A pesar de la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial, Catalunya va viure el conflicte amb una polarització apassionada entre germanòfils i aliadòfils. Entre els primers, nostàlgics del nacionalisme romàntic simbolitzat per Alemanya, el primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. En el bàndol anglòfil, partidaris dels valors liberals i democràtics representats per la coalició francobritànica, el seu successor, Josep Puig i Cadafalch, i destacats professionals liberals com els fundadors de la revista "Iberia", el principal portaveu del col·lectiu. En contrast, la neutralitat oficial defensada per la Lliga. El periodista i escriptor Joan Safont documenta la percepció que la societat catalana tenia de la Gran Guerra, basada en el convenciment que la resolució del conflicte podria influir en la situació interna d'Espanya i en les demandes d'autonomia de Catalunya.
La Catalunya de principis del segle XX professava una clara admiració pel concepte de modernitat que simbolitzava la nova potència mundial. La cultura urbana, la mecanització de l'agricultura i el missatge que la voluntat i l'esforç ho poden tot en una societat oberta fascinaven les elits culturals i polítiques catalanes. El professor de comunicació Francesc Canosa descriu l'emmirallament de Catalunya en els EUA, inspirador de les polítiques de la Mancomunitat i mantingut al llarg de tot el segle, amb punts àlgids com la contracultura hippy o l'eclosió del rock & roll.
Catalunya ha viscut, al llarg de la seva historia, 5 intents de redactar un estatut que perfilés l'autogovern del país. El primer va aparèixer a principis del segle XX. Es tractava del projecte d'Estatut de 1919 redactat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Un text breu amb un objectiu clar: enforit els òrgans d'autogovern de Catalunya i definir les seves funcions. Aquest Estatut, sens dubte, marcarà la pauta dels que hauran de venir en el futur.