El llargmetratge és una història sobre el valor de la vida a través de la tragèdia. Una pel·lícula rodada en blanc i negre, amb actors desconeguts i amb la sensibilitat característica del director.

A diferència de molts altres directors de cinema, Rosales ha plantejat el film en blanc i negre i llum natural on es prioritzen les improvisacions i una única presa per seqüència. A més, el guió de la pel·lícula no té diàlegs. Els actors saben que l'escena té contingut dramàtic en el mateix moment de filmar-la. Tampoc no reben cap indicació sobre el que han de dir, ni com ho han de dir, o del que han de fer. Les preses no es repeteixen, ni es roda una mateixa escena o situació des d'angles diferents. Com diu Rosales: "deixo que em sorprenguin el que diuen i fan els actors. A vegades surten de camp inesperadament i el quadre queda buit. Això també val".

És una producció de Fresdeval Films, Les Productions Balthazar i Wanda Vision amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i el suport del CDA (Centre de Desenvolupament Audiovisual), el Consorci CF&TV, l'ICAA, l'ICEC, l'ICO i l'Ille-de-France. 
 
 
Sinopsi:
Oriol i Yolanda viuen a París amb les seves dues filles. Ell és arquitecte i ella professora. Durant unes vacances al delta de l'Ebre, un accident transforma les seves vides.
 
 Fitxa tècnica i artística:
 
Director: Jaime Rosales
Guió: Jaime Rosales i Enric Rufas
Producció executiva: Jaime Rosales, José María Morales i Jerôme Dopffer
Intèrprets: Yolanda Galocha (Yolanda), Oriol Roselló (Oriol), Jaume Terradas (Jaume), Laura Latorre (Laura), Alba Ros Montet (Alba) i Celia Correas (Celia)
Director de fotografia: Óscar Durán