La devastació és molt visible un mes després als pobles arrasats per la dana al País Valencià. Caldran anys i molta inversió per recuperar el paisatge i l'economia. I el trauma col·lectiu durarà dècades. La catàstrofe va superar totes les previsions, però cada vegada és més clar que es van ignorar els avisos que una destrucció com la que es va esdevenir era possible.
Al litoral català, les reserves marines integrals, aquelles que tenen el nivell màxim de protecció, només representen el 0,01%. Són objecte de massificació turística, excés d'embarcacions d'esbarjo, sobrepesca i activitats furtives. Estan molt lluny de la primera reserva marina d'Europa i de la Mediterrània, a l'illa de Port-Cros, a la Costa Blava francesa.
El reportatge "La IA i la ment humana", del "30 minuts", convida a entendre un futur que ja s'ha convertit en present. Molts humans estan desconcertats davant els últims avenços de la intel·ligència artificial: és possible crear una intel·ligència artificial conscient, que disposi de memòria, de capacitat d'aprendre i de raonar, de detectar emocions i reproduir-les? Podrà eclipsar les capacitats de la ment humana? O estem parlant només d'operacions matemàtiques?
Nova Caledònia, al Pacífic Sud, crema. Darrere les platges paradisíaques s'hi amaguen els estralls d'un conflicte entre una població molt dividida. El detonant: una reforma electoral francesa que impediria l'autodeterminació dels canacs. Ara, han pres el carrer i ha esclatat la violència. El reportatge del "30 minuts" s'endinsa en aquest conflicte.
Aquest diumenge, l'espai "30 minuts" oferirà el reportatge especial "La dana més mortal" per mostrar les conseqüències del temporal al País Valencià, que ha provocat més de dues-centes víctimes mortals, una xifra que va en augment a mida que passen les hores. Els equips del programa s'han desplegat pel País Valencià per cobrir a peu de carrer la devastació que ha deixat al seu pas la dana i per donar veu als testimonis de la catàstrofe més mortal dels últims 100 anys al País Valencià.
El programa "30 minuts" comença nova temporada el diumenge 27 d'octubre, i ho fa amb una nit especial per commemorar 40 anys en antena, convertit en el gran referent del reporterisme català i europeu, i en un dels cinc programes de reportatges de tot el món amb una trajectòria més llarga. El programa especial de celebració, "Això té un 30', 40 anys de reportatges", el presentarà Agnès Marquès i comptarà amb la presència dels professionals i d'alguns dels protagonistes que han passat pel "30 minuts" al llarg d'aquestes quatre dècades. La nit especial també inclourà el reportatge "'30 minuts', una mirada diferent", que s'endinsa al cor dels reportatges que han marcat la seva història.
Aquest divendres 20 de setembre s'ha presentat, dins dels actes de La Setmana del Llibre en Català, el llibre "Històries del 30'", un recopilatori dels 15 reportatges més emblemàtics que el programa ha emès a TV3 al llarg dels seus 40 anys d'història.
"Històries del 30'. 15 reportatges emblemàtics vistos avui" repassa els 40 anys de trajectòria del programa "30 minuts" i es presentarà el divendres 20 de setembre, a les 19.30, a l'Escenari 2 de la 42a edició de La Setmana del Llibre en Català, que tindrà lloc al passeig Lluís Companys de Barcelona entre el mateix dia 20 i el 29 de setembre.
El 19 d'octubre de 2024, el "30 minuts" arriba als 40 anys de la seva primera emissió. Per això, arrancarem temporada el diumenge 27 d'octubre amb un reportatge i una nit dedicada a repassar la trajectòria d'aquestes quatre dècades, que han convertit el programa en el gran referent del reporterisme català i europeu.
El reportatge "Preparant el terreny" dona veu a les persones que posen en pràctica tècniques per adaptar el territori al canvi climàtic i a les sequeres, davant d'un panorama en què Catalunya mostra signes d'anar cap a la desertificació.
El reportatge de producció pròpia "Habitatge, dret o negoci" mostra les dificultats d'una bona part de la població per accedir a un habitatge, ja sigui de lloguer o de compra. "30 minuts" recull el testimoni de persones que han hagut de deixar casa seva perquè no poden assumir les pujades de preu del lloguer o perquè el seu habitatge s'ha convertit en un pis turístic, així com d'experts en el sector que analitzen la situació del mercat immobiliari i les noves regulacions.
Coure, liti o cobalt són metalls estratègics. Són als mòbils, a les bateries i als vehicles elèctrics. Europa els importa de la Xina, una dependència que es vol aturar. Per això s'impulsa una legislació per facilitar l'obertura de jaciments a Europa. Mentre els moviments ecologistes aposten pel reciclatge, els geòlegs defensen que una mineria respectuosa és possible.