La periodista Llucia Ramis s'ha retrobat amb antics companys de feina. Molta gent fa trobades d'antics alumnes o companys però és per nostàlgia, per refermar-se en un present divers o per veure que el futur és incert? La Llucia Ramis s'hi ha enderiat aquesta setmana.
Unió de Pagesos demana a les administracions gestió de la fauna salvatge del país. Creuen que bona part dels mals d'agricultors i ramaders venen d'aquí: pesta porcina, tuberculosi bovina... "Potser no es podia evitar la pesta porcina africana d'ara, però sí que podia ser menys greu", ha assegurat al "Catalunya migdia" el coordinador d'Unió de Pagesos a Osona, Oriol Rovira.
En Santi Villas ha encès la tertúlia amb la seva dèria sobre l'envelliment. Ens hem de capficar a no fer-nos grans o hem de procurar fer-nos grans amb bona salut i bona imatge? La Isabel Llauger, en Joan López Alegre i l'Oriol Marc s'han partit de riure... que diuen que és una bona teràpia contra l'envelliment.
L'escriptora Carlota Gurt ha encès la tertúlia del "Catalunya migdia". S'ha enderiat amb la beca de 80.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona donarà a un autor de Llatinoamèrica perquè escrigui sobre la ciutat. L'Ajuntament es defensa dient que a través de les beques Montserrat Roig per a escriptors ha donat 1 milió i mig d'euros, però la Carlota ha fet quatre números i no li quadra.
Fa dies, mesos, potser anys, que els pagesos denuncien les destrosses que pateixen als seus camps per culpa del porc senglar. Compaginar la fauna salvatge amb la caça i l'agricultura té enderiada l'Empar Moliner.
La pesta porcina africana ha destapat un problema que molts fa anys que denuncien, la superpoblació de porcs senglars arreu del país. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb Carme Rosell, directora i sòcia fundadora de Minuartia i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, que ens ha explicat com ara els humans -- a través de les captures i la caça-- hem de fer a feina que haurien fet els predadors del senglar: els llops.
Unes dades que mostren com de mitjana només el 24% dels ciutadans de Barcelona i els seus voltants tenen el català com a llengua habitual. Hi ha llocs especialment preocupants com l'Hospitalet de Llobregat, on no arriba al 10%, igual que a Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que estan si fa o no fa igual, o a poblacions del Baix Llobregat com Cornellà, Esplugues o Sant Boi. Al "Catalunya migdia" hi hem buscat explicacions amb el professor Natxo Sorolla, sociolingüista, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat de Saragossa.
Quin dret tenen els pares a exposar els seus fills a les xarxes? Quan els nens es fan grans es poden sentir sobreexposats i això pot impactar en la seva dignitat i sobretot en la seva seguretat. A França, per exemple, ja ho han regulat. I a la periodista Llucia Ramis li sorgeixen preguntes...
Rússia rebrà la setmana que ve l'emissari dels Estats Units, Steve Witkoff, per parlar del pla de pau. Una proposta que sembla que només responia als interessos russos, defensats incomprensiblement també pels Estats Units, però que el darrer cap de setmana Ucraïna ha aconseguit matisar. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic i president del Catalonia Global Institute, que no veu encara condicions favorables per a un alto el foc.
La justícia italiana ha separat tres criatures dels seus pares per no estar escolaritzades i viure sense serveis higiènics bàsics. I l'escriptora Carlota Gurt ens ha fet donar quatre voltes a l'anomenat "homeschooling", l'ensenyament a casa, que a Catalunya no està regulat.
Les dades de la violència masclista a Catalunya no reculen. Cada dia hi ha 48 denúncies per violència masclista a tot el país, i a l'Hospital Clínic de Barcelona cada dia atenen dues agressions sexuals. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb l'advocada penalista Marina Roig, membre de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi d'Advocats, que creu que una part del problema està en la regressió que vivim. Fa poc temps la violència masclista era una qüestió d'estat, però portem uns anys amb un corrent negacionista que potser fa que es mantinguin les terribles xifres que es recompten any rere any.
L'escriptora Empar Moliner s'ha enderiat amb l'arribada del fred. Creu que a l'hivern la pobresa es veu més clara, es fa més evident, és més sagnant que no pas a l'estiu. Un pantaló curt i una samarreta dissimulen la pobresa però a l'hivern un bon jersei, un bon abric i, sobretot, tenir o no calefacció condicionen la vida. Sobretot la vida dels infants.
Aquest dilluns, vigília del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, l'Hospital Clínic farà públiques les xifres de víctimes ateses l'últim any. Víctimes com la Maria, de 37 anys, a qui el seu oncle va violar fa un any i mig durant una visita familiar.
El 21 de novembre de l'any 2000, la banda terrorista va matar a Barcelona l'economista, historiador i polític català Ernest Lluch. Un atemptat que va originar una important reacció ciutadana, especialment a Catalunya, que va viure una de les manifestacions de repulsa més multitudinàries que es recorden
Aquesta és la dèria de la periodista Llucia Ramis: la tolerància amb el franquisme durant la democràcia és el que l'ha fet fort avui. L'amnistia va donar pas a l'amnèsia, i el virus de l'extremadreta, que crèiem que era inofensiu, potser s'acabarà convertint en pandèmia.
Avui fa 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, el moment clau per acabar amb 40 anys de dictadura. Però la memòria dels que van viure aquell transcendental 20N del 1975 continua molt viva. N'hi ha que recorden com si fos ara què feien, com es van assabentar de la notícia i què van sentir després de quatre dècades de repressió ferotge contra els opositors.
Oques Grasses també s'ha buidat, com Pep Guardiola, com Manel, com Zoo, diu el periodista musical Franc Lluís Giró. Però el també periodista Iu Forn va més enllà. S'ha enderiat amb el final de la banda i s'ha fet una pregunta: els catalans sempre pleguen quan moren d'èxit?
L'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates ha anat a la xarxa X a posar en evidència que Elon Musk no diu mai res que el faci gaudir de la vida. No ha mostrat mai condol per un mort, alegria per l'èxit d'un amic, elogis per una pel·lícula, un llibre, una cançó... De fet -- diu l'escriptora-- sembla que l'home més ric del món és un inculte. I és clar, criticar Musk a la seva pròpia xarxa, el va provocar. Tota aquesta discussió, tan habitual a X, ha tingut enderiada la Llucia Ramis.
Al mig de Reus, a un minut del mercat central, historiadors locals han localitzat el lloc on hi hauria un pou on es llençaven els cadàvers de presoners republicans durant la Guerra Civil. Ara s'ha aconseguit delimitar el lloc exacte gràcies a imatges aèries que va captar l'exèrcit nord-americà l'any 1956 i on es veu el pou als terrenys de l'antiga fàbrica tèxtil Pich i Aguilera. Al "Catalunya migdia" hem parlat d'aquesta fossa i de la reinterpretació de la vall de Cuelgamuros amb la historiadora Queralt Soler.
Parlar diversos idiomes ajuda a retardar l'envelliment del cervell i protegeix tant la salut cerebral com la de la resta del cos. És la conclusió de l'estudi sobre l'envelliment publicat per Nature Aging, amb una àmplia mostra de 86.000 persones de 27 països europeus. I aquesta és la dèria de l'escriptora i traductora Carlota Gurt, que tradueix de diversos idiomes.
A Barcelona hi ha un carrer que es diu comandant Benítez, i l'Empar Moliner ha buscat qui era aquest senyor que mereix aquest honor per part de la capital de Catalunya. Resulta que va ser un militar espanyol, heroi d'una de les batalles de la guerra del Rif, al Marroc, que Espanya va perdre. L'Empar entén que el comandant Benítez és un heroi, però pensa que potser ja ha estat prou temps a la placa del carrer del barri de les Corts i que ara probablement hi ha altres herois que s'ho mereixen i que li poden fer el relleu.
Els ajuntaments catalans --entre ells Mataró-- han buscat i han trobat algunes escletxes legals per accelerar el desallotjament d'ocupes conflictius i intentar frenar els discursos d'extrema dreta. Ara, quan hi ha una ocupació, s'afanyen a comprovar si l'edifici està en mal estat, si amenaça a ruïna o si és inhabitable, o els qui l'ocupen tenen la llum punxada.