millors moments

Durada: 2 min

L'Adriana té un fill de dos anys, té estudis i sempre havia tingut feina. Com a mare soltera ja havia començat a tenir problemes a la feina però quan va arribar la Covid va empitjorar. Primer va estar en situació d'ERTO però després ja no li van renovar el contracte. Ella té una actitud positiva i accepta els canvis i es deixa ajudar per l'ONG "De veí a veí", que li proporciona aliments des de fa un any: "Algun dia espero poder estar a l'altre costat", assegura.

Durada: 2 min

Estava casada amb un espanyol però va marxar i tenia dos fills d'un altre marit marroquí. El 2017 va perdre la feina, més endavant va trobar feina però amb la fibromiàlgia i osteoporosi que té assegura que no pot treballar. La Marta (nom fictici perquè no vol dir el seu nom de veritat) està esperant la incapacitat laboral i, de moment, cobra una ajuda de l'INEM de 400 euros: "Em va costar acceptar que havia de demanar menjar, però més val tenir la nevera plena que no tenir res"

Durada: 3 min

El Josep Maria viu al barri de Gràcia de Barcelona i porta 4 anys a l'atur. No troba feina i sobreviu com pot amb l'ingrés d'una renda garantida: "No em dona per comprar menjar". Gràcies a una assistenta social va anar al Rebost Solidari i explica que al principi era complicat: "Mai m'havia passat això. I a sobre que em veiessin amb un carretó". Reconeix que va estar a punt de fer una barbaritat i que ha plorat força, però ara fa un programa d'esports a Ràdio Gràcia i li dona força per tirar endavant

Durada: 1 min

El Toni té tres fills: un de 2 anys, un de 4 i un de 6. Es dedicava al sector de l'hostaleria amb la seva dona, però amb la Covid van tancar i no té feina des del març. Graciès a l'ONG "Veí a veí", que els dona suport, poden menjar, diu. I gràcies a l'assistenta social han pogut evitar un desnonament i estan vivint, de moment, en un pis turístic. Assegura que al principi la situació de vulnerabilitat li va costar d'assumir

Durada: 3 min

L'Ana és de Veneçuela i va arribar a Catalunya el 3 de juny del 2018, amb ganes d'emprendre. Té 5 fills i la seva situació va canviar de la nit al dia amb la Covid: "Soc professional de la ciència de la salut mental i el pare dels meus fills era enginyer civil. Amb la pandèmia vaig perdre el meu marit de 47 anys, la meva àvia i el meu pare". Tot i això assegura que no es considera víctima de la Covid, sinó supervivent. L'ONG De Veí a Veí s'ha convertit en molt més que una ajuda alimentària: "Puc dir que tinc uns amics que m'han donat suport. Pensava que aquests centres eren per a persones d'altres nivells culturals i mai vaig pensar que arribaria aquí". L'Ana sosté que el que no et mata et fa més fort i agraeix que les càrregues repartides pesen menys

Durada: 2 min

Fa tres anys la Marta (nom fictici perquè no vol revelar el seu nom real) va arribar a Barcelona per una situació molt complicada al seu país. I des d'aleshores han pogut tirar endavant gràcies a l'acompanyament d'una família que els va acollir. Des de fa dos anys i mig estan amb el Banc dels Aliments: "Tenim tres fills i és molt complicat mantenir-nos aquí. Les feines que hem anat trobant són temporals, en negre. Ningú et vol fer un contracte i pagar-te como diu la llei". La Marta assegura que mai a la vida, com a parella, s'havien imaginat que els passaria això i que és una situació "molt dura".

Durada: 1 min

La Maria (nom fictici perquè no vol revelar el seu nom de veritat) rep una paga de 300 euros d'Itàlia i amb això ha de pagar els rebuts i el menjar. Ni ella ni el seu fill treballen. Assegura que no s'ho estan passant gens bé, però agraeix que li donin aliments.