Pilar Barretina "Qualsevol cèl·lula del cos pot transformar-se en cancerosa, per això existeixen més de 200 tipus de càncer"

Doctora Barretina, què passa en les cèl·lules quan apareix el càncer?  

Quan apareix el càncer, algunes cèl·lules del cos han deixat de comportar-se de manera normal. En lloc de seguir el cicle cel·lular controlat que regula quan una cèl·lula ha de créixer, dividir-se o morir, aquestes cèl·lules perden el control dels seus mecanismes interns i comencen a multiplicar-se sense aturador.  El DNA de la cèl·lula pateix mutacions en gens que controlen el creixement i la divisió. Les cèl·lules canceroses ignoren els senyals que els diuen que s'aturin o que morin. Això fa que segueixin dividint-se de manera incontrolada. Mentre les cèl·lules normals s'autodestrueixen quan detecten errors greus, les canceroses aprenen a evitar-ho. En resum: el càncer apareix quan el mecanisme de control genètic i molecular que regula la vida de les cèl·lules falla, i aquestes comencen a créixer i dividir-se sense control, alterant el funcionament del teixit o òrgan on s'originen. 

Actualment, es pot quantificar els tipus de càncers hi ha?   

Existeixen més de 200 tipus de càncer perquè gairebé qualsevol tipus de cèl·lula del cos pot transformar-se en cancerosa. En general, es classifiquen segons el teixit o l'òrgan d'origen. A grans trets, podem parlar de sis grans grups principals: 

Carcinomes: s'originen a cèl·lules que formen part dels epitelis dels nostres òrgans. Els més freqüents són el càncer de mama, pulmó, còlon, pròstata i estómac.   

Sarcomes: neixen al teixit connectiu o de suport d'òrgans i també als ossos, músculs, greix i cartílags.   

Tumors del sistema hematopoètic i limfàtic: inclou leucèmies (cèl·lules sanguínies immadures que proliferen a la medul·la òssia i la sang) i limfomes (proliferació de límits limfàtics).  El teixit hematopoètic és el responsable de la producció de cèl·lules sanguínies en la melsa, els ganglis limfàtics, el timus i, fonamentalment, en la medul·la òssia vermella, el centre hematopoètic més important de l'organisme.   

Melanomes: es desenvolupen a partir de melanòcits (cèl·lules productores de pigment), que es troben principalment a la pell.   

Tumors del sistema nerviós central: afecten el cervell i la medul·la espinal. Tenen un creixement difús i una agressivitat variable.   

Altres tumors específics: els tumors germinals de testicle o d'ovari, càncer de tiroide o càncer de glàndula suprarenal, entre d'altres.    

Quins són els càncers més habituals entre els homes, les dones i els infants? 

Segons ens assenyalen les dades oficials del Departament de Salut, l'any 2024, a Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer en algun moment de la seva vida. En els homes representa la primera causa de mort, i els més habituals són el de pròstata, el colorectal, de pulmó, de bufeta i de fetge. Entre les dones és la segona causa de mort, després de les malalties cardiovasculars, i els més comuns són el de mama, colorectal, de pulmó, d'úter i el tumor cerebral.  

En edat pediàtrica, el càncer és poc habitual, però per la seva gravetat, és la primera causa de mortalitat en infants de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents. Cada any es diagnostiquen al voltant de 200 casos de càncer infantil, i els més habituals són les leucèmies, els tumors cerebrals i els limfomes. 

Hem dit que malgrat la seva incidència, encara no té curació i queda molt per fer. Quins són els reptes en l'àmbit de la recerca?   

Per poder tractar més càncers amb èxit, de manera menys invasiva per als pacients i preservant al màxim la seva qualitat de vida, cal que la recerca avanci en la detecció precoç, els tractaments i el diagnòstic de la malaltia. En l'àmbit de les teràpies, es necessiten tècniques que garanteixin més precisió en cirurgia i en oncologia radioteràpica, i s'ha d'avançar en la immunoteràpia, amb un futur molt prometedor. Pel que fa als diagnòstics, la recerca oncològica està fent molts passos endavant en tècniques com la biòpsia líquida, que permetrà detectar la malaltia abans, controlar la resposta als tractaments i anticipar recaigudes. Així mateix, cal avançar en el coneixement de com es produeix la metàstasi.  

Per tant, es pot fer recerca en tots els aspectes relacionats amb el càncer: 

Prevenció i la salut pública: estudiant quins factors de risc i quines mesures per disminuir-los impacten en la seva incidència. 

Diagnòstic: estudiant proves i biomarcadors que permetin detectar el desenvolupament del càncer en l'estadi més precoç possible, abans que apareguin símptomes o que el càncer s'hagi estès, fent que les possibilitats de curació augmentin.  

Tractament: cada càncer pot ser diferent, cal conèixer millor la malaltia i les seves variants per personalitzar al màxim el tractament.  

Resistències al tractament: tenim tractaments que són eficaços però no sempre aconsegueixen eliminar o controlar la malaltia, conèixer els mecanismes de resistència pot ajudar a dissenyar nous tractaments per evitar-les o revertir-les.  

Qualitat de vida: els efectes secundaris i les seqüeles biopsicosocials del càncer poden impactar negativament en la vida de qui està vivint o ha superat un càncer, cal investigació per reduir aquest impacte.  

La integració de molts factors i el seu impacte en l'evolució de cada pacient, com el paper del metabolisme, la microbiota, l'alimentació, l'exercici físic, etc.. per poder fer recomanacions específiques amb evidència científica com a part del tractament. 

Es pot prevenir? Què tenim en les nostres mans?  

Sabem que prop del 50% dels càncers es podrien evitar amb la prevenció. Tot i que el risc zero no existeix, existeixen unes mesures de prevenció, que tota la població hauria de conèixer. Aquestes mesures es troben en el Codi Europeu contra el Càncer que conté  10 recomanacions basades en l'evidència científica per reduir el risc de patir càncer. En resum, el que proposa és adoptar hàbits de vida saludables i participar en programes de detecció precoç. 

Les recomanacions són aquestes: 

No fumar ni consumir cap producte del tabac 

Evitar el fum del tabac en espais tancats i a casa 

Mantenir un pes saludable i evitar el sobrepès 

Fer activitat física cada dia i reduir el temps assegut 

Adoptar una alimentació saludable: molta fruita, verdura i cereals integrals, i poca carn vermella, processats i aliments rics en greixos o sucres 

Limitar el consum d'alcohol (el millor és no beure'n) 

Protegir-se del sol i evitar l'exposició excessiva, sobretot en infants 

Evitar l'exposició a substàncies cancerígenes al lloc de treball o a l'entorn 

Per a les dones: si és possible, alletar els fills i limitar la teràpia hormonal substitutiva 

Participar en programes de detecció precoç per a càncers de còlon, mama i coll uterí 

Per tant, les recomanacions promouen no fumar, menjar bé, moure's, protegir-se i fer revisions, perquè gairebé la meitat dels càncers es podrien prevenir amb aquests hàbits. 

Quins són els programes de cribratge que actualment hi ha a Catalunya? Com podem participar-hi?  

Actualment, hi ha tres programes de control i detecció precoç de càncers, per al càncer de mama, de còlon i de coll uterí. Tothom pot informar-se des d'aquests enllaços o adreçant-se als seus metges de capçalera: 

Programa càncer de mama: https://ico.gencat.cat/ca/el-cancer/programes_de_deteccio_precoc/programa_de_deteccio_precoc_de_cancer_de_mama/index.html 

Programa càncer de colon: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/cancer/deteccio-precoc/programes/colon-recte/index.html 

Programa càncer de coll uterí: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/cancer/deteccio-precoc/programes/coll-uteri/index.html