Preservar l'afició als escacs d'un pacient amb tumor cerebral: cas d'èxit a Bellvitge

"És un avenç inèdit a tot el món". El doctor Andreu Gabarrós, cap de neurocirurgia de l'Hospital de Bellvitge, celebra l'èxit d'una operació pionera: l'extirpació d'un tumor cerebral que no ha afectat la capacitat de jugar a escacs del malalt.

Publicada a la revista Cortex, la investigació descriu "per primera vegada" com dur a terme una cirurgia d'un tumor cerebral preservant l'habilitat per jugar als escacs.

Tot comença amb la petició del pacient, que tenia un tumor cerebral maligne. Abans que l'operessin, va expressar el desig de poder seguir jugant a escacs, una de les seves grans passions.

L'equip de l'Hospital de Bellvitge es va posar a treballar. La recerca tenia un objectiu clar: detectar les parts del cervell que s'activen quan juguem a escacs i, així, intentar reduir al mínim l'impacte de la cirurgia.

Identificació de les regions cerebrals

Abans d'entrar a quiròfan, els investigadors van fer un mapatge d'estimulació elèctrica amb el pacient despert. També van avaluar els diferents processos cognitius implicats en el joc dels escacs a través d'una ressonància magnètica funcional.

Així, van identificar tres grans mecanismes mentals: la cerca visual --localitzar una peça al tauler--, la recuperació de regles --determinar si un moviment és legal o no-- i la capacitat de predir l'escac i mat.

Un cop determinats aquests processos, els experts van trobar un punt clau per retenir l'habilitat de jugar bé als escacs, ubicat a la circumvolució supramarginal esquerra del cervell.

"Algunes d'aquestes regions eren molt properes al tumor, i per això vam decidir que les identificaríem durant la intervenció", ha explicat el doctor Gabarrós en declaracions al 324.cat.

Així doncs, el malalt va estar despert --amb anestèsia local-- mentre l'operaven, i a mesura que anava pensant i fent jugades de la partida d'escacs, els neurocirurgians veien les àrees cerebrals que utilitzava.

El resultat ha estat un èxit: el pacient ha pogut mantenir tant el seu rendiment als escacs com la puntuació Elo, el sistema de classificació dels escaquistes, que tenia abans de la intervenció.

"La recuperació ha anat bé i pot fer vida normal: continua parlant els tres idiomes que dominava, jugant a escacs i, fins i tot, segueix fent de programador informàtic."

Operacions "a la carta"

Fa uns vint anys que existeix el mapeig cerebral que permet preservar àrees del cervell després d'una operació.

La funció que s'ha volgut protegir històricament ha estat la del llenguatge, però amb el pas del temps la llista de capacitats ha anat creixent i la intenció és que cada cop sigui més llarga.

Els mateixos malalts fan les peticions a la carta, ja que volen mantenir habilitats que necessiten per a la seva professió o alguna afició. Ho ha indicat el mateix cap de neurocirurgia de l'Hospital de Bellvitge:

"Hem operat pacients que són músics professionals, programadors informàtics... i també hem preservat la capacitat de canviar voluntàriament de llengua."

Casos com els mencionats són els que es recullen a "La simfonia dels herois", un documental del "Sense ficció" que tracta les vivències d'un grup de pacients del doctor Gabarrós.

Esperança per a futurs pacients

A més de la utilitat que ha tingut en la intervenció de l'escaquista, que ja s'ha convertit en un cas mediàtic, l'estudi obre la porta a utilitzar protocols semblants per promoure la preservació de capacitats cognitives superiors en futurs pacients.

Els autors de la recerca són investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral --Universitat de Barcelona i Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge--, l'Hospital Universitari de Bellvitge i el Centre de Visió per Computador.

Amb més de 300.000 tumors cerebrals diagnosticats anualment a tot el món, el càncer de cervell representa un important problema de salut mundial. El tractament més habitual és l'extirpació mitjançant neurocirurgia.