El vi fet cinema

Tast vertical a Catalunya Ràdio. Amb en Parc Moliner.

I sobretot amb la Sole Garcia Insua, que la tenim aquí. Què tal? Molt bé. M'ajudaràs amb aquesta veu de pollastre. Vull pensar que això has de passar-t'ho molt bé. Efectivament, vaig fer una castanyada molt avorrida. I em vaig avorrir I com que era tan avorrida. Era obligació. També amb l'Àlex Torío, també amb el Nil Vía, i a les vies de so avui el Pol Regàs, que és un tècnic de so gòtic, que té una copa que no és riddle, que és gòtica, que ara ens ensenyarà a tots vosaltres. Ah, carai! És una copa una mica pel Sant Sopar. Sí. I esperem que pugui omplir avui David.

Hola companys, al programa d'avui us porto una música que és increiblement animada, que et fa una frontera entre lo clàssic i lo modern, però que si te n'adones, ara que hem vingut a tocar fa uns dies a Barcelona, doncs clar, ja són un grup que ja tenen 25 anys des del seu debut i molta gent els considera uns llaios, perquè com que tot va tan ràpid avui dia, I estic parlant dels Strokes, que precisament han fet un últim disc, que jo trobo que les cançons són molt bones, però està interpretat d'una manera que vol ser molt contemporània i per mi l'espatlla totalment. Per això trobo que ha sigut un bon moment per recordar com va ser aquell espectacular debut del 2001 amb el Is This It, que tots recordareu algunes de les cançons que portava.

Que bonica aquesta música quina alegria avui per presentar els nostres convidats del TAS vertical al programa de vi per tant de Cultura de Catalunya Ràdio primer uns vells amics i perdoneu aquesta veu intentaré parlar poc que és el que hauria de passar sempre el Xavi Fornós el tenim aquí, què tal? Molt bé, encantat de ser aquí de nou. El director del Vinceum i del Most Festival. A punt estar, ja. A punt estar. Cada any en parlem, perquè ens encanta. Les pel·lícules que s'hi presenten, els documentals, després els mirem. Fan vendre vi, els personatges, tothom els vol conèixer. Ha passat, amb el most, això. No només veiem el vi a la pantalla, sinó que ens el bevem, i això està molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé. I, per tant, has vingut amb una persona que no podia fallar si avui venies tu, que és l'Enric Santisteban, que és sommelier, sommelier del Vinceum, que sempre el trobem a tot arreu, tastant coses, tastant d'una manera molt feliç, d'una manera molt conscient, i no sé si has portat coses avui tu.

He portat coses, he portat moltes coses. Ara mateix estic veient aquí sobre la taula molts vins, moltes ampolles, sí. Totes elles estan vinculades al festival, directament.

I tenim també amb nosaltres una persona que vam convidar perquè ens va enviar un àudio al telèfon del programa. Ell és l'Iva Gallego. Què tal? Hola, bon dia. Del celler Parets Seca. Sí. Fas molt poques ampolles. I tu ens volies parlar, això ja fa temps, però ens ha costat portar-te cap aquí a la ràdio, a Catalunya Ràdio. Ens volies parlar d'un manifest sobre el canvi del Penedès. Exactament. L'excusa era que havíem

fet un binou que vaig vincular a aquest manifest perquè d'alguna manera vaig veient molts canvis molt ràpids i sobtats i que no em sentia còmode si no aportava el meu petit crà de sorra, tot i que soc una puça dins del penedès.

Ens agraden les pusses, també els elefants, ens agrada a tothom. I tu vas enviar un missatge al 616 258 068. Aquest programa és per tota la gent del vit, pels amants, pels que estem tot el dia contents de trepitjar vinya, però també pels viticultors, pagesos. Estem al vostre servei.

I això s'agraeix, sí. Home, és un plaer. La funció pública de la ràdio, també, clar. Doncs explica'ns el que vulguis. Ah, perfecte. Doncs una mica, abans ho comentàvem amb el Xavi abans, és. És que jo estic vinculat molt al món del vi des de fa molts anys al Penedès i vaig veient com s'anà transformant totalment la vinya, no? De la vinya en bas ha passat absolutament a vinya emparrada, gairebé qualsevol plantació nova és vinya emparrada i aquesta part més romàntica de reconèixer la vinya en bas per part meva, doncs, que és com la coneixia tota la vida. Doncs la reivindico en aquest vi, que li dic en vent de la vinya en bas, i alhora estem en un moment que el món del vi està una mica, com jo diria, en un moment delicat, perquè ja no parlem només del tema de del preu del raïm al voltant de la barema, sinó que hi ha hagut una caiguda brutal del consum, no? I la gent jove no s'incorpora en el món del vi i està com desconnectada del món del vi, especialment el panadès, no? Que des de petits havíem viscut el cicle de la vinya, de la barema, trepitjar el raïm, fer most i aquestes coses, que era una festa. Ara sembla que està com una mica maleït el vi com a beguda alcohòlica. I per mi no és una beguda alcohòlica, és una beguda que conté alcohol.

Estem preparant un programa especial, justament per això que acabes de dir tu, el vi és aliment. Estem preparant un programa especial amb totes les parts implicades per això que estàs explicant tu. És a dir, és injust que s'equipari el vi a les begudes alcohòliques d'alta graduació. Però és per això que fem aquest programa en aquestes hores.

Correcte, i precisament, mira, arran de I el tast vertical. Ah, i el Genendo. Correcte, precisament apunta això, no? Precisament un dels comentaris que més rebem per l'emissió de Genendo és per què passa tan tard, per què no passa en un altre horari, que la gent fins i tot de menys de 18 puguin veure que Catalunya és un país vitivinícola, etcètera. Com fan a tot arreu, en general. Correcte. Doncs ho fem perquè hi ha una normativa que ens impedeix sortir dels horaris protegits i efectivament equiparar el contingut alcohòlic que pugui tenir el vi amb altres begudes d'alta graduació,

etc. Tu dius vi és aliment i com a aliment que és si voleu destapem alguna ampolla.

En aquests moments estem servint un dels vins que ens porta l'Ivà del celler Parets Seca, i li demanarem també al nostre sommelier, avui de guàrdia, l'Enric, que ens digui què li sembla, on podem trobar això, amb què ho podem maridar. Ja, el primer que crida molt

l'atenció és l'etiqueta, que jo crec que l'hem d'explicar als oients que no la poden veure i que crida molt l'atenció, perquè és un cartell com el que trobaríem poder, malauradament, algunes vinyes, sospito, algunes parcel·les, que diu en venda.

Sí, una mica fa referència també als cartells de venda dels pisos i tal, una mica és la idea. Ara que està tan en voga el tema de l'habitatge, qui l'ha dissenyat? El Ray Banach, que és un amic i un crac a l'hora. És molt bonica l'etiqueta.

On podem trobar aquest vi?

Doncs acaba de sortir, encara no hi és, però a Barcelona es troba O sigui, normalment estic en restauració i en botigues especialitzades de vi. I en panelles, també.

Doncs mentre anem tastant, ara l'Enric ens dirà coses. Bueno, l'Enric i Valtros, eh, també. També, també. Però et fem treballar, que ens agrada molt.

Bueno, el primer que m'ha sobtat, m'ha cridat l'atenció, és l'etiqueta, com bé dieu. És molt és un impacte, no? Vull dir, quanta gent compra un vi per l'etiqueta? Doncs mira, sí. No hauria de ser així, però si l'etiqueta convida també a comprar, no?, a generar aquella venda, doncs fantàstic. És molt cridanera. Jo crec que és el missatge. De seguida reps el missatge del que vol interpretar, en aquest cas, l'Ivan. El segon que m'ha fet, m'ha cridat l'atenció, és el color, no? El color, i aquí poses el nas, ja veus, aquí hi ha un treball en pells, és així, en Givà? Totalment, sí, sí. No sé si les has dit. L'Enric és un crac. Tiraria per macabeus, xarel·los, varietats. És un copatge dels dos, també. Molt bé, molt bé. Clavat. Clavat, eh? Bueno, i amb boca fresca, no?, i frita. Com si li estiguessis fent mossegada a la frita?

Jo sempre treballo sense sulfits, llavors, clar, sempre bevem un palet abans, per això té aquest punt d'acidesa, que és el que el protegeix, i la pell, les dues proteccions que tenim. En què maridaries?

Qualsevol vi d'aquest tipus amb pell és que té un ventall de possibilitats de maridatge tremenda. Qualsevol cosa cremosa, amb embotits també, amb formatges. Dic això perquè me l'estic imaginant fent un tardeo, no? I tardeig. Vespreig.

Acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans.

Doncs fent un vespreig amb embotits, pa amb tomàquet, amb coses que tenim al voltant sense que se'ns vagi, sense que haguem de gastar massa, no? Però també molt gastronòmic. Molt bé, molt bé. Trobar qualsevol tipus de restaurant, inclús restaurants.

De nivell. De nivell. Molt bé. Doncs ens encanta. I aprofitem també per parlar. Tu també has portat coses i les obrirem, eh? I tant. Per parlar del Most. El Festival Internacional del Cinema del Vi. Un festival que creix. Seri és molt important. I vas i tastes. És a dir, és un festival de la cultura.

Parlàvem abans de que cada cop hi ha un consum més reduït del vi, que la gent jove s'està desmarcant en tot cas de la cultura del vi, i el paper del Vinzeum, que és un dels organitzadors del festival juntament amb Cinecube Vilafranca, no és altre que el de defensar que el vi és cultura, que el vi és tradició i que el vi forma part de les vides no només nostres, sinó dels nostres pares, dels avis, dels avantpassats, dels avantpassats. I que marca un territori. I aquí estem. Un dels productes que genera el 21 cada any és el Most. Estem ja a la quinzena edició. Estem de celebració amb un aniversari molt xulo, que a més a més celebrem amb música recuperant aquesta idea del cinema mut, a través d'imatges de vinya i de vi antigues, amb música de l'Orquestra Firilutxe. Qui no conegui l'Orquestra Firilutxe té una cita aquest diumenge 8 a les 6 de la tarda a l'Hospital Municipal. De Vilafranca, l'Orquestra Fisalutxa és l'agrupació, el darrer grup en el qual va cantar en Pau Riba, abans de morir. Justament a l'any encara, si li faltava un any i escaig, va gravar un disc molt bonic, em sembla que es deia Taràxia, boníssim, i ells, tot i que es diu un orquestra, us l'heu d'imaginar una mica comeladiar. Pascal Comelade, diguéssim, deu ser una mica el seu mestre, segurament, no? Per tant, una peça molt bonica coproduïda amb el Festival Terrer, aquest festival de música del Priorat, que fa 10 anys, nosaltres en fem 15, ells en fan 10, ens ajuntem i cadascú fa el seu. Nosaltres el cinema del vi i ell posa la música. I aquest cinema del vi vol dir pel·lícules des de principis del segle XX i fins als anys 80 del segle XX que parlen de la vinya. Oh, quina tarda més bonica, vull venir. Què hem de fer? Doncs entrar a mosfestival.cat i buscar Sinfonia de la Vinya amb Y i amb PH i comprar l'entrada, en tot cas. Serà una mica com la nostra sireneta del pastís d'aniversari, jo crec que és interessant, perquè és això, rememora la manera antiga de veure el cinema amb música, en aquest cas amb una música molt bonica, com la d'Orquestra Firalutxe. Passarà moltes més coses, convidem no un país aquest any, sinó un concepte, a una associació, que és l'Associació de les Vinyes Urbanes, una associació internacional que recull, doncs, iniciatives de tot el món, de gent que està defensant patrimoni vitícola que està plantat al mig d'un entorn urbà, com pot ser París, Montmartre, com pot ser Los Angeles, com pot ser Venècia,

com pot ser Florencia. És que vam estar veient la pel·lícula de Venècia la temporada passada. Fa dos anys. Increïble. Sí, l'han nata. Increïble.

Oh! La vam descobrir, aquesta associació, d'arrel d'aquesta pel·lícula, que va guanyar el Premi del Jurat l'any 2024, a l'Ennata, i que vam descobrir en una agrupació que es deia Laguna en el Viquiere, que són aquesta gent que l'únic que els motiva és la defensa d'aquell patrimoni vitícola davant d'una especulació urbanística a Venècia. Imagineu-vos la pressió que té l'Ajuntament de Venècia, que tu no pots continuar gaire temps aquí.

Anaven amb les barques, anaven a baramar, és una pel·lícula increïble.

La tornem a passar aquest mateix diumenge, just abans, o sigui, al migdia abans del concert de la Sinfonia, doncs fem la gala dedicada a aquesta associació i tornem a projectar aquesta preciositat de pel·lícula que és l'enata de l'Andrea Mignolo. Què més teniu? Teniu un homenatge al Lluís Llach, també. Molt merescut, em sembla. Sí, evidentment que és un puntal de la cultura catalana i de la música de casa nostra, però l'homenatge que li fa al Most és degut a la seva vinculació i, en el seu moment, la seva aposta per intentar recuperar o mantenir la gent que treballa a la vinya al poble natal de la seva mare, que és Porrera, no? I, per tant. Gràcies a aquesta iniciativa, Porrera va ser un poble afectat per aiguats molt potents el 1994, i Lluís Llach va decidir fer alguna cosa, i aquesta per la gent, no tant pel vist, sinó per la gent. I què és el que havia de fer? Potenciar que aquells viticultors que estaven treballant allà no marxessin, no desapareguessin del lloc, i va poder generar fins a dos cellers que actualment són dels puntals també del territori, com és Batllac, com és Cim de Porrera, que tenen també el moment oportú de provar-los, però aquest dijous, que és la inauguració, doncs li donarem en mà. Amb molt d'orgull i molta humilitat, també, aquest premi mostra el mateix Lluís Llach. Un abstemi. Sí, ho he declarat. Per això, quan defensa els projectes de Celler, defensa la gent que treballa a la vinya, bàsicament, i la gent del poble, i crec que això és molt bonic. I d'allà l'anòleg, que és l'Albert Costa,

que és dels millors. Impressionant. Mal m'està el dir-ho, però nosaltres també hi som.

Sí, i tant que sí. Parlem de gent amb do i tornarem a parlar de gent amb do. Una mica parlem del nostre llibre, però es podrà veure un dels capítols del programa la setmana de la seva emissió.

El divendres 13, al migdia, és una sessió que dediquem molt a les escoles de viticultura i de no turisme, també de Vilafranca, però està obert a tothom, òbviament, i ens agrada lluir que, per fi, la televisió pública torna a tenir un programa que parla de vi, malgrat les hores, malgrat els impediments, etcètera, però nosaltres reivindiquem que hi hagi una producció catalana que parli de vi, que l'Empar i tot l'equip, diguéssim, us hàgiu atrevit i convençut el lens de casa nostra perquè entri el vi en un discurs normalitzat i proper i no fer del vi una cosa elitista, enfadada. En cert punt per les èlits o també per la gent que els hi ha l'alcohol.

No, no és això. No, no. És com estaves dient. El vi és aliment. Ho ha sigut durant molt temps. Llavors, ens pregunten. Ara tu dius. El TV3 ha apostat per un programa de vi. Ens pregunten per què en clau de vi podien sortir unes hores més raonables. Era un altre moment de la llei. Sí, han passat molts anys. Han passat molts anys. Nosaltres tenim. Restriccions que no cal que us les expliquem, però potser sí. És a dir, quan ensenyem etiquetes, quan ensenyem noms de cellers, hem de vigilar que no sembli, que no ho és, que és publicitari, però al mateix temps hem de comportar-nos com si fóssim un programa de llibres, que hem de dir els títols dels llibres perquè la gent els compri. Llavors, la norma és complicada.

No, però parleu amb les persones que són responsables d'aquests projectes, ensenyeu, mostreu els paisatges que són indispensables per entendre els vins que t'estàs bevent també. Per tant, no només és la marca, que això al final és el producte que tens a la lleixa del supermercat, si vols, o a la botiga de vins. El que és importantíssim és l'ànima que tenen aquests projectes. Sense ànima, un vi no es pot defensar com qualsevol altre producte que puguis menjar o beure. Totalment, totalment, totalment.

De fet, en el darrer capítol més, la setmana passada, de Déu a Montsant, i un dels clips que ha circulat més, poder també per xarxes i a més, hi ha la Mercè del Celler a la Placeta, que diu que som les persones. El Montsant som les persones. I com ho diu? És tan emocionant. Sí, és que ho diu amb molta veritat. De fet, hi ha una conversa final en aquest capítol. Si no ho heu vist, recupereu-lo del Trescat, perquè és una conversa final on hi ha molta veritat. I on hi ha una tertúlia amb moltes de les cares que formen part, falten moltes més, perquè en 30 minuts és impossible encabir tota la gent que hi hauria de ser. Però diuen. Bueno, diuen veritats absolutes i són generosos els uns amb els altres i contraposen coses. Bueno, crec que és una tertúlia d'aquestes que no ens hem de perdre. Doncs sí.

Tenim a la copa un vi que es diu Envenda, Envenda Vinyambàs, que, per cert, al capítol del Penedès vam anar a Parés-Valtà i vam veure un sistema d'entutorat que jo no havia vist mai. S'entortolliga cada any una volta al voltant del pal el cep. Com a la portalada de Ripoll amb el perseguir de vinya. Increïble. No, no.

Em recorda una mica una escena d'una de les pel·lícules del Mos que parlava de la zona del Valer, la senyora Meritxell Chapàs, amb les seves vinyes bidinàmiques, anava com podant, i veies un cep que estava com acribillat de podes, però que li estava donant fe a fer una forma de cuidar el mateix cep, i en vertical, també. Em recorda una mica aquesta. Aquesta forma que estàs explicant.

Perquè clarament el canvi climàtic està fent que la poda sigui diferent. He vist a Sicília ara, Iba, com fan com una coberta vegetal a dalt de la vinya per protegir del sol, per refrescar. Clar, has d'acollir a mà i has llupit.

Clar, i és una mica el problema de la vinya en bas, que s'ha d'acollir a mà, que no es pot mecanitzar, i trobar colles. Jo quan vaig començar a treballar vaig començar fent varemes, i així em pagava també les meves històries de la setmana, però ara no hi ha joves que vagin a fer varemes, llavors trobar colles que ho puguin fer és complicat. Llavors, el que estaves comentant del canvi climàtic, La conducció lliure, que és aquesta que els francesos diuen gobelet, la vinya en bas, és com un paraigües que les pròpies fulles estan fent la protecció del raïm respecte al sol. Quan emparres, justament el que fas és exposar més els raïms al sol. Llavors, per les malalties, per la humitat i tal, sí que és més sana, potser, el fet d'aixecar la vegetació, però, en canvi, per l'atac del sol cap al raïm i per l'augment del grau, que és el que ara mateix no es busca dins d'alta graduació, doncs és molt millor la vinya en bas. I per això també una mica aquesta reivindicació, que era la vinya que s'havia trobat, que la mediterrània era potser la que més s'hi adaptava pel clima i tot això. I en zones més humides s'emparrava, s'aixecava per buscar que corrés l'aire a la zona del raïm.

I quan veus les de Galícia, per exemple, veus que estan molt més amunt. Sorten molt més amunt els primers

I a Santorini estan a terra. I a Santorini estan a terra. Santorini són aquelles que fan recargolades a terra. Això és increïble. Això és una altra pel·lícula del mostre. Es deia Pelicans Watch de l'any 2013-2014. Vam quedar tots al·lucinats d'allò. Quina peli més tenim al Most? Tenim pel·lícules. Jo crec que tenim petites joies. Què no ens podem perdre? Ens podem perdre diverses coses. Tenim una producció catalana molt potent, gràcies en part a Gent amb Déu, però no només, sinó també a novetats, novetats de la Clarissa Amat, per exemple, una clàssica ja del festival, serà la quarta pel·lícula que presenti al festival. Aquest cop ens porta la mirada, o sigui, la defensa de la memòria oral de la gent gran. Se'n va fins a rebost, parla amb cinc persones grans que antigament havien treballat a la vinya i les porta en una furgoneta, una per una, en els seus llocs de treball antic, diguéssim, on havien treballat. Clar, amb la sorpresa, o no tan sorpresa, d'aquell espai de vinya ja gairebé no existeix, ha modificat, hi ha un bosc, no es veuen els marges. I allò pren una mica la dimensió també de reflexió sobre el que era i sobre com ho parlàvem, com ho treballàvem i com ens ho trobem avui en dia. Una peça petita, molt bonica. Quan la veiem, aquesta peça? La veiem el segon cap de setmana, busqueu, crec que és el dissabte, dia 14, si no m'erro, al vespre i al vinceu. També anirà junt amb una peça que es diu Montse, la penúltima bodega, ens anem al consum, no tant a la vinya, una peça que ens ve del Festival de Màlaga, una peça molt bonica, també curtmetratge, però migmetratge, 20 minuts aproximadament, i ens porta fins a una bodega del Raval, a punt de desaparèixer, fundada el 1880 i pico. En la qual hi queda el Xavier, que és l'últim responsable d'aquest local, i en el que ja no hi ha gaire públic local i cada cop entren més guiris. I és aquesta contradicció que està vivint Barcelona a causa d'aquesta gentrificació brutal que està expulsant a molts comerços, a moltes maneres de fer antigues, i una mica aquesta pel·lícula va. La nostàlgia de recordar el que era i ja no és i que ja no podrà ser perquè la tendència és una altra, no? I aquí hi ha gent que sobrem, diguéssim, no? I per tant, fa la sensació. Però és un retrat molt bonic, molt proper, molt humà, aquesta persona que està encara cuidant els seus clients com el primer dia, no? Per tant, molt bonica.

Llavors aquestes pel·lícules tenen vida després del festival on es presenten i són molt vistes i molt aclamades.

Per la part del Most ens autoproposem que una vegada han passat aquests dies de bogeria de festival, durant l'any també les puguem anar exportant a altres llocs de vi de casa nostra. Com pot ser Costes del Segre, com pot ser l'Empordà, com pot ser Tarragona, com pot ser Mil Llocs, perquè aquestes peces tornin a ressonar, tornin a il·luminar pantalles de cinema. Més pel·lícules interessants. Hi ha una petita joia francesa de la Justine Saint-Lô, una directora que ja havia vingut al festival l'any passat. Que es diu Les Bures d'Indigents, perteneu al meu francès, Llevats indígenes, no? És una pel·lícula molt bonica que narra el cas, és un documental, que narra el cas de la Bea, una noia d'origen colombià que viu a França i decideix plantar una vinya i muntar un celler. Ella sola, ella i el seu marit, però ella com a iniciativa. Com a cap de la iniciativa. Llavors es troba amb tots els entrebancs possibles. Una, és dona. Dues, és una persona que no és francesa d'origen i que ha d'anar a vendre el seu producte, que és un vi natural. Evidentment, amb totes les condicionants que té vendre un vi que és de mínima intervenció. Una dona amb una vida viscuda molt potent, amb un càncer superat, amb mil i una dificultats, però la dona continua enamorada del que està fent. I per tant és un retrat molt intimista, però que explica moltes coses d'interès general. Sempre expliquem que les pel·lícules del vi del Most no només són del vi, sinó que parlen de temes que són transversals i que ens atravesen les nostres vides. I aquesta és una petita joia que també val molt la pena d'anar a veure.

Enric, destapem alguna cosa que t'ho portis, perquè al Most també hi ha un tast, hi ha molts tastos, tastos molt interessants. És a dir, a veure, vins de pel·lícula. Tenim tenim el

primer tast de tots hi ha diversos tastos el primer de tots podem dir està dedicat a en aquest Premi Mos, vinculem directament o intentem vincular els tastos sempre amb aquelles pel·lícules o o algo que tingui a veure exacte amb el País Convidat en aquest cas. Efectivament, tenim Lluís i Jacques Premimos, no podia ser d'una altra manera. El primer tast que farem és homenatge, un homenatge a Lluís i Jacques, i tastarem vins de Baljac i Cims de Porrera. Cims de Porrera, històric. Exacte, els dos cellers que va crear el Lluís. I com deia el Xavier Fornos, amb un projecte social agredit també. El de les dones. Exacte. Sí, sí, sí. Estarán, per tant, vins de tots dos cellers. Tindrem l'Albert Costa i també tindrem l'Adrià. Vull dir, Ariadna Pérez, de família Pérez Ovejero, que seran encarregats de portar diversos vins. No vull desvetllar. Aquest matí parlàvem amb l'Albert.

No vols desvetllar, però jo entenc que hi haurà coses d'antes. Hi ha coses d'antes. O sigui que I coses molt especials,

no? Ja, ja, ja. Els vins que, per exemple, el Lluís Jacques tenia molt clar que diu, hòstia, un homenatge a Miquel Martí Pol. El Bionyer, aquell que feia en l'Aigua de Llum, d'abans. L'Aigua de Llum, està estarà. L'Embruch, es buscaran també allà. Ja estic desvellant, eh?

Digueu per què, perquè, hòstia, ens fa il·lusió. Clar, l'Aigua de Llum ara no és Bionyer. Ens sembla, però era. Llavors, tastar allò d'abans, igual que el Batllac, fa una il·lusió màxima. Exacte. Bueno, també tenim altres tastos. Escolta, vés obrint, mentrestant, home.

Estan oberts. Ah, doncs va. Feina feta. Repitam que tinc aquí l'Iva, que ens ajudarà a servir de mentres. Tenim tastos. Que estan vinculats a les bombolles i que es donant a terme a Calferu. Això ens interessa molt. Calferu sempre és una antena o és un punt estratègic dintre del Festival Mos. Sempre hem tingut i tindrem la col·laboració de Xavier Roig. I fem un tast allà a Calferu vinculat a.

Xavier, em fas un cop de mà. Sí, a les bombolles italianes. Sempre m'ha vinculat aquest tast de Calfero, que és una botiga històrica de vins de Sant Sadurní de Noia, a la gala que fem a la tarda a Sant Sadurní de Noia. Aquesta gala de la tarda a Sant Sadurní de Noia projectem Guido Berlucci. Diríeu, qui és Guido Berlucci? Jo tampoc ho sabia i ho he après. És un dels fundadors de Francha Corta, del segell Francha Corta. I és un biòpic sobre una persona que ja no hi és entre nosaltres, però que ha creat una fundació, beneficia de moltes causes solidàries, però el que parla és de quin és l'origen d'aquesta beguda de prestigi. I parlem a casa del Xavier Roig de Calferro de les bombolles italianes. No només de Francha Corta, sinó de tot el que coneixem o el que ens arriba d'aquestes bombolles italianes. També tenim tastos vinculats directament a pel·lícules, una altra, que és Tasting to the Wine. Tasting to the Wine és un documental argentí, tot i el nom, que ens porta al viatge de la Mariana Torta, que és una sommelier reputada que decideix, jove, que decideix fer un viatge d'uns 20 dies per arreu d'Europa, per diferents ciutats, buscant el millor maridatge dels vins exclusius, amb els millors restaurants, i parla amb elaboradors top, com ara Sara Pérez. Sara Pérez, la Sara Pérez. Sí. Que ens apareix per molts llocs, fins i tot en fotografies en el programa, ens en riem una mica amb ella juntament. Sara és protagonista. No vull ser protagonista. Doncs ho és. I és molt bonic. Sempre ens passa igual amb la Sara. Aquesta pel·lícula ha generat un tast, i tant és així que portarem la mateixa Mariana Torta que ens porti els vins d'aquest viatge. Per tant, serà un tast, jo crec, que molt exclusiu, molt únic, no? I per tant, una oportunitat única. Més oportunitats úniques. Doncs tastar els vins de les vinyes urbanes. Quantes vegades tindrem l'oportunitat de provar vins que estan fets al bell mig de París, de Florència, de Viena, fins i tot, etcètera. Si veniu el dissabte 7 de novembre, podrem tastar aquests vins de la mà del seu president, en Nicola Porrello, i una persona clau també a l'associació, que és Pau Moragues, de la cooperativa L'Olivera, que, com sabeu, també té Can Calopa, que és la vinya de Barcelona.

I tant, i tant. Va, què tenim a la copa?

Tenim a la copa, ara mateix, vi de vila, Porrera, de Montllac. És una garnatxa, 100%. Estem parlant,

però molts oients no ho hauran capit. Estem parlant d'un blanc, d'una garnatxa blanca. Atenció, molta atenció, als blancs del priorat. Molta atenció.

Molta atenció. Molt fort, eh? Increïble. Estem en zones més càlides. Iem parlant tranquil·lament de 14 graus, et diria, mira, 14 i mig, però sí que té una acidesa que li manté una frescor que en boca fa que no resulti gens, una ganatxa gens passada, no? Té volum, té amplitud, però també té aquella frescor que per maridar ens aniria, bueno. De maravella, amb arrossos, amb qualsevol tipus de cac, també, peixos. Jo voldria parlar també d'altres tastos, perquè no quedin aquí, no sé com anem de temps. Bé, bé, bé. Sí, anem bé? Val. Tenim altres tastos, com la presentació del llibre. D'un llibre sobre el trobat blanc.

Ole, ole. Això és la novetat editorial

del museu, juntament amb la ISEA, la Institució Catalana d'Estudis Agraris, tenen un grup de recerca que es diu Vitis Catalana, que està a la recerca del que passa amb aquestes veritats gairebé nostres, molt nostres, però gairebé desaparegudes, com pot ser el trobat blanc. Migrant grapes, no? Es diu això. Això és la relació amb la pel·lícula que projectem, però el llibre es diu La veritat trobat, visió històrica, caracterització vitícola i aptituds zoològiques. Jo veig que he de venir a viure uns dies. Important, no només et veus al vi, sinó que t'emportes el llibre, el mateix preu. És el resultat de la recerca d'aquest trobat blanc. És una varietat que està documentada històricament, que està plantada a Catalunya des del segle XVI. Per tant, és una varietat molt nostra, diguéssim. No t'he dit que està gairebé desapareguda i tindrem els tres únics cellers que a dia d'avui estan elaborant vins amb trobat blanc. Que a la zona molt a prop, a la zona de Barbastre, n'hi diuen l'Alcanyon. És un sinònim de l'Alcanyon, que és el que està registrat oficialment. Trobat blanc, estem lluitant perquè entri com a sinònim a Madrid, diguéssim, en aquesta llista oficial de varietats. Suposo que l'Ivà en coneix d'això perquè vas estar treballant també a la Gravera. Sí, sí, a la Gravera hi havia una vinya centenària

que sortia a la pell i que hi havia 23 varietats històriques i algunes es van anomenar, van fer control genètic amb l'Incavi i una d'elles era la Trobat Blanc i la Trobat Negra, que va ser la primera que potser es va potenciar la D.O., de costés del Segre, però l'ha trobat blanc, també era superinteressant. Una vinya preciosa. Bueno, una vinya, sí. Museu, allà, l'aire de llum, la Noguera.

Sí, sí, sí. I la Pilar Salillas, que l'hem portat moltes vegades. És patrimoni. Sí, sí, sí. Sou patrimoni, tots vosaltres. On tens les vinyes?

Les vinyes són al voltant de Vilafranca. Jo vaig començar en ple confinament, el projecte propi meu personal, i vaig començar sense celler i sense vinya pròpia, és a dir, jo treballava per altres cellers.

Potser vas vinificar, com molta gent està vinificant, a la Xarmada o. Bueno, a Cal Costes, que és un viver de cellers. Estem molt a favor en aquest programa dels vivers de cellers.

Estan superbé, perquè al final compartim una manera igual de veure la forma de treballar el vi, alhora compartim experiències, quan algú té dubtes, doncs els compartim, i després no hem de fer la inversió que no podríem fer de tenir un celler propi, amb tota la maquinària, que al final s'utilitza molt pocs dies a l'any, llavors d'aquesta manera ens permet tenir aquest eixopluc. A l'hora de tenir el magatzem on tenir el vi ben cuidat i poder dormir tranquils, sobretot vins d'aquests més delicats, que no tenen sulfits, que la defensa és creuar els dits. I després les vinyes estan, n'hi ha una que tots són vins d'una sola parcel·la, llavors n'hi ha una que és a les cabanyes, una altra que està al costat de Vilafranca a tocar de Sant Pere Molanta, bueno, totes estan molt recollides a prop. I treballo també amb la gent d'Actua, que és una cooperativa d'inserció laboral, que ells, doncs jo els hi elaboro el seu vi, i llavors alhora agafo part del seu raïm i d'aquesta manera fem un guin-guin tots plegats.

A més, a Catalunya hi ha molta tradició de cellers de viveristes. Nosaltres estem molt a favor. A la conca de Barberà vam gravar celler de viveristes.

Capítulos del Penedès, també en parlarem. També en parlarem. És la manera que hi pugui accedir tothom a un sector que necessita una inversió primera gran i que no està de l'accés a tothom. Perderíem segur molt talent si no tinguéssim aquestes iniciatives arreu del país.

Sí, la veritat és que amb tot això que parlàvem abans del preu del raïm i tot això, hi ha molts fills d'elaboradors, o sigui, de productors, de pagesos, que no s'haurien tirat a la piscina si no hagués sigut la possibilitat del viver de cellers que es va fer des de l'Ajuntament de Vilafranca, però allà t'estimulen a que t'espavilis, és a dir, tens com uns cinc anys per començar el projecte i després ja has de tenir prou soltura com per sortir d'allà i tenir alguna alternativa. Sí, sí. Déu-n'hi-do,

estem molt a favor, doncs, d'això. Sense escupidora.

T'estan tastant? Ara anem sense escupidora, jo us explico, perquè hem estrenat en aquesta temporada una nova secció en la que us demanem precisament això, que no escopiu i que allò que us vingui, el primer pensament, la primera resposta, la compartiu amb nosaltres, perquè us faré una bateria de preguntes breus. Mmm. I a més, jo crec que avui, com que és un programa coral, a tots tres. Jo crec que serà molt més divertit. Si us sembla, farem pregunta alternativament, a excepció de la darrera. L'última pregunta serà compartida. Estem fent un recull de totes les respostes que ens donen a aquesta pregunta. No us l'avanço, perquè si no això de sense escupidura no tindria gràcia. No farem trampes. Però arrenquem, si us sembla. Perquè, en el fons, busquem una mica el primer pensament. Que no. Que no reflexionem gaire.

Si vols, fem-li a tots la mateixa i a veure què diuen, eh?

De totes les preguntes? Va, potser. Vinga, serà. Va, va, va. Aquí estem, eh? Improvitem en directe. Va, va, va. Vinga. Xavier, comencem per tu. Et sembla? Vinga. ¿Prefereixes tastar cegues o saber què tens al davant? Saber qui tinc al davant. Qui, qui, qui.

Jo a cegues, a mi m'agrada. A cegues per mi és que és un lloc,

sí. Sou valents, eh? Quin vi s'assembla més a tu d'allò que estaries disposat a reconèixer?

Un vi amb poca intervenció, amb un esperit salvatge i amb unes ganes de renovar una mica el discurs del vi català.

M'encanta, carai. Ostres,

em sumo en el concepte de vins i, a més, en una llarga maceració en pell.

Jo també, m'hi sumo als dos, saps? A més a més, aquest any m'hi he atrevit

també a fer vins. Per tant, amb varietats desconegudes. Quan vindràs a presentar-los? Bueno, això serà.

Són vins que estan una miqueta cap amunt, cap a Euskadi, i llavors treballar amb varietats com la de Rizuri, vull dir, és un plus més, no?, que aporta. Molt bé, has comprat mai una ampolla només per l'etiqueta? No. No, jo tampoc. No, no, impossible.

Ha estat un no, però un ànim i contundent. M'asseguraria dir, eh?

A vegades no he comprat un vi per l'etiqueta. Ah, molt bé.

Això també. Què passava? Que la veies molt festivalera?

No, que prevec coses que no m'interessen. A vegades diuen coses, les etiquetes.

Hauria de. Hauria de. Quina paraula del Diccionari del Vi jubilaries ara mateix?

Jo li dic un qualificatiu que és elitista. Igual l'alcohol. No.

Bona.

Molt bé. És un aliment. És que se'm fa difícil contestar, respondre aquesta pregunta. Fas molts tastos, segur que hi ha alguna paraula que intentes evitar. Que intenti evitar? Hosti, sí, moltes coses. Mira, sí, hi ha una. Afrutado esta ens la diuen molt afruitat estem preparant un programa que es dirà seco afrutado

fantástico una

persona jove entra en un bar amb 6 euros a la butxaca perquè ha de demanar una copa de vi i no una altra cosa.

Complicat, eh? Perquè el vi no només és un producte, no és aliment, sinó que és cultura, i que a més a més és això, els seus pares, els pares dels seus pares, els pares dels pares dels seus pares, segurament han format part o tenen relació directa o directament amb la cultura del vi que té 3.000 anys d'història a casa nostra.

Si respon primer el Xavi cada vegada, ens pren aquí. Però bueno, al final és una mica per tot allò que t'aporta, que és gairebé la singularitat que pots trobar de cada un dels vins, que no és tan repetitiu, ni per anyades, ni per varietats, amb qualsevol altra beuda, que són més industrialitzades o el que sigui. Llavors és una experiència bonica, clar.

A mi m'encanta tenir davant gent bueno, reptes com aquest que acabes d'exposar llavors el primer que faig és llegir a la persona i el segon que va de la mà de lo primer és pensar en algun un producte per ell el trobaré, tu sempre fas això i això és fantàstic és jugar, aquesta juguesca aquest convidar a jugar però sempre acompanyat d'aquesta cultura de la que parlava el Xavier d'aquestes persones que hi ha a la darrera d'aquest vi. Per mi presentar un vi no només és presentar un vi, és presentar tot allò que hi ha darrere d'aquell vi. I per tant això forma part d'aquest lloc, d'aquest enamorament a vegades amb la persona que tens davant.

Aquesta és la fe imprescindible que us devem els somniers. Tan important. Absolutament. Em prenc una mica com una proposta aquesta cosa que deia l'Iva de canviar l'ordre. Em sembla just. Perdona, Enric, comencem per tu ara.

A l'Iva li guardaré una sorpresa. A veure com hem començat. Comencem per tu. Digue'm una cosa del món del vi que defensaves fa 10 anys i que ara no.

Mira, m'ho has posat complicat, perquè jo fa 10 anys estava a l'altre costat. Saps? La meva història és una història que donarà per un altre capítol. Però jo estava a l'altre costat, no? I. Jo he tingut, ho he viscut des de molt a prop, el tema de l'alcoholisme. Des de molt a prop, vull dir, és que mon pare ha estat alcohòlic, ho he viscut sempre, algo que m'ha afectat. Però jo he volgut, com donant el tomb. I trobar que alcoholisme no és allò a lo que em dedico, saps? Vull dir, que hi ha una altra manera de beure, i que serà més hedonista, però que també va acompanyada de cultura, que va acompanyada de les nostres agels. I ara m'he liat una mica però sí que.

Estàs explicant una cosa extraordinària.

Sí, jo li volia donar les gràcies per fer aquesta declaració per això trobo que és molt generós.

No sé si ho he dit mai perquè són coses que són d'un mateix que les portes a dintre però sí que potser això m'ha donat l'oportunitat de fer el salt cap a aquesta professió a la que estic i que el Xavi que em té davant sap que la gaudeixo amb una passió. Sobremesurada i que m'emociona més per on tractar amb la gent i poder gaudir amb el vi sense arribar a límits com els que hi havia a casa estimat

Enric en aquest programa moltes vegades ens emocionem fent programes de vi moltes vegades ens emocionem veient una vida, una vinya i ara doncs no està malament dir que ens hem emocionat també.

De veritat. Sí, no sé.

Perquè quan algú està explicant això, perquè el vi no és alcoholisme, és que lluitem tant per trencar això. Qui es vol emborratxar té altres maneres més fàcils i barates. El vi és el que dèieu vosaltres, és vinya, és paisatge. I, per tant, el teu testimoni és extraordinari. Si algú t'ha vist tastar, si algú t'ha vist aconsellar,

Sí, aquest cap de setmana, per exemple, he gaudit molt, no?, a la Taberna del Vinceu. I he gaudit molt, per què? Perquè he tingut clients, sobretot gent de fora, hi havia també la Diada Castellera de Tots Anys, i, bueno, hi havia tanta gent, i tenim a les portes el festival, parles amb la gent, recomanes coses del festival, recomanes vins, jugues, els poses a cegues, treus a la gent de la seva zona de confort, i això és una meravella, això és una cosa que t'emociona, de la mateixa manera que ara m'estic emocionant amb el que estava jo explicant i amb el que estaves explicant tu. Però és algo satisfactori, que tu te'n vagis el diumenge cap a casa, que dius, el meu fin d'és avui, comença avui, saps? Que tu te'n vagis el diumenge cap a casa amb aquestes sensacions després d'haver fet la teva feina, no té preu. Aquest entusiasme no té preu, eh? Sí, bueno. Nois, no sé què podeu contestar ara, eh?

Sí, ja demanava un canvi d'hora i ara amb aquesta. Uah, sinceritat i això, i profunditat. Però, mira, jo fa 10 anys, clar, fa 10 anys, era 2016, començàvem el món del natural. Vaig fer la primera garnatxa allà a la gravera, així, natural. I tenia els meus dubtes. Era com molt reticent atreure tot els sulfits i això del vi. I 10 anys després l'experiència és de no tornar enrere. És a dir, és un treball de fer uns vins molt sincers, treballar molt bé al celler, però per permetre explorar aquests llevats indígenes i tota aquesta diversitat que ve. I ara és de la vinya, això. Aquests 10 anys m'han donat aquesta profunditat dels vins. Sense els oficis. Jo seré més prosaic,

em sap greu baixar el llistó, però l'haig de baixar. Però és una experiència personal, absolutament. Fa deu anys dubtava encara si havia de formar-me, més enllà dels coneixements d'història del vi, etcètera, com a. No com a sommelier, sinó coneixements del tas, diguéssim. I, evidentment, ho fas perquè ho escoltes a la gent. És que a l'Enric escoltes a l'Iva, a tots els experts, i tot alimenta. Amb deu anys he après que. Que gaudeixo més del vi, amb bona companyia, a cegues moltes vegades, jugant, diguéssim, a saber que és una veritat o una altra, i passant-ho molt bé amb el vi, intentant que el vi no et sigui una pressió afegida. Sempre vas amb un àpat i tu ets el de Vilafranca o ets el de Penedès, i jo amb aquest, mirar el vi, dic, jo no soc expert. Si vols t'explico una història, que és la història del vi de Catalunya, però no soc expert en vins. M'agrada el vi, tant com tu, i la clau és que aquest vi que et poso a la taula sigui del teu gust i ens ho passem molt bé. Bàsicament és això.

Arribem a la pregunta final. I va, et demanaré que siguis el primer a contestar ara. És la pregunta compartida. Bueno, en aquest cas han estat totes compartides, però és aquest recull que estem fent de tots els convidats del tast vertical d'aquesta temporada. Si poguessis triar una sola ampolla, cobrirà algú d'aquí 100 anys? Quina ampolla seria? I sobretot, quin missatge deixaries dins l'ampolla?

Una ampolla. Pot ser teva, eh? Que podria ser meva. Clar que sí, i tant. Val. Bueno, jo, sí, m'agafaria una ampolla, per exemple, d'aquest, que és de Finca Pachico, que és una vinya que vaig venir aquí a presentar a un vercami per aconseguir una vinya vella fa quatre anys, i l'última varema va ser la del 25, perquè s'ha venut la. La vinya, perquè no era prou productiva, jo només era per ser d'aquesta. Llavors, he fet un vida una sola anyada. I que aquesta, doncs, el missatge que pogués ser d'aquí cent anys és que encara pervisqui el Penedès tal com el coneixem i que segueixi sent vitícola. I que haguem tornat a un temps de que els ritmes s'hagin desaccelerat, que tornem a cuidar el temps a nosaltres mateixos. I seria un dels missatges, perquè si continuem amb aquesta acceleració és impossible d'aquí a 100 anys transitar-la.

Sí. Seria? Doncs esquivaré marques, lògicament. Una molt bona ampolla de vi català, d'una zona molt concreta de vi català, no dic quina, qualsevol territori de vi català, es fa molt bon vi català. I el missatge seria, espero i desitjo, a la persona que vingui d'aquí a cent anys, que aquest vi no estigui només al museu, sinó que formi part també d'una herència, diguéssim, que té continuïtat o ha tingut continuïtat en aquests 100 anys posteriors. I, per tant, això sigui un vi més dels vins que continua tenint a taula i que estan responent a unes característiques concretes d'un territori com és Catalunya, que és inesgotable, diguéssim, des d'un punt de vista vitícola. Això. I acabem amb l'Enric.

Jo triaria un vi del Penedès, en aquest cas. Tampoc diré marques. El que sí que faria. Bueno, treure l'etiqueta tampoc, tampoc estaria bé, no cal, dir no marques, i el desig seria, perquè estic visualitzant aquella etiqueta, estic visualitzant aquell vi, el missatge seria desitjar que aquella vinya no hagués desaparegut, que no desaparegui, que encara es faci vi al Penedès, que encara es faci bon vi a Catalunya, i que el gaudissin, vull dir, sobretot.

Doncs moltes gràcies a tots per ser-hi, a tu, Sole, com sempre, perquè el teu qüestionari obre la porta a moltes confidències. Ens acomiadem mirant-nos als ulls i brindant. I dient salut i vi. Salut. Salut. Salut. Salut. Salut. Moltes gràcies.

SENSE ÀUDIO PARLAT