Un mural de Roc Blackblock reivindica la transformació de la comissaria de Via Laietana

L'artista urbà Roc Blackblock ha pintat un mural, titulat "Impunitat o memòria", per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana de Barcelona es converteixi en un espai de memòria. La gran protagonista del dibuix és Tomasa Cuevas. Un gran retrat de la seva cara pretén representar "totes les víctimes" de repressió i tortura d'aquesta comissaria, que va ser una prefectura franquista.

Segons ha explicat l'artista, l'ha escollida per haver estat una persona que "va fer molt per recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme".

El mural té dues cares. D'una banda hi ha el rostre de Cuevas acompanyat per una constel·lació de noms de persones que van patir represàlies en aquesta comissaria.

A l'altre cantó, com si fos la creu de la moneda, Blackblock ha volgut il·lustrar-hi la "foscor" i la "impunitat" del que passava a la prefectura amb el mateix perfil de Tomasa Cuevas de color negre i amb estètica de fitxa d'ingrés policial, rodejada de noms que recorden formes de repressió i de tortura.

Roc Blackblock ha elaborat l'obra aquest divendres a la plaça d'Antonio López - Idrissa Diallo, coincidint amb la jornada "Via Laietana: impunitat o memòria".

La comissaria com a espai de memòria

Fa anys que la prefectura de policia de la Via Laietana s'ha convertit en un dels eixos centrals de la reivindicació d'associacions memorialistes i d'entitats. Demanen que deixi de funcionar com a centre d'operacions policials i que es converteixi en un lloc de memòria democràtica.

"Tortures, vexacions, pallisses, amenaces o coaccions eren algunes de les pràctiques habituals en aquest espai, pràctiques que van quedar impunes", sostenen els impulsors de l'acció artística.

Aquest dissabte la lona es col·locarà a la mateixa Via Laietana, a la façana de la seu de CCOO, on es fa una jornada de l'Ateneu Memòria Popular titulada "Via Laietana: impunitat o memòria".

És una tanda de debats amb especialistes que han tractat la impunitat del franquisme, com ara l'historiador Manel Risques o el també historiador Luis Farinha, fundador del Museu d'Aljube de Lisboa. També hi haurà representants de víctimes, com Maribel Ferrándiz Blas i Josep Ferrániz Blas.

Murs de Bitàcola

La iniciativa artística forma part del projecte Murs de Bitàcola, en el marc del qual Blackblock ha pintat ja diversos murals en parets i edificis significatius d'arreu de Catalunya i més enllà, com a recordatori o reivindicació d'activitats i fets històrics que hi han succeït.

Hi col·laboren l'Observatori Europeu de Memòries, el projecte Art Urbà i Memòria de la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.