+ info de l'autora a LletrA

El teu cos riu i riu

El teu cos riu i riu,
esbojarrat a voltes,
d'altres maliciosament,
per sota el nas.
D'altres només ensenya
una mica les dents
¿d'un blanc enriolat¿
entre llavis de festa
vermella. Adesiara
sols juga a riure, fins
que arriba el foc, i atia
tots els cavalls i se
t'enduen per camins
mai no fressats i els meus
dits cullen la rialla
desbridada i oberta.
I fins quan tens els ulls
mossegats per la pena
el teu cos riu i riu.

Per tu retorno d'un exili vell

Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.
Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.
Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.
Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.

Més poemes de l'autora

Maria Mercè Marçal (1952-1998)

Maria Mercè Marçal: Per tu retorno d'un exili vell

Maria Mercè Marçal: El teu cos riu i riu