"Catalunya vespre": "L'estripada" avui amb Ferran Sáez
Durada: 2 min
16/11/2015
A diferència del que gairebé dicten els costums actuals, em costaria molt plorar en públic. Això no vol dir que no m'emocioni, però. Les imatges del passadís d'un estadi amb francesos de totes les edats i condicions cantant La Marsellesa, després de saber que acabaven de superar un perill de mort junt amb el seu president, em va recordar una escena de la pel·lícula "Casablanca", de Michael Curtiz. Al bar de Rick, el cínic però alhora compromès nord-americà que interpreta Humphrey Bogart, un grup de persones entonen La Marsellesa per posar en evidència els oficials nazis que hi ha al local. Divendres passat, la reacció dels francesos de l'estadi no va constituir cap citació cinematogràfica: va ser una cosa instintiva, immediata, com si es tractés d'un ressort. Això és justament el que em va emocionar, que els sortís de l'ànima. "Casablanca" és una denúncia del totalitarisme nazi, i el jihadisme és el totalitarisme del segle XXI (...)