
La proposta literària de Sergi Pàmies aquesta setmana posa el focus en "No vingueu al poble a reposar", de la periodista i escriptora Mar Camps, un assaig que reflexiona sobre la transformació dels pobles de Girona davant la pressió turística i els canvis socials dels últims anys. A partir del cas de l'Empordà i les Gavarres, el llibre qüestiona la idea dels pobles com a espais de consum o refugi de cap de setmana i reivindica la necessitat de connectar amb la vida local, la memòria i la identitat pròpia. Amb exemples concrets i una mirada crítica sobre la turistificació, els pisos turístics o la folklorització del territori, Camps construeix una crònica molt arrelada al país, però que parla d'un fenomen cada cop més extens. Una lectura que convida a repensar la relació entre ciutat, territori i pertinença.

L'entrevista a Àngels Gonyalons és una conversa íntima i extensa amb una de les grans figures del teatre musical català, en què repassem la seva trajectòria de més de 40 anys sobre els escenaris. A través de grans títols internacionals i obres del teatre català, es posa el focus en el seu paper com a referent i en l'estat actual del teatre en català i dels musicals de gran format. També s'aborden les dificultats del sector, la manca d'estabilitat fins i tot en carreres consolidades i el debat sobre l'edat i la visibilitat de les actrius. L'entrevista combina reflexió professional i vivències personals, amb especial atenció en la seva nova aventura artística: "El retrat de Dorian Gray", un projecte que exemplifica la seva inquietud constant per reinventar-se.

La inseguretat s'ha convertit en un dels grans debats socials dels últims mesos, amb casos recents que han generat preocupació i han reobert preguntes sobre què està passant als carrers de Catalunya. Som davant d'un augment real de la violència o d'una percepció amplificada? Parlem amb Amadeu Recasens, doctor en Dret i criminòleg, i Montse Iglesias, directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, de tirotejos, armes blanques, crim organitzat i de si el model de seguretat actual dona resposta als nous reptes. També abordem el paper dels mitjans, la por com a negoci i quines solucions proposen els experts per reduir la sensació (i la realitat) d'inseguretat.

Pilar Eyre arriba aquesta setmana amb dues visites institucionals que donen molt joc. D'una banda, la del papa Lleó XIV, que serveix per recuperar un episodi molt comentat de la visita de Benet XVI i parlar d'una qüestió recurrent durant dècades, la relació entre Joan Carles I i Sofia i les seves escenes més incòmodes en públic. De l'altra, la visita dels prínceps de Mònaco, que reobre la història d'una relació diplomàtica plena d'alts i baixos entre dues monarquies marcades per polèmiques, desavinences i noms propis com Corinna. I, com sempre amb la reialesa, també parlarem de protocols, reverències i gestos aparentment petits que acostumen a explicar molt més del que sembla.

L'actor català David Janer acumula més de 800 capítols de sèries i una trajectòria plena de personatges que han marcat diverses generacions. Amb ell repassarem els seus inicis tardans en la interpretació, el seu salt a la popularitat i el pes de continuar sent recordat, anys després, com a Águila Roja. Però Janer és molt més que actor: és llicenciat en Filosofia i reivindica el pensament crític en un moment en què cada cop sembla tenir menys espai. També parlarem d'una tercera passió que li ha canviat la vida: el vi. Sommelier titulat i divulgador vinícola, ens ajuda a imaginar com seria el vi perfecte a partir de la seva mirada sobre el país, la cultura i la manera d'entendre la vida.

Aquesta setmana, la periodista i presentadora de televisió Elisenda Roca ens porta una història que parla de solidaritat, territori i comunitat. Ho fa a través de la fira Masroig Vi Solidari, una iniciativa nascuda al Priorat que, des de fa més d'una dècada, recapta fons per a la investigació del càncer infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu. Més enllà dels diners recaptats, Elisenda Roca vol posar el focus en la implicació dels pobles, les escoles i les entitats que fan possibles projectes així i demostren que la solidaritat sovint neix lluny dels grans focus. A més, avui també descobrirem la seva faceta més artística: ha dibuixat una de les etiquetes solidàries de la fira.

La secció d'Albert Montagut ens proposa un viatge a la gran crònica internacional a través de les seves vivències com a periodista a Hollywood i arreu del món. Partint d'entrevistes amb figures icòniques del cinema, la secció rescata també històries reals que han marcat la història recent, com la de Dith Pran, el fotògraf cambodjà que va sobreviure al genocidi dels Khmers Rojos i que va inspirar la pel·lícula "Els crits del silenci". Montagut combina el relat cinematogràfic amb el testimoni periodístic per explicar com va conèixer alguns dels protagonistes d'aquestes històries i posar en context el seu impacte. El resultat és un espai que barreja memòria, cinema i periodisme d'investigació per entendre millor els grans relats humans del nostre temps.

La investigació sobre la mort d'Isak Andic continua avançant i mostrem unes imatges que poden tenir un paper clau en l'estratègia de defensa de Jonathan Andic. Amb Mayka Navarro i Francisco Marco, director de Método 3 i pèrit contractat per la defensa, analitzem en quin punt es troba el cas després que Jonathan Andic hagi evitat la presó preventiva pagant una fiança milionària i hagi centrat tots els esforços a preparar la seva defensa. També abordem quins arguments vol rebatre el seu equip davant la investigació dels Mossos, el suposat mòbil econòmic i la relació entre pare i fill. A més, contextualitzem un vídeo enregistrat mesos abans de la mort d'Isak Andic, que la defensa considera rellevant per demostrar que existien antecedents de caigudes i possibles problemes físics previs. Unes imatges que poden obrir noves preguntes en un cas que continua ple d'incògnites.

Laura Fa i Lorena Vázquez arriben amb novetats sobre un dels noms més comentats de les últimes setmanes: Pep Guardiola. Després de posar punt final a una etapa històrica de deu anys al Manchester City, totes les mirades estan posades ara en dues grans preguntes: què passarà amb el seu futur professional i què hi ha de cert en els rumors sobre la seva vida personal? Parlem de la relació actual amb Cristina Serra, dels rumors de reconciliació que s'han disparat les últimes setmanes, dels plans immediats de Guardiola lluny de les banquetes i de les ofertes milionàries que continua rebent. Perquè quan Guardiola mou fitxa, sigui dins o fora del camp, tothom mira.

La setmana passada parlàvem de màfies franceses i d'assassinats de pel·lícula. Aquesta setmana continuem estirant el fil del crim organitzat internacional amb una història encara més rocambolesca: la d'Antonio Bardellino, un dels grans caps de la Camorra napolitana, detingut a Barcelona, deixat en llibertat provisional de manera incomprensible i desaparegut després sense deixar rastre o potser no. Amb Albert Montagut reconstruirem una història de fugides, errors judicials, execucions mafioses i sospites que encara avui continuen alimentant el misteri: i si el capo que tothom donava per mort no hagués mort?

L'home que durant anys ens va explicar el trànsit, que ha recorregut pobles i places d'arreu del país i que acumula més d'un quart de segle vinculat a TV3 viu ara una de les etapes més dolces de la seva carrera. Espartac Peran combina la codirecció de l'exitós concurs diari "Atrapa'm si pots" amb la direcció i presentació de "Som únics", un format que reivindica les festes populars i la força de la cultura de proximitat. Amb ell parlem de televisió, del valor del territori, dels records de "Divendres", dels anys fent el trànsit i d'aquesta mirada optimista i curiosa que l'ha convertit en una de les cares més estimades de la casa.

Sergi Pàmies recomana "La fascinació del periodisme", d'Irene Polo, un recull de cròniques que recupera la figura d'una periodista dels anys trenta que va quedar durant molt temps en l'oblit. El llibre, publicat el 2003 i ara ampliat per Glòria Santa-Maria i Pilar Tur, reivindica una autora amb un estil sorprenentment modern, directe i valent, capaç d'explicar la realitat amb una mirada molt personal. Polo va entrevistar personatges com Buster Keaton i va escriure amb una naturalitat i una ironia poc habituals a la seva època a la vegada que vivia amb llibertat la seva identitat i la seva orientació sexual. Exiliada durant la Guerra Civil, va acabar marxant a l'Argentina, on va deixar el periodisme i va morir el 1942. Pàmies en subratlla la idea central: que la valentia i la modernitat en el periodisme no són noves, sinó que ja existien molt abans. Un llibre esplèndid per redescobrir una figura imprescindible.

Ens centrem en una de les visites més esperades i també més polèmiques dels últims anys: l'arribada del papa Lleó XIV a Catalunya els dies 9, 10 i 11 de juny. Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, la monja i activista sor Lucía Caram, la periodista Anna Grau i Ana Boadas analitzen què hi ha realment darrere d'aquest viatge i detallen tota la ruta prevista. La visita inclou parades altament simbòliques com la Sagrada Família, Montserrat, la presó de Brians i fins i tot un discurs al Congrés, en una agenda en què es barregen religió, diplomàcia i també molta lectura política. Més enllà de la litúrgia, el debat també se centra en el finançament, el paper de les institucions i fins i tot el marxandatge oficial només en castellà que ja ha aixecat polseguera. Una visita que, com sempre que hi ha un papa pel mig, no deixa indiferent ningú.

Sergi Pàmies dedica la seva secció a recomanar un llibre que qualifica d'excepcional: "El blues de la fi del món", de l'autor israelià Etgar Keret. Es tracta d'un recull de contes per a adults, un format que l'escriptor domina amb mestria i que representa prop del 90% de la seva obra, sempre amb un estil molt personal i reconeixible. Keret, nascut a Tel-Aviv, combina en aquests relats fantasia, memòria i una bona dosi de mala llet, amb humor, ironia i moments de gran tendresa, fins i tot quan aborda temes complexos. En aquest llibre també hi apareixen reflexions sobre la guerra de Gaza i el seu impacte emocional, amb una mirada crítica i clarament contrària a Netanyahu. A més, hi incorpora elements de realitat virtual, intel·ligència artificial, drogues, religió, ciència-ficció i viatges en el temps. Una obra que, segons Pàmies, manté el nivell extraordinari dels seus llibres anteriors i que, excepcionalment, recomana amb entusiasme.

Les Mamarazzis arriben una setmana més per repassar tota l'actualitat del cor, i avui posen el focus en Miguel Bosé. El cantant ha tornat a ser notícia per uns vídeos excèntrics amb què anuncia el final de gira, però també per les polèmiques constants que l'han envoltat els últims anys. Laura Fa i Lorena Vázquez repassaran les seves relacions sentimentals més comentades, des d'Ana Obregón fins a Nacho Palau, amb qui va tenir quatre fills per gestació subrogada. També abordaran la controvertida separació de la parella, els problemes amb Hisenda, les seves declaracions sobre les vacunes i els rumors sobre el seu possible trasllat a Andorra.

Javier i Sergio Torres visiten el programa per parlar del moment dolç que viu el seu restaurant Cocina Hermanos Torres, distingit amb tres estrelles Michelin, i del seu nou llibre, "Hermanos Torres en casa". Els bessons reflexionen sobre l'alta exigència de la cuina d'elit, la pressió de les estrelles Michelin i com ha canviat la cultura dins les cuines professionals. També parlen de la seva relació com a germans, de la passió compartida per la gastronomia i de com intenten transmetre aquesta manera d'entendre el menjar als seus fills. A més, reivindiquen la cuina catalana, reflexionen sobre el futur gastronòmic i participen en un divertit joc de precisió culinària amb Elisenda Pineda. Una conversa plena de cuina, complicitat i humor.

Albert Montagut arrenca la secció amb un cas recent que ha reobert el debat sobre Catalunya com a refugi de fugitius internacionals: la detenció a Alacant d'un dels criminals més buscats del Regne Unit, acusat de tràfic de drogues i falsedat documental. A partir d'aquí, la conversa gira cap a la figura de Raymond Vaccarizi, un conegut capo de la màfia francesa a qui van detenir a Catalunya i van empresonar a la Model, en un episodi que va sacsejar l'opinió pública. Montagut recorda com la seva mort, assassinat per un franctirador mentre es trobava a la finestra de la cel·la, va generar una forta commoció i va obrir interrogants sobre la seguretat penitenciària. També es repassa la identitat del sicari implicat i com aquest cas va marcar un abans i un després en la percepció de les màfies estrangeres al país.