"El problema final": un Sherlock Holmes a l'espanyola

La finestra indiscreta. El programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.

I de nou a Netflix, avui han estrenat El problema final, miniserie que adapta la novela homònima d'Arturo Pérez Reverte, una mena d'homenatge al gènere de detectius, on José Coronado interpreta un actor retirat que anys enrere havia interpretat a Sherlock Holmes i que ara es troba en una illa a prop de Mallorca on es produeix una situació, anem a dir, una situació agatacristi. És a dir, un temporal deixa 13 persones aïllades en un hotel. Y evidentment, una d'elles és assassinada. Com que l'actor va interpretar Sherlock Holmes, se suposa que pot fer de Sherlock Holmes per descobrir qui és l'assassí.

Se lo ruego, hágalo por mí. ¿Qué pretende que haga? Mírame. ¿Qué deduce? ¿Sabe que solo soy un actor? ¿Ha interpretado al mayor detective de la historia? Bien, déjeme pensar. A práctica de deporte. Bien, probablemente tenis. Y es usted zurdo.

Bé, hem escoltat un intent de fer la típica deducció Sherlockiana, una deducció que acaba sent arquetípica, una deducció que acaba sent un cliché també, que és sobretot el que trobarem en aquesta sèrie. Mira que s'ha treballat de vegades Sherlock Holmes de diferents maneres, homenatjant-lo des de diferents angles, jugant-hi de mil i una maneres, i jo diria que gairebé totes han sortit millor que això. Sí, també en part perquè normalment qui juga amb Sherlock Holmes són britànics, que saben una mica, jo crec que tenen una aproximació, bé, que tenen més clar el que tenen entre mans. És que això no funciona de cap manera, i mira que té, hem mencionat a José Coronado, però també a Maribel Verdú, el repartiment, per exemple, vull dir que té un repartiment. De no els coneguts. Sí, sí, sí, Maribel Verdú,

Coronado, Mariel Valverde, Pepo Nieto, Gonzalo de Castro, evidentment el repartiment és de luxe i crec que vol imitar en aquest sentit i, bueno, en tots els sentits, més enllà dels grans referents de Agatha Christie i Holmes i companyia, el fenomen que va ser en el seu moment punyades per l'espalda, no? De fet, fins i tot la tipografia d'aquesta sèrie s'assembla, però no crec que no va bàsicament enlloc. Jo diria que si volguessis fer una analogia, podries dir que és com una partida de Cluedo, amb tots els seus clichés i tots els seus punts en comú, però que tu no estàs jugant, sinó simplement mirant. T'exigeix això, és com mirar una partida de Cluedo que jugar a altra gent. I jo diria que, bueno, en fi, crec que pots estar bàsicament tota la sèrie sigui cuinant, rentant plats o planxant i demana zero. Crec que és la sèrie que menys et demana que visen tot l'any. Pots estar fent el que sigui. I l'experiència serà la mateixa.

Això de les plataformes diuen, pots estar mirant la sèrie i alhora mirant el mòbil. Això és un nivell. Després hi ha l'altre nivell que és, pots estar seguint la sèrie mentre estàs a l'habitació del costat, això és l'altre nivell. I jo crec que estaríem aquí. Totalment. ¿Pots ser una de les pitjors sèries que hem vist aquest any?

Jo diria que és la sèrie que menys m'ha exigit de tot l'any, però en plan, és que no només que no m'hagi exigit, és que demana que me n'allunyi.

Doncs bueno, també ho fem això de vegades de vegades també us diem, escolteu millor això potser és una bala que s'ha d'esquivar això sí,

si em ve de gust estar assegut al sofà sense pensar absolutament res aquesta sí que és la teva sèrie quan entrem en coma demanarem que

ens posin el problema final a Netflix.