lícula d'una manera dramàtica. És bonic, però alhora té unes característiques molt seves: els arrossars, la falta de muntanyes ...". És una coproducció de Getsemaní Produccions i TVC amb la participació de TVE i de l'ICEC
Sinopsi:
Koto fa deu anys que viu al delta del Ebre després d'ingressar en el programa d'acollida per a nens saharauis. Ara té una nova família catalana. Tot sembla que va bé fins que Koto es posa malalt i els metges li expliquen que necessita urgentment un trasplantament de ronyó. Lògicament , assenyalen la seva mare biològica com a possible donant. Els pares de Koto vénen a Espanya per ajudar el seu fill, però també amb la intenció de restablir la unitat familiar. I demanen a Koto que abandoni la seva família d'acollida i torni amb ells. El jove es troba atrapat entre dos mons oposats i enfrontats culturalment i emocionalment, el Sàhara i el Delta, i, al mateix temps, la infància i la maduresa. Necessita un ronyó per poder-se salvar, però el que veritablement necessita és sentir-se estimat.
Fitxa tècnica i artística:
Direcció i guió: Òscar Pérez
Producció executiva: David Gimbernat
Producció delegada TVC: Cruz Rodríguez
Intèrprets: Koteb Wadha, Mercè Pons i Francesc Orella, entre d'altres
Direcció de fotografia: Santiago Racaj
La pel·lícula té com a tema central la identitat, la infància robada i el desarrelament; una història marcada per la vulnerabilitat física i moral dels seus personatges. Està basada en la història real de Koteb Maielainin Wadha, un noi saharaui que vivia en un camp de refugiats i que ha estat acollit des de fa temps per una família catalana. Segons explica Òscar Pérez, "vaig pensar que la vida de Koteb era una molt bona història per passar al cinema tot el bagatge que duia". Koteb es retroba amb la seva família i amb el seu passat arran d'una malaltia greu. Aquest retrobament no és fàcil, i fa que el noi se senti atrapat enmig de dues cultures sense saber realment quin és el seu encaix.
El càsting està format per actors professionals i per altre que no ho són perquè en la pel·lícula hi ha molta gent del territori que té petits papers, cosa que la fa més real. L'accent del delta també hi queda reflectit en persontages com l'encarregat de la musclera, els pares d'en Koteb, els seus amics, etc. Koteb Maelainin Wadha (Koto), que tampoc és actor, s'interpreta a si mateix. De fet, els dos únics actors professionals són Mercè Pons (mare de Koto) i Francesc Orella (pare de Koto).
El rodatge s'ha fet majoritàriament al delta de l'Ebre a partir de les localitzacions que s'han trobat. Òscar Pérez afegeix que "ens hem nodrit del territori per donar forma a la pel·lícula d'una manera dramàtica. És bonic, però alhora té unes característiques molt seves: els arrossars, la falta de muntanyes ...". És una coproducció de Getsemaní Produccions i TVC amb la participació de TVE i de l'ICEC
Sinopsi:
Koto fa deu anys que viu al delta del Ebre després d'ingressar en el programa d'acollida per a nens saharauis. Ara té una nova família catalana. Tot sembla que va bé fins que Koto es posa malalt i els metges li expliquen que necessita urgentment un trasplantament de ronyó. Lògicament , assenyalen la seva mare biològica com a possible donant. Els pares de Koto vénen a Espanya per ajudar el seu fill, però també amb la intenció de restablir la unitat familiar. I demanen a Koto que abandoni la seva família d'acollida i torni amb ells. El jove es troba atrapat entre dos mons oposats i enfrontats culturalment i emocionalment, el Sàhara i el Delta, i, al mateix temps, la infància i la maduresa. Necessita un ronyó per poder-se salvar, però el que veritablement necessita és sentir-se estimat.
Fitxa tècnica i artística:
Direcció i guió: Òscar Pérez
Producció executiva: David Gimbernat
Producció delegada TVC: Cruz Rodríguez
Intèrprets: Koteb Wadha, Mercè Pons i Francesc Orella, entre d'altres
Direcció de fotografia: Santiago Racaj
