Les malalties infeccioses són la causa d'1 de cada 3 morts al món i són un problema important de salut pública. Estan causades per microorganismes patògens (bacteris, virus, fongs i protozous) que entren al cos i es multipliquen fins que produeixen la malaltia.

Cada microorganisme s'instal·la i prolifera en un lloc diferent del cos humà, depenent de la seva via d'entrada i característiques. Les persones que porten pròtesis ortopèdiques o vàlvules cardíaques o neurològiques tenen un risc afegit de tenir infeccions oportunistes en aquests dispositius permanents.

La majoria de malalties infeccioses es transmeten d'uns individus als altres i poden afectar qualsevol persona.

Tothom tindrà unes quantes infeccions al llarg de la seva vida. La majoria són lleus, però algunes són molt greus i poden portar a la mort de manera ràpida.

Infeccions comunitàries freqüents

Són les infeccions que normalment es curen sense problemes però, segons l'edat i l'estat de salut previ del malalt, també poden complicar-se molt i provocar la mort.

Inclou malalties com la pneumònia, la grip, la gastroenteritis o les infeccions urinàries.

Infeccions comunitàries greus o d'especial risc de contagi

Són malalties més greus i amb un potencial perill de contagi que pot afectar la comunitat. En aquest grup hi ha infeccions com la meningitis, la tuberculosi, l'hepatitis, la infecció pel VIH o les malalties de transmissió sexual.

Sèpsia

La sèpsia es produeix quan una infecció localitzada s'escampa i passa a la sang, arriba a d'altres òrgans, provoca una resposta inflamatòria exagerada, una fallada multiorgànica i, en molts casos, la mort. Als malalts que es recuperen d'una sèpsia sovint els queden seqüeles importants.

A Catalunya moren 10 persones cada dia per sèpsia greu. És la primera causa de mort per infecció al món.

Infeccions nosocomials

Les infeccions nosocomials són les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària o amb les cures de la salut.

Afecten sobretot pacients postquirúrgics, els que porten dispositius temporals com catèters vasculars, sondes urinàries o aparells de ventilació assistida.

També hi ha les infeccions oportunistes que afecten persones immunodeprimides. Aquestes infeccions poden arribar a causar la mort dels malalts de càncer o la pèrdua d'un òrgan als pacients trasplantats.

Infeccions emergents i del viatger

Les emergents són les malalties que aquí ja s'havien controlat a través de la vacunació, i les del viatger són les originàries d'altres llocs del món. Són un grup d'infeccions que va en augment.

Les emergents són malalties com el xarampió, la tos ferina o la diftèria, i les importades són infeccions com la malària, el dengue, el Zika o la malaltia de Chagas, que es transmeten a través d'insectes.

LA LLUITA

Els experts en salut assenyalen que per fer front a les infeccions disposem de:

EL SISTEMA IMMUNITARI: el cos humà compta amb un sistema de defenses propi que quan detecta l'entrada de microorganismes patògens s'organitza per combatre'ls i eliminar-los.

LES VACUNES: ajuden el sistema immunitari a crear noves defenses contra un microorganisme concret. Injectant el microorganisme mort, afeblit o fragmentat, s'aconsegueix que el cos hi respongui fabricant anticossos, que recordi com defensar-se en cas de reinfecció i que eviti la malaltia.

Amb la vacunació comunitària s'ha aconseguit controlar i pràcticament erradicar infeccions que havien tingut índexs de mortalitat molt elevats.

ELS ANTIBIÒTICS: eliminen els bacteris que provoquen les infeccions greus. Des que Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina, el 1928, els antibiòtics han salvat milions de vides.

Actualment hi ha antibiòtics per combatre gairebé tots els tipus de bacteris, però els microorganismes també lluiten per defensar-se i van mutant per intentar sobreviure. Amb el temps, alguns bacteris han desenvolupat resistències i costa trobar antibiòtics que els eliminin.

L'ús generalitzat, i de vegades incorrecte, dels antibiòtics ha fet que cada vegada hi hagi més bacteris resistents i això, a la llarga, pot acabar suposant un greu problema de salut pública.

Hi ha experts que afirmen que si no es fa més recerca i no es troben noves molècules, l'any 2050 les infeccions produïdes per bacteris resistents als antibiòtics podrien arribar a causar 10 milions de morts l'any al món, una xifra semblant a la d'abans del descobriment de la penicil·lina.

LA PREVENCIÓ

Què podem fer, segons els metges?

La millor manera de prevenir les infeccions és evitar el contagi. Només cal seguir uns quants hàbits molt senzills:

-Si esteu malalts no heu d'anar a l'escola ni a treballar. Per la vostra salut i per no encomanar ningú altre.

-Conserveu i manipuleu correctament els aliments. Renteu bé fruites i verdures.

-Beveu aigua d'ampolla quan viatgeu a països on l'aigua pot estar contaminada.

-Si us feu una ferida, netegeu-la de seguida amb aigua i sabó.

- Per evitar el risc d'infecció per transmissió sexual utilitzeu correctament el preservatiu.

- Si esternudeu o tossiu, poseu-vos el colze davant la boca, mai la mà (podeu tocar altres persones i transmetre la malaltia)

I el consell més fàcil i el més eficaç: renteu-vos les mans molt sovint amb aigua i sabó o amb una solució alcohòlica. A casa i a l'hospital.

La higiene de mans salva vides.

EL FUTUR

De cara al futur, la recerca encara té molts reptes importants: s'han de trobar noves eines de diagnòstic ràpid que permetin fer un tractament immediat, s'han de descobrir nous antibiòtics capaços de combatre els bacteris resistents, s'han d'aconseguir noves vacunes...

Tot el que calgui per poder curar un grup de malalties que afecten tothom.

Cal seguir avançant en la investigació i per això l'edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d'aquest any estarà dedicada a les malalties infeccioses. Com sempre, t'hi esperem.

Àudios