"Brothers": McConaughey i Harrelson no salven una sèrie fallida

La finestra indiscreta. El programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio. Parlem ni més ni menys del retorn de Matthew McConaughey i Woody Harrelson.

Que tornen a fer parella, però no per una nova temporada de True Detective, que és una cosa que molts voldríem. En Comptes d'Això tornen a fer tàndem per un projecte molt singular. Es tracta d'una sèrie on s'interpreten a si mateixos. Ja sabeu que els dos actors són amics des de tota la vida, i a la sèrie els seus personatges, que es diuen com ells, també són amics de tota la vida. El gir de la sèrie és una sospita que funciona com a punt de partida. Que és que podria ser que fossin germans. D'aquí que el título de la sèrie sigui Brothers. Aquesta especulació té una base real perquè es veu que la mare de Matthew va tenir una relació amb el pare de Woody en una època en que els respectius matrimonis estaven en pausa. I d'aquí ve la idea d'aquesta comèdia on és en Woody qui descobreix que potser és germà del seu millor amic i decideix instal·lar-se al ranxo d'en Matthew per trobar proves que confirmin que són germans. El problema d'aquest punt de partida. És que potser els ha fet gràcia a ells, però no sembla que s'hagin preocupat que faci gràcia a ningú més. Sí, sembla una broma privada. És una broma privada. A dir-ne més, tenim un problema, és nostre el problema, no és d'ells. Els hem rigut massa les gràcies.

No tens aquesta sensació? Sí, sí, 100%. Sí, és com una espècie de broma de borratxera, com que ells realment estan com molt ensimismats. A mi, en general, he de dir que m'agraden bastant les. Les ficcions on aquests actors tan famosos s'interpreten a si mateixos, em fa certa gràcia, però clarament aquí hi ha una espècie de distància amb l'espectador molt forta. L'eix temàtic de la sèrie és prometedor, és més com la idea de la paternitat, perquè el personatge del Woody Harrelson sent que ha perdut una mica el referent, o sigui, com que no sap com fer de pare, llavors hi ha una espècie de. Una mica de paròdia bastant rànsia contra els moviments de revisió de la masculinitat, contra el feminisme, o també com fa al·lusió a l'ecologisme, sí, com hippie del Woody Harrelson. Hi ha una espècie de clara intenció de riure d'ells mateixos, de les seves masculinitats, i el personatge del Matthew McGonagall, per altra banda, que ha perdut el seu pare, ha de fer un discurs en una espècie d'institut on el pare treballava i comença a plantejar-se quin tipus de referent masculí era el seu pare i sent que el somni del seu pare era ser el governador i decideix presentar-se per governador. Aparentment aquesta trama podria ser interessant i que jo trobo que marca, com que traça una espècie de línia cap al tema de la paternitat i dels referents masculins que. Podría ser xulo com veure-ho en aquests dos actors,

però la sèrie trobo que se'n va cap a trames que no només són ranches, sinó que són molt poc divertides. O sigui, hi ha com tot de gags que realment no van a ningun lloc, com uns personatges secundaris molt poc interessants, els personatges dels fills i les filles, per exemple, no aporten massa als personatges del Woody Harrelson i del Matthew McConaughey, i el que és pitjor és que. Ells tampoc tenen cap gràcia, no? Llavors, a mi em fa ràbia, perquè és un tipus de comèdia, així com nord-americanes, gamberres, com a l'estil del Jotapato, que sempre són comèdies que clarament són molt masculines, i inclús són masclistes en moltes ocasions, tenen personatges femenins molt pobres, però que. Sempre hi havia algo positiu d'aquestes pel·lícules, almenys ho sentia així. Jo he sigut molt fan d'aquest tipus de pel·lícules, que és que sempre mostrava els homes com a éssers patètics. Hi havia clarament una espècie de visió de la masculinitat, com aquests homes no tenen remei. I les proues pel·lícules també hi havia una espècie de crítica a la masculinitat. I aquí, a l'intentar, sento jo, a l'intentar com. Fer-ho molt evident en els diàlegs, més en les converses, en els temes, trobo que perden com la gràcia. O sigui, trobo que precisament ells ja són prou ridículos com perquè hagi d'haver una espècie d'autoconsciència que per mi no funciona. La setmana passada parlàvem de de Finding Emily, d'aquesta revisió de les comèdies romàntiques,

torno a trobar Finding Emily perquè estava sempre a treballar a recordar-la, i aquesta voluntat de revisió, llavors crec que aquí hi ha com una idea de guió que sí que hi hagi una revisió de la masculinitat en aquest tipus de comèdies, però no m'ho crec, és com que no m'acaba de funcionar, I m'allunya molt del que realment podrien ser trames divertides en respecte a aquesta trama, perquè és una trama que tampoc s'acaba de desenvolupar molt, el fet de hi ha com unes trames també de la mare del McGonagall, amb una moto, unes coses bastantes perpèntiques.

Posa tantes trames com puguis, perquè en realitat no n'hi ha cap que tingui prou substància com per aguantar tot això. I a més, jo crec que ho has definit molt bé quan has dit errància i poc divertida. Jo crec que podrem simplificar i dir rància i avorrida, que és molt greu això, ser una comèdia, aconseguir ser rància i avorrida, és molt greu. Jo crec que ells, la meva sensació és, és que m'imagino, ells tenen aquesta idea. I Apple dient McConaughey i Harrelson signant sense mirar que signaven o sigui em fa la sensació que és un projecte que són els dos noms i amb els dos noms no pots anar gaire enlloc i és veritat que hi ha aquesta intenció que mencionava Joan de voler estudiar una mica la masculinitat però és que no i encara que hi fos i estigués ben desenvolupada al final és que no funciona com a comèdia.

Clar, perquè a més, els gags ja els hem vist diverses vegades, i realment és una llàstima, perquè no acaba de funcionar tampoc ni pels fans d'aquest tipus de comedies nord-americanes, i tenia tots els ingredients per fer-ho. Doncs Brothers,

que s'estrena demés que les vinent a Apple TV. I que, evidentment, no us recomanarem que mireu.

Repassem-les. De fet, us recomanarem que us l'estalvieu.