Com n'hem de dir quan treballem des del lloc on estiuegem? A la Míriam Martín Lloret no la convenç la paraula "trebacances". Parlem també de crostons, retallons, trossets o bocins i de modes periodístiques. La Míriam ens fa una carta de comiat: "M'heu fet sentir com a casa. Gràcies, mercès i merci! A reveure o fins aviat".
Parlem de llengua amb Míriam Martín Lloret. Comencem amb els 15 accents diacrítics que s'han quedat. Sabeu quins són? Parlem també de la revetlla de Sant Joan i dels petards; descobrim expressions: "Ni creix ni meix" i una novetat editorial: "Molt a favor", un llibre amb sentit de l'humor per afavorir l'ús del català en tots els àmbits.
La Míriam Martín Lloret ens parla de consoladors i recupera la paraula godomací, una paraula del català medieval. "Consolador no ens agrada perquè implica un judici de valors negatiu". Sabeu què vol dir tosca, carrall, niell, ripària, tàrtar dental o tàrtar salival? Busquem l'antònim de masclisme (existeix?) i fem el joc dels possessius.
Rebombori a la xarxa per la campanya d'una cadena alemanya de supermercats amb el lema: "Així sap el món i, a més, sense sortir de casa". És correcte? En parlem amb la Míriam Martín Lloret, que recull les diferents maneres de dir albercocs i recupera algunes paraules "perdudes". Per exemple, sabeu què vol dir "garganxó"?
Últimament hem sentit a parlar de la fòbia a les agulles arran de les imatges de les vacunacions. Se'n diu belonefòbia perquè, en grec, "belone" vol dir agulla. Míriam Martín Lloret ens parla de prefixos i sufixos que són productius (i d'altres que no ho són). Repassem formes de saludar i Míriam Martín Lloret escriu una carta existencialista reflexionant sobre els usos bàsics de "ser" i "estar".
Míriam Martín Lloret creu que podem dir "bon dia" tot el dia, però "també estaria bé dir bona tarda". També parlem dels signes de puntuació a Twitter (hi ha un abús de punts suspensius, interrogants i exclamacions?), dels verbs amb el pronom "en" prefixat, i acabarem parlant de panets suecs: els Krisprolls.
Fem una miniclasse de preposicions amb la Míriam Martín Lloret arran de la pancarta de Sergio Ramos, que va aparèixer al centre de Barcelona, amb error gramatical inclòs. Com podem dir "pantallazo", "spoiler", "empollón" o "finde"? La Míriam ens porta diferents propostes "no carques" per referir-se a un cunnilingus: "amorrar-se al piló", "polir la perla", "fer immersió lingüística" o "menjar ostres".
Míriam Martín Lloret ens parla avui de la moda de la "cita prèvia": "és una forma rocambolesca. Per què no en diem 'demanar hora', que és molt més senzill?". Els municipis es preparen per a una vacunació massiva: és correcte parlar de "vacunòdroms"? "És un terme que està ben format, encara que els diccionaris no recullin aquesta paraula". Parlem dels "extremers", els queixals del seny en el parlar balear, i acabem amb una carta sobre gènere i binarisme: "La solució no és el desdoblament de gènere. Dir gràcies a tots i totes no és la solució. Endavant amb les formes genèriques sempre que sigui possible!".
Per què una persona pàmfila és una bleda assolellada? És el mateix que dir-li peix bullit o figa tova? Parlem d'aquest i de molts altres insults amb Míriam Martín Lloret; també analitzem expressions que estan de moda (per què ara es diu "en breus" en lloc d'"en breu"?) i demanem permís a l'IEC per poder "sopar una truita" en lloc de "menjar-nos una truita per sopar".
Diumenge se celebren eleccions al Parlament de Catalunya. Analitzem els lemes dels partits que s'hi presenten des del punt de vista lingüístic amb la Míriam Martín Lloret. Avui també parlem de com cal pronunciar paraules com "credo" o "placebo" i dels possessius àtons, que estan en perill d'extinció. Vosaltres dieu "mon pare" o "ma mare"?
Analitzem la cançó dels pronoms febles amb la Míriam Martín Lloret. És una cançó que va escriure el 1968 el poeta Àlvar Valls. També parlem del perfil d'Instagram d'El meu avi, que recull barbarismes amb tradició i la Míriam escriu una carta als accents diacrítics: "No us enyoro, crítics".
La Míriam Martín Lloret repassa un munt d'eufemismes (alguns molt carques) amb els quals s'anomena la menstruació. També ens parla sobre el fred i la neu, i recorda que "on hi hagi un bon floc que s'aparti la volva". Finalment parlem de la doble negació: "Ell mai no ho faria". És correcta aquesta expressió?
Espantasogres que haurien de ser espantacunyats perquè el personatge pesat per excel·lència als dinars familiars no és la sogra sinó el cunyat. Així ho explica la Míriam Martín Lloret, que avui ens porta panettones, amb dues "t", i ens explica quan el "què" ha de portar accent i quan no.
Míriam Martín Lloret ens parla de polvorons i mantegades. "Són diferents, no us confongueu", diu. I també ens porta una "batalla de cacofonies", frases que repeteixen un so però que són absurdes: "Elàstics blaus mullats fan fàstic." Com es tradueix al català "eres más feo que Picio". Quin és el nom de Picio? Té traducció? Havíeu sentit mai l'expressió "Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa"?
L'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans busca el neologisme d'aquest any. La Míriam Martín Lloret repassa les propostes. I, a més, recupera una polèmica típica d'aquestes dates: hem de dir Nadal o el Nadal? Amb article o sense? Parlem també de "webinar" i de tions i tiones: "Deixeu de sexualitzar un tros de soca que, a sobre, només es prepara per rebre garrotades".
Repassem amb Míriam Martín Lloret algunes de les qüestions lingüístiques de la setmana, com el tuit de l'escriptora Carlota Gurt, en què reclamava una bona solució per parlar dels vestits masculins, o la polèmica encetada per l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, en considerar que les crítiques a un vídeo seu fet en castellà eren fruit de l'"asfixiant rotllo fiscalitzador de la llengua". Fem també inventari de les frases llatines més usades en el llenguatge quotidià arran de la publicació que ha fet el Departament d'Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya de les expressions llatines més usades en els àmbits jurídic i parlamentari.
Arc de Sant Martí o arc iris? Quina és la forma correcta d'anomenar aquest fenomen que ens deixen els dies plujosos? Ho aclarim amb la Míriam Martin Lloret, que també ens analitza quin és l'estrany mecanisme que fa que els catalanoparlants pronunciïn la "c" castellana quan, per exemple, parlen de les proves PCR, i ens porta alternatives al "botellón".
Aquest estiu també s'ha parlat molt de cribratges: "Cribratges massius als municipis de Tarragona"; "Campanya de cribratges amb proves PCR"; "Salut posarà en marxa un cribratge". Hem parlat d'aquesta i d'altres paraules difícils de pronunciar amb la Míriam Martín Lloret, amb qui també hem parlat de procrastinació i hem descobert a la xarxa un perfil de la pronúncia de Reus: @elParlardeReus.