Quan comença a fer a calor, un dels recursos més habituals és anar a la platja. Però és que, a més de refrescar-nos, la sorra, el mar i la brisa marina ens aporten un munt de beneficis per al cos i per a la ment. Ara només ens cal una mica de música, una tovallola i... cap a la platja!
Després d'un esforç que normalment dura molt anys, la cerimònia de graduació certifica l'assoliment d'un objectiu acadèmic que marcarà el nostre futur. La gala de graduació, doncs, ha d'estar a l'altura. I un element imprescindible per aconseguir l'ambient necessari és la música.
En el noble art de les feines de la llar, n'hi ha una que admet tècniques, consells i recomanacions perquè surti perfecte: estendre la roba. Sigui en un terrat, en un balcó, a l'interior de casa o en un patí o jardí, segur que s'estén millor amb una mica de música. Així que avui hem preparat un programa per estendre la roba.
Fa molts i molts anys, un príncep va fer executar la seva dona perquè li havia estat infidel. I a partir d'aquell moment, ho va fer cada matí amb una dona diferent cada dia. Fins que va aparèixer Xahrazad, la filla del visir, que cada nit li explicava una història que deixava inacabada, per seguir la nit següent i així no morir assassinada. Avui sentirem músiques per passar mil i una nits.
De petits volíem que ens expliquessin un conte abans d'anar a dormir, i ara ja de més grans els tornem a gaudir explicant-los nosaltres. Breus, populars, amb llenguatge col·loquial, a vegades amb una lliçó moral i sempre emocionants per al lector o l'oient. Avui reviurem aquestes sensacions sentint músiques per explicar un conte.
Poques ciutats emanen tanta cultura i tanta història com París. Passejar pels seus carrers és com fer un viatge en el temps i a cada visita s'hi poden descobrir nous racons. Nosaltres avui en farem un tastet agafant un bateau-mouche i admirant la ciutat a través del seu riu, el Sena.
Viatjar en l'Orient Express era una travessia única que connectava Occident i Orient en un temps i un espai que ja no existeixen. Distinció, aristocràcia i luxe omplien els vagons que unien Paris amb Istanbul. Un viatge que avui reviurem gràcies a la música.
No sempre tenim temps de caminar sense rumb deixant que siguin els nostres peus i no la nostra ment els que marquin el camí. Però quan ho aconseguim, podem arribar a descobrir racons o secrets que les presses ens havien amagat. Deixem-nos perdre per la ciutat només en companyia de nosaltres mateixos i de la música.
L'expectació, la sorpresa, l'alegria i la il·lusió acostumen a acompanyar l'acte d'obrir un regal. I en poden ser moltes, les ocasions en què això succeeix: un aniversari, una celebració, un dia de Reis o un dia perquè sí. El que no hi pot faltar mai és un paper maco que l'emboliqui i la música.
Quan la pluja cau amb força i els llamps i els trons dibuixen un cel enrabiat, no hi ha res millor que ser testimonis d'aquest espectacle de la natura ben arrecerats, darrere d'una finestra i acompanyats de bona música. Avui hem preparat un programa per gaudir d'una tempesta.
El pastís Sacher és sinònim de Viena i de luxe. El pa de pessic, la xocolata i el farcit l'albercoc tenen la capacitat de transportar-nos als seus carrers mentre sentim de fons valsos i òperes. Avui viatjarem amb la música a la capital austríaca mentre olorem, tastem i ens mengem un Sacher.
Milions de nens i nenes de tot el món han crescut veient dibuixos animats al cinema o a la televisió. S'hi han fet adaptacions de contes tradicionals i han nascut personatges que ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions. Avui reviurem algunes d'aquestes històries amb les músiques que les van acompanyar. Avui marxarem al cinema a mirar dibuixos animats.
Hi ha músiques que conviden a ballar o a ser cantades, i n'hi ha que ens fan tancar una mica els llavis i bufar. La boca és una excel·lent caixa de ressonància i, si se sap fer, una molt bona eina, ja sigui per seguir una melodia o per imitar un instrument. Avui, doncs, us proposem un programa per posar-se a xiular.
No hi ha manera més higiènica d'alliberar endorfines que cantar sota la dutxa. No serem ni els primers ni els segons que per uns minuts haurem sentit alguna vegada Maria Callas o Luciano Pavarotti mentre ens ensabonem -per desgràcia dels veïns-, però és que els lavabos són unes caixes de ressonància magnífiques. Per seguir rentant-nos amb alegria, avui hem preparat un petit repertori per cantar a la dutxa.