El Museu de Botigues Antigues de Vic: un viatge en el temps

Un país per voltar. El turisme a 3K Info.

El Centre Històric de Vic compta des d'aquest estiu amb un espai museitzat que recrea diferents comerços dels anys 60, des d'un quiosc a un colmado. Es tracta d'una iniciativa privada que porta per nom Vic d'Ahí, Museu de Botigues Antigues. La idea s'inspira en les botigues de Salàs, al Pallars Jussà, però concentrat en un sol edifici amb diferents racons temàtics. És un reportatge de Nati Adell amb el muntatge musical de Jordi Galvany.

Bon dia a tothom, soc l'Abel Cuixeres i ens trobem al casc antic de Vic, a la casa de Badal, que és del segle XVIII. Ara, si m'acompanyeu, us ensenyo el meu projecte. Endavant. Som-hi, doncs. En primer lloc, podem veure el primer espai, que és un quiosc dels anys 60. Ja estem veient la Heidi, en Marco, aquells revòlvers o pistoles de petard. Les típiques càmeres de fotografia de joguina. Hi trobem els tebeos, hi trobem en mortadelo, en pulgar fito, nines de retallar. Això és nostàlgia pura, no? Sí, sí, sí, tant. Següent pas? Sí, ara entrarem a la fusteria de joguines, on hi trobem el banc de fuster amb les seves eines. I aquí veig un futbolí. Sí, molt senzillet, però era dels primers futbolins amb jugadors del Barça a Madrid. Algunes d'aquestes joguines eren teves, realment? La veritat és que no. Les he anat recopilant. Home, veig unes baldufes. Aquí a la comarca d'Osona, sobretot a la vall del Gers, eren típiques les torneries i feien moltes joguines de fusta i de més. Molt bé. Llegeixo aquí un cartell que diu el joc no mor mai, canvia de mans. Un lema molt important per mi, no llençar res. Mira, aquí tinc una peça que m'encanta, és aquest domino. Veus que l'han apedassat i han ficat una tapa d'una capsa de bombons.

¿Funciona aquesta màquina de cosir? És una Singer, eh? Sí, aquesta màquina era de la meva mare, per exemple, veus?

Aquí al costat tenim una petita farmàcia també. Veus aquests pots de farmàcia? És ceràmica això? Sí. El meu pare havia treballat tota la vida a la farmàcia Genís de Quibí des dels 9 anys fins que es va jubilar i els he volgut conservar. A banda del meu pare, els meus avis tenien una fruiteria aquí al carrer de la Riera. Però vaja, no ha estat mai de dependenta. És més que res perquè m'ha agradat el col·leccionisme. L'antropologia per mi em dóna molta curiositat. Llavors aquest museu és això, una manera de poder explicar com vivia i es relacionava la gent als anys 60 i que en tan pocs anys ha canviat tant aquesta forma de viure. Ara aquí entrarem a a la drogueria. Aquí podem trobar el sabó típic del lagarto. Sents l'olor? Sí. Home, i el paper d'elefant. Però que no es deia l'elefant, es deia patentado. La marca era patentado. Oh, no, horrorosa era. Jo dic, pues això va ser un miracle. Heu de pensar que abans d'això hi havia paper de diari i l'havies de retallar a trossets i penjar-lo amb un fil ferro al costat del lavabo. Palla, fulles, herba i pedres. La finalitat de venir a visitar el museu és que entenguin com es vivia abans, amb quines mancances i com la gent se les enginyava per tirar endavant i com valorava les poques coses que tenia. Mira, aquí tenim el Floyd. Aquest Floyd ha fet emocionar més d'un. L'oloren i recorden a l'avi, al pare. Aún existen caballeros.

Yo, Floyd, para hombres de verdad.

I la llet? Qui no recorda anar a buscar la llet. O a la bequeria o a la casa de pagès més propera. Ui, tothom se'n recorda de l'aigua del Carme. Era miraculosa i servia per a tot. Acabem el recorregut. Esteu convidats tots a venir al Vic d'ahir. A la gent de més de 40 anys els produirà moltes sensacions, molts somriures i molts records. I els de menys de 40 anys segur que veureu com vivien els nostres pares i els nostres avis. Veniu, doncs, a fer el vostre viatge al passat.

Són visites concertades. Tota la informació a la pàgina web bigdei.cat.