El catedràtic d'Economia de la Pompeu Fabra Oriol Amat ens ha ajudat a veure els números del nou sistema de finançament proposat pel govern espanyol després d'un pacte amb Esquerra. Amat assegura que és un sistema millor, però no és la solució definitiva per al finançament, perquè com a mínim aquest any depèn que l'Estat hi posi 21.000 milions extres. Però, més enllà dels números actuals, pel professor Amat el sistema millora les condicions per a Catalunya si es compleix tot el que ara està escrit sobre el paper.
L'acord de la Unió Europea amb els països del Mercosur --el Brasil, l'Argentina, el Paraguai i l'Uruguai-- pot suposar un cop a la pagesia europea i sobretot a la ramaderia. Al "Catalunya migdia" hem volgut saber què és el Mercosur i per què és un tractat que interessa a la majoria de països de la Unió.
La Llucia Ramis s'ha enderiat amb la diferència que hi ha entre la macroeconomia espanyola, que va com un tro, i els preus del dia a dia, que s'encareixen sense mesura. Ha llegit teories que parlen dels "problemes de l'abundància" però que, pel que sembla, no tenen en compte els problemes dels sous baixos, que no permeten arribar a final de mes.
Lloguers de temporada a dojo. Consultis el portal immobiliari que consultis, sempre vas a parar al mateix. I la Carlota Gurt es pregunta: "Què ens passa? Tots diem que no pot ser que costi tant trobar un lloc on viure, però alhora sembla que tots els propietaris facin el mateix..."
L'estratègia de la crispació política només provoca tensió, descrèdit i desafecció. Els polítics apugen el to, usen expressions racistes i masclistes, i menteixen impunement. Tot això provoca desafecció entre els ciutadans que acaben tips de la bronca contínua, la mentida com a argument, el menyspreu al rival i la falta de respecte general. Segons dades del Centre d'Investigacions Sociològiques, més del 60% dels ciutadans desconfien dels partits polítics. Al "Catalunya migdia" hem analitzat les dades i hem fet tertúlia.
És la fi de la civilització? L'Empar Moliner s'hi ha enderiat, no pot ser --diu-- que un nadó mori de fred al segle XXI. Era una mare sense casa, amb un nadó a coll, que ha mort per Nadal. I l'Empar ha recordat el pessebre, on una mare amb un nadó, també sense casa, buscar una establia on viure prop de l'escalfor del bou i la mula. Però el nadó de Gaza ha mort.
La bronca parlamentària contínua, la mentida com a argument, el menyspreu al rival, els insults... són ingredients de la crispació que veiem gairebé tots els dies en l'activitat política. La crispació provoca el descrèdit dels actors polítics i la desafecció de la ciutadania cap a les institucions.
Els aparells, obligatoris a partir del gener, han d'estar connectats a la DGT perquè quan s'activin en cas d'avaria o accident es pugui avisar de perill els conductors que s'hi apropen. Però segur que aquest és el millor sistema? El periodista Iu Forn no ho té clar.
La regulació aprovada per als lloguers temporals i d'habitacions és un triomf per al Sindicat de Llogateres, però Carme Arcarazo --la portaveu-- creu que ara cal reblar el clau amb l'aprovació de la llei espanyola, al febrer.
El Parlament ha aprovat la reforma de la llei d'habitatge que, finalment, eliminarà els incentius econòmics per al negoci fraudulent del lloguer de temporada o d'habitacions. Des de Som Habitatge, la unió de propietaris de Catalunya, la seva presidenta Núria Garrido, assegura que la nova llei no fomentarà el lloguer perquè els propietaris se senten amb inseguretat jurídica quan lloguen un pis.
S'ha desallotjat l'antic institut B9 de Badalona, on hi havien arribat a malviure fins a unes 400 persones. Algunes ja havien començat a marxar la setmana passada davant la imminència del desallotjament i davant la por d'acabar al centre d'internament d'estrangers, el CIE. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha celebrat el desallotjament. Els serveis socials s'han fet càrrec de 16 persones que ja tenien en seguiment i estudien el cas d'unes 50 més. Però per la resta, Albiol ha estat contundent: "Hauran de buscar on viure fora de Badalona, i en tot cas, se n'hauran de fer càrrec els qui defensen que hem d'acollir a tothom."
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, presenta la nova temporada i l'ampliació del museu, que arribarà a duplicar l'espai de què disposa ara mateix al Palau Nacional amb un nou pavelló, el de Victòria Eugènia. Una ampliació que permetrà, diu el seu director, Pepe Serra, incorporar al museu nacional tot el segle XX. Però aquest 2026 el MNAC obre un any clau perquè potser es resoldrà el conflicte de les obres de Sixena, que s'han de traslladar a l'Aragó. Pepe Serra assegura que algú --potser la jutgessa-- haurà d'assumir les responsabilitats del trasllat.
Operacions estètiques a baix preu i en altres països, esmalt d'ungles que et provoca fongs, àpats per quatre duros que són nocius per a la salut... El periodista Iu Forn s'ha enderiat en tot allò que, sense adonar-nos-en, ens és dolent per a la salut, tot i que ens fa estalviar diners.
Pantone ha anunciat oficialment l'11-4201 Cloud Dancer com el color de l'any 2026. És un blanc eteri i és la primera vegada que Pantone selecciona un to blanc com a color de l'any en contraposició -- diu-- a un món caòtic. Però la Llucia Ramis es pregunta si darrere l'elecció hi ha una intenció de refermar el poder blanc mundial, i això l'ha tingut enderiada.
A propòsit de la prohibició a Austràlia per als menors de 16 anys que no podran tenir comptes a les xarxes socials, en Santi Villas hi ha donat quatre voltes i ha arrossegat els tertulians cap a un debat que probablement es dóna a moltes cases.
7 de cada 10 cirurgians plàstics a Catalunya han atès algun pacient d'urgències a la sanitat pública per problemes de salut, sovint greus, relacionats amb alguna intervenció estètica en països com Turquia o Colòmbia, on surten més barates. Al "Catalunya migdia" hem parlat amb testimonis d'aquestes operacions low- cost que, sovint, provoquen greus problemes de salut i desastres estètics que després s'han d'arreglar. El que és barat acaba sortint car.
Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, ha explicat al "Catalunya migdia" les reivindicacions d'un col·lectiu que fa anys que demana millores laborals. Els metges estan cansats, assegura: "No hi ha cap col·lectiu que estigui obligat a treballar 24 hores seguides." Reivindiquen millores laborals, que -segons el sindicat- no arriben mai.
El consum de vi baixa, però per l'Empar Moliner el pitjor és que se'n demonitza el consum. Per això té una dèria: el vi és paisatge, el vi no fa mal... el pa, l'oli i el vi és la cultura mediterrània.
La periodista Llucia Ramis s'ha retrobat amb antics companys de feina. Molta gent fa trobades d'antics alumnes o companys però és per nostàlgia, per refermar-se en un present divers o per veure que el futur és incert? La Llucia Ramis s'hi ha enderiat aquesta setmana.
Unió de Pagesos demana a les administracions gestió de la fauna salvatge del país. Creuen que bona part dels mals d'agricultors i ramaders venen d'aquí: pesta porcina, tuberculosi bovina... "Potser no es podia evitar la pesta porcina africana d'ara, però sí que podia ser menys greu", ha assegurat al "Catalunya migdia" el coordinador d'Unió de Pagesos a Osona, Oriol Rovira.
En Santi Villas ha encès la tertúlia amb la seva dèria sobre l'envelliment. Ens hem de capficar a no fer-nos grans o hem de procurar fer-nos grans amb bona salut i bona imatge? La Isabel Llauger, en Joan López Alegre i l'Oriol Marc s'han partit de riure... que diuen que és una bona teràpia contra l'envelliment.
L'escriptora Carlota Gurt ha encès la tertúlia del "Catalunya migdia". S'ha enderiat amb la beca de 80.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona donarà a un autor de Llatinoamèrica perquè escrigui sobre la ciutat. L'Ajuntament es defensa dient que a través de les beques Montserrat Roig per a escriptors ha donat 1 milió i mig d'euros, però la Carlota ha fet quatre números i no li quadra.
Fa dies, mesos, potser anys, que els pagesos denuncien les destrosses que pateixen als seus camps per culpa del porc senglar. Compaginar la fauna salvatge amb la caça i l'agricultura té enderiada l'Empar Moliner.
La pesta porcina africana ha destapat un problema que molts fa anys que denuncien, la superpoblació de porcs senglars arreu del país. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb Carme Rosell, directora i sòcia fundadora de Minuartia i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, que ens ha explicat com ara els humans -- a través de les captures i la caça-- hem de fer a feina que haurien fet els predadors del senglar: els llops.
Unes dades que mostren com de mitjana només el 24% dels ciutadans de Barcelona i els seus voltants tenen el català com a llengua habitual. Hi ha llocs especialment preocupants com l'Hospitalet de Llobregat, on no arriba al 10%, igual que a Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que estan si fa o no fa igual, o a poblacions del Baix Llobregat com Cornellà, Esplugues o Sant Boi. Al "Catalunya migdia" hi hem buscat explicacions amb el professor Natxo Sorolla, sociolingüista, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat de Saragossa.
Quin dret tenen els pares a exposar els seus fills a les xarxes? Quan els nens es fan grans es poden sentir sobreexposats i això pot impactar en la seva dignitat i sobretot en la seva seguretat. A França, per exemple, ja ho han regulat. I a la periodista Llucia Ramis li sorgeixen preguntes...
Rússia rebrà la setmana que ve l'emissari dels Estats Units, Steve Witkoff, per parlar del pla de pau. Una proposta que sembla que només responia als interessos russos, defensats incomprensiblement també pels Estats Units, però que el darrer cap de setmana Ucraïna ha aconseguit matisar. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic i president del Catalonia Global Institute, que no veu encara condicions favorables per a un alto el foc.
La justícia italiana ha separat tres criatures dels seus pares per no estar escolaritzades i viure sense serveis higiènics bàsics. I l'escriptora Carlota Gurt ens ha fet donar quatre voltes a l'anomenat "homeschooling", l'ensenyament a casa, que a Catalunya no està regulat.