La Llucia Ramis s'ha enderiat amb la diferència que hi ha entre la macroeconomia espanyola, que va com un tro, i els preus del dia a dia, que s'encareixen sense mesura. Ha llegit teories que parlen dels "problemes de l'abundància" però que, pel que sembla, no tenen en compte els problemes dels sous baixos, que no permeten arribar a final de mes.
Lloguers de temporada a dojo. Consultis el portal immobiliari que consultis, sempre vas a parar al mateix. I la Carlota Gurt es pregunta: "Què ens passa? Tots diem que no pot ser que costi tant trobar un lloc on viure, però alhora sembla que tots els propietaris facin el mateix..."
És la fi de la civilització? L'Empar Moliner s'hi ha enderiat, no pot ser --diu-- que un nadó mori de fred al segle XXI. Era una mare sense casa, amb un nadó a coll, que ha mort per Nadal. I l'Empar ha recordat el pessebre, on una mare amb un nadó, també sense casa, buscar una establia on viure prop de l'escalfor del bou i la mula. Però el nadó de Gaza ha mort.
Els aparells, obligatoris a partir del gener, han d'estar connectats a la DGT perquè quan s'activin en cas d'avaria o accident es pugui avisar de perill els conductors que s'hi apropen. Però segur que aquest és el millor sistema? El periodista Iu Forn no ho té clar.
A propòsit de la prohibició a Austràlia per als menors de 16 anys que no podran tenir comptes a les xarxes socials, en Santi Villas hi ha donat quatre voltes i ha arrossegat els tertulians cap a un debat que probablement es dóna a moltes cases.
El consum de vi baixa, però per l'Empar Moliner el pitjor és que se'n demonitza el consum. Per això té una dèria: el vi és paisatge, el vi no fa mal... el pa, l'oli i el vi és la cultura mediterrània.
La periodista Llucia Ramis s'ha retrobat amb antics companys de feina. Molta gent fa trobades d'antics alumnes o companys però és per nostàlgia, per refermar-se en un present divers o per veure que el futur és incert? La Llucia Ramis s'hi ha enderiat aquesta setmana.
En Santi Villas ha encès la tertúlia amb la seva dèria sobre l'envelliment. Ens hem de capficar a no fer-nos grans o hem de procurar fer-nos grans amb bona salut i bona imatge? La Isabel Llauger, en Joan López Alegre i l'Oriol Marc s'han partit de riure... que diuen que és una bona teràpia contra l'envelliment.
L'escriptora Carlota Gurt ha encès la tertúlia del "Catalunya migdia". S'ha enderiat amb la beca de 80.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona donarà a un autor de Llatinoamèrica perquè escrigui sobre la ciutat. L'Ajuntament es defensa dient que a través de les beques Montserrat Roig per a escriptors ha donat 1 milió i mig d'euros, però la Carlota ha fet quatre números i no li quadra.
Fa dies, mesos, potser anys, que els pagesos denuncien les destrosses que pateixen als seus camps per culpa del porc senglar. Compaginar la fauna salvatge amb la caça i l'agricultura té enderiada l'Empar Moliner.
Quin dret tenen els pares a exposar els seus fills a les xarxes? Quan els nens es fan grans es poden sentir sobreexposats i això pot impactar en la seva dignitat i sobretot en la seva seguretat. A França, per exemple, ja ho han regulat. I a la periodista Llucia Ramis li sorgeixen preguntes...
La justícia italiana ha separat tres criatures dels seus pares per no estar escolaritzades i viure sense serveis higiènics bàsics. I l'escriptora Carlota Gurt ens ha fet donar quatre voltes a l'anomenat "homeschooling", l'ensenyament a casa, que a Catalunya no està regulat.
L'escriptora Empar Moliner s'ha enderiat amb l'arribada del fred. Creu que a l'hivern la pobresa es veu més clara, es fa més evident, és més sagnant que no pas a l'estiu. Un pantaló curt i una samarreta dissimulen la pobresa però a l'hivern un bon jersei, un bon abric i, sobretot, tenir o no calefacció condicionen la vida. Sobretot la vida dels infants.
Aquesta és la dèria de la periodista Llucia Ramis: la tolerància amb el franquisme durant la democràcia és el que l'ha fet fort avui. L'amnistia va donar pas a l'amnèsia, i el virus de l'extremadreta, que crèiem que era inofensiu, potser s'acabarà convertint en pandèmia.
Oques Grasses també s'ha buidat, com Pep Guardiola, com Manel, com Zoo, diu el periodista musical Franc Lluís Giró. Però el també periodista Iu Forn va més enllà. S'ha enderiat amb el final de la banda i s'ha fet una pregunta: els catalans sempre pleguen quan moren d'èxit?
L'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates ha anat a la xarxa X a posar en evidència que Elon Musk no diu mai res que el faci gaudir de la vida. No ha mostrat mai condol per un mort, alegria per l'èxit d'un amic, elogis per una pel·lícula, un llibre, una cançó... De fet -- diu l'escriptora-- sembla que l'home més ric del món és un inculte. I és clar, criticar Musk a la seva pròpia xarxa, el va provocar. Tota aquesta discussió, tan habitual a X, ha tingut enderiada la Llucia Ramis.