Mentre el setge de les tropes borbòniques sobre Barcelona abocava els seus habitants a la fam i la pobresa, la societat barcelonina intentava desesperadament mantenir una aparença de civisme i normalitat per suportar la crueltat de les penúries i la por diària als bombardejos. Així ho demostren les actes notarials emeses durant els més de tretze mesos de muralles tancades, documents que donen fe que els barcelonins contreien matrimoni, batejaven els fills, venien immobles, feien testament... Albert Espuche, historiador i arquitecte. Autor del llibre Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 analitza la vida quotidiana dels barcelonins que resistien contra l'invasor durant els 414 dies de setge previs a l'11 de setembre que marcaria la història de Catalunya.
Josep Maria Torras i Ribé, catedràtic emèrit d'Història Moderna de la UB i autor del llibre "La guerra de successió i els setges de Barcelona 1697-1714" i la tertúlia amb Marta Espasa, catedràtica d'Hisenda Pública, Carles Duarte, president del CONCA i Rosa Massagué, periodista
Per què l'Onze de setembre ha esdevingut la data més assenyalada del calendari festiu i reivindicatiu català? Quines raons van portar la Generalitat restaurada després del franquisme a declarar la jornada de la derrota del 1714 com a Diada Nacional de Catalunya? El setè i últim capítol de la sèrie dedicada a la Guerra de Successió aborda aquestes qüestions en conversa amb Enric Pujol, doctor en Filosofia i Lletres per la UAB.
L'exercici de la medicina a la Barcelona d'inicis del segle XVIII era una activitat prestigiosa, a més d'un bon negoci. Metges, cirurgians i apotecaris eren professionals interessats pels debats científics més avançats i formaven part de l'oligarquia política de la ciutat. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i coautor del llibre "Medicina i farmàcia. Barcelona 1700" ens acosta a l'estil innovador dels metges barcelonins de l'època, un corrent que quedava estroncat per l'entrada a la ciutat de les tropes de Felip V i la Guerra de Successió.
La matinada de l'onze de setembre de 1714 les tropes borbòniques tornaven a disparar canons i morters contra les muralles mig caigudes de Barcelona. Començava un dia de combats intensos, el de la invasió definitiva de la ciutat. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, rememora el desenvolupament dels fets d'una jornada que marcaria el país durant segles.
Conversa amb Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna de la UPF i autor del llibre "La guerra de sucesión de España (1700-1714)". Tertúlia amb Manuel Cuyàs, director adjunt d'"El Punt", i els periodistes Manuel Milian Mestre i Dolors Genovès.
Programa que parla de temes històrics. Aquest 7 de març tracta de la repressió borbònica sobre els cabdills de l'exèrcit català després del 1714, amb l'historiador i director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro. El programa s'emet el diumenge de 13 a 14h. L'equip està format per Enric Calpena, direcció i realització; Josep M. Solé i Sabaté, assessorament històric; Josep M. Bunyol, guió; Pilar Rasquin, producció i Gerard López, tècnic de so.