
Josep Maria Mainat, productor, empresari i una de les figures més polifacètiques de l'espectacle català, arriba al plató el dia que fa 80 anys, i la conversa comença com un repàs a una vida plena: l'èxit més gran, el penediment més gran, què és això d'una crisi dels vuitanta i quin va ser el millor moment de cada etapa vital, de la infantesa a més enllà dels 65. Parla també dels llibres, de com la intel·ligència artificial ha entrat en el seu procés d'escriptura i de l'obra que està preparant ara. També s'atura en un 2026 que ha estat especialment dur, després d'un diagnòstic de càncer: com el va viure, com ha anat el procés, en quin punt està ara i quina és la seva mirada sobre la por de morir i el llegat que voldria deixar.

"El retrovisor", la nova secció del programa, estrena emissió amb Darío Porras, encarregat de recuperar alguns dels concursos més mítics de TV3. El primer és "Amor a primera vista", el format de cites a cegues que va marcar una època i que va produir el mateix Josep Maria Mainat, que participa a la secció com a convidat. Entre fragments d'arxiu, l'aparició de famosos i el record de parelles que encara segueixen juntes, Mainat explica per què creu que va triomfar un programa que va obrir el camí als concursos de buscar parella que encara avui són habituals. Com a punt final, el plató es converteix en el d'"Amor a primera vista" per recrear una de les proves més recordades amb la participació del públic.

Diane Foley, mare del periodista freelance James Foley, segrestat per l'Estat Islàmic a Síria el 2012 i assassinat dos anys després, comparteix una història de dolor, coratge i perdó. Explica com va viure la incertesa durant els gairebé dos anys de segrest, la sensació de soledat davant les administracions i els dubtes que encara l'acompanyen sobre les decisions que va prendre. Recorda com es va assabentar de la mort del seu fill i com va viure la difusió de les imatges. La conversa s'endinsa en la decisió que la va portar el 2021 a asseure's cara a cara amb un dels assassins del seu fill, què li va voler explicar i què va significar aquell últim gest, i planteja si el perdó i la compassió ajuden a passar el dol. Una història que Foley recull al llibre "American Mother. El coratge davant del terrorisme", ara publicat en català, i que també la porta a parlar de la fundació que porta el nom del seu fill i de com voldria que se'l recordés.

Míriam Victòria porta un d'aquells misteris que s'amaguen a la Barcelona de tota la vida: el que va tenir lloc el 1935 en un edifici del barri de Gràcia, al carrer de Francisco Giner. Explica com una família va començar a sentir cops a les parets i als mobles, com els fenòmens van anar a més i com la notícia va revolucionar els veïns i va arribar a la premsa i a la policia fins que es va arribar a parlar d'un possible poltergeist. Repassa què deien les teories paranormals de l'època sobre el paper d'un dels fills de la casa i com va acabar tot plegat, sense que el misteri s'aclarís del tot. Per tancar, comparteix el que va viure ella mateixa visitant l'edifici de nit.

Antoni Trilla, un dels metges més estimats i reconeguts de Catalunya, visita el plató en plena arribada de la tardor, quan sembla que tothom al voltant comença a caure malalt. Repassa quines malalties són més probables aquests dies, com ha tornat la covid i què la diferencia de la que vam viure, per què la grip A ha pujat i de què convé vacunar-se aquest any ara que s'acosta la campanya de vacunació. La conversa s'amplia a problemes globals, com la pesta pneumònica, que ha saltat a les notícies des de Rússia, i la pèrdua de confiança en les vacunes, amb una pregunta directa sobre què li diria a un antivacunes. Trilla també parla de la nova etapa que s'obre amb la seva jubilació, de què conservarà i de què trobarà a faltar, i acaba amb una mirada a la seva relació amb Fernando Simón i al reconeixement que reben els metges un cop passada la pandèmia.

Torna "El club de lectura" amb Sergi Pàmies, que aquesta setmana proposa un llibre pòstum: "Per Barcelona", de Lluís Permanyer, periodista de llarga trajectòria a La Vanguardia i cronista de Barcelona durant dècades. Pàmies repassa la mirada d'un home que va conèixer de prop figures com Gaudí, Miró, Brossa o Tàpies, i que també va tractar amb alcaldes i arquitectes. El llibre recull anècdotes de la ciutat en textos curts i amens, amb una curiositat infinita i un humanisme compromès, i inclou un capítol final dedicat als seus fracassos. Escrit amb molt bon humor, una de les anècdotes que recull és la del dia que va fer d'acompanyant oficial de Stephen Hawking a Barcelona. Com cada setmana, el llibre passa per la bàscula per calcular-ne el preu per pàgina.

Albert Montagut aprofita la vigília del clàssic, després de la derrota del Barça contra el PSG, la primera de la temporada, per repassar la seva etapa com a director de comunicació del club i en què consistia una feina que molts periodistes esportius envejarien. Recorda el Barça-Madrid de l'octubre del 2014 al Santiago Bernabéu, el que més el va marcar, i explica què va fer aquell dia mentre les directives dinaven: una passejada pel vestidor, que li va deixar algunes de les imatges més singulars de l'època del trident. S'hi afegeix la seva faceta de soci, amb mig segle de carnet, i la qüestió de fins a quin punt es pot ser objectiu escrivint sobre el Barça sent-ne aficionat.

Àngel Llàcer i Carlos Latre tornen amb la seva secció de notícies curioses, o almenys d'aquelles que sovint queden amagades darrere de l'actualitat més feixuga. Amb els legos com a fil conductor, repassen algunes de les històries més insòlites de les últimes setmanes, de l'estafador i el bandit dels legos a una caça de conills amb equipament de SWAT al Segrià, una app per mesurar pomes o l'home de Tona que ha pujat mil vegades al Matagalls. Amb la complicitat del públic i de Jordi González, i amb alguna sorpresa pel camí, el to és el d'una secció lliure i desenfadada, en què qualsevol notícia pot acabar derivant cap a un lloc inesperat.

Roger Ferrer explica una experiència que ningú voldria viure: el 12 de febrer del 2022, durant una operació d'apendicitis a l'Hospital de Granollers, es va despertar enmig de la intervenció i va ser conscient de tot el que passava sense poder moure's ni cridar. Recorda aquells quaranta-cinc minuts de pànic, què va passar al quiròfan i per què, i què es va trobar quan va intentar explicar-ho: la falta de reconeixement de l'equip mèdic i quatre anys de reclamació sense resposta, entre l'hospital i el Departament de Salut, per a una indemnització que continua pendent. Parla també de les seqüeles que li ha deixat, com l'estrès posttraumàtic; de com l'ha afectat en el dia a dia i en la relació amb la seva dona, i de si algun dia podrà tornar a passar pel quiròfan o girar full.

Torna "El club de lectura" amb Sergi Pàmies, que aquesta setmana proposa "El cervell dels enamorats", de la neurobiòloga Lucy Vincent, un llibre que s'endinsa en els mecanismes més íntims de l'amor des de la ciència: com les hormones, la memòria i el desig modelen les relacions de parella. Pàmies en destaca el to amè, ple de dades científiques, tests per valorar en quin estat mental es troba cadascú i fins i tot algun acudit, i no passa per alt que l'autora s'ha divorciat dues vegades, cosa que, amb el seu humor irònic habitual, dona a l'assumpte un punt de credibilitat addicional. Entre els consells, des de portar-se bé amb els sogres fins a callar de tant en tant. Com cada setmana, el llibre passa per la bàscula per calcular-ne el preu per pàgina.

Albert Montagut torna a la "Red room" i recupera el fil de la setmana passada: què hi feia, a Ciutat del Cap? Hi era el 2011 per cobrir un congrés mundial sobre la sida, i això li serveix per repassar una malaltia sobre la qual va haver d'escriure molt com a reporter. Explica com es va diagnosticar el 1981 i com es va estendre arreu del món, i recorda alguns dels rostres que la van fer visible, des de personatges coneguts de la música, la dansa i el cinema a esportistes com Magic Johnson i Arthur Ashe. S'atura també en el cas de Kimberly Bergalis, que va obrir als Estats Units un debat sobre la seguretat dels pacients i els drets de les persones amb VIH. I acaba amb el gir que va canviar la història de la malaltia: el moment en què va deixar de ser mortal per esdevenir crònica, gràcies a la feina del metge David Ho.

La taula d'actualitat d'aquesta setmana continua marcada per la política, amb les eleccions del 29N com a rerefons. Ana Boadas aporta les dades i Maiol Roger, Iva Anguera i Marta Monforte analitzen per què no ha arribat l'entesa entre els partits a l'esquerra del PSOE i com això pot condicionar la reedició d'un govern de coalició. La conversa repassa també les últimes enquestes del CIS i del CEO, què poden revelar i fins a quin punt es poden creure. I s'atura en l'amnistia i en el possible retorn de Puigdemont, en la visita dels reis a Ceuta, dos mesos i mig després de la crisi migratòria, i en les imatges de la Hispanitat a Madrid, amb joves fent salutacions feixistes.

Carlos Latre arriba a plató després d'una setmana de ritme frenètic i, amb les seves imitacions, repassa l'actualitat a ritme d'humor. Comença amb la crisi de Rodalies i dona veu a un Salvador Illa que treu ferro a un problema que, segons ell, gairebé ni es nota. Després es queda sol a l'escenari durant el descans del presentador, i continua amb la convocatòria d'eleccions, de la mà d'un Pedro Sánchez esgotat per la campanya que intenta trobar un candidat de relleu. La secció es completa amb la tradicional senyora de la Bisbal, que viu les eleccions com una oportunitat de fer-se un lloc a la mesa electoral, i amb algun altre tema d'actualitat que pot sorgir pel camí.

Torna el club de lectura amb Sergi Pàmies, que abans d'entrar en matèria comenta l'actualitat literària del dia: el Nobel de Literatura, concedit a la canadenca Anne Carson. Després proposa un llibre que descriu com a saga familiar: "Josep Mercader. El creador del Motel", de Sílvia Subirós, que retrata el seu avi, un cuiner figuerenc de referència, i la història del mític Motel Empordà, avui un dels grans restaurants del país. Pàmies en destaca els records d'infantesa, les anècdotes de clients il·lustres com Josep Pla, la mirada a unes cuines molt dures i sacrificades, i aquells detalls que només pot aportar algú que hi ha viscut des de petita. Un llibre petit que, segons ell, es llegeix en una tarda i és una delícia. Com cada setmana, el llibre passa per la bàscula perquè en calculin el preu per pàgina.

Xevi Verdaguer, fisioterapeuta, divulgador científic i especialista en psiconeuroimmunologia clínica, visita el plató ara que, passat l'estiu i amb Nadal a l'horitzó, sembla que tothom té pressa per posar el cos a lloc. Explica què és exactament el metabolisme, com funciona i per què la flexibilitat metabòlica és tan important, i comparteix tres trucs senzills per aconseguir-la: moure's a pulsacions baixes, menjar més greixos i menys hidrats, i fer dejunis. Per als qui no volen renunciar als hidrats, la teoria del midó resistent: com la manera de cuinar i conservar la patata, el moniato o el plàtan en canvia l'efecte al cos.

La Patrícia ens obre les portes de casa seva, a Malgrat de Mar, construïda fa just dos anys i convertida ara en inhabitable després de la riuada causada pel temporal de diumenge passat. Explica com va viure la matinada dels fets, des de les primeres bombolles al vàter fins a l'arribada d'una aigua que va superar el metre i mig d'alçada, i com la seva família va haver de refugiar-se al pis superior mentre el seu pare s'enduia els fills enmig d'una situació de risc real. La conversa posa també el focus en un mur de contenció que mai es va arribar a construir tal com estava previst, i en la incertesa que viuen ara, sense resposta clara de l'asseguradora sobre com es cobriran els danys.

Aquesta taula d'actualitat analitza l'acceleració de l'escena política després que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions generals per al 29 de novembre. Repassem els fets d'uns dies intensos, entre els quals hi ha la caiguda dels decrets d'habitatge al Congrés, la convocatòria d'una vaga general per a l'11 de novembre i la multitudinària manifestació pel dret a l'habitatge a Barcelona. Maiol Roger, Josep Capella i Iva Anguera analitzen l'impacte de la mort de Maricarmen Abascal, símbol de la lluita per l'habitatge, en la precampanya, i les estratègies del PSOE, el paper internacional de Sánchez i les enquestes que li són adverses. La conversa aborda també la nova aprovació dels decrets, la vaga general i l'ordre del Constitucional d'aplicar l'amnistia, que fa imminent el retorn de Puigdemont, amb el seu possible efecte en la campanya. Per acabar, el repàs dels possibles caps de llista de les formacions i una previsió del que pot passar el 29N.