El Priorat: paisatge i gastronomia

Tast vertical a Catalunya Ràdio. Amb Empar Moliner.

I amb el Nil Hernández a les vies de so, i amb el Nil Villa, no a les vies de so, sinó a la producció, i amb l'Àlex Torió, la Sole García Insua, que la tenim aquí a l'estudi. Què tal? Un dissabte, diumenge més. Un dissabte, diumenge més, feliç. Feliç de ser aquí. Felicíssims de ser aquí. Molt, molt, molt. Molt, molt, molt, molt, molt. Perquè hem estrenat el Gent amb Do.

Bé, estem rebent comentaris superbonics i això sempre és maco, no?, després de tants mesos de feina.

Hem de fer un recull d'aquests comentaris, perquè sí, és veritat, un dia arriba. Per enmarcar-los. Sí, sí, sí, mai ens estimaran tant. Mai. Avui tenim amb nosaltres diverses persones, molt diverses, molt diverses, molt diverses, que ens explicaran coses també molt diverses, molt diverses, molt diverses. Tenim amb nosaltres la Sara Fernández. Què tal? Hola, bon dia. Has vingut del Priorat. Sí. Priorat enoturisme. Priorat enoturisme. Saps que la paraula eno, de banda turisme, és la que més il·lusions fa de la vida. Exacte, molt d'èxit. Perquè els enoturistes són cultes i civilitzats. Exacte, ens agrada molt aquest públic. Els turistes no sempre, però els enoturistes els volem, ens agraden. Igualment, igualment el priorat. El priorat també. I tenim la Carme Toldrà, de la Font de Toldrà, d'Ulldemolins. Què tal? Bé.

Ha anat bé el viatge? Sí, una miqueta accidentat, però bé. Accidentat perquè hem trobat molt de trànsit.

No es podia saber això, eh? Mare meva. Si s'ha de sortir un dia abans. S'ha de sortir de nit per arribar a aquesta capital absurda i estimada per nosaltres. Però bé, molt feliç d'estar aquí. Doncs amb vosaltres dues parlarem d'aquesta iniciativa, Sole, que uneix dues de os.

Bueno, de fet, Priorat Anoturisme ja uneix, no només dos déus, diria, moltes coses, perquè clar, Priorat Anoturisme és una entitat que té el Priorat, on es dona una circumstància que és única a Catalunya, que hi ha dues denominacions d'origen, que és la Déu Copriorat i la Déu Montsant, però també parlem de restauració, també parlem d'oli, parlem d'hostaleria, parlem de tot allò que que es pot contenir en aquest paquet que és l'anoturisme, que no deixa de ser una altra cosa que una finestra per on podem conèixer més i millor els nostres territoris. I crec que la Sara d'això ens podrà parlar molt profundament, perquè a més tenen una iniciativa que durant aquests propers mesos permetrà conèixer-ho encara millor.

Ens encanta, ens encanta, hem de venir. Ens encanta molt, molt, molt, molt. I també tenim amb nosaltres, la gent del vi el coneixeu tots, és un personatge que es diu Bruno Tanino. Bruno Tanino. És una persona, però es diu Bruno Tanino. Què tal? Molt bon dia, em pare. Has sigut influencer, si se'n pot dir així, és paraulot això, no? Sí. D'influencer però avui ens ve a explicar coses d'un projecte molt interessant que està començant a arrencar la tradicional.

La tradicional, sí. La tradicional és un restaurant, de fet és una idea de diversos restaurants, de fet ja en tenim dos. La idea és expandir-nos i és un concepte, en certa manera, innovador, en tant en quant el que intenta combinar és el concepte cadena, diguem-ne, amb plats molt tradicionals, molt arrelats i amb elaboració pròpia i casolana al màxim possible.

Ara parlarem i sabrem quina és la teva carta de vins. Comencem amb tot això al tas vertical, però abans, la música de l'Àlex. La música de l'Àlex.

Hola companys, pel programa d'avui la música que us proposo s'allunya una mica del que solem fer perquè la veritat hi ha molta música americana en el programa i molt country, molt folk americà i avui en canvi anirem a folk anglès amb el grup clau per entendre com es desenvolupa el folk anglès modern al llarg dels anys 70 sobretot. Són els Fairport Convention. Que al principi feien, doncs això, també feien folk americà, versions de Bob Dylan, de Johnny Mitchell, de Leonard Cohen, però cap a l'any 69, amb el disc What We Did On The Holidays, van començar a mirar cap a la tradició anglesa, de la música tradicional folk anglès, i també ho van barrejar amb això que venien fent, no? I d'aquí va néixer el folk britànic, que després va donar altres noms com, no sé, per destacar un Nick Drake, no? I porto un recull d'unes quantes cançons d'aquest disc clau en el canvi.

Doncs amb aquesta música de fons el que podríem fer ara és, per començar, trucar al Sergi Méndez, que és el president del Consell Comarcal del Priorat. L'hem tingut alguna vegada aquí al programa. Què tal, Sergi? Hola, molt bé. Què tal? Escolta, et truquem per centrar la conversa, perquè ens expliquis coses d'aquesta ruta. Sí, molt bé. Per on comencem? Per on comencem? Sí, perquè hi ha molts llocs per on començar. Clar, o sigui, on comença la ruta? Bona pregunta. On acaba?

Clar, correcte, Sergi. És que precisament abans de donar-te pas comentàvem aquesta riquesa que trobem al Priorat i aquesta riquesa des del punt de vista vitivinícola com oleoturístic. I com que ho volem saber tot, pots començar per allà on creguis convenient.

Us poso una miqueta en context. La ruta del vi de les dues deos de la comarca del Priorat, de la deo Copriorat i de la deo Montsant, engloba precisament la proposta d'activitats i d'experiències que intenten explicar quina és aquesta realitat, la realitat d'una comarca, on conviuen dues denominacions d'origen amb una essència, amb una personalitat totalment diferent, però que conformen una realitat total, que és aquesta cultura del vi que tenim a la comarca del Priorat. Llavors, és una proposta que precisament va dirigida a a descobrir i a poder gaudir aquesta realitat vitivinícola que tenim en una comarca relativament petita, com és la comarca del Priorat, però amb una gran història i tradició en l'elaboració de vins. A qui va dirigida aquesta ruta? A qui convideu? És una ruta que està adreçada a tothom, és a dir, que té propostes de tota mena. D'una banda, aquell wine lover, aquell amant del vi que vol descobrir, tastar allò que és nou, quina és l'essència, precisament, dels vins de la comarca, però també hi ha propostes obertes al públic familiar, per poder descobrir els paisatges de la comarca, poder descobrir també el que és la tradició del vi a peu de vinya, i d'altra banda també a grups que volen gaudir i que volen passar uns dies descobrint el Priorat i poder tastar tota la seva gamma de vins i de productes de qualitat, perquè això també va vinculat a la cultura de l'oli que tenim al Priorat i al producte gastronòmic de primera qualitat, que tenim. I ara en parlarem,

perquè tastar oli també ens encanta, la gastronomia del Priorat ens encanta, i tu parlaves de grups, i és veritat que cada cop més els grups d'amics, els grups d'amics que s'estimen de veritat, es regalen entre ells. Va, un està del Priorat per tu, que és el teu aniversari, cap allà que anem, anem a tastar, que sabem que t'encantarà. Jo ho dic de cara a persones que tinguin a bé saber que aviat serà el meu aniversari, que aquests regals són molt bonics, molt bonics. Moltes gràcies, Sergi. Ens quedem parlant amb les nostres dues convidades, amb la Sara i la Carme, que ens explicaran ara detalls de tot això que ens explicaves tu.

Teniu molt bones ambaixadores de la comarca i de la proposta, així que us convidem a venir a visitar i a descobrir el Priorat. I ara que comencem la campanya de l'oli, precisament, que estem a les portes de la campanya de l'Oliva, doncs a poder combinar l'oli amb el vi i amb tota l'oferta gastronòmica. Gràcies.

Tu Bruno ets de fer rutes etnoturístiques? Sempre que puc.

I gastronòmiques també. Va barrejada una cosa amb l'altra.

En aquest cas, el priorat, no sé si a la tradicional acabareu tenint o teniu la truita amb suc.

És una molt bona idea. És una molt bona idea perquè, mira, de fet, la trit en suc és un plat que jo vaig descobrir, precisament, de la mà de la Sara i de la Xus, bueno, per un moment que vam col·laborar, bueno, que vaig tenir l'honor i la fortuna de poder col·laborar amb Priorità no Turisme, donant unes classes i unes tallons has fet classes? ens ho vam passar molt bé i jo em vaig quedar la veritat aclaparat no és perquè estigui allà davant però la veritat és que per la quantitat i qualitat de feina que fan. I fins i tot per mi, que sempre he estat un gran enamorat del Priorat, de fet, els que em coneixeu una miqueta sabeu que efectivament Bruno Tanino és un personatge, és el meu nom artístic que feia servir ja fa 15 anys com a mínim, i de fet em vaig posar Bruno per una sèrie de raons, i una de les primordials és per Sant Bruno de Colònia, que com sabeu és el fundador dels cartuixants, I per tant, els que van portar la vinya al Priorat és una de les raons per les quals vaig agafar aquest nom, que ja. Bé, fins i tot els llibres que vaig fer amb el Ferran Adrià i tot això els he signat com a Bruno Tanino. Clar, és que ja és la teva marca. Sí, abans que se'n parlés de marca personal i tot això. Bé, el que és que he tingut l'honor de col·laborar amb Priorat en el turisme en un parell d'ocasions i tal. I he quedat sempre aclaparat per la quantitat, i en una d'aquestes vaig descobrir la truita en suc, que espero que sí, ho vais a saber potser un dia d'aquesta.

L'heu de posar. La truita en suc és a la font de Tordrà, d'Ulldemolins? Sí. Sí que hi és.

Sí, sí. Llavors tot ens sortirà molt bé. Fantàstic. No ho sé, jo sempre l'hem de tindre, de dilluns a diumenge, perquè hi ha gent que ve expressament a menjar-la, perquè ja comença a ser coneguda. I la veritat és que és un producte molt de proximitat i que l'hem anat canviant una mica, perquè bàsicament el que canvia és el suc. El suc el fas una miqueta adaptat al client que tu tens. Va, explica, explica,

per si de cas algú que ens està escoltant diu, va, vaig a fer aquesta ruta, que ho he d'insistir, eh, engloba la Deo Copriorat i la Deo Montsant, i vull tastar la truita amb suc, perquè és imperdonable, però no l'he tastat mai. Que això passa.

Doncs, bueno, primer que tot, que em truqui, que em resegui la taula. T'has de reservar taula. Sí, és preferible. A la font de Tudra. Sí. Llavors, doncs, bueno, jo l'ofereixo sempre com a primer plat, entre d'altres productes, però el plat estrella és la truita en suc. I llavors, doncs, bueno, és d'espinacs i fesols. Sí. I llavors el suquet jo sempre explico perquè clar, et pregunten, com ho fas això? Bueno, pues és com un romesco calent amb una miqueta de bacallà. Que jo li poso bacallà, però una altra persona no li posa. Però tu sí que li poses bacallà, és que m'ho estic imaginant. Sí, perquè també li dona una miqueta de xispa. Però quan li poses? Mira, jo primer fem la truita. Llavors la deixem refredar perquè si la tallem se'ns desfà tota. Llavors fem una bona picada d'all. Ah, molt important, bullim els fesols nosaltres, o sigui, els posem el dia abans a estovar i bullim els fesols. Llavors, retirem el suc i aquell el guardem. I els espinacs s'amorfeixen. Amorfeixen vol dir que els com esprimeixes perquè treguin tot el seu suc, i llavors frigidets, i queda una truita espectacular. Llavors, fas un sofrigidet d'all, amb un bon raig d'oli d'oliva, evidentment, i llavors hi poses una miqueta de farina per espessiu i pebre vermell i llavors hi tires el suquet de cobre dels fesols, d'acord? i una picadeta d'amella, d'avellana, d'una miqueta de fruit sec que nosaltres també tenim a la terra perquè això són productes de la terra que s'han de conservar, evidentment i llavors això que facis, xup xup, ho vas rectificant de sal i hi poses una miqueta de bacallà. Allò el xafes una miqueta i el poses allí dintre. Si el tens fregit el poses fregit i si no una miqueta cru i va agafant el costet. I llavors quan tens la truita tota freda la talles i la poses a dintre. I això que, bueno, que bulli doncs 10 minuts, un quart d'hora i venga, un bon raig de vi, un bon porronet de vi. Ara anem al vi.

Anem al vi perquè esclar, si tu, podria ser per esmorzar aquesta truita? Oh i tant.

És que has de dir que això és crueltat,

perquè jo no he esmorzat, m'he llevat molt d'hora.

Sou cruels, sou molt cruels, sí, sí, sí, sí. És que abans de començar la fenya, s'ha de menjar un plat de truita en suc, o uns peus de porc, o una cua de bou, una coseta d'aquestes que fem nosaltres.

Una cosa lleugera, una cosa. Una cosa supercompleta. Sí, sí, sí, sí, clar, té verdura. Clar.

Llavors, ara tenim aquesta truita amb suc a la font de tuldrà d'ull de Molins, ja t'asseguro jo que vindrem amb un autocaret, ja et trucarem, que ens facis una taula llarga, tot el tast vertical cap allà, i volem una copa de vi. Què hem de fer? Bruno, tu pots ajudar, eh? Seria un vi monsant o vi priorat? Sí, òbviament.

Mira, jo en aquest cas tenim aquesta tendència sempre, encara, a pensar priorat, vi monsant i nansals negres. Estan fent uns blancs, estan fent uns blancs aquesta colla. És que, clar, ull viu perquè, clar, és que ja comencen a parlar garnatxa, no? Aquestes garnatxes netes, potser una mica més voluminoses, garnatxes blanques, eh, parlo, més voluminoses que no pas les de la Terra Alta, que tenen la seva particularitat, que són potser més afilades i tal.

Que també fan truita amb suc a la Terra Alta, s'ha de dir, eh?

I també ens encanten les garnatxes terraltines, eh? Sí, sí, sí, evidentment, sí. Però en aquest cas, per no sortir-nos-en, potser buscaria alguna garnatxa. He pensat que també al Priorat hi ha una tradició de Pedro Ximénez, que a vegades passa una mica desapercebuda, i amb la qual també se'n fan vins blancs secs, diguem-ne, o sigui, no estem pensant de vins de Pedro Ximénez dolços d'aquests a l'estil andalús, però que també tenen molta xitxa i podrien combinar molt bé amb una teta en suc.

Sara, moltes persones, quan parlem de rutes de vi, ens truca molta gent interessada, però on m'haig d'apuntar, què haig de fer, però no t'has d'apuntar. És a dir, què has de fer si tu vols fer aquesta ruta? On la pots consultar?

La ruta s'ha dissenyat com una ruta oberta, o sigui, és una ruta que cadascú se la fa a mida. Precisament el Sergi parlava que tothom pot accedir a aquesta ruta i pot gaudir. I la idea és que nosaltres facilitem la informació, facilitem els punts, els llocs amagats perquè la gent els acabi descobrint. I no està embastada. És un document obert on tothom va afegint i és un document canviant. Aquí el que tenim és les pàgines oficials, Turisme Priorat, on ja hi ha tota la informació. Hi ha una agenda, on hi ha totes les activitats que passen a la comarca, perquè la ruta és una cosa viva, no ens hem d'imaginar el concepte de ruta com un itinerari. Si no és un llibre obert, tens tota la informació i tu mateix te l'acabes fent a mida. El que fem és facilitar una miqueta, per tipus de públic, per dates, però al final l'agenda és una bona eina perquè amb aquesta agenda tens l'activitat que passa al moment, no? El Priorat està ple de fires, d'esdeveniments gastronòmics, i és important estar al dia, no? Quasi tots els pobles tenen una fira de vi. Sí. Llavors, això és molt difícil de lligar-ho dintre d'una ruta perquè no és una cosa tancada. I jo crec que és el millor punt d'informació, no? La pàgina web, les xarxes socials, per estar molt al dia de les coses que van passant. Són coses petitetes. Els dos no són coses que estan comunicades amb un gran abast, sinó. Es busca un públic amb una dimensió igual que té la comarca, la dimensió de la comarca, tot i que és una comarca gran, té poquets habitants, llavors es busquen esdeveniments on el visitant se senti com un propi habitant i se senti ben acollit, no es busquen grans habitants. Grans festes, grans tastos, sinó cosetes molt petitetes que al final es comuniquen poquet perquè han d'arribar poqueta gent. La gent que volem que arribin acaben arribant. No és una difusió enorme, no tirem. Tampoc voleu que el camp

del Barça allà. No, tothom. Som. Som terra d'acollida, però volem acollir bé. Aleshores, volem que qui vingui ho acabi gaudint. Ara venim d'un pont, per exemple, i parlàvem que no volem que ningú es quedi sense poder dinar. No pots arribar a un de molins, arribar a la fonda i no poder tastar la truita.

Aleshores intentem. Per això t'ho demanaves que reservin. Exacte. Però que hi ha molts llocs, també, o sigui, Priorat i Montsant, hi ha molts llocs de molt diferents tiquets i maneres per menjar, que sí.

Sí, ara estem treballant, justament aquest dia 15 han començat les jornades gastronòmiques de la cuina del paisatge i tenim gairebé 20 establiments que ofereixen productes de la terra treballats de maneres diferents. Digue'ns-els, anomena't-nos-en alguns, si. Per exemple, tenim la Fondoll de Molins i la Venta d'en Pobill, que són dos restaurants molt tradicionals, a peu de carretera, amb molta gent passant, amb molta tradició, però també tenim restaurants amb estrella Michelin, com el 4 Molins, o tenim el Vinum, de Mas d'en Bruno, que ja són restaurants que tenen una aproximació molt diferent a la cuina, i arriben a un altre públic. Aleshores, la idea és que això no es perdi, que el Priorat es pugui disfrutar de moltes maneres, per moltes butxaques, i en molts moments diferents

també de l'any. I moltes butxaques, tot sovint quan fas una ruta, justament t'agrada dir, farem bé de preu, bé de preu, bé de preu, a l'últim dia farem aquesta butxaca de més, perquè ens hem estalviat per aquí, és a dir, busques tot, és a dir, busques cuina tradicional, cuina moderna, i vins de tots els preus també.

Sí, sí, i no només anar a la restauració, tenim per exemple agrobotigues on al final si acabes de visitar dos cellers, tres cellers o acabes de fer una ruta i el que vols és picar quatre coses, et pares a l'agrobotiga, una ampolla de vi, quatre avellanes, un formatget.

Calla, calla, calla, sí, sí, pareu, pareu, no, no, no, prou. Prou, prou. La gràcia és aquesta. Que feliços que ens fa fer aquestes coses, a mi almenys.

Quina felicitat. Bueno, i a més, ara com apuntava el Sergi, vull dir que en aquesta ruta, a més a més, tens l'oportunitat, aprofitant la cuinada del paisatge, de combinar-ho amb l'arrencada de la campanya de l'Oliva. I era un moment que és estratègic, no? I a més és una activitat molt familiar, també, no? Per aquest públic familiar que va amb canalla, que. Home, doncs es poden muntar un cap de setmana absolutament perfecte. He vist tastos d'oli

perquè ara estem jugant a tastar oli. Hem de conèixer les nostres varietats, que no les coneixem prou. I en els tastos d'oli sí que hi ha nens. I és molt divertit veure com suquen, eh? Sí, és molt divertit. Sí, per tots els públics.

Nosaltres també tenim, per exemple, l'activitat de ciclisme és important, l'activitat d'escalada és important. Llavors tenim molta gent que va caminar pel Montsant que tenen un tipus de vida potser més saludable, com tenim entesa teòricament, que no té per què, perquè una copa de vi és saludable sempre. Però sí que molta gent busca això per combinar activitats, per poder allargar més les jornades, diversificar, i l'oli és un complement ideal. També estem començant amb tastos d'avellanes. Clar, també tenim avellana amb varietats autòctones, no? Hi ha moltes coses per descobrir, molta gastronomia.

Varietats autòctones, això és interessant.

La vellana, saps com es diu la vellana? No, no. Es diu culplana. M'encanta. I és una avellana que té el cul pla, bàsicament, no? Fàcil, molt ràpid d'explicar, i és el mateix, els nens ho poden gaudir, els adults ho poden gaudir, fomentem aquest consum responsable, producte de proximitat, i aprendre a llegir les etiquetes, no? Perquè les etiquetes del vi la gent ja les comença a saber llegir, però una etiqueta d'oli, un producte local com és l'avellana, falta molta pedagogia, i per això són precisament aquestes jornades, que els restaurants també s'hi sumin, A les jornades hi ha tallers que són dirigits a professionals precisament perquè coneixin el producte propi. Perquè una cosa és que el consumidor final ho acabi demanant, però és que si el professional no l'ofereix no anem per bon camí. Llavors aquestes jornades treballen també que els productors locals conjuguin i se sentin a la mateixa taula que els restauradors locals perquè precisament són els que al final fan d'ambaixadors de tot plegat, de tota la comarca, de la ruta i tot el que hi ha al darrere.

Tu ara parlaves de la ballana colplana, que ara l'hem d'anar a buscar corrents al priorat, i et volia preguntar, Bruno, unes postres que s'han perdut o pervertit són el músic, i mira que podríem fer amb rancis que tenim meravellosos i la fruita seca que tenim meravellosa, unes postres extraordinàries i saludables, eh? Sí,

són aquestes coses que ens passen, no? Fa uns anys que hi ha l'hegemonia del culant, que és. Que a més, ni tan sols. No hi ha ningú que sap. L'hegemonia del culant

i del cheesecake. I del cheesecake. Pastís de formatge no, eh? Que fa la pobla. En fem un de bo. No em diguis que poseu pastís de formatge i no cheesecake.

No, no li diem pastís de formatge. Porra! I òbviament el servim totalment nu, vull dir, sense xorretones de xarops raros. Aquí has estat bé. L'hegemonia del colant. Sí, l'hegemonia del colant, que a més, o sigui, ningú no sap qui se'l va inventar, perquè és un postre amb noms i cognoms, el va fer el Michel Bras. A un dels capos de la Nouvelle Cuisine i, bueno, els seus hereus suposo que no cobren des d'autor perquè estarien. Sí, sí, té una fortuna més que el Bezos i el. Però, bueno, sí, aquestes coses que passen, no? I, en canvi, tenim el músic, que, evidentment, sí, tenim el producte, la tradició, i més que és una meravella de postre o de. Bueno, o de plat de conversa, no? Sí, sí, de llagar, ja anava dient, sobretot. O de brana a sopar si vols i efectivament no només amb els mosquetells o les malvacies fantàstiques vosaltres sabeu que jo sóc xixatà i que sóc un gran almogà per la malvacía de Sitges però evidentment, ser un gran fan dels rancis també és una cosa que havia parlat. Amb la Sara fa anys i tal, que és això, tenim aquí un tresor que si sapiguéssim donar-li l'embranzida que Andalusia històricament li ha donat als seus vins oxidatius o de veloflor, ja s'entenem, els finos amontillados, etc. Si fóssim conscients nosaltres que tenim aquí un tresor com els rancis, que poden anar des de súper secs a dolços,

perquè hi ha rancis dolços, també, vull dir. Hi posen vins de postres a les cartes, meravellosos del món, meravellosos, però trobes a faltar rancis i dolços nostres, no? Sí, sí, o sigui, una cosa o l'altra. Hem de fer un programa de rancis, ara que ve la castanyada, hem de preparar un programa especial de rancis i dolços catalans, que és un tresor.

Sí, són uns vins que tenen molta menys projecció del que segur mereixen.

Sí, i a més simbòlicament també demostra que els catalans podem ser molt rancis, molt dolços, també. Ens estàs donant tot de titulars.

Bruno Tanino, ¿estàs preparant la carta de vins de la tradicional? Que en teniu una lilla diagonal, si algú vol anar a fer una tradicionalitat. Efectivament, sí.

Sí, molt a prop d'aquí, d'aquests estudis. Molt ràpidament, la tradicional, com has dit, és aquesta idea de combinar, diguem, lo bo d'una cadena, que és que són locals que obren moltes hores, molts dies, d'acord, i llavors pots anar a menjar de debò a qualsevol hora, això òbviament un restaurant familiar petit no s'ho pot permetre per qüestions de. De lògica i de computabilitat amb la vida. D'altra banda, sí que és veritat que, clar, tenim accés a productes de molta qualitat a preus de compra més avantajosos, o sigui, juguem a aquest avantatge. Però la nostra aposta és fer això, demostrar a la clientela local i també als visitants que tenim un patrimoni culinari aquí. I això, tot tirant de coses fetes a casa. Vam obrir, com et deia, havíem tingut un experiment aquí a Barcelona, quan vam tenir la idea madurada, vam obrir l'1 de juliol de 2025, és a dir, fa un any i escaig, la primera tradicional oficial a Vilanova-Lisaltru, que és la Carregent Tulló, en plena Rambla, i allà quan ja teníem perfectament madurat el concepte, ja més perfeccionat, com bé has dit, hem obert ara, fa uns mesos, abans de començar aquest estiu de 2026, una aquí a l'Ida de Donald. Els vins, de moment, Honestament, no ha estat la gran preocupació. Els dos locals que de moment tenim una carta molt ben apanyadeta, amb la col·laboració de la família Torres, i una carta molt apanyadeta, perquè honestament ens hem centrat moltíssim en la qualitat del producte gastronòmic, del menjar, per entendre'ns, i també el servei, perquè intentem també donar un servei molt desenfadat, però molt més per sobre del que la gent espera d'un puesto informal, que al final són tapetes i guanya tradicional, i bueno, que t'esperes un servei més de batalla, per entendre'ns així, i hem forçat molt, sabeu que jo vinc de les Estrellas Michelin i aquest rotllo, llavors un servei sensativa en tots, però molt cuidat, no? Els vins, ara que arrenquem la segona etapa del projecte, ara m'hi fotré a fons per intentar tenir més diversitat i varietat en tots aquests aspectes.

Pot combinar amb la truita amb suc. Sí.

D'aquesta ruta, Sole, el moment bicicleta crec que és per tu i per mi.

Parlem darrerament molt de la bicicleta. Intentes fer-me arribar un missatge.

Em ve molt de gust. Em ve molt de gust. Fer una ruteta ara, tardor, encara no fa fred, anar amb bicicleta. Una pregunta que us faré per, de cara, arrossegar les nostres 50 millors amigues. Són bicicletes elèctriques. Hi ha de tot. Hi ha de tot. Llavors, no hi ha excusa. Ja veus ara que està

clar que per nosaltres era l'elèctrica.

No, no, no, però mira, rodant el gen amb do, vam fer servir bicicletes elèctriques a Raimat, a la Deo Costés del Segre. De veritat, quina meravella, que bonic i és una manera

estupenda de recórrer el paisatge, no? que després tastes el plat i tastes la copa

te l'has guanyat, no? te l'has guanyat sí, però és molt així, eh?

quan vas en bicicleta o camines és quan tu et veus el paisatge quan l'absorbeixes de veritat

almenys això passa jo ahir vaig anar aquesta setmana ha sigut un dia de festa vam aprofitar i vam fer una ruta jo no soc massa d'anar amb bicicleta i si fos seria elèctrica però. Però sí que vam anar a caminar, i vam anar a caminar, i doncs ara fa molt poquet d'aquest any. D'on vau començar? Bueno, doncs vam fer ruta per tota la comarca. Vam fer Torroja, vam fer Torroja, Gratallops, Falset, Bellmunt del Priorat, Capsanes i Marsà. Vam fer molta part amb cotxe. Però a cada lloc arribàvem, paràvem i fèiem un trosset caminant, perquè s'han fet uns nous miradors, que són miradors del paisatge, i en coneixíem algun, però ens en faltaven, llavors vam anar a fer el xec dels que ens faltaven, i alguns miradors són molt accessibles, perquè parques i són 5 minuts, però alguns has de fer 10-15 minutets, no? I aquests miradors cadascú té una tipicitat diferent i aprofitaves i veies paisatge i caminant o sigui que ja per tots els públics el que dèiem nosaltres en aquest cas era dia de festa volíem recuperar una miqueta de forces i vam anar caminant planerament a veure els miradors. Vam fer un pícnic, el que dèiem de fer la

restauració entre copes per sense el depressiu

i super tranquils la part que és molt xula del Priorat és que si vols una miqueta de moviment vas als pobles. Que tenen una miqueta més de vida, però si vols desconnectar, desconnectes tant com vulguis. I els miradors aquests són llocs de pau, no? I és accessible. I en aquest cas nosaltres vam fer una caminadeta curta, 10-15 minutets a cada mirador, que multiplicat per tots vam caminar una estoneta, no? I això és bonic. O sigui que hi ha diferents intensitats i graus d'intensitat d'exercici abans del plat de truita.

Mira, això, si voleu un altre titular. Fem una secció, els titulars. Els titulars del Bruno. Parlem de paisatge, diversitat, mira. I bueno, lligant també amb aquest programa meravellós que acabeu d'estrenar, el Gen Amdor, Sí que és meravellós. És que clar, o sigui, és que ho és, ho és, és que aviam, clar, perquè a més també poseu en valor, no només, o sigui, el paisatge que hi ha al darrere d'aquella gastronomia, d'aquells vins, o viceversa, no?, depèn des de quina sigui la teva entrada. Hi ha una qüestió que sovint perdem molt de vista, que tenim a 12 de os, Més després, diguem-ne, sub de os, com ara pot ser els més del massís del Garraf, etc. I amb una diversitat de paisatges, que és una bestialitat. Amb tan poc espai. Amb tan poc espai. O sigui, hi ha 12 paisatges. Sí, sí, t'apuja el campanar que deia el Lluís Jacques, no? I al final, o sigui, veus una barbaritat de paisatges amb unes peculiaritats gastronòmiques i vinícoles. Que és una burrada. Jo us vull fer una reflexió, perquè em deies si jo soc de fer rutes vinícoles i gastronòmiques, ho soc, evidentment, amb la meva dona, que, òbviament, és molt disfrutona, també, com jo. Clar, si no, no us entendríeu. Però saps què passa? Que al final, o sigui, te'n vas fora i et fos ràbia. Perquè, per exemple, fa un parell d'anys vam

fer una ruta pel sud d'Itàlia, des de la Púlia fins a Pompeia. Dic Pompeia perquè realment la campanya I Nàpols el vam trepitjar per agafar el vol, com qui diu. Però dic una cosa, vam fer en cotxe tot, des de la Púlia, que segur que és el taco de la bota, que encara no està gaire massificat. Vam parar allà a Basilicata, a Matera, que sabeu. Sí, sí, sí, sí, que van rodar el James Bond. Sí, bueno, i Pasolini, la passió de. Sí, la passió de. Sí, és un gran plató natural. Sí, sí, sí. I, bueno, zones així que per sort encara no estan gaire massificades. El cas és que, en podeu creure, que des de la Púlia O sigui, no vam trobar pizzeries fins que vam arribar a Campania, o a Nàpols, per entendre'ns. No hi havia pizzeries. És fort, o sigui, te'n trobaves alguna, hi ha alguna trattoria i no sé què, però vull dir, ells tenen molt clar que la pizza és de Campania, és de Nàpols. Vull dir, te'n trobes moltíssimes més pizzeries en una mansana, en una superilla de Barcelona o a Sitges, que no pas en milers de quilòmetres del sud d'Itàlia. Tu anaves allà i tenies els vins de la zona amb els plats de la zona, no? I només, el titular, sabeu quants, ara venim de Grècia, que ens hem casat allà, sabeu quants McDonald's hi ha en tota Grècia? 34. En tota Grècia, eh?

O sigui, el Peloponés, la Península, la Cíclades, tot, 34. Només a Catalunya. En tenim, sembla que no arriba a 100, però bueno, 92, 93, algo així. Només a Catalunya us faig aquesta reflexió.

Tu doblo. Vam anar amb el diari Ara a la Puglia l'any passat, que tenen aquesta varietat que es diu Primitivo. Doncs, cap pizzeria? I des del conductor de l'autobús a la senyora que. Hi havia els lavabos, que a tots els lavabos hi ha persona que vigila i cobra. Tots ells et parlaven amb un orgull extraordinari del seu vi. De com es deia, i et podien donar la recepta d'aquesta pasta que fan amb grelo, amb els grelos. Sí. És a dir, una enveja, o és a dir, un amor per lo propi.

I per la cotxina pobra, la cotxina pobra, perquè al cap i a la fi és això, això que dius, a Matera tenen això, no? Els pebrots kruski, els grelos allà machucats amb no sé què. La xícora, que li diuen, la xicoria i tal, i amb un orgull, i bueno, si demanàs menjar alguna cosa més internacional, gairebé que et miraran amb condescendència, i fa molt bé fer-ho.

Jo tinc la sensació que Priorat, Montsant, moltes zones de Catalunya, les que no estan tan acostades a les grans ciutats, que ho fagociten tot, mantenen una tradició culinària, gastronòmica i molt orgull per la pròpia viticultura. No passa tot arreu, naturalment, però.

Sí, és donar-li valor a la tradició, no? O sigui, hi ha una història al darrere, hi ha una gent al darrere que ho ha mantingut durant molts anys, no? És el mateix que un cep, no? Un cep el guardes molts anys i li donem molt de valor amb aquests ceps i les veritats tradicionals. Però la cuina tradicional fins ara potser no se li ha donat el valor que mereixia i en llocs i zones rurals s'ha sabut mantenir, no? Bàsicament perquè era la cuina del dia a dia i la cuina de subsistència, no era una cuina de festa major. El que s'ha mantingut i la truita amb suc no és un plat de festa, és un plat de tros. Llavors està mantingut per això.

Com els plats que tens que recórrer, per exemple, ara a l'estiu mateix hi ha pagesos que et porten quasi tomàquets, quasi siams, quasi tot. I això ara se't torna a donar un valor, però sumament important, perquè jo per exemple tinc l'hotel, I els sopars, doncs, són sopars, doncs, d'amanides de tomàquet. És que això fa tanta il·lusió, quan vas a una fonda, quan vas a una fonda i si fan verdura, verdura i truita a la francesa, per favor. Sí, bueno, però també volen plats de forquilla, bé, perquè, clar, estan tot el dia caminant, amb bicicleta. És normal, s'ho mereixen, s'ho mereixen. Però que de tant en quant els hi portis una mani de tomàquet de l'or, amb ceba, amb cogombre, amb. Cogombre de veritat, estem dient. Sí, sí, de veritat. D'aquell que surt coll de la planta i no té plàstic. Exacte. No, no, no. Aubergine, per exemple, bueno, boníssima, és allò que les fas a la planxa, vull dir, no cal complicar la vida, simplement és el producte que tens al costat, que crec que això s'hauria de valorar una miqueta més i pot ser promocional, perquè, clar, estem acostumats que anem a la botiga i hi ha de tot. De tot l'any. Tot l'any. Tot l'any. I no té el mateix gust.

Sí, però de tot el que et volen vendre.

És una falsa sensació de diversitat ja és Vergínia quan tu vols escolti, la temporada és això maduixes, tot l'any que no tenen maduixes amb nata cireres per Nadal escolti de fet menjar raïm per cap d'any. I és una mica estrany. I és una mica estrany, exacte.

Nosaltres que som un programa de vi, per cap d'any el rei s'ha de beure.

Correcte, exactament. Jo crec més normal que fos d'olives, per exemple.

És el temps de l'oliva. Però el rei, vaja.

Sí, sí que és veritat.

Sense escupidora.

Aquesta és la secció de la Sole, sense escupidora. Quan sento aquesta cançó ja m'activo, m'activo. És una secció que us fa treballar una mica, els convidats.

Sí, hem estrenat una secció aquesta temporada, que el nom fa la cosa, que venim dient, sense escupidora. I Bruno, Sara, sereu les nostres víctimes avui, com a companys d'aquest sector nostre del vi. És una bateria de preguntes ràpides, resposta ràpida, diria. I precisament això, com que no podeu escopir, allò que tingueu al cap ens feu el favor de compartir-ho, sisplau si us sembla anirem alternant preguntes i l'última pregunta, això sí, us demanaré que me la contesteu tots dos, perquè estem fent un recull de propostes i desitjos i ho entendreu quan arribem a l'última però arrenquem, si us sembla, va Bruno arrenquem amb tu, si et sembla prefereixes tastar cegues o saber que tastes saber que tasto per què?

Aviam, sabeu que sóc jurat de gran part dels concursos vitivinícules d'aquest país, Catalunya. I, òbviament, hi ha una raó de tastar cegues quan has de puntuar i tant. Ara bé, per donar, òbviament, per evitar favoritismes i fins i tot sesgos cognitius que et fan. Ara bé, per realment saber, o sigui, per poder explicar el que tasto i valorar-ho en la seva dimensió absoluta, jo considero que és imprescindible saber què és el que estàs tastant, fins i tot més enllà. Aquesta cosa que ens ha agradat en els sommeliers, de vegades una mica massa, que ens fotem unes xapes de la hòstia, però d'explicar la història de la vinya i les aventures i desventures de la família o l'anòleg que el fa, etc. Perquè al final és que és com l'art. Jo em sento una mica culpable ara perquè fa 15 o 20 anys, quan vaig començar a ser mediàticament sommelier i tal, jo feia, vaig fer molta campanya pel tema d'esdramatitzar el vi, fer-ho més accessible, així se'ns va conèixer l'emperyor, i fer-ho una mica més punk i més canalla, més divertit i tal, no? Al final, jo penso que ara penso que era necessària en aquell moment, ara penso que ens hem anat a l'altre extrem i ara sembla ser, sobretot, molts comunicadors de vi o suposats comunicadors del vi que hi ha a dia d'avui, esto de, no, aquí lo importante es si te gusta o no te gusta. Bueno, això és una garrulada, perdoneu-me, eh, vull dir, òbviament que al final lo important és si t'agrada o no t'agrada, però però és que és com l'art, vull dir, has de tenir una mena, un cert bagatge has de començar per si t'agrada o no t'agrada, però després si vols anar més enllà i gaudir de coses, si tu no pots gaudir de l'art abstracte sense tenir uns mínims coneixements i un cert contexte, per si no al final acabaràs dient-la com sent un cunyat i dient, esto lo pinta mi hija de cinco años, esto son garabatos, clar el problema no és això, el problema és que t'estàs perdent un munt de plaer i de ionsis per una manca de coneixement. Llavors, òbviament, si jo per gaudir, o sigui, per poder descriure bé un vi i apreciar-lo en sa magnitud, necessito saber què és el que tasto, què hi ha al darrere, i et dic una cosa, empassar-me'l, que això és una cosa que deia el Xavier Domingo, que ara és molt impopular, però bueno, sí, t'has d'empassar per bé en com et senta.

Mira, m'has donat una idea per una pregunta que afegirem a la bateria properament. Sara, quin vi s'assembla més a tu d'allò que voldries reconèixer? No té per què ser dolent, no?

A mi

m'agraden els vins fàcils, oberts i transparents, per qualsevol moment. O sigui, sí que m'agraden les coses complicades i complexes, però això no és per cada dia. Per cada dia vols ser feliç i llevar-te i anar-te a dormir amb un somriure, llavors un vi fàcil, que no sigui complicat, que segurament vol dir que no sigui molt car, la majoria de vegades, no? Però un vi que no hagis de pensar tres vegades abans d'obrir l'ampolla. Així m'agradaria ser, encara que no m'agrada reconèixer que soc així. Bruno, has comprat mai una ampolla per la seva etiqueta?

Com a únic factor, no. Però és un. Home, ajuda, ajuda. Jo, òbviament, estic molt sasgat en aquest sentit. Per mi no pot ser l'únic factor de decisió, però ajuda, evidentment.

Sara, quina paraula jubilaries demà mateix del sector del vi?

En català crec que no hi ha paraules que sonin molt malament en castellà.

La paraula caldo. Però en català no crec que

hi hagi una paraula tan mal sonant.

La veritat és que caldo està tenint bastant vots. Bruno, digues-nos una varietat que mereix més fama.

Una de negra i una de blanca. Ja sabeu que diré la malvàcia de Sitges. I l'Atrapat, que precisament veient el programa, el primer capítol de Gent amb do, era un cant perfectament merescut per l'Atrapat.

Sara, una persona jove entrant en un bar amb 6 euros a la butxaca, per què ha de demanar una copa de vi i no una altra cosa?

Un viarregla moltes coses te'l pots prendre en un bon moment en un mal moment després has d'anar a treballar o no perquè també ara tenim aquestes coses d'una copa al migdia no perquè has d'anar a treballar una copa al migdia no et fa anar a piripi pots seguir treballant potser vas més alegre i has desconnectat una estoneta. Llavors, una copa de vi, tens molta diversitat de què estàs buscant, no? Des del blanc, el negre, el rosat O sigui, tindries una gama tan àmplia, més potent, menys potent, que una copa de vi és un encert. Sempre i quan en aquest establiment et puguin donar una bona copa de vi, que aquí és la qüestió. Aquí hi ha una mica de feina a fer encara, eh?

Has fet molts titulars, eh? No està mal vist fotre't un mig litro de Monster o de beguda energètica, aquesta, i anar-te'n a treballar, i escolta'm, vull dir, no sé què dir dels efectes d'una cosa o de l'altra, no sé, que és pitjor, no?

Parlem dels sucres, també, eh? Sí, sí, sí. Vinga, va, arribem a la pregunta final. Per tant, l'adreço a tots dos. Si poguéssiu deixar una sola ampolla, només una, perquè algú l'obri cap a l'any 2100, quina triaríeu? I sobretot, quin missatge deixaríeu dins?

És pregunta pels dos.

Potser responem el mateix.

A veure. No em pregunto per què. Però m'ha vingut al cap un closneling del René Barbier, també per la història que té al darrere i pel que és aquell dia. Anyada ara mateix no et diria. Hauríem de calcular quin any s'ha d'obrir per buscar quina seria l'anyada més adient.

Quin missatge. Que bonic.

Mira, el que li deia al Cruyff quan entrenava al Barça. Obre i disfruta. Obre i disfruta.

Jo havia pensat en un ranci, perquè era molt de temps, i un ranci porta moltes memòries, té moltes olors, i el missatge seria alguna cosa com el temps passa, però això es manté. Una cosa així, la perdurabilitat que pot tenir una cosa que sembla tan insignificant.

Hem de fer aquest museu d'ampolles i missatges. Ho hem de fer, Sole. Això és una exposició. Sí, podria ser una exposició, és veritat. Amb tots els convidats del TAS vertical, que eren el Bruno Tanino, que està treballant, està obrint la tradicional, dos establiments amb voluntat de més establiments. De portar la cuina tradicional a tothom, a l'hora que sigui, i també la Sara Fernández, de Priorat Telenoturisme, i la Carme Toldrà, de la Font de Toldrà d'Ulldemolins, que ens han parlat d'aquesta ruta, que no només té vi, que també té oli, té bicicletes, al Montsant i al Priorat.

I com a últim recordatori, la gent que vulgui participar de les jornades de la cuina del paisatge, on troba la informació? Què fem?

Del 15 d'octubre, que ja hem arrencat, al 15 de novembre, la pàgina web del turismeapriorat.org, la informació dels establiments, dels tallers, de les activitats, que moltes són obertes al públic, i tot l'any, no només la jornada, sinó tot l'any, tothom és benvingut a la comarca.

Doncs ho tenim pràcticament. M'estàs dient, Bruno?

Sí, bueno, només perquè sempre que vinc per aquí em pregunteu pel tema, però és una cosa que s'ha allargat en el temps, que ara al novembre sortirà finalment el darrer volum del Sapiens del Vino. Has de venir, has de venir. Torna a venir, torna a venir amb titulars. Perquè clar, és nou anys de projecte. Molt bé, molt bé. L'heu seguit en directe perquè en principi havia de ser un llibre i s'ha acabat convertint en vuit volums. Nou anys després l'enciclopèdia aquesta amb el Fernàdria ja sabeu que està traduïda i ja s'està estenent pel món i estem molt contents.

Quan surti el volum, que el volem tocar, mirar, En sumar. Porta'ns-el i en parlem, perquè és un projecte magna, meravellós. Has vist la sèrie del Ferran Adrià? Estic a mitges.

Estàs veient-la. Però bueno, és que són totes spoilers per mi. És una passada, està molt aconseguida.

Molt bé, molt bé. Nosaltres ens acomiadem, no sense dir-vos que el capítol d'aquesta setmana de Gent amb Do és important. Sí, pugem al nord i descobrirem

l'Empordà també d'interior, que sempre pensem en la costa.

Alrera País, diuen ells, Alrera País. Coneixerem l'Alrera País. Amb uns vins extraordinaris i amb un àpat final, que sempre s'acaba amb un àpat final, aquest Genendó. Amb una meravella en un parc natural amb tot de viticultors l'Anna Espel, el Delfi Sanaúge el Miguel Coronado la Natalia, tothom és a dir que els tres colors de la garnatxa i de la carinyena aquesta setmana, esperem que ho veieu no per nosaltres per ells moltes gràcies per ser-hi, per venir del periòdic us en torneu? cap allà que aneu doncs escolta'm, arribeu a dinar truit amb suc.

Molt bé, i us convidem des d'Ullomolins a que vingueu a gaudir el segon diumenge de març, la Diada de la Druita en suc.

Ah, molt bé. Sempre. Però, clar, quantes places? És limitat això? No, perquè la festa es fa al carrer. Ah, oh! Uau! Uau!

Uau! Clar, clar, i llavors podeu menjar, podeu beure vi, gaudir de, bueno, de passar el dia.

A veure una diumenge, perquè, clar, les fires ens encanten. És que ens encanten les fires. Som sopiraires. Sí, sí, sí. Quedeu convidats. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, anar a una fira amb uns quants dinerons per comprar-te això, ara comprar-me allò, ara una cullera de fusta, ara no sé què, ara tastem. I després no te'n recordes si has vingut en bicicleta o caminant. Mira, jo aquest any, aquesta temporada m'he perdut la de Prat del Comte, però intento anar quedant. Pues la sona fastassa, eh? Sí, sí, jo col·lecciono els gots, aquells gotets tan bonics. Vaig guardant. Sí, sí, sí, sí. En fi, doncs gràcies per ser-hi un tast vertical més aquí a Catalunya Ràdio.

I'm a river and it's a town Just about to turn you to sea. La Buga Have to Ride La Buga Have to Ride.

Roo sketched on a crib The book I have to write The big ice mountain Was in a little.