Dins de la inexplicable concatenació de discos impressionants de Stevie Wonder, "Songs in the key of life", del 1976, marca el cim. És un disc de gairebé dues hores d'un artista en el millor moment de la seva vida. El sentirem en dues tandes. 01 "Love's in need of love today" 02 "Have a talk with God" 03 "Village ghetto land" 04 "Contusion" 05 "Sir Duke" 06 "I wish" 07 "Knocks me off my feet" 08 "Pastime paradise" 09 "Summer soft" 10 "Ordinary pain" 11 "Isn't she lovely" 12 "Joy inside my tears"
"Jolene", del 1973, és el disc clau en la carrera de la cantautora country Dolly Parton, perquè va suposar emancipar-se de qui fins aleshores era el seu protector, Porter Wagoner, a qui semblava que només acompanyava. El disc va ser número 1 a les llistes country, però va traspassar al gran públic. 01 "Jolene" 02 "When someone wants to leave you" 03 "River of happiness" 04 "Early morning breeze" 05 "Highlight of my life" 06 "I will always love you" 07 "Randy" 08 "Living on memories of you" 09 "Lonely comin' down" 10 "It must be you" 11 "Cracker Jack" 12 "Another woman's hand" 13 "Barbara on your mind" 14 "Last night's lovin'" 15 Beyoncé - "Jolene" 16 The White Stripes - "Jolene" 17 Porter Wagoner - "Lonely comin' down" 18 Whitney Houston - "I will always love you" 19 Hayfire - "Jolene + Another brick in the wall"
"The idiot" va ser el primer projecte berlinès de la parella formada per David Bowie i Iggy Pop, gravat abans i publicat més tard que el "Low" de Bowie. 01 "Sister midnight" 02 "Nightclubbing" 03 "Funtime" 04 "Baby" 05 "China girl" 06 "Dum dum boys" 07 "Tiny girls" 08 "Mass production" 09 "China girl", David Bowie 10 "Sister midnight", Siouxsie Sioux 11 "Medley", Blondie
"Low" (1977), de David Bowie, és el seu primer àlbum de la "Trilogia de Berlín", fruit de la col·laboració amb Brian Eno i Tony Visconti, i representa un (nou) punt d'inflexió en la seva carrera, en recollir influències del krautrock i l'electrònica. El seu so experimental va influir en el postpunk i en artistes com Joy Division. 01 "Speed of Life" 02 "Breaking Glass" 03 "What in the World" 04 "Sound and Vision" 05 "Always Crashing in the Same Car" 06 "Be My Wife" 07 "A New Career in a New Town" 08 "Warszawa" 09 "Art Decade" 10 "Weeping Wall" 11 "Subterraneans"
Èric Vinaixa és un dels músics més il·lusionats, apassionats i treballadors del nostre país. Des del classicisme del rock, fa uns discos molt personals amb lletres molt emocionants. Escoltem juntament amb ell el seu disc de mitja vida. 01 "Laberint" 02 "Addiccions" 03 "The golden road" 04 "Final del camí" 05 "Volia viure" 06 "Mentrestant" 07 "Fidels amants" 08 "Petites gotes d'aigua" 09 "Moltes gràcies" 10 "Ara" 11 "Fórmules d'or" 12 "Dies de llum"
El primer programa de l'any el dediquem al disc conceptual "Murder ballads", que Nick Cave va publicar el 1996, on cadascuna de les cançons parla sobre un assassinat passional. 01 "Song of joy" 02 "Stagger Lee" 03 "Henry Lee" 04 "Lovely creature" 05 "Where the wild roses grow" 06 "The curse of Millhaven" 07 "The kindness of strangers" 08 "Crow Jane" 09 "O'Malley's bar" 10 "Death is not the end"
Escoltem el disc clau de la carrera de Sau amb en Pep Sala. 01 "És inútil continuar" 02 "Restaurant xinès" 03 "Envia'm un àngel" 04 "Encara que siguin de bar" 05 "Deprimit III" 06 "Foc al cos" 07 "Si un dia he de tornar" 08 "Boig per tu" 09 "La lluna i jo" 10 "Perestroika" 11 "Al final del carrer" 12 "Tanca els ulls"
Rod Stewart és un músic de veu meravellosa però d'irregular carrera. Tota la crítica coincideix a dir que el disc pel qual passarà a la història és "Every picture tells a story", on captura tot el rock amb tradició folk anglesa de començaments dels 70. 01 "Every picture tells a story" 02 "Seems like a long time" 03 "That's all right" 04 "Tomorrow is a long time" 05 "Maggie May" 06 "Mandolin wind" 07 "(I know) I'm losing you" 08 "(Fins a ) Reason to believe" 09 "Reason to believe" - Tim Hardin 10 "Tomorrow is a long time"- Bob Dylan 11 "I know I'm losing you" - The Temptations 12 "That's alright" - Arthur Crudup 13 "Maggie May" - Blur
Escoltem, juntament amb el seu creador, Jordi Lanuza, el disc "Escapistes", del grup Inspira, una obra de folk-rock intimista i zen que, amb justícia, va captar molt l'atenció de l'escena catalana el 2010. 01 "Talls nets d'arrel" 02 "Onades de nit" 03 "Foc i brases" 04 "Somnins de corall" 05 "El bosc del vell" 06 "Humilment brillant" 07 "Sona el despertador" 08 "L'alè d'un nadó" 09 "Marbres genealògics" 10 "L'exèrcit dels mil petons" 11 "Com espelmes" 12 "Plou (i no vol parar)"
El començament dels anys 90 va representar una mena de retorn de Lou Reed, després d'una dècada dels 80 molt irregular. Després de l'èxit de "New York" i "Songs for Drella", el 1992 va publicar "Magic and Loss", una obra impressionant, un disc conceptual sobre la mort d'amics propers. 01 "Dorita" 02 "What's good" 03 "Power and glory" 04 "Magician" 05 "Sword of Damocles" 06 "Goodbye mass" 07 "Cremation" 08 "Dreamin'" 09 "No chance" 10 "Warrior king" 11 "Harry's circumcision" 12 "Gassed and stoked" 13 "Power and glory part II" 14 "Magic and loss"
Abús va ser un grup liderat per Agustí Busom a principis de segle que va publicar un grapat de discos molt personals i molt bons abans de dissoldre's. Escoltem de forma reivindicativa el segon, "Mèltic", amb col·laboracions com Helena Miquel, Gerard Quintana o Roger Mas. 01 "Aixeca't" 02 "Mhístic" 03 "Canonades" 04 "Desarrelat" 05 "Inicials gravades" 06 "Has d" 07 "En públic" 08 "El dia del pecat" 09 "Temps al temps" 10 "Diable astral" 11"Ull de bou" 12 "Imatge fixa"
El cinquè disc de Pulp es considera una de les obres mestres del britpop, mereixedor del prestigiós Premi Mercury, que va col·locar quatre singles al top 10. 01 "Mis-Shapes" 02 "Pencil skirt 03 "Common people" 04 "I spy" 05 "Disco 2000" 06 "Live bed show" 07 "Something changed" 08 "Sorted for E's & Wizz" 09 "F.E.E.L.I.N.G.C.A.L.L.E.D.L.O.V.E" 10 "Underwear" 11 "Monday morning" 12 "Bar Italia"
És l'últim àlbum de Queen en vida de Freddie Mercury, que moriria uns mesos després que sortís a la venda. Clarament, van voler fer un disc de comiat i van aconseguir fer la seva millor obra en anys, en disputa amb "A night at the opera", com a disc culminant de tota la seva carrera. 01 "Innuendo" 02 "I'm going slightly mad" 03 "Headlong" 04 "I can't live with you" 05 "Don't try so hard" 06 "Ride the wild wind" 07 "All god's people" 08 "These are the days of our lives" 09 "Delilah" 10 "The hitman" 11 "Bijou" 12 "The show must go on"
Escoltem la segona part de "The River", i hi afegim algunes cançons descartades de les sessions. 01 "Point blank" 02 "Cadillac ranch" 03 "I'm a rocker" 04 "Fade away" 05 "Stolen car" 06 "Ramrod" 07 "The price you pay" 08 "Drive all night" 09 "Wreck on the highway"
"The river" és el disc doble oceànic de Bruce Springsteen en què, el 1980, als trenta anys, mostrava la seva creativitat de final de joventut a través dde vint cançons immortals i deixant-ne de banda trenta més. Escoltem el disc en doble sessió. 01 "The ties that bind" 02 "Sherry darling" 03 "Jackson cage" 04 "Two hearts" 05 "Independence day" 06 "Hungry heart" 07 "Out in the street" 08 "Crush on you" 09 "You can look" 10 "I wanna marry you" 11 "The river"
Després de convertir-se en la banda alternativa de moda i prestigi amb quatre discos que els van fer mundialment coneguts a començaments dels 90, R.E.M. van fer un disc que seria la culminació d'aquella època de viatges sense parar, perquè poc després Bill Berry deixaria el grup per fer-se pagès. Res no tornaria a ser el mateix. 01 "How the west was born and where it got us" 02 "The wake-up bomb" 03 "New test lepper" 04 "Undertow" 05 "E-bow the letter" 06 "Leave" 07 "Departure" 08 "Bittersweet me" 09 "Be mine" 10 "Binky the doormat" 11 "Zither" 12 "So fast, so numb" 13 "Low desert" 14 "Electrolite"
Tanquem el disc doble "The Beatles", conegut com a "White album", que vam començar a escoltar la setmana passada. 01 "Birthday" 02 "Yer blues" 03 "Mother Nature's son" 04 "Everybody's got something to hide except for me and my monkey" 05 "Sexy Sadie" 06 "Helter skelter" 07 "Long, long, long" 08 "Revolution 1" 09 "Honey pie" 10 "Savoy truffle" 11 "Cry baby cry" 12 "Revolution 9" 13 "Good night"
El "White album" dels Beatles es pot considerar, segons com, el principi de la fi de la millor banda de la història. L'escoltem, contextualitzant-lo. Aquesta setmana, ho fem amb la primera meitat. 01 "Back in the USSR" 02 "Dear Prudence" 03 "Glass Onion" 04 "Ob-la-di Ob-la-da" 05 "Wild honey pie" 06 "The continuing story of Bungalow Bill" 07 "While my guitar gently weeps" 08 "Happiness is a warm gun" 09 "Martha, my dear" 10 "I'm so tired" 11 "Blackbird" 12 "Piggies" 13 "Rocky Racoon" 14 "Don't pass me by" 15 "Why don't we do it on the road?" 16 "I will" 17 "Julia"
La filla del cantautor folk nord-americà Woody Guthrie va trobar un munt de lletres escrites pel seu pare que no havia pogut convertir en cançons per la seva malaltia i mort als anys 60. El 1995, les va fer arribar al cantautor anglès Billy Bragg, que va reclutar els Wilco per fer un disc que, des de la música contemporània, pretén ser fidel al fons de Guthrie. 01 "Walt Whitman's niece" 02 "Califfornia stars" 03 "Way over yonder in the minor key" 04 "Birds and ships" 05 "Hoodoo voodoo" 06 "She came along to me" 07 "At my window I sat lonely" 08 "Ingrid Bergman" 09 "Christ for president" 10 "I guess I planned" 11 "One by one" 12 "Eisler on the go" 13 "Hesitating beauty" 14 "Another man's done gone" 15 "The unwelcome guest"
Dan Bejar és un cantautor canadenc mb banda que sol publicar sota el nom de Destroyer. Sense ser mainstream, el seu prestigi és enorme entre els iniciats. Escoltem el seu espectacular "Destroyer's rubies", del 2006, una preciositat d'indie barroc i poètic. 01 "Rubies" 02 "Your blood" 03 "European oils" 04 "Painter in your pocket" 05 "Looter's follies" 06 "3000 flowers" 07 "A dangerous woman up to a point" 08 "Priest's knees" 09 "Watercolours into the ocean" 10 "Sick priest learns to last forever" 11 "Loscil's Rubies"
Dediquem el programa d'avui a una dona pionera en l'ús de la guitarra elèctrica. Provinent, com tants artistes, del gospel, la seva carrera s'inicia als anys 30. Quan va sorgir el rock & roll, ella va dir: "Ah, aquells nois... Jo porto fent això tota la vida.". 01 "My man and I" 02 "The lonesome road" 03 "I looked down the lane" 04 "Saviour don't pass me" 05 "Sit down" 06 "Stand by me" 07 "Trouble in mind" 08 "Shout, sister, shout" 09 "Rock me" 10 "That's all" 11 "I claim Jesus first" 12 "Two little fishes and five loads of bread" 13 "Don't take everybody to be your friend" 14 "How far from god" 15 "When I move to the sky" 16 "Jesus is here to stay" 17 "Jonah" 18 "God's mighty hand" 19 "Didn't it rain" 20 "When I come to the end of my journey" 21 "Ain't no grave hold my body down" 22 "Were you there when they crucified my lord?"
Al Stewart és un cantautor escocès que, a finals dels 60, s'emmarcava en el corrent de recuperació del folk britànic. El 1975, en plena època del progressiu, va tenir el seu més gran èxit treballant amb Alan Parsons al seu setè disc. 01 "Lord Grenville" 02 "On the border" 03 "Midas shadow" 04 "Sand in your shoes" 05 "If it doesn't come naturally, leave it" 06 "Flying sorcery" 07 Broadway hotel" 08 "One stage before" 09 "The year of the cat" 10 "On the border (live)" 11 "Belsize blues" 12 "Story of the songs"
Com a homenatge al recentement desaparegut Ozzy Osbourne, comencem temporada amb un dels discos que, a principis de la dècada dels 70, van posar els pilars del futur heavy metal, "Paranoid", segon disc de Black Sabbath. 01 "War pigs/Luke's wall" 02 "Paranoid" 03 "Planet caravan" 04 "Iron man" 05 "Electric funeral" 06 "Hand of doom" 07 "Rat salad" 08 "Jack the stripper/Fairies wear boots" 09 "Paranoid" - Megadeth 10 "Planet caravan" - Pantera 11 "Hand of doom" - Slayer 12 "War pigs" - Faith No More
El darrer programa de la temporada és novament especial: escoltem "El nus i altres mons", del 2019, amb el seu creador, Xarim Aresté. Ens explicarà per què aquest, el cinquè disc en solitari, és el seu disc maleït. 01 "El prat" 02 "Respira" 03 "Estaves al mig del merder" 04 "Orquestra" 05 "Allà on no cou l'amor" 06 "El temps de les flors" 07 "Em desfermaré" 08 "Arrencar el vol" 09 "Cançó dels morts" 10 "He vingut a adorar-te" 11 "Deixalles vora el riu" 12 "Soltar-ho tot" 13 "5555" 14 "4444" 15 "3333" 16 "2222" 17 "1111" 18 "0000"
ZZ Top és un grup de començament dels 70 que, en els seus inicis, feien un blues-rock tirant a hard. Sota la simplicitat del trio i les harmonies blues van fer una colla de discos molt interessants, però cap tant com el del 1973, el tercer de la seva carrera, "Tres hombres". 01 "Wintin' for the bus" 02 "Jesus just left Chicago" 03 "Beer drinkers & hell raisers" 04 "Master of sparks" 05 "Hot, blue and righteous" 06 "Move me on down the line" 07 "Precious and Grace" 08 "La Grange" 09 "Shiek" 10 "Have you heard?" 11 "La Grange (live)" 12 John Lee Hooker - "Boom Boom" 13 Sam the Sham - "Wooly Bully" 14 Cream - "White room" 15 George Jones - "The race is on" 16 Jimi Hendrix - "Voodoo chile"
Keane van ser el hype del 2004 amb el seu disc de debut, "Hopes and fears", post-britpop, amb influències de la música alternativa i l'electrònica soft, i gust per les melodies, amb un biaix cap a l'èpica i una certa intranscendència lírica. Vint anys més tard, el disc roman com un molt bonic i agradable document de l'època. 01 "Somewhere only we know" 02 "Bend and break" 03 "We might as well be strangers" 04 "Everybody's changing" 05 "Your eyes open" 06 "She has no time" 07 "Can't stop now" 08 "Sunshine" 09 "This is the last time" 10 "On a day like today" 11 "Untitled 1" 12 "Bedshaped"
Després de dos primers discos de rock alternatiu i guitarrer, Primal Scream van ser capaços de captar el canvi dels temps que s'apropava amb la dècada dels 90. Per crear la seva tercera obra, van acostar-se (sense perdre gaire de vista el passat) a la música de clubs d'allò que es va anomenar "so Madchester". Així van aconseguir un disc que, reflectint una època, esdevé atemporal. 01 "Movin' on up" 02 "Slip inside this house" 03 "Don't fight it, feel it" 04 "Higher than the sun" 05 "Inner flight" 06 "Come together" 07 "Loaded" 08 "Damaged" 09 "I'm coming down" 10 "Higher than the sun (a dub symphony in two parts)" 11 "Shine like stars"
El 1991 es va formar un supergrup de músics que havien triomfat individualment: Ry Cooder, John Hiatt, Nick Lowe i Jim Keltner. Només van publicar un disc i no va ser un èxit de vendes, però va estar nominat al Grammy a millor interpretació de rock en grup vocal. Vist amb el temps, és una petita joia única de rock d'arrels americanes. 01 "Solar sex panel" 02 "The action" 03 "Inside job" 04 "Big love" 05 "Take another look" 07 "Do you want my job" 08 "Don't go away mad" 09 "Fool who knows" 10 "She runs hot" 11 "Don't think about her when you are trying to drive" 12 "Don't bug me when I'm working" 13 John Hiatt - "Have a little faith in me" 14 Nick Lowe - "Cruel to be kind" 15 Ry Cooder - "Paris, Texas" 16 Joe Cocker - "Night calls"
Nick Lowe es va fer un nom a finals dels 70 amb els seus discos de new wave i com a productor clau per al jove Elvis Costello. Als anys 90, com molts artistes de l'època, es va desviar del seu gènere més habitual per ampliar horitzons. "Dig my mood", del 1998, és la segona entrega d'una trilogia on tira més cap a la figura de crooner.
El segon disc de Rufus Waiwright, del 2001, amagava tot el que estava a punt de fer amb els mítics "Want (1 & 2)": pop barroc amb base de piano i amb melodies que no sempre et condueixen cap a on esperes. Amb el pas dels anys, molts el considerem el seu millor disc de joventut, on els excessos encara estaven controlats. 01 "Cigarettes and chocolate milk" 02 "Greek song" 03 "Poses" 04 "Shadows" 05 "California" 06 "The tower of learning" 07 "Grey gardens" 08 "Rebel prince" 09 "The consort" 10 "One man guy" 11 "Evil angel" 12 "In a graveyard" 13 "Cigarettes and chocolate milk (reprise)" 14 "Across the universe" 15 Loudon Wainwright III - "One man guy"