Els aparells, obligatoris a partir del gener, han d'estar connectats a la DGT perquè quan s'activin en cas d'avaria o accident es pugui avisar de perill els conductors que s'hi apropen. Però segur que aquest és el millor sistema? El periodista Iu Forn no ho té clar.
A propòsit de la prohibició a Austràlia per als menors de 16 anys que no podran tenir comptes a les xarxes socials, en Santi Villas hi ha donat quatre voltes i ha arrossegat els tertulians cap a un debat que probablement es dóna a moltes cases.
El consum de vi baixa, però per l'Empar Moliner el pitjor és que se'n demonitza el consum. Per això té una dèria: el vi és paisatge, el vi no fa mal... el pa, l'oli i el vi és la cultura mediterrània.
La periodista Llucia Ramis s'ha retrobat amb antics companys de feina. Molta gent fa trobades d'antics alumnes o companys però és per nostàlgia, per refermar-se en un present divers o per veure que el futur és incert? La Llucia Ramis s'hi ha enderiat aquesta setmana.
En Santi Villas ha encès la tertúlia amb la seva dèria sobre l'envelliment. Ens hem de capficar a no fer-nos grans o hem de procurar fer-nos grans amb bona salut i bona imatge? La Isabel Llauger, en Joan López Alegre i l'Oriol Marc s'han partit de riure... que diuen que és una bona teràpia contra l'envelliment.
L'escriptora Carlota Gurt ha encès la tertúlia del "Catalunya migdia". S'ha enderiat amb la beca de 80.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona donarà a un autor de Llatinoamèrica perquè escrigui sobre la ciutat. L'Ajuntament es defensa dient que a través de les beques Montserrat Roig per a escriptors ha donat 1 milió i mig d'euros, però la Carlota ha fet quatre números i no li quadra.
Fa dies, mesos, potser anys, que els pagesos denuncien les destrosses que pateixen als seus camps per culpa del porc senglar. Compaginar la fauna salvatge amb la caça i l'agricultura té enderiada l'Empar Moliner.
Quin dret tenen els pares a exposar els seus fills a les xarxes? Quan els nens es fan grans es poden sentir sobreexposats i això pot impactar en la seva dignitat i sobretot en la seva seguretat. A França, per exemple, ja ho han regulat. I a la periodista Llucia Ramis li sorgeixen preguntes...
La justícia italiana ha separat tres criatures dels seus pares per no estar escolaritzades i viure sense serveis higiènics bàsics. I l'escriptora Carlota Gurt ens ha fet donar quatre voltes a l'anomenat "homeschooling", l'ensenyament a casa, que a Catalunya no està regulat.
L'escriptora Empar Moliner s'ha enderiat amb l'arribada del fred. Creu que a l'hivern la pobresa es veu més clara, es fa més evident, és més sagnant que no pas a l'estiu. Un pantaló curt i una samarreta dissimulen la pobresa però a l'hivern un bon jersei, un bon abric i, sobretot, tenir o no calefacció condicionen la vida. Sobretot la vida dels infants.
Aquesta és la dèria de la periodista Llucia Ramis: la tolerància amb el franquisme durant la democràcia és el que l'ha fet fort avui. L'amnistia va donar pas a l'amnèsia, i el virus de l'extremadreta, que crèiem que era inofensiu, potser s'acabarà convertint en pandèmia.
Oques Grasses també s'ha buidat, com Pep Guardiola, com Manel, com Zoo, diu el periodista musical Franc Lluís Giró. Però el també periodista Iu Forn va més enllà. S'ha enderiat amb el final de la banda i s'ha fet una pregunta: els catalans sempre pleguen quan moren d'èxit?
L'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates ha anat a la xarxa X a posar en evidència que Elon Musk no diu mai res que el faci gaudir de la vida. No ha mostrat mai condol per un mort, alegria per l'èxit d'un amic, elogis per una pel·lícula, un llibre, una cançó... De fet -- diu l'escriptora-- sembla que l'home més ric del món és un inculte. I és clar, criticar Musk a la seva pròpia xarxa, el va provocar. Tota aquesta discussió, tan habitual a X, ha tingut enderiada la Llucia Ramis.
Parlar diversos idiomes ajuda a retardar l'envelliment del cervell i protegeix tant la salut cerebral com la de la resta del cos. És la conclusió de l'estudi sobre l'envelliment publicat per Nature Aging, amb una àmplia mostra de 86.000 persones de 27 països europeus. I aquesta és la dèria de l'escriptora i traductora Carlota Gurt, que tradueix de diversos idiomes.
A Barcelona hi ha un carrer que es diu comandant Benítez, i l'Empar Moliner ha buscat qui era aquest senyor que mereix aquest honor per part de la capital de Catalunya. Resulta que va ser un militar espanyol, heroi d'una de les batalles de la guerra del Rif, al Marroc, que Espanya va perdre. L'Empar entén que el comandant Benítez és un heroi, però pensa que potser ja ha estat prou temps a la placa del carrer del barri de les Corts i que ara probablement hi ha altres herois que s'ho mereixen i que li poden fer el relleu.