La Lucía té una vida normal, una família com tantes altres i un marit que està més per la feina que per ella. El dia que té un accident a la dutxa, la seva vida fa un gir radical. La Lucía es queda cega i ni ella ni la seva família són capaços d'afrontar la nova situació. Ja no pot pintar com ho feia abans, té por de tot i tant el seu marit com la seva filla sembla que s'avergonyeixin de la seva discapacitat. Deprimida, la Lucía entra en una clínica de rehabilitació on coneix la Laura, la seva monitora, que l'ajuda a entendre el seu nou estat i que li desperta els sentits per percebre el món sense la necessitat d'un parell d'ulls. Malgrat la poca predisposició de la Lucía, acaba entenent que ha de ser positiva per sobreviure: o es mata o tira endavant. I opta per aprendre a viure sent cega. De la mà de la Laura aprèn a "crear" tal com abans ho feia amb la pintura, però ara treballant amb materials que pot palpar, amb els quals pot construir mòbils i petites obres d'art. Al mateix centre coneix el Casimiro, un noi que està perdent la visió i que està perdut entre el que ell vol i el que volen els altres. Recuperada, la nova Lucía torna a casa. Sembla que tots fan un esforç per ajudar-la i l'actitud de la Lucía és molt positiva. Se'n surt de pràcticament tot. Però el seu marit, el Toni, no s'acostuma a la situació. Després del suïcidi del Casimiro i del fracàs del seu matrimoni, la Lucía decideix tirar endavant tota sola: se separa i munta el seu propi taller de mòbils, amb el suport dels seus fills i de la Laura, que ha esdevingut molt més que una amiga. Producció: La Productora SA, Bausan Films i TVC Direcció: Raimon Masllorens / 90 minuts Guió: Alicia Luna i Pau Garsaball Fotografia: Mimmo Pizzigallo Música: Jordi Nogueras Intèrprets: Ana Fernández (Lucía), Pep Munné (Toni), Carolina Pfaffenbauer (Laura), Quim Gutiérrez (Casimiro), Clara Segura (Rosa) i Josep Julien (Lluís) Web oficial