+ info de l'autora a LletrA

L'espera

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

L'ase i el tractor

Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
¿Arri!, que no arrencaràs?¿
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: ¿A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!

Més poemes de l'autora

Joana Raspall, els infants i els llibres

Joana Raspall (n. 1913)

Joana Raspall: L'ase i el tractor

Joana Raspall: L'espera