Durada: 13 min

En Miqui sempre havia vist els malnoms com una motxilla, sovint involuntària, sovint heretada, que calia portar a sobre sense possibilitat de desfer-se'n. Com una creu. Ara diu que s'ha reconciliat amb aquests "àlies" que, potser, defineixen la nostra personalitat més que no pas els nostres nom i cognoms, i els defensa tant davant de la "Malloli" com davant d'en "Tonitorà".

Durada: 12 min

Menyspreat durant força anys (no només per part d'en Miqui, sinó de bona part de la població), el banyador eslip torna amb força i sense complexos. Miqui Puig Bosch desterra el mite que no tots els cossos poden lluir-lo i demostra que aquest banyador masculí és molt més pràctic que qualsevol altra peça de bany.

Durada: 13 min

Avui un espai a reivindicar, un espai on tot és possible, un espai que Miqui Puig diu que segur quen ens agradarà: els jardins privats. I assegura que qui es pensi que són elitistes, va molt equivocat!

Durada: 12 min

Aquest estiu Miqui Puig s'ha reconciliat amb els barrets i les ombrel·les. Però adverteix: "No es poden dur barrets i ombrel·les per dur, no acceptarem que ningú s'hi apunti com si fos una moda! Volem gent militant, gent que tingui molt clar de què va tot plegat...."

Durada: 16 min

Aquest estiu Miqui Puig s'ha reconciliat amb el granissat de llimona però no de qualsevol manera: No el vol en got de plàstic, ni a ple sol al pic del migdia, ni barrejat amb orxata i, si pot ser, a la tarda-vespre quan ja estem dutxats, nets i polits després de la platja.

Durada: 14 min

Tota la vida n'havia renegat, però ara diu en Miqui Puig que s'ha reconciliat amb el cinema clàssic i sobretot amb actors (o gairebé personatges) com Humphrey Bogart, Elisabeth Taylor o, sobretot, Peter Lorre.

Durada: 14 min

Miqui Puig Bosch fa antropologia recreativa de la bona parlant-nos d'un objecte a recuperar: les espardenyes de taló i vetes. Un objecte que, segons ell, és burgesia en sí mateixa, que és pel pintor, pel pagès, pel monitor, però que en peus d'una dona és bellesa, pura bellesa.