
La Fundació Mario Puzo està decidida a ampliar l'univers d'"El padrí" i ja ha anunciat que tindrà una quarta pel·lícula. Parlem extensament del nou projecte, que convertirà el que era una trilogia mítica amb una franquícia. I ho relacionem amb l'estrena de la pel·lícula "The Mandalorian and Grogu", que evidencia els problemes de la franquícia de "Star Wars" des que va abandonar les sales de cinema i va apostar per les plataformes. També analitzem la resta d'estrenes de la setmana, tant al cinema com a les plataformes.

És una sèrie catalana i és de les millors del 2026, segons els prescriptors del programa, que ja l'han mirat sencera. "Ravalejar" explica la lluita d'una família per no perdre a mans d'un fons d'inversió el restaurant que han regentat tota la vida. La sèrie, creada per Pol Rodríguez, denuncia com l'especulació immobiliària destrueix el teixit veïnal de les ciutats.

"Metròpolis" va ser una pel·lícula visionària en molts sentits. En el cinematogràfic, per descomptat, però també en d'altres. Va imaginar un futur, situat al 2026, que ara ja és el nostre present. Per això fem una dissecció del clàssic de Fritz Lang, del que va significar en el seu moment i de les reflexions que va provocar i continua provocant al voltant de la tecnologia, el totalitarisme o el capitalisme, temes seminals de la pel·lícula. Amb l'ajuda de l'Albert Galera, els hi posem context, tant social com personal, i observarem com la seva influència en el cinema continua sent determinant. Tot això, coincidint amb la projecció de "Metròpolis" a la Filmoteca de Catalunya.

Paul Thomas Anderson és un dels cineastes més interessants i estimulants del cinema nord-americà de les últimes dues dècades. Té una carrera llarga que ha arribat a un dels seus moments més àlgids amb l'extraordinària "Una batalla tras otra". La disconformitat és un tret definitori del seu cinema i a "La finestra indiscreta" examinem com aquesta disconformitat, aquesta angoixa, barrejada amb ambició, ha marcat el seu cinema. Analitzem la seva trajectòria, aturant-nos especialment en pel·lícules com "Boogie nights", "Magnolia" i "Pous d'ambició".

Els experiments radiofònics d'Orson Welles van fer que atorgués sempre un poder enorme a la veu, al relat oral, que va tenir un gran impacte en el cinema de Hollywood dels anys 30, 40 i 50. Una influència que, de fet, podem resseguir fins al cinema actual.

El moviment de la nouvelle vague continua sent un referent per a molts cineastes actuals. El seu esperit revolucionari és una inspiració en l'actualitat, potser perquè avui costa trobar en el cinema aquella espurna transgressora de Godard, Truffaut i companyia. Amb la Glòria Salvadó-Corretger i en Manu Yáñez ens endinsem en el moviment de la nouvelle vague per explicar per què va ser tan revolucionari i com es vincula amb el present, i per descobrir, més enllà dels noms més coneguts, cineastes i pel·lícules que han quedat més oblidats. Tot plegat, coincidint amb el retorn a les sales de cinema d'"Al final de l'escapada", una de les pel·lícules més icòniques del moviment, i l'estrena de "Nouvelle vague", l'homenatge de Richard Linklater.