Què va empènyer Hamas a la matança de fa dos anys i Israel a arrasar Gaza: són on volien?
Descobert un insòlit escull de corall gegant gairebé en estat pur a Tahití
El que era una missió científica de la UNESCO per cartografiar l'oceà s'ha convertit en el descobriment d'un dels esculls de corall més grans del món, fins ara totalment desconegut. S'ha trobat davant la costa de Tahití, a la Polinèsia francesa, a una profunditat entre 30 i 65 metres, un fet també molt poc habitual, i que obre les portes a pensar que n'hi pot haver més que encara no han estat descoberts.
L'escull fa tres quilòmetres de longitud i entre 30 i 60 metres d'ample, i ha sorprès pel bon estat de preservació, gairebé en estat pur i inalterat, i per la bellesa dels coralls en forma de roses de més de dos metres de diàmetre.
El fotògraf i director de l'equip de bussejadors de l'expedició, Alexis Rosenfeld, destaca la majestuositat de la troballa:
Va ser màgic presenciar coralls gegants i bells que s'estenen fins on arriba la vista. Va ser com una obra d'art.
L'escull està situat a la "zona crepuscular", entre 30 i 120 metres per sota de la superfície. La majoria dels coralls coneguts del món es troben en aigües més càlides i a profunditats de com a màxim 25 metres, i per això la descoberta és tan excepcional.
I, de fet, la profunditat ha jugat a favor del corall, ja que ha permès que creixi protegit dels efectes de l'escalfament dels oceans.
Canvis pel clima
Els científics han observat un cert grau de blanquejament d'aquest corall, una resposta a l'estrès durant les onades de calor.
Els coralls del món s'han blanquejat de manera generalitzada per l'escalfament global, també a la zona de la Polinèsia francesa. Un dels més famosos, com és la Gran Barrera de Corall d'Austràlia, patrimoni de la humanitat, ha perdut al voltant del 50% dels esculls de corall del món.
Protegir el sòl oceànic
L'origen de la missió era cartografiar el sòl oceànic per protegir la biodiversitat marina, afirma Barbiere.
Sabem més sobre la superfície de la lluna o la superfície de Mart que sobre la part més profunda de l'oceà.
El descobriment a les costes de Tahití suggereix que pot haver-hi molts coralls grans desconeguts als nostres oceans, ja que només un 20% de tot el fons marí està cartografiat.