L'Alba G. Corral observa la natura del Delta de l'Ebre i la converteix en codi de programació per crear algunes de les obres més destacades de les noves arts visuals. L'artista madrilenya és un dels màxims exponents del nou panorama dels visualistes juntament amb Playmodes (La Pera, Baix Empordà), que en els últims anys han sobresortit pels seus espectaculars muntatges lumínics. El nou audiovisual trenca l'espai i el temps i es converteix en immersiu. La cuinera Carme Ruscalleda ho experimentarà en primera persona amb un viatge per l'obra d'Onionlap que l'acabarà portant a la infància. Mentrestant, la periodista especialitzada en gaming ens portarà a l'estudi barceloní Mango Protocol, una de les firmes que reforça el paper del videojoc com a producte cultural de primer nivell.
Quan es dilueixen els límits temporals i espacials, s'esborra la frontera entre l'obra i qui la contempla. Gràcies a la revolució digital, el món de l'exhibició cultural viu un procés de reinvenció absoluta. Un concepte museístic per al futur és el de l'Ideal Barcelona, amb una sala immersiva de més de mil metres quadrats, amb 27 projectors, que converteix en mainstream la comprensió de l'art. Si és per mirar, potser no cal tenir l'obra físicament al davant; i, a l'inrevés, si tenim l'obra al davant, ¿per què no tocar-la? El Museu Episcopal de Vic, amb la col·laboració de Giravolt, imprimeix obres medievals en 3D perquè puguin ser tocades. El presentador radiofònic Quim Morales es crea un avatar i visita un festival artístic sense moure's de la ràdio, i s'apropa a Futura Space, al Poblenou, per conèixer com seran els avatars d'aquí a cinc anys. I la Jacqueline Glarner, comunicadora especialitzada en museografia, ens porta a descobrir les Empúries i Ullastret de fa dos mil·lenis
Ha arribat el moment de passar del pinzell a l'entorn interactiu de les tauletes? Les escultures han passat a ser instal·lacions? La irrupció de la tecnologia digital en les belles arts les està transformant. Per una banda, amb reflexions artístiques sobre la nostra relació amb la tecnologia, com les que fa des dels anys 90 l'artista i docent Roc Parés. Per una altra, permet crear instal·lacions interactives que ofereixen experiències noves als visitants, com les de l'artista Anaisa Franco. Fins i tot, la tecnologia pot substituir del tot la pintura i el llenç, com comprova l'actor Josep Maria Pou de la mà de l'artista digital Vanesa Iacono. Tot plegat, creant un nou llenguatge que triomfa a les xarxes, com les obres de Boldtron i Six N. Five, dos estudis barcelonins que treballen per marques reconegudes a nivell mundial. Per cert, una de les col·leccions d'art digital més importants a Europa la tenim a Reus i es diu Beep Collection.
Els Brodas Bros han fet una aliança amb Desilence per crear un espectacle en el qual la dansa urbana és tan protagonista com la intel·ligència artificial. L'Agrupación Señor Serrano posa en marxa la primera experiència escènica amb deep fake en directe, on una actriu es converteix en el líder rus Vladimir Putin. I l'actriu Mercè Martínez participa en un assaig teatral on la resta d'actors i actrius són robots. De tot això és capaç la irrupció de les tecnologies digitals al món de l'escena, que també arriba per la banda de l'espectador: assistim, amb Jordina Biosca, a un muntatge teatral nocturn i al mig del bosc per al qual el mòbil és imprescindible. També anirem de compres mentre escoltem una obra de teatre en format podcast.
El Col·lectiu Estampa és una formació artística integrada per persones que no són artistes, i que es dedica a entrenar màquines perquè escriguin poesia, redactin cartes, defineixin paraules o llancin auspicis. Tot i ser molt experimental, es tracta d'una de les primeres passes d'un futur on la intel·ligència artificial es farà un lloc en el món de les lletres. Les noves històries de l'era digital s'aniran a buscar i s'interactuarà amb elles. L'actriu Aina Clotet recorre l'Hospitalet caçant escultures virtuals de dones que parlen de lluites humanes. La Giovanna di Rosario, experta en literatura digital, passeja literalment per l'obra interactiva de l'escriptor digital Anton Ferret. I l'artista tecnològica Mónica Rikic ens presenta els protagonistes de la seva sèrie de ciència ficció: robots creats per ella, capaços de construir una societat de màquines, de jugar prescindint dels humans o de tafanejar en la intimitat de l'autora. Sona a marcià però, en les noves narratives, les màquines i els humans s'hauran de posar d'acord.
Igual que els artistes del cinquecento italià, els creadors i creadores de l'era digital es tornen eclèctics i trenquen les barreres entre disciplines gràcies a la irrupció de la tecnologia en els seus processos creatius. Per això algunes veus, per referir-se a les noves corrents artístiques de l'era digital, ja parlen d'un nou Renaixement. En l'últim capítol de la temporada, CTRL repassa les descobertes dels capítols anteriors per refermar la transformació del nou paradigma digital, i ho fa recordant els millors moments de la sèrie amb els personatges famosos que han descobert noves eines, noves formes de consum i noves maneres d'entendre les arts i les lletres. Igualment, revisitem alguns dels artistes d'aquest nou renaixement que troben en el codi informàtic, el hardware i el software la seva nova eina de treball