Deixar-ho
Subtítols en: català
Subtítols en: català
En Mamadou viu el seu primer any a Catalunya, ple de descobertes i també d'enyorança. Juntament amb les seves experiències, anem coneixent les de cinc nois i noies fills d'immigrants que van arribar fa més temps i, com ell, es van trobar de sobte, sense demanar-ho, en un entorn del tot diferent del que coneixien.
Seguim en Gabi i la Marta mentre esperen per viatjar a Etiòpia a buscar les seves filles. En el viatge en què es coneixen i, a la tornada, durant els primers mesos d'adaptació de la nova família. Veiem com aprenen a ser i a sentir-se pares, i com estableixen, amb les dues nenes, els vincles d'amor i suport que duraran tota la vida.
La Maria Freixas, mestra d'Educació Especial, està a punt de marxar a Jerusalem. Hi va per ajudar en una escola i hospital per a nens sords i autistes, a la zona de majoria Palestina. Viatjarà i treballarà en solitari, per primera vegada, i ho farà per solidaritat i afecte el poble palestí. Però la realitat de la cooperació no sempre és com la imaginem des d'aquí.
Abordem el món de la ceguesa des del punt de vista dels que hi veien i han perdut la visió. Com t'acostumes a viure sense veure-hi? És fàcil presentar-se al món com a discapacitat? L'experiència de l'Anna, que seguim al llarg d'un any, la completen els testimonis de sis persones cegues que, com ella, abans hi veien.
En Joan Coll té poc més de cinquanta anys i un fetge malalt, de la malaltia d'Andrade. Això fa que tingui forts dolors a les extremitats i que a poc a poc es vagin deteriorant les seves terminacions nervioses. En pocs anys li pot causar la mort. L'única solució és un trasplantament de fetge.
La Victòria Huertas té 18 anys i està embarassada de sis mesos del Jairo, el seu xicot. L'edat mitjana de les dones catalanes quan tenen el primer fill és de 30 anys. Les mares adolescents tenen menys estudis, triguen més a trobar feina i aconsegueixen feines pitjors que les altres dones. Com s'ho fan per tirar endavant?
La Conxita Gallardo, de 54 anys, feia de dependenta en una botiga quan va començar a ensopegar sovint: li fallava la cama dreta. Pocs mesos després, li van diagnosticar una ELA, esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia degenerativa que mata les neurones motores, sense causa coneguda i que encara no té tractament.
La transsexualitat no és una opció sexual, sinó que té origen biològic: la Nicole va néixer amb un cervell femení dins un cos masculí. Però el preu que paguen les persones transsexuals per poder viure tal com se senten és molt alt: tractament hormonal tota la vida, un seguit d'operacions quirúrgiques molt delicades i, molt sovint, la incomprensió del seu entorn i de la societat.
La Pastora i en Mateu ja tenien un nen de 9 anys, en Sergi, quan va néixer l'Èric. L'Èric és un nen preciós de cabells rinxolats, vital i despert. Als 3 anys li han detectat un trastorn de l'espectre autista, encara no se sap de quina gravetat. El diagnòstic ha estat molt difícil d'acceptar per als seus pares.
La Nathalie Risa treballava a Lear des de feia 27 anys, i és obrera industrial en una comarca on no queda indústria. El seu marit, que també treballava a Lear, és a l'atur des de fa tres anys. Mentre seguim la seva història, sis aturats i aturades veterans ens expliquen la seva experiència.
En d'un accident de moto, en Carles pateix una lesió medul·lar que el deixarà per sempre en una cadira de rodes. "L'endemà" segueix en Carles durant un any, des dels seus últims dies a la Fundació Guttmann, on ha començat la rehabilitació. És el seu primer any com a discapacitat, un any de renúncies i de descobertes que el canviaran profundament.