De l'Auñamendi fins a Hondarribia (versió aranesa)
Subtítols en: català
Subtítols en: català
A l'est de la Vall Ferrera no hi ha cap muntanya que sobrepassi els 3.000 metres, però són moltes les que arriben i superen els 2.900. És l'alt territori català, a on, encara que les arestes i les pedres semblin desolades i aspres, tot resulta amable i acollidor. Un lloc on el sol és agradable i els seus habitants resulten sorprenents.
A l'est de la Vall Ferrera no hi ha cap muntanya que sobrepassi els 3.000 metres, però són moltes les que arriben i superen els 2.900. És l'alt territori català, a on, encara que les arestes i les pedres semblin desolades i aspres, tot resulta amable i acollidor. Un lloc on el sol és agradable i els seus habitants resulten sorprenents.
A l'ampla vall de la Cerdanya, les aigües de la qual formen el Segre, que anirà a parar a l'Ebre, hi trobem una excepció geogràfica creada per homes que es van capficar a dividir la vall en dues nacions; la Cerdanya és un paradís assolellat i amable que del Querol cap al nord és francès i de Puigcerdà cap avall espanyol.
A Aràn i al Pallars les valls s'extenen formant armoniosos circs que exterioritzen la seva intensa vida a través del mirall dels seus llacs. Hi ha més de trescents llacs: uns estan penjats a la vora dels cims mentre que d'altres semblen ajaguts prop de les pastures verdes. La llum dels pics dóna encant a tot el paisatge, que té una bellesa indescriptible. En el Pla de Beret, immensa plana verda a 1900 metres d'alçada, neixen dos rierols a pocs metres l'un de l'altre.
Des del Perdiguero al Port de Bielsa, a França s'anomenen "nestes" als rius principals. Aquí està el veritable "regne dels tresmil" i és a on les glaceres donen continuament ambient d'alta muntanya. Un seguit de vint pics sobrepassa la cota dels tres mil metres i més d'una trentena superen els 2.900.
Tot i que el Balaïtous és l'últim 3.000 dels Pirineus, la travessa fins el Pic d'Anie és impressionant: va cap el Nord, pel Pic Meillon, que culmina la vall d'Ara per seguir cap el Gran Facha i el Cambelés; s'agafa a la roca granítica del Balaïtous i del Pallas i deriva cap el Sud, deixant al costat el Midi d'Ossau. Per el Somport i els cims d'Aspe es perllonga en una passejada fins a la brusquetat de les agulles d'Ansebére.
A despièch de qu'eth Balaitòs ei eth darrèr 3.000 des Pirenèus, era trauèssa enquiath Tuc d'Anayet ei impressionanta: va de cap tath Nòrd, peth Tuc Meilhon, que culmine era Val d'Aran entà seguir de cap tath Gran Facha e eth Cambelés; s'agarre ara arròca granitica deth Balaitòs e deth Palhas e derive de cap tath Sud, en tot deishar ath sòn cant eth Midi d'Aussau. (En aranès)
Les muntanyes calcàries del Pic d'Anie són el preludi de l'agradable Pirineu Basc, a on els Pirineus s'endinsaràn al mar. Hi ha molta presència humana sobre la terra, bucòlica i tradicional. Els relleus són ondulacions humides i màgiques. Els pastors no estan lluny del mar i l'ambient és a la vegada molt verd i lluminós.