Cada instrument té la seva màgia, però també és veritat que hi ha algunes sonoritats que, bé per herència cultural o per alguna raó física o emocional, ens semblen més màgics... Això és el que avui deixarem que ens guiï: la màgia de sonoritats com la del sitar; la kora africana; el handpan, un instrument, per cert, ben modern, però que per alguna raó ens sembla, fins i tot, ancestral; o, per què no, un conjunt vocal.
ESCOLTA-HO ARA

Sentim propostes que han arribat aquesta tardor, al principi del curs 2026-27, i que ens han cridat l'atenció. Mostres de talent, d'inspiració, de saber fer i des de moltes mirades diferents. Perles de tardor -així les anomenarem, si ens ho permeteu- que val la pena destacar...

Arrenquem temporada amb un recorregut per propostes musicals en què un piano fa duet amb un altre instrument. El pianista brasiler Amaro Freitas amb l'arpista nord-americana Brandee Younger seran uns dels protagonistes, com també les col·laboracions d'Omar Sosa amb Seckou Keita o la de Júlio Resende amb Bruno Chaveiro.

Ens movem per un mapa on tots els camins condueixen al blues, però també se n'allunyen una mica --de vegades molt--, i agafen dreceres d'aquelles que ens semblen tan interessants, i que connecten amb cultures sonores que tenen alguna cosa a veure amb el gènere afro-americà.

Comencem a ritme de samba, una d'aquelles sambes que han traspassat les barreres de l'espai i del temps, per fer un recorregut amb gust tropical, amb olor de mar, amb sonoritats que ens transporten a paisatges temperats o fins i tot càlids... un recorregut que ens fa pensar en instants estiuencs, en platges, en festes populars o en gavines...

Avui parem atenció al disc "Graceland", de Paul Simon, perquè aquest 2026 es compleixen quaranta anys d'aquest projecte que, més enllà de guanyar un premi Grammy i de vendre una gran quantitat de còpies, segurament va significar un abans i un després en la carrera en solitari del cantautor nord-americà. Paul Simon es va acostar musicalment a algunes zones de l'Àfrica i, per alguns, allò va respondre a una voluntat de fer visible l'entesa entre blancs i negres, en una època en què mig món cridava contra l'apartheid sud-africà. Altres ho veien com el gest d'un artista que, des de la seva posició privilegiada de blanc occidental, s'acostava a un continent castigat i ignorat... Sigui com sigui, i més enllà dels aspectes ideològics, "Graceland" va ser, i és --o així ens ho sembla--, un gran àlbum!

Posem la mirada i parem l'orella en projectes que d'alguna manera homenatgen algú, alguna idea, algun moviment musical o algun país. El nostre recorregut particular per aquests petits grans homenatges el comencem per una proposta enèrgica que, des del món del tango del segle XXI, ret homenatge a Barcelona i a la cultura catalana: ells són Altertango.

Ja sabem que amb la música, o a través de la música, podem dir, demanar, criticar o tenir esperança. Tots coneixem bé el poder que té o que pot tenir la música per canviar les coses, o almenys algunes coses... Músiques del món per canviar el món: aquest podria ser un bon títol per al capítol d'avui.

Avui ens volem sumar a algunes celebracions, perquè hi ha propostes, grups i músics que arriben a aniversaris rodons de les seves trajectòries, i aquest serà, si fa no fa, el nostre fil conductor. Algunes trajectòries són més joves i d'altres ja molt i molt consolidades...