Marina Romero va fins a Santa Pau, a la Garrotxa, per conversar amb la periodista Tura Soler. Fa 37 anys que va començar a treballar al diari el Punt Avui i no té cap intenció de jubilar-se. Pensa treballar fins a l'últim dia. La Tura estima la seva professió i defensa que "el periodisme és el primer esborrany de la història". És una de les referents del periodisme de successos. Carles Porta o Mayka Navarro citen sempre les seves investigacions periodístiques. Sap el que és que un amic molt proper es converteixi en un assassí i és de les poques periodistes que trepitja Susqueda per investigar el crim de dos joves que encara està per resoldre. Això, sí, sempre que hi va ho fa acompanyada per persones que poden anar armades. Parlem de com entén la feina, de la vida i de la seva filla, que malgrat que ella s'hi ha negat sempre, ha acabat seguint el seu camí.
Marina Romero conversa amb María José Llergo, una de les cantaores amb més projecció de futur. La comparen sovint amb Rosalía, cosa que només li molesta "quan ho fan amb maldat, per desacreditar l'una o l'altra". En parlen sovint i Rosalía sempre li respon: "No et preocupis, tu segueix el teu camí, que sempre passa el mateix." Com a dona en una indústria musical que pot ser salvatge, Llergo és de les que defensa que ella comparteix, no competeix amb ningú.
Marina Romero conversa amb la guionista i còmica Henar Álvarez, que ha publicat la seva primera novel·la, "Ansia", escrita en primera persona i que narra, a través d'una dona de 30 anys plena d'instatisfacció amorosa, temes actuals com les relacions de poder. Álvarez diu que l'ansietat és el mal de la nostra societat, ja que se'ns exigeix estar produint constanment, i això és esgotador.
Pol Guasch ens cita a la plaça Misericòrdia, un petit oasi al mig del Raval. Una part del llibre "Ofert a les mans, el paradís crema" el va escriure aquí al costat. Parlem de l'amor, del seu procés de creació i de com la seva mare el va introduir en el món de la literatura amb un gest ben senzill, portar-lo cada divendres a la tarda a la biblioteca pública per agafar un llibre.
El forense Narcís Bardalet és un apassionat de la seva feina. La de forense i la de metge. Ell sap millor que ningú que els extrems sempre es toquen. Té molt clar com vol morir i afirma amb contundència que la mort no és injusta "perquè ens iguala a tots". Potser el més preocupant és que té molt clar quina serà la propera pandèmia que ve: "La de morir sol". El que mai destija ningú.
L'actriu Emma Vilarasau acaba aquest diumenge al Romea l'obra "Laly Simon", un muntatge que ella mateixa va perseguir després de comprovar que cap obra parlava fins ara de com tantes dones, com ella, acaben cuidant les seves mares en els últims anys de les seves vides, amb un "sentiment més de culpa que de pau". Conversem de com ha canviat la professió, ella que afirma amb contundència que no té cap sentit "que contractin actors per si tenen més o menys seguidors a les xarxes" i que encara no ha entès per què cal "matxacar l'espectador perquè vingui a veure una obra amb tanta i tanta promoció".
Des que va sortir al panorama musical, Chanel no ha parat de rebre insults. S'atreveixen a dir-li de tot. Però amb l'experiència i l'ajuda d'un terapeuta ja ho sap portar. Chanel acaba de publicar el seu primer treball d'estudi, "Agua". Un disc de 12 cançons o no hi falta "Slomo", però ha deixat fora altres temes. Chanel ens confessa que no descarta buscar una col·laboració amb Els Pets, "per què, no?" -diu- i davant la pregunta de per què ja no balla la coreografia de "Slomo", la resposta la té ben assajada però entre silencis se li entén tot.