Com gestionar un incendi com el de Narbona: "No n'hi ha prou amb més recursos d'extinció"

La virulència de l'incendi de Narbona ha tornat a posar a prova la capacitat d'extinció dels equips d'emergències.

Tot i no ser un incendi de sisena generació --perquè no té les característiques pròpies d'aquest tipus de fenomen--, el juny extremadament càlid, que ha deixat els boscos estressats, i el fort vent dels últims dies han empès les flames amb una força extrema i una velocitat de propagació al voltant dels cinc quilòmetres per hora.

Davant d'aquesta circumstància, la capacitat d'extinció dels bombers es veu superada. I és que l'estratègia que es fa servir en molts països, com a França o a Catalunya, continua sent la mateixa que als anys 80 o 90, quan els incendis extrems eren molt poc freqüents.

Ho ha explicat a 3Cat l'inspector en cap del GRAF Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, que assegura que els mètodes actuals ja no són efectius per fer front a incendis d'aquesta intensitat: "L'estratègia històrica a França ha estat dedicar molts mitjans a la vigilància preventiva, amb avions i bombers desplaçats fins i tot quan encara no hi ha foc. I intentar aturar qualsevol focus de manera immediata. Però ara, això tampoc és suficient."

Per Castellnou, cal posar el focus en la gestió dels boscos com a mètode preventiu i per facilitar l'extinció dels focs:

"No n'hi ha prou amb més recursos d'extinció, necessitem un paisatge gestionat perquè els recursos d'extinció tinguin oportunitats i que l'incendi trobi punts dèbils en el paisatge."

La gestió del paisatge com a solució als grans incendis

Intentar aturar el focus del foc o perseguir les flames ja no és una opció viable ni efectiva per als bombers. Aquí és on entra la gestió del paisatge. Segons Marc Castellnou, cal adaptar els boscos al canvi climàtic perquè no estiguin tan estressats:

"Hem de tenir un paisatge divers, un paisatge mosaic, ja sigui agrícola o forestal. Però necessitem invertir en aquest paisatge i arrelar i que el món rural sigui viu. Si això no és així, la nostra capacitat d'enfrontar-nos al canvi climàtic és molt baixa i som poc resilients com a país."

Segons l'inspector en cap dels GRAF, les flames són la part final del procés, però abans hi ha molts anys en què s'han de trobar solucions. "Sembla que això no ho volem entendre", conclou Castellnou.
 

L'estratègia del confinament

En incendis recents de gran intensitat, com el de la Segarra, els bombers han optat per confinar la població, l'estratègia que pren més força.

Marc Castellnou assegura que els nostres pobles acostumen a ser bastant segurs i remarca que fer sortir la gent a la carretera en un incendi que és molt més ràpid del que es pot preveure és un risc:

"Les evacuacions són accions que es fan quan hi ha temps i es pot planificar, però quan tot ha d'anar molt de pressa, el que no podem fer és improvisar. I la manera de no improvisar és confinar."

Moltes de les víctimes mortals dels incendis forestals són gent a la carretera escapant d'aquest incendi.