El 75% dels al·lèrgics a la penicil·lina són falsos positius: "És un problema de salut"
Les al·lèrgies a medicaments són una anomalia de l'organisme davant d'un fàrmac, que provoca una resposta inesperada dels efectes farmacològics del medicament en qüestió.
Set hospitals públics catalans, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l'Hospital Verge de la Cinta, l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'Hospital Universitari Joan XXIII, s'han unit per analitzar diferents casos d'al·lèrgics a betalactàmics o a la penicil·lina.
El resultat: tres de cada quatre dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a la penicil·lina són falsos positius.
En l'estudi, liderat pel doctor Gustavo Molina, especialista del Servei d'Al·lergologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, s'han analitzat 249 casos, i en 186, que suposen el 74,3% del total, se n'ha retirat l'etiqueta.
Conseqüències greus
El sobrediagnòstic d'al·lèrgies a medicaments té diverses conseqüències greus, com ara l'ús d'alternatives terapèutiques més perjudicials, més cares i menys eficaces, l'increment d'infeccions de ferides quirúrgiques o la pujada del temps d'hospitalització, segons l'al·lergòleg de Bellvitge:
Les falses etiquetes d'al·lèrgia a penicil·lines i altres betalactàmics no són un assumpte menor, és un problema de salut pròpia i pública
Tanmateix, aquest sobrediagnòstic també propicia el creixement de la resistència a antibiòtics, que suposa una amenaça cada cop més gran per a la salut pública.
La majoria d'aquests falsos positius provenen de la infància, tot i que hi ha prou proves que l'al·lèrgia als antibiòtics se sol desenvolupar entre els 26 i els 54 anys. "Les dades mostren la necessitat d'augmentar la formació en al·lèrgia i hipersensibilitat perquè el personal sanitari millori competències en la identificació de reaccions i els efectes adversos esperables dels fàrmacs", sosté Gustavo Molina.
