"Llops bruts" la Galícia dels nazis
L'"opera prima" de Simón Casal explica una part de la història de Galícia desconeguda: la presència de nazis a les mines de Casaio
Partint de fets reals, la pel·lícula de Simón Casal s'endinsa en l'obscura veritat que va tenir lloc a les mines de Casaio en un camp de presoners situat als pics més alts de Galícia, una zona estratègica on conflueixen tres províncies; les de Ourense, Zamora i Lleó.
Allà, 471 presoners de guerra republicans van ser obligats a extreure wolfram per commutar les seves penes. Part dels fets que explica la pel·lícula van succeir de veritat, però la història que viuen els protagonistes del film és inventada; un drama a cavall entre el gènere bèl·lic de guerrilles, el de misteri, el romàntic i el d'espies, que va passar durant la Segona Guerra Mundial. A les mines, també hi treballa gent dels pobles veïns que era contractada per fer feines de manteniment del camp. Aquesta gent, juntament amb la guerrilla que s'amagava al bosc del Teixadal i alguns presoners, van provar de boicotejar constantment els plans dels alemanys.
"Wolfram" significa en alemany "llop brut". Aquest metall també es coneix sota el nom de tungstè. És difícil de trobar perquè n'hi ha poc a la capa de la terra, però és molt preuat perquè és el metall que té el punt de fusió més elevat. Durant la Segona Guerra Mundial va ser un material estratègic i un dels productes més cobejats per fer armament, tant de la banda dels alemanys com dels aliats. L'extracció a les mines de Casaio va ser un dels pagaments que va haver de fer el règim espanyol franquista a Hitler per la participació dels nazis a la Guerra Civil espanyola.
Isak Ferriz, Marian Álvarez i Manuela Vellés duen el pes pesant de la interpretació d'aquesta història que va passar entre el 38 i el 45. La trama posa de manifest amb gran senzillesa com els habitants d'un poble petit, perdut enmig del no-res de Galícia, pot ser determinant pel destí final de la Segona Guerra Mundial. El llargmetratge de Casal s'ha rodat en escenaris naturals gallecs: les mines de Casaio, en coves abandonades, el bosc del Teixadal i en petits pobles dels voltants. És una producció de Dream Team Concept, Agallas Films, Left Field Ventures amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, Televisió de Galícia, Televisió Espanyola TV1 i de l'AGADIC (Axencia Galega das Industrias Culturais).
Sinopsi:
Mentre tot Europa patia i moria en la Segona Guerra Mundial, es creia que Espanya era neutral. Però al nord de Galícia hi havia un altre camp de batalla: les mines de Casaio on molts lluitaven per la supervivència, valent-se de l'estraperlo i la traïció. Dues germanes, veïnes de les mines que ajuden a fer tasques de manteniment del camp, viuran els moments més importants de les seves vides. Podran elles, amb l'ajuda de la guerrilla i presoners de la mina, canviar el curs de la Segona Guerra Mundial?
Fitxa tècnica i artística:
Direcció: Simón Casal
Guió: Felipe Rodríguez, Noelia del Rio, Paula Cons i Carmen Abarca
Producció executiva: Paula Cons i Jordi Mendieta
Intérprets: Isak Ferriz, Marian Álvarez, Manuela Vellés, Sam Louwyck, Pierre Kiwitt, Thomas Coumans, Ricardo de Barreiro i Xavier Deiber, entre d'altres.
Direcció de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Sergio Moure
Allà, 471 presoners de guerra republicans van ser obligats a extreure wolfram per commutar les seves penes. Part dels fets que explica la pel·lícula van succeir de veritat, però la història que viuen els protagonistes del film és inventada; un drama a cavall entre el gènere bèl·lic de guerrilles, el de misteri, el romàntic i el d'espies, que va passar durant la Segona Guerra Mundial. A les mines, també hi treballa gent dels pobles veïns que era contractada per fer feines de manteniment del camp. Aquesta gent, juntament amb la guerrilla que s'amagava al bosc del Teixadal i alguns presoners, van provar de boicotejar constantment els plans dels alemanys.
"Wolfram" significa en alemany "llop brut". Aquest metall també es coneix sota el nom de tungstè. És difícil de trobar perquè n'hi ha poc a la capa de la terra, però és molt preuat perquè és el metall que té el punt de fusió més elevat. Durant la Segona Guerra Mundial va ser un material estratègic i un dels productes més cobejats per fer armament, tant de la banda dels alemanys com dels aliats. L'extracció a les mines de Casaio va ser un dels pagaments que va haver de fer el règim espanyol franquista a Hitler per la participació dels nazis a la Guerra Civil espanyola.
Isak Ferriz, Marian Álvarez i Manuela Vellés duen el pes pesant de la interpretació d'aquesta història que va passar entre el 38 i el 45. La trama posa de manifest amb gran senzillesa com els habitants d'un poble petit, perdut enmig del no-res de Galícia, pot ser determinant pel destí final de la Segona Guerra Mundial. El llargmetratge de Casal s'ha rodat en escenaris naturals gallecs: les mines de Casaio, en coves abandonades, el bosc del Teixadal i en petits pobles dels voltants. És una producció de Dream Team Concept, Agallas Films, Left Field Ventures amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, Televisió de Galícia, Televisió Espanyola TV1 i de l'AGADIC (Axencia Galega das Industrias Culturais).
Sinopsi:
Mentre tot Europa patia i moria en la Segona Guerra Mundial, es creia que Espanya era neutral. Però al nord de Galícia hi havia un altre camp de batalla: les mines de Casaio on molts lluitaven per la supervivència, valent-se de l'estraperlo i la traïció. Dues germanes, veïnes de les mines que ajuden a fer tasques de manteniment del camp, viuran els moments més importants de les seves vides. Podran elles, amb l'ajuda de la guerrilla i presoners de la mina, canviar el curs de la Segona Guerra Mundial?
Fitxa tècnica i artística:
Direcció: Simón Casal
Guió: Felipe Rodríguez, Noelia del Rio, Paula Cons i Carmen Abarca
Producció executiva: Paula Cons i Jordi Mendieta
Intérprets: Isak Ferriz, Marian Álvarez, Manuela Vellés, Sam Louwyck, Pierre Kiwitt, Thomas Coumans, Ricardo de Barreiro i Xavier Deiber, entre d'altres.
Direcció de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Sergio Moure
