
El pare Apeles torna als focus per analitzar, amb el seu estil inconfusible, la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i l'estat actual de l'Església. Opina sobre el paper del pontífex, la relació de la societat catalana amb la religió i les polèmiques que han envoltat el viatge papal. A més, repassa una trajectòria singular que l'ha portat dels estudis de teologia als platós de televisió, passant per la criminologia i la investigació privada. També reflexiona sobre la fama, els anys de màxima popularitat mediàtica i els canvis que ha viscut l'Església en les últimes dècades. Una conversa entre la fe, la provocació, la memòria i el sentit de l'humor.

Albert Montagut torna al programa per analitzar l'activitat del conegut comando Barcelona d'ETA i el seu impacte a Catalunya durant els anys de màxima violència. A partir de la seva experiència com a periodista, explica com es va estructurar aquest dispositiu operatiu, quin paper tenia dins l'organització i com va evolucionar en diferents etapes. La secció repassa els principals atemptats vinculats al comando com Hipercor, Vic o l'assassinat d'Ernest Lluch i en contextualitza l'acció dins l'estratègia d'ETA.

Jaume Tribó, apuntador del Gran Teatre del Liceu des de fa més de cinquanta anys, visita el programa per parlar d'una professió tant discreta com essencial dins del món de l'òpera. Considerat una figura clau entre bastidors, ha treballat al costat de grans veus com Montserrat Caballé, Josep Carreras o Plácido Domingo ajudant-los des del famós "coverol" a evitar errors en directe. Al llarg de la conversa, repassa com és la feina d'apuntador, el seu aprenentatge i la seva relació íntima amb la història del Liceu, del qual és una autèntica enciclopèdia vivent. També comparteix anècdotes de més de cinc dècades entre bastidors, incloent-hi moments d'emoció, incidències en directe i records com l'incendi del 1994 i la posterior reconstrucció del teatre. Una conversa sobre vocació, memòria i la passió per una institució que considera casa seva.

L'entrevista a Aina Crosas és el testimoni d'una jove comunicadora científica que conviu des dels 23 anys amb una malaltia minoritària: la distonia muscular cervical. Explica com els primers símptomes van aparèixer en un moment de gran estrès i com la malaltia ha anat transformant la seva manera de parlar, de moure's i de relacionar-se amb els altres. La conversa aborda també el llarg camí cap al diagnòstic, els tractaments que segueix i la incertesa afegida de conviure amb una alteració cerebral que els metges encara no han pogut identificar amb exactitud. Més enllà de la malaltia, és una història de resiliència, d'acceptació i de divulgació, en què les xarxes socials s'han convertit en una eina per visibilitzar realitats poc conegudes i combatre estigmes. Una conversa sincera sobre salut, identitat i la importància de no deixar que un diagnòstic defineixi tota una persona.

L'exjutge Baltasar Garzón visita el programa per reflexionar sobre l'estat de la democràcia i el paper de la justícia en la política actual. A partir del seu nou llibre, "La democracia amenazada", analitza el fenomen del lawfare, els grans casos judicials que marquen l'actualitat espanyola i els riscos que, segons ell, amenacen l'estat de dret. També repassa alguns dels episodis més destacats de la seva trajectòria, des de la detenció de Pinochet fins a la investigació dels crims del franquisme, passant pel cas Gürtel. Una conversa sobre poder, justícia, memòria i compromís democràtic.

Màrius Carol analitza les grans incògnites que ha deixat la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i Espanya. A partir d'imatges i moments destacats del viatge, la taula planteja preguntes clau que aborden el paper polític del pontífex, les tensions internes dins l'Església catalana, les qüestions de protocol i el debat sobre la laïcitat de l'Estat. També s'analitza el finançament de la visita i la implicació de les institucions públiques, així com les diferències d'estratègia entre Barcelona i Madrid en l'organització dels actes.

Laura Fa i Lorena Vázquez repassen alguns dels personatges famosos que pitjor han encaixat les seves exclusives al llarg dels anys. Des de burofaxos i bloquejos a les xarxes socials fins a enfrontaments públics, Laura Fa i Lorena Vázquez expliquen les reaccions que han provocat algunes de les seves informacions més sonades. Una mirada entre bastidors a la premsa del cor i a la relació, sovint tensa, entre periodistes i celebritats, amb noms tan coneguts com Risto Mejide, Ana Obregón, Bertín Osborne o Iker Casillas.

Sergi Pàmies presenta "El suïcidi exaltat de Charles Dickens", de Philippe Delerm, un llibre breu, centrat en un episodi poc conegut de la vida de Dickens. Delerm, autor de títols com "El primer glop de cervesa", retrata aquí l'obsessió de Dickens per les lectures públiques en teatres, que van acabar convertint-se en la seva gran passió i quasi una addicció. Omplia sales a Anglaterra i també a l'estranger, i gaudia de l'èxit i dels aplaudiments, fins al punt de deixar en segon pla la seva vida familiar. El llibre explora aquesta dependència creixent de l'escenari i les conseqüències personals que va tenir, amb una mirada que parla d'un "suïcidi exaltat" en el sentit emocional i vital: una entrega absoluta a la fama i a la gira constant. El resultat és un retrat diferent i poc habitual de Dickens, que el mostra més enllà de l'escriptor consagrat i permet descobrir-ne una faceta més humana i contradictòria.

La proposta literària de Sergi Pàmies aquesta setmana posa el focus en "No vingueu al poble a reposar", de la periodista i escriptora Mar Camps, un assaig que reflexiona sobre la transformació dels pobles de Girona davant la pressió turística i els canvis socials dels últims anys. A partir del cas de l'Empordà i les Gavarres, el llibre qüestiona la idea dels pobles com a espais de consum o refugi de cap de setmana i reivindica la necessitat de connectar amb la vida local, la memòria i la identitat pròpia. Amb exemples concrets i una mirada crítica sobre la turistificació, els pisos turístics o la folklorització del territori, Camps construeix una crònica molt arrelada al país, però que parla d'un fenomen cada cop més extens. Una lectura que convida a repensar la relació entre ciutat, territori i pertinença.

L'entrevista a Àngels Gonyalons és una conversa íntima i extensa amb una de les grans figures del teatre musical català, en què repassem la seva trajectòria de més de 40 anys sobre els escenaris. A través de grans títols internacionals i obres del teatre català, es posa el focus en el seu paper com a referent i en l'estat actual del teatre en català i dels musicals de gran format. També s'aborden les dificultats del sector, la manca d'estabilitat fins i tot en carreres consolidades i el debat sobre l'edat i la visibilitat de les actrius. L'entrevista combina reflexió professional i vivències personals, amb especial atenció en la seva nova aventura artística: "El retrat de Dorian Gray", un projecte que exemplifica la seva inquietud constant per reinventar-se.

La inseguretat s'ha convertit en un dels grans debats socials dels últims mesos, amb casos recents que han generat preocupació i han reobert preguntes sobre què està passant als carrers de Catalunya. Som davant d'un augment real de la violència o d'una percepció amplificada? Parlem amb Amadeu Recasens, doctor en Dret i criminòleg, i Montse Iglesias, directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, de tirotejos, armes blanques, crim organitzat i de si el model de seguretat actual dona resposta als nous reptes. També abordem el paper dels mitjans, la por com a negoci i quines solucions proposen els experts per reduir la sensació (i la realitat) d'inseguretat.

Pilar Eyre arriba aquesta setmana amb dues visites institucionals que donen molt joc. D'una banda, la del papa Lleó XIV, que serveix per recuperar un episodi molt comentat de la visita de Benet XVI i parlar d'una qüestió recurrent durant dècades, la relació entre Joan Carles I i Sofia i les seves escenes més incòmodes en públic. De l'altra, la visita dels prínceps de Mònaco, que reobre la història d'una relació diplomàtica plena d'alts i baixos entre dues monarquies marcades per polèmiques, desavinences i noms propis com Corinna. I, com sempre amb la reialesa, també parlarem de protocols, reverències i gestos aparentment petits que acostumen a explicar molt més del que sembla.

L'actor català David Janer acumula més de 800 capítols de sèries i una trajectòria plena de personatges que han marcat diverses generacions. Amb ell repassarem els seus inicis tardans en la interpretació, el seu salt a la popularitat i el pes de continuar sent recordat, anys després, com a Águila Roja. Però Janer és molt més que actor: és llicenciat en Filosofia i reivindica el pensament crític en un moment en què cada cop sembla tenir menys espai. També parlarem d'una tercera passió que li ha canviat la vida: el vi. Sommelier titulat i divulgador vinícola, ens ajuda a imaginar com seria el vi perfecte a partir de la seva mirada sobre el país, la cultura i la manera d'entendre la vida.

Aquesta setmana, la periodista i presentadora de televisió Elisenda Roca ens porta una història que parla de solidaritat, territori i comunitat. Ho fa a través de la fira Masroig Vi Solidari, una iniciativa nascuda al Priorat que, des de fa més d'una dècada, recapta fons per a la investigació del càncer infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu. Més enllà dels diners recaptats, Elisenda Roca vol posar el focus en la implicació dels pobles, les escoles i les entitats que fan possibles projectes així i demostren que la solidaritat sovint neix lluny dels grans focus. A més, avui també descobrirem la seva faceta més artística: ha dibuixat una de les etiquetes solidàries de la fira.

La secció d'Albert Montagut ens proposa un viatge a la gran crònica internacional a través de les seves vivències com a periodista a Hollywood i arreu del món. Partint d'entrevistes amb figures icòniques del cinema, la secció rescata també històries reals que han marcat la història recent, com la de Dith Pran, el fotògraf cambodjà que va sobreviure al genocidi dels Khmers Rojos i que va inspirar la pel·lícula "Els crits del silenci". Montagut combina el relat cinematogràfic amb el testimoni periodístic per explicar com va conèixer alguns dels protagonistes d'aquestes històries i posar en context el seu impacte. El resultat és un espai que barreja memòria, cinema i periodisme d'investigació per entendre millor els grans relats humans del nostre temps.

La investigació sobre la mort d'Isak Andic continua avançant i mostrem unes imatges que poden tenir un paper clau en l'estratègia de defensa de Jonathan Andic. Amb Mayka Navarro i Francisco Marco, director de Método 3 i pèrit contractat per la defensa, analitzem en quin punt es troba el cas després que Jonathan Andic hagi evitat la presó preventiva pagant una fiança milionària i hagi centrat tots els esforços a preparar la seva defensa. També abordem quins arguments vol rebatre el seu equip davant la investigació dels Mossos, el suposat mòbil econòmic i la relació entre pare i fill. A més, contextualitzem un vídeo enregistrat mesos abans de la mort d'Isak Andic, que la defensa considera rellevant per demostrar que existien antecedents de caigudes i possibles problemes físics previs. Unes imatges que poden obrir noves preguntes en un cas que continua ple d'incògnites.

Laura Fa i Lorena Vázquez arriben amb novetats sobre un dels noms més comentats de les últimes setmanes: Pep Guardiola. Després de posar punt final a una etapa històrica de deu anys al Manchester City, totes les mirades estan posades ara en dues grans preguntes: què passarà amb el seu futur professional i què hi ha de cert en els rumors sobre la seva vida personal? Parlem de la relació actual amb Cristina Serra, dels rumors de reconciliació que s'han disparat les últimes setmanes, dels plans immediats de Guardiola lluny de les banquetes i de les ofertes milionàries que continua rebent. Perquè quan Guardiola mou fitxa, sigui dins o fora del camp, tothom mira.

La setmana passada parlàvem de màfies franceses i d'assassinats de pel·lícula. Aquesta setmana continuem estirant el fil del crim organitzat internacional amb una història encara més rocambolesca: la d'Antonio Bardellino, un dels grans caps de la Camorra napolitana, detingut a Barcelona, deixat en llibertat provisional de manera incomprensible i desaparegut després sense deixar rastre o potser no. Amb Albert Montagut reconstruirem una història de fugides, errors judicials, execucions mafioses i sospites que encara avui continuen alimentant el misteri: i si el capo que tothom donava per mort no hagués mort?