Rossinyol

Tu també cap al núvol volaves,
i qui sap si la llei t'han dictat.
El teu cant, de retorn a la terra,
en el sol de la tarda, em fa mal.
Ocell, ocell màgic, allunya't,
rossinyol d'un abril senyalat;
massa prop el respir de les coses,
massa prop el prat llis
i massa alt el teu cant.

Com si morís

No tornaré a la fosca fageda,
em feia mal el silvestre palau,
s'han fet sagrats el trepig i la greda,
el sol escàs i la molsa i la pau.
Anar-hi sol és dir a cada pas
que em falta cor per a tot el que em toca;
massa he plorat a la nit i a camp ras,
deixa'm callat i lligat a la roca.
Deixa'm tot sol sense cap pensament,
com si morís cada dia una embosta;
em trasmudà l'abrivada del vent,
ara em fa ric la claror de la posta.
Tot ha finit, el silenci m'abriga,
fill d'aquest son que ignorava el demà.
Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga
com la llavor que no pot madurar.

Més poemes de l'autor

Joan Teixidor (1913-1992)

Joan Teixidor: "Com si morís"

Joan Teixidor: Rossinyol