S'ha estrenat "Still water"/ "Aigües tranquil·les ", de la directora japonesa Naomi Kawase
La coproducció franco-japonesa-espanyola amb col·laboració de Televisió de Catalunya "Still water"/"Aigües tranquil·les" es va estrenar divendres 10 d'abril a la gran pantalla.
Després de la presència amb èxit d'"Aigües tranquil·les" als Festivals Internacionales de Cine de Canes i Sant Sebastià 2014, Naomi Kawase arriba a les pantalles del cinema amb una proposta molt personal.
En aquesta pel·lícula, la directora és fidel als temes que la commouen i que apareixen en tots els seus altres films, com la vida i la mort, la simbiosi entre l'home i la natura, el cicle de la vida i la seva transmissió d'una generació a l'altra.
A "Aigües tranquil·les" la vida i la mort estan entrellaçades a través del curs natural de les coses. Són els déus que habiten la natura que fan que el blau del mar i el verd dels boscos trobin l'equilibri perfecte... allà on les aigües estan tranquil·les. I nosaltres, els humans, només som una peça més de l'existència. No som ni de bon tros el centre de les coses, més aviat una part del cicle de la natura, l'essència divina que cal venerar i respectar. Kawase afegeix que "Nosaltres, com a humans, tenim la capacitat de malmetre el nostre entorn en nom del desenvolupament, però les generacions que ens segueixin hauran d'assumir les conseqüències de les nostres decisions."
Aquest tema es desgrana de mica en mica al llarg de la pel·lícula mentre ens endinsem en la relació d'amistat del jove Kaito i Kyoko. Tots dos afronten moments personals difícils. Entrar en l'adolescència fa que la vida et deixi entreveure les coses que ens esperen com a adults. El camí no sempre serà fàcil. Igual que els trajectes que fan en Kaito i la Kyoko per l'illa en bicicleta: a vegades boniques passejades, d'altres pesaroses i tristes ... amb patacada final inclosa. Per sort, no tot són males notícies i créixer també té la seva part encisadora. I malgrat el que ens acabi passant a nosaltres i els que ens envolten, el sol continuarà sortint cada dia i la lluna continuarà creixent i minvant, perquè res s'escapa del cicle de la vida.
És una coproducció de Lluis Miñarro, Wowow, Comme des Cinémas, Arte France Cinéma, Kumie Inc i Pony Canyon amb la participació de Televisió de Catalunya, Arte France, Aide aux cinemes du monde i amb el suport de la regió de l'Ile-de-France.
Sinopsi:
A l'illa japonesa subtropical d'Amami-Oshima, els habitants viuen en harmonia amb la natura. Pensen que un déu viu en cada arbre, cada pedra i cada planta. Una nit d'estiu, un jove adolescent (Kaito) descobreix el cos d'un home flotant a l'aigua. La seva amiga Kyoko ajudarà el noi a descobrir aquest misteri. Junts aprendran a ser adults i descobriran els cicles de la vida, la mort i l'amor.
Fitxa tècnica i artística:
Direcció i guió: Naomi Kawase
Producció executiva: Takehiko Aoki, Masa Sawada, Naomi Kawase,
Coproducció: Nobuya Wazaki (Wowow), Anne Pernod (Commes des Cinémes), Luis Miñarro, Masaki Miyata (Asmik ACE), Yuko Naito (Kumie), Olivier Pere i Remi Burah (Arte France Cinéma) i Masahiko Mizuguchi (Pony Canyon)
Intèrprets: Nijiro Murakami, Jun Yoshinaga, Miyuki Matsuda, Tetta Sugimoto, Makiko Watanabe i Hideo Sakaki, entre d'altres.
Direcció de fotografia: Yutaka Yamazaki
Música: Hasiken
En aquesta pel·lícula, la directora és fidel als temes que la commouen i que apareixen en tots els seus altres films, com la vida i la mort, la simbiosi entre l'home i la natura, el cicle de la vida i la seva transmissió d'una generació a l'altra.
A "Aigües tranquil·les" la vida i la mort estan entrellaçades a través del curs natural de les coses. Són els déus que habiten la natura que fan que el blau del mar i el verd dels boscos trobin l'equilibri perfecte... allà on les aigües estan tranquil·les. I nosaltres, els humans, només som una peça més de l'existència. No som ni de bon tros el centre de les coses, més aviat una part del cicle de la natura, l'essència divina que cal venerar i respectar. Kawase afegeix que "Nosaltres, com a humans, tenim la capacitat de malmetre el nostre entorn en nom del desenvolupament, però les generacions que ens segueixin hauran d'assumir les conseqüències de les nostres decisions."
Aquest tema es desgrana de mica en mica al llarg de la pel·lícula mentre ens endinsem en la relació d'amistat del jove Kaito i Kyoko. Tots dos afronten moments personals difícils. Entrar en l'adolescència fa que la vida et deixi entreveure les coses que ens esperen com a adults. El camí no sempre serà fàcil. Igual que els trajectes que fan en Kaito i la Kyoko per l'illa en bicicleta: a vegades boniques passejades, d'altres pesaroses i tristes ... amb patacada final inclosa. Per sort, no tot són males notícies i créixer també té la seva part encisadora. I malgrat el que ens acabi passant a nosaltres i els que ens envolten, el sol continuarà sortint cada dia i la lluna continuarà creixent i minvant, perquè res s'escapa del cicle de la vida.
És una coproducció de Lluis Miñarro, Wowow, Comme des Cinémas, Arte France Cinéma, Kumie Inc i Pony Canyon amb la participació de Televisió de Catalunya, Arte France, Aide aux cinemes du monde i amb el suport de la regió de l'Ile-de-France.
Sinopsi:
A l'illa japonesa subtropical d'Amami-Oshima, els habitants viuen en harmonia amb la natura. Pensen que un déu viu en cada arbre, cada pedra i cada planta. Una nit d'estiu, un jove adolescent (Kaito) descobreix el cos d'un home flotant a l'aigua. La seva amiga Kyoko ajudarà el noi a descobrir aquest misteri. Junts aprendran a ser adults i descobriran els cicles de la vida, la mort i l'amor.
Fitxa tècnica i artística:
Direcció i guió: Naomi Kawase
Producció executiva: Takehiko Aoki, Masa Sawada, Naomi Kawase,
Coproducció: Nobuya Wazaki (Wowow), Anne Pernod (Commes des Cinémes), Luis Miñarro, Masaki Miyata (Asmik ACE), Yuko Naito (Kumie), Olivier Pere i Remi Burah (Arte France Cinéma) i Masahiko Mizuguchi (Pony Canyon)
Intèrprets: Nijiro Murakami, Jun Yoshinaga, Miyuki Matsuda, Tetta Sugimoto, Makiko Watanabe i Hideo Sakaki, entre d'altres.
Direcció de fotografia: Yutaka Yamazaki
Música: Hasiken