Què és un pirocúmul? El de la Segarra s'ha enfilat 14 km i és el més alt registrat a Catalunya
El núvol de cendres i fum ha provocat vents de 125 quilòmetres per hora i canvis de direcció de l'incendi, que ha ocasionat la ràpida expansió
L'incendi de la Segarra, que ha provocat la mort de dues persones i dos bombers ferits, i ha cremat més de 5.500 hectàrees, ha generat un pirocúmul, un núvol de cendres i de fum de 14.000 metres--tot i que a quarts de deu de la nit des del cos de Bombers s'ha parlat de 19.000 metres--. Es tracta del més alt registrat a Catalunya, des que es tenen dades, fa uns cinc anys, i que ha posat en alerta els bombers.
Quan es declara un foc, les diferents circumstàncies que hi ha a la zona, com la càrrega forestal i la temperatura, poden fer que la columna de fum trenqui la primera capa de l'atmosfera i això generi un pirocúmul, que marca, en part, el comportament de l'incendi.
La meteoròloga de 3Cat, Gemma Puig, ha explicat com s'ha format.
"L'incendi ha generat molt aire càlid, que ha pujat cap amunt. Ha fet el mateix que quan es forma un núvol i ha acabat formant un cúmul, com si fos un núvol de tempesta de calor. En un incendi d'unes dimensions una mica grans es formen pirocúmuls. El que ha estat extraordinari és el desenvolupament vertical que ha tingut aquest pirocúmul"
La dimensió del pirocúmul d'aquest incendi, amb un "comportament extremadament violent", ha provocat "vents de 125 quilòmetres per hora, amb direccions erràtiques", que, fins i tot, "han posat en risc la seguretat dels bombers", ha explicat a TV3 David Borrell, cap dels Bombers de la Generalitat.
Borrell ha explicat que l'efecte xemeneia de pirocúmul ha "succionat els bombers cap a fora" i ha propiciat a l'inici la ràpida expansió del foc, una "velocitat de propagació que ha superat la capacitat d'extinció dels bombers en alguns moments".
El cap dels Bombers ha avançat que la velocitat de propagació del foc pot haver superat els 30 quilòmetres per hora. Si això es confirma en les pròximes hores, seria una de les velocitats més altes registrades mai a Europa.
La consellera d'Interior, Núria Parlon, que s'ha desplaçat al centre de comandament, ha explicat per què s'ha confinat la població de manera preventiva.
"El confinament ha estat necessari sobretot en el moment que el núvol pujava molt i generava molt fum i cert risc per a la població. Hi ha hagut molt bona resposta. Tothom ha rebut les Es-ALERT"
La descàrrega de pluja finalment ha ajudat a acotar el perímetre del foc i passades les onze de la nit s'ha pogut estabilitzar. Els bombers treballaran durant la nit per assegurar que no hi hagi reproduccions aquest dimecres, dia en què s'esperen encara temperatures molt elevades.
Incendis de sisena generació
Segons el cap dels Bombers, l'alta velocitat de propagació del foc, sumat a l'alçada i la velocitat inèdita del pirocúmul són "comportaments propis d'un incendi de sisena generació". Borrell assegura que no és el primer cop que es detecten a Catalunya comportaments propis d'aquest tipus d'incendis extrems.
Aquests focs generen vents en direcció invertida i pot augmentar tant la rapidesa amb què es propaga el foc que aquest pot actuar a la desbandada, creant nous focus. Són, en definitiva, incendis d'alta intensitat, difícils de predir i de controlar.
Són incendis atiats per l'emergència climàtica: les temperatures extremes provoquen que emetin moltíssima energia. 40 graus de temperatura ambiental com aquest dimarts amb la interacció amb el foc va crear aquest monstre. Es forma quan l'aire calent puja, com ho fa un globus aerostàtic, i va generar un corrent violentíssim capaç d'arribar a 14.000 metres, insòlits fins ara, per sobre fins i tot del vol dels avions.
Un cop a dalt, hi troba temperatures gèlides, i com que l'aire fred baixa, fa que es desplomi abruptament. A terra l'aire es dispersa violentament creant remolins capaços d'arrencar arbres i també d'enviar el foc molt lluny creant incendis secundaris. A dins pot crear fins i tot precipitació. Quant més amunt arriba més velocitat pot assolir.
Els GRAF dels Bombers de la Generalitat tenen identificades "zones preocupants" de Catalunya on podria haver-hi incendis de sisena generació, els que cremen grans superfícies forestals, com els de l'any passat a Califòrnia, Grècia o Turquia.
