Europa-Sant Andreu, torna la rivalitat a 1a RFEF

Hola a tots, com esteu? Benvinguts, benvingudes a la setena temporada del podcast de Futbol Català. Estimada Mònica Aguilar, com estàs?

Què tal? Hem tornat després d'un llarg estiu, un periple pel desert.

Algú no s'ho creia, eh? Bé, aquests ja han acabat. Sisena temporada, han tancat la barra. No era un mal plantejament, però jo crec que mereixíem a Europa i Sant Andreu tornar.

I comencem setena temporada. Sí. Es diu aviat, ens fem grans, eh?

Vas amb bufanda aquí al voltant del micro, no? Vaig amb bufanda, tenim. Et trauràs la careta aquesta temporada, em sembla, ja, directament. Mai l'he portat. I t'has portat un rival, no? No me l'he portat jo,

me l'has portat tu. Ah, sí? O sigui, jo tenia aquí el meu piset, el meu jardinet, i bé, ara presenta'l tu.

Uri Mora, benvingut, com estàs?

Encantat, clar, jo vaig venir aquí, vaig veure això molt blau, molt blanc, vaig dir que s'havia de posar una mica de color groc i vermell, i aquí estem.

Seràs la representació del Sant Andreu en aquesta casa,

em sembla, a partir d'avui? Encantat de ser-ho, encantat de ser-ho, a més en aquesta nova etapa Primera Federació, com ha començat de bé, i a més comença avui, després de l'altre dia, el crit que es va fer el 90 i pico amb el gol d'Alexis, millor impossible. És veritat això,

ho vaig sentir que es comentava també via Twitter, al barri de Sant Andreu es va sentir el crit de la celebració del gol d'Alexis que el va marcar en el nou Estadi de Tarragona.

Clar, sent a Tarragona al partit hi havia molta gent que es va quedar a Sant Andreu per temes diversos, jo era un d'ells, i quan va marcar això a Alexis sí que va haver-hi un bullici important en el poble. Tu et vas quedar per la Mercè, per gaudir de Barcelona. Si no hagués anat, m'hauria fet molta ràbia, si hagués estat diumenge segur que hagués anat cap a Tarragona. Per tant,

podem parlar de terratrèmol a Sant Andreu. Home, sí, sí, sí.

El primer de molts d'aquest any, jo crec. Falta aquell article de moviment sísmic de zero. Amb el gol d'Alexis. I estimats Amomedes, com estàs? Com estem? Amb moltes ganes. Ens donaven per morts, no? Pot ser que hi hagués gent que ens donés per mort. Això passa sempre. Estàs bé? Com ha tornat la temporada? Ja no jugues a l'Horta? La gent no ho sap, això? No,

això no ho sap la gent, òbviament. No soc mediàtic, eh? Sí, sí, hem canviat l'Horta per el Granollers i bé, comencen una nova temporada. Amb bon peu has començat? No. No seria la millor paraula per explicar-me. No? Per què? Amb unes quins al peu. Va. I, bueno, però tornarem. Tornarem. Sempre tornarem.

Sempre tornem. Ori, estàs aquí per animar el Samu, sisplau.

Ara ets la granollers, també. Amb un granollers. Jo vaig anar al camp quan vaig jugar fa uns anys granollers Sant Andreu, que està allà enmig d'uns pisos. Sí, exacte. I, bueno, que vagi molt bé aquest any. Bueno, aviam què podem fer.

Aquí teniu samarretes d'Europa i Sant Andreu. Europa i Sant Andreu es tornen a trobar a primera federació i la millor manera de començar aquesta setena temporada serà amb el director general i amb el vicepresident, amb el director general del Sant Andreu i el vicepresident de l'Europa. Amb nosaltres, José Manuel i l'Àlex López. Va, comencem.

El futbol català l'has de seguir amb el marbar. Que una pluja d'eufòria, avui és el dia de la victòria.

Aquí comença Futbol Català, amb Marc Marvà. Això és el podcast de futbol de casa nostra a la ràdio pública del país. Sota l'atenta mirada del Jordi Montalvo, els reflexos del Jordi Bracons, l'enginy de la Mònica Aguilar i la contundència del Samu Homedes. Cada setmana, la dosi de futbol de veritat que necessites. Benvinguts a Futbol Català, amb Marc Marvà.

I com dèiem, eh, com dèiem amb el José Manuel Pérez i l'Àlex López, benvinguts. Com esteu? Ostres, estem bé. Quina setmana per començar, eh, temporada, tots dos.

Se'ls veu radiant, eh.

Jo patia perquè volia que la setmana tan difícil, en el cas de l'Europa, doncs acabés bé. I ara ho comentava abans de començar, jo és el primer dia des de fa moltes setmanes que no dormo, o sigui, que no dormia 8 hores seguides, i aquesta nit per fi he pogut, perquè ja tocava, no?, un dia de tranquil·litat i que tot comenci a anar bé, anar bé. Jo sabia que teníem bona relació,

però, ostres, tanta com per esperar-vos la primera victòria, Àlex, que començéssim temporada, vull dir, la veritat és que ha sigut. Estava pactat, estava pactat. És una deferència que ho trobo.

Moltíssimes gràcies. El millor dia impossible, perquè al final venim aquí els dos ben contents. Sí, sí, sí. Minut 95,

pràcticament tots dos, agònic.

Vull dir que bon inici de temporada, eh, deia Samu. De fet, jo planejava, quan planejàvem el programa, pensàvem, ostres, primer programa de temporada, convidem l'Europa i el Sant Andreu, què passarà si ningú dels dos guanya, com estarem aquells dilluns, començarem la temporada amb un funeral, i no, tot el contrari, al final comencem bé, comencem amb una bona notícia, i sí que és veritat que es comencen els dilluns molt millor d'aquesta manera. Home, totalment, eh, has dit que has dormit.

Perquè l'última setmana, recordem, l'última setmana l'Europa ha canviat d'entrenador i això doncs jo crec que, Àlex, ha sigut una setmana intensa l'anterior.

Sí, intensa, com a eufemisme està bé. Són dies difícils quan has de prendre decisions com aquesta, vens de jornades o de setmanes molt complicades, i el futbol va molt ràpid i bé, sempre hi ha una ra vàlida i ha arribat a la primera de canvi, cosa que sempre funciona molt millor. Al final, començar amb una victòria amb el nou entrenador sempre et dona més fonaments per construir el nou projecte amb més solidesa i, per tant, molt tranquil, no dic eufòric, perquè en el fons això només acaba de començar i encara estem en posicions de descens, per tant, Tot és molt llarg, però per fi, com dèiem, he pogut descansar i començar la setmana ja amb un punt més de tranquil·litat.

I el Sant Andreu, José Manu, amb l'estrena primera federació, amb els partits a casa, cada moment és on. Està traint sobretot els punts al Sant Andreu i la primera victòria fora al camp del Nàstic, el tercer en discòrdia dels catalans que tenim a primera federació.

Sí, la veritat que era una victòria molt necessària perquè està tot tan igualat que si no guanyaves et veies allà baix i la veritat que de la forma que va ser en un escenari impressionant com és el nou Estadi de Tarragona amb tanta gent nostra però també hi havia quasi 100.000 persones del Nàstic que també impressionava. L'ambient va ser el guió increïble per nosaltres i que acabés amb aquella jugada final que ningú ens esperava. Que jo, sincerament, no celebro el gol perquè em pensava que estàvem fora de lloc. Ah, sí, era allò de dir, jo, per si acaso, no? No, no, i més, com hi ha el bar i tot, dius. Estava al costat dels del Nastic i els dic, ho valorarà, perquè és que el veies tan sol. I el d'Elnastic em deia, sí, sí, jo crec que també és fora de joc. El que passa que, clar, que després comences a sentir, no, no, que sembla que ha sortit del nostre camp. I dius, hòstia, que hem marcat de veritat.

Llavors, el directe sí que va semblar que era fora de joc de dos metres, però després, quan veus la repetició, dius, no, no, que realment estava. Va celebrar dos vegades, en el cas aquest d'Alexis?

I amb una afició a Uri en el camp del Nàstic, espectacular, que va moure el

Sant Andreu. I hi ha un plano brutal, que és quan Alexis marca, que se'n va cap a la grada a celebrar, i al plano que es veu l'afició del Nàstic, puja la càmera i es veu tots els aficionats del Sant Andreu tornant-se bojos, que és màgia, vaja, aquella imatge.

Crec que és. Qui estava, com que ens coneixem tots, estava Francesc Ripoll fent.

No, a Ripoll els teníem a Galícia.

No, no, Ripoll estava a Galícia. Catalunya Ràdio. Estava el Pol i l'Andreu. El Pol i l'Andreu. El Roger estava. Estava una boda el Roger.

Roger una boda, Ripoll a Galícia. Ostres, tu quin dispendi.

Ostres, bueno, José Manu, doncs ja estàs veient qui són els mufes. Bueno,

Jo crec que hem d'anunciar en aquest directe que

Jo crec que hem d'anunciar en aquest directe que li hem de dir al Roger que aquí acaba la seva etapa.

Que estigui a casaments, que li va bé anar a casaments. L'afició del Sant Andreu en aquest partit del Nàstic va ser molt gran. I, Yuri, clar, el José Manu, els jugadors, ens diran que la permanència és l'objectiu del Sant Andreu, però els aficionats que esteu veient aquesta evolució,

no sé si allà a la Rambla es parlen d'altres coses. Està molt no il·lusionar-se després de veure com juga l'equip. Sí que hi ha hagut dos derrotes fora de casa, però amb dos rivals molt importants, i que s'ha perdut, però es podria haver empatat o guanyat perquè es va jugar molt bé. I clar, amb aquestes primeres jornades es pot il·lusionar. Sí que és cert que hem de tenir el cap fred, acabem de pujar de categoria, l'objectiu és la permanència, i després assumir una mica el que va fer l'Europa l'any passat, no? Primer és permanència, i després, si es pot assumir i es pot aconseguir alguna cosa més, endavant. Però sí que és cert que el Sant Andreu té bona pinta per com juga, per la cohesió, afició, entrenador i jugadors, i anirem veient partit de partit, però vaja.

Jo crec que ells tenen un factor a favor que nosaltres no tenim i és el factor Narcissala, tenint en compte que només són dos mesos que jugareu a l'exili. Per tant, jo crec que el Sant Andreu, quan pugui jugar amb tota l'afició al Narcissala, serà un salt encara més qualitatiu.

Sí, no, nosaltres sempre dèiem a Can Drago hem de treure els partits com sigui. Sí que és cert que estem contents de l'ambient que es genera l'altre dia amb el Madrid, també va estar molt xulo, però no és el mateix. El moment de la llum, eh? Les fosques, mòbils i alternes. Bueno, he vist algun meme meu que deien que havia apagat la llum jo perquè el Madrid estava atacant molt i llavors vam treure la llum. Amb les tíxeres. Pots confirmar que és mentida? No, no ho sé. És que hem vist coses pitjors, eh? Nosaltres hem tingut el Joan Gaspart de president molts anys i ja sabeu que em deien molts. Això és artimanya de Joan Gaspart, eh? De les seves èpoques bones. Botón rojo, no? Ja veus on és, perquè jo no sé. Però és que, a més, va coincidir, va ser fantàstic, perquè va ser en un moment que la pilota surt fora, que hi ha canvis per part nostra, perquè jo després, ara deixant la broma a banda, penso, hòstia, això passa amb el Madrid atacant, o el que sigui, una jugada clara, i és que se'ns cau el pèl. Clar, clar, clar. Bueno, hi hauria hagut molta polèmica en una jugada

I m'imagino els mitjans de Madrid, el Sant Andreu, los catalanes, el boicot.

Aliat el roncero que va fotre un tuit perquè deia que l'arbitratge no va tenir influència en el joc. Imagina't si tallem un atac del Madrid quasi al final del partit.

I Àlex, per part de l'Europa, parlem del mal inici que hi ha hagut en aquests primers partits, però després de la temporada passada, No sé si entén la pregunta, eh? És dolent haver fet una tan gran o tan bona temporada l'any passat per les

expectatives que pugui tenir també l'afició ara o no? No, no, l'entenc la pregunta i és evident que assoleixes un nivell tan alt que mal acostumes a tothom, no només a l'afició sinó també a jugadors, a pròpia directiva. I per tant el repte és encara més gran. Nosaltres hem de ser coherents, hem de ser humils. El nostre objectiu des de minut zero, tant la temporada anterior com aquesta, és assolir la permanència i més jugant, com deia la Mònica, a Can Dragó i més amb aquestes condicions que tenim. Però és que tenim un dels pressupostos, si no el pressupost més baix de la categoria. I aquesta és la nostra realitat i aquesta temporada encara és més important tenir-ho clar perquè hem de fer tots un esforç molt gran tots, des dels jugadors fins a també l'afició d'estar al costat de l'equip quan les coses no vagin del tot bé perquè, com deies, venim dels resultats de la temporada passada que. Que són una mica enganyosos perquè vam estar tota la temporada a playoff, però comentàvem abans, és una categoria tan ajustada que estàvem sempre a cinc o sis punts del descens, és a dir, no està tan lluny el descens i no està tan lluny el playoff quan estàs en descens, és a dir, és un grup molt, molt igualat. I va ser una temporada increïble, vam fer aquell playoff contra el Celta Fortuna i aquest any. Doncs hem de ser molt conscients que no és impossible repetir-ho, però hem d'anar partida a partida, tots junts, afició, jugadors, cos tècnic, i intentar, sigui com sigui, inclús de rebot i a l'últim minut guanyar els punts. I per donar explicacions

també a l'afició d'aquest inici de temporada, el canvi d'entrenador, l'entrada de Luis Blanco, per què decideix el club prescindir de Josep Maria Jané i després. La segona derivada és que acaba sortint totalment del club i no torna a la direcció esportiva i entra un nou entrenador. Com ha sigut aquesta relació amb

Josep Maria Jané i l'entrenador de Luis Blanco? El canvi de la direcció esportiva ja és un canvi previ. Nosaltres vam pactar amb el Josep Maria que si al final ell assolia el càrrec d'entrenador del primer equip, el que sí que vam convenir és que havia de deixar el de director esportiu. Sobretot perquè era una duplicitat de rols que ja havíem dissenyat amb ell que no era compatible. Al final nosaltres tenim molt clar que la direcció esportiva ha d'estar liderada per una persona i la banqueta per una altra, perquè al món del futbol hi ha mil situacions que fan incompatible aquesta duplicitat. Això ho vam pactar amb ell, estàvem absolutament d'acord, per tant vam nomenar Marc Fabra, que és l'anterior responsable de scouting del club, porta 5 anys amb nosaltres. I ajudava, ja. Era la seva mà dreta, és probablement un dels grans artífics dels fitxatges i de les plantilles de les últimes grans temporades que hem fet tant el filial com el primer equip. Màxima confiança amb el Marc des del mercat d'estiu i que el vam confirmar a principis de setembre quan ja es va tancar. I amb el Josep Maria la situació va anar una mica coixa des de l'inici, perquè nosaltres, òbviament, des d'aquí tornar a agrair-li al màxim. I aplaudir la feina que ha fet durant totes aquestes temporades de grans èxits. Ell ha estat un dels responsables, si no el principal responsable d'aquestes últimes temporades.

Aquí el vam batejar com l'arquitecte, recordo el podcast que li vam fer. Evidentment, el mestre, l'arquitecte, el tindrem sempre al nostre record i és un d'aquells noms de l'europaïsme per sempre, això ho tenim absolutament clar, però el futbol va tot molt ràpid, ho deia abans, i el futbol és molt cabró també. Nosaltres vam parlar amb ell i vam dir, ostres, estàs assumint un risc, perquè dirigir una banqueta no és el mateix que la direcció esportiva. Aquí t'exposes, aquí al final. Et pots cremar. I els resultats manen. No només els resultats, que també, però sí que amb molts més factors, no? I al final no depèn només de tu, tot plegat, no? Llavors, ja et dic, nosaltres vam començar una mica coixos, una mica torsats, amb decisions, amb moments que vam fer minvar una mica la confiança. I els resultats han estat el detonant, no han estat el motiu fonamental. Nosaltres amb un projecte molt més sòlid i molt més confiable hauríem pogut, òbviament, aguantar molt més, perquè un punt de 12 és un molt mal inici, però és només l'inici, llavors podríem haver aguantat molt més i segurament, com et dic, en un altre context no hauríem pres la decisió. Però sí que teníem com molt clar que la decisió l'acabaríem prenent. I al final vam decidir unanimament a la Junta que si s'havia de prendre, millor fer-ho quan abans millor,

per fer un canvi, per fer un cop de timó i mirar d'assolir resultats el més aviat possible, perquè això va molt ràpid i com no assoleixi resultats i no comences a construir és molt difícil. I Moni, vosaltres,

des de l'òptica dels aficionats, sentíeu potser també aquest desencís una mica o no? Sí, jo vaig estar els dos

primers partits a Can Dragó, el primer contra el Jaén i el segon contra l'Hèrcules, i hi havia aquella sensació de dir, alguna cosa no acaba de rutllar. Sí que és cert que aquest 1 de 12 jo crec que és una mica no et diria que no és real, però hi ha hagut un factor de molt mala sort. Al dia del Haen tens 10 minuts de desconexió amb dues errades individuals, al dia de l'Hèrcules un altre cop a l'afegit, a Múrcia, fora, el 89 anaves guanyant 0-1, en el 90 et fan el 1-1 i després en el minut 100 gairebé et fan el 2-1, però jo crec que sí que és cert que faltava un punt, potser. Com aquella cosa que l'afició no s'acabava de creure, potser la figura de Josep Maria Gené a la banqueta. I Àlex, ara parlàvem de noms propis, no sé el tema d'Alberto González, com ha anat. És veritat que torna com a segon. Sí, ara ha tornat com a segon. Molta gent pensava que potser es tractava d'un tema de discrepàncies, potser amb Gené, que no se'l crea com a segon. No sé com ha anat una mica tota aquesta seqüència

dels fets. Sí, l'Alberto també és un mite de l'europeisme, com tothom sap, no només per la seva gran tasca com a jugador, sinó després de la banqueta, l'última temporada com a assistent de la DAI va ser molt decisiu, perquè el seu coneixement, la seva capacitat a les pilotes aturades, amb mil factors de vestuari, van ajudar molt a aquella temporada tan màgica que vam viure. I nosaltres com a directius mai ens hem posat amb aquest tipus de coses esportives perquè en el fons això depèn de la direcció esportiva però sí que consideràvem que sobre el paper era bona idea que l'Alberto continués a l'estaf ell volia seguir en principi nosaltres al final vam proposar-lo i finalment Josep Maria Jané va confeccionar un estaf en el qual no el va incloure llavors això sí que va ser una cosa de les. Bastantes coses que van fer. Aquelles primeres que parlaves ara, no? Sí, una mica sí, una mica sí. Cap de les coses va ser detonant suficient, però totes sumades, doncs això, van fer que estorces una mica la situació. I l'Alberto, per suposat, amb el canvi d'entrenador era prioritat. Necessitàvem algú també que, ja no només amb coneixement i amb l'europaïsme que manifesta l'Alberto, sinó amb aquest punt d'energia que també motivés a la grada, motivés els jugadors i ens motivés a tots plegats. I això jo crec que ho hem aconseguit amb el seu retorn i esperem que continuï amb aquesta energia que crec que ara és més positiva.

I José Manu, des de l'altra banda, aquest inici de l'Europa, jo tinc la sensació, veient-ho des de fora, que les relacions, i ara en parlarem de les gespes, dels camps de Can Dragó, de si la gespa natural d'un, l'arrelament, el pàrquing, tots aquests temes. En parlarem, però que les relacions institucionals s'han ajuntat, són bones i fins i tot d'alguna manera potser que l'inici de l'Europa hagi sigut així des del Sant Andreu no és que animéssiu, però entenc que també el patieu des de la distància d'alguna manera.

A veure, jo crec que una cosa són els aficionats, que evidentment ells sempre volen que perdi l'Europa els de l'Europa sempre volen que perdi el Sant Andreu i això és normal. I està bé, però a nivell institucional és el que dèieu, les relacions són excel·lents. Jo crec que per a tots és bo que els dos equips i les directives donem exemple. A mi m'agraden els derbis calents, sense traspassar línies vermelles, evidentment, que tots sabem, perquè això li dona empaque, impacte mediàtic, tothom parla. Nosaltres des de la directiva del Sant Andreu no celebrem les victòries de l'Europa, però tampoc volem que vagin malament. Al final, que arribem al derbi els dos el més amunt possible, jo crec que seria el més positiu per a tots, perquè és el que dèiem, serà un partit més interessant i tindrà més foc mediàtic. Em parlarà i evidentment no et pots alegrar de les desgràcies del veí perquè al final et poden venir a tu també perquè el futbol dona moltes voltes i per això jo crec que és millor quan al rival no li va bé no fer sang perquè en unes setmanes pots estar en la mateixa situació i això dona moltes voltes i a més que portem només. 5 partits i ja es veia, jo li deia abans, ostres, els partits que s'han perdut, ostres, l'equip ha competit, jo vaig estar veient el partit que van jugar al Corcón i fins i tot es podia haver guanyat. Llavors jo crec que poden estar tranquils, que sembla que l'equip lluitarà i donarà guerra, la veritat.

Tranquils no estarem, eh?

Fins a novembre, per cert, el derbi uri. Però és que passa una cosa que a mi em passa, que clar, jo sempre vull que perdi l'Europa, però és que l'any passat es va trobar molt a faltar, aquest Europa Sant Andreu, Sant Andreu Europa, i òbviament no vull que guanyi sempre, però sí que m'interessa un Sant Andreu Europa, sempre, la màxima categoria que puguin, i sempre jugant entre ells, per tant. Sí, que s'hagi recuperat el derbi, Entenc que és una de les grans celebracions, també, aquesta temporada. El 15 de novembre està encerclat i, vaja, aquell cap de setmana, a Barcelona, a Sant Andreu, a Europa, sempre hi haurà. No marxarem fora, vull dir, el cap de setmana aquell.

I no hi ha lligada primera, a més, en aquella jornada. Aturada per seleccions.

T'he de dir que a l'anterior derbi, la temporada passada no hi va haver-hi, però l'anterior també va caure en aturada de seleccions. Vull dir que a nivell de calendari hi ha algú que ja li va bé, que s'aturi la Lliga Primera i que tots els focus es posi, perquè jo crec que és un derbi molt mediàtic, potser és dels més mediàtics que hi ha ara mateix a Espanya d'una ciutat.

Sí, sí, i cada cop més. I jo recordo aquest derbi que dius que crec que era el que es va haver de suspendre perquè va caure la tanca al Val Cardeña i després es va acabar jugant el desembre, va acabar com un set de tenis.

Jo la temporada passada. Millors partits de la dècada, aquest.

Jo vaig estar molt tranquila. Bueno, però a nivell, és que va sortir a tots els diaris internacionals, a no sé quants països, o sigui, clar, aquell moment va ser un moment crític perquè, hòstia, quan veus que va caure la tanca. Quan veus que va caure la tanca. Jo el primer que penso és que algú s'ha pogut fer mal de veritat i en aquell moment ho passes molt malament. A més, era el primer partit del nostre president. O sigui, imagina't.

Sí, sí, a més, va venir. Estava flipant.

En aquell moment jo estava acollonit. He parlat malament. He dit, hòstia, aquest tio se'n torna al seu país.

Com sigui, així sempre se'n va. Ara parlaves de convivència.

Jo no recordo quin diari era, un diari petit que deia que Can Dragó era el San Siro de Barcelona. M'agrada molt la referència. Però tinc el dubte de com és la convivència. Compartiu vestidor? Quins dies entreneu a la setmana allà? Com és aquesta convivència a Can Dragó?

Bueno, mira, ara li deia al José que em semblava molt bona idea, per exemple, nosaltres tenim les tanques de publicitat, que no les traiem cada setmana, perquè si no seria un sidral logístic de treure-les, posar-les, i ells han fet una cosa molt encertada, que és posar la senyera, tapar-les, i per tant és aquest punt d'adaptar-se que també ho han jugat a favor. Convivència, doncs bàsicament és que nosaltres entrarem el dijous, només, i vosaltres.

Sí, no, nosaltres algun dia sí que hem entrenat abans, però s'han coordinat bé. Un dia sí que va haver-hi un petit problema, em sembla. Ara, ara.

Que entrenàvem abans i després, clar, arribava l'Europa i el vestidor estava ocupat. Ha sigut l'única crisi. Clar, perquè és el mateix vestidor pels dos.

Sí, clar, és que no hi ha O sigui, Cano i Albertito no comparteixen pantalons, o sigui, no? O sigui, ja te'ls deixo aquí. No, però.

I a part els del latisme, o sigui, tot això, suma-li tota l'activitat normal de Can Dragó, que no només és.

Per la resta, molt bé, perquè fins i tot hi ha un material de la Federació, que jo vaig parlar amb el Jordi Vela, i li vaig dir, hòstia, ens el podeu deixar pels partits per no tenir que portar nosaltres del Narcissala, i em va dir que cap problema. Després hi havia un dia que nosaltres tenim una nevera allà, i em va dir, hòstia, que nosaltres no tenim, doncs li hem deixat la

nevera a la comarca. M'encanta. Has deixat la nevera, eh?

Espera, espera, ara diré una polèmica. Vam deixar unes aigües que eren nostres i se les vam beure. Em van dir a un pollón. Quantes eren?

Mira, des del podcast les reposem.

És la nostra contribució. Si és aigua, sí. No polèmica interna, que em van vindre els nostres. Eh, que teníem un saico allà. Era un pack de 6 o de 12, no? Eran moltes, eren moltes. Moltes, moltes. Jo ara trucaré a Europa i diré, escolta, que us heu veu les nostres aigües. A l'enemic ni aigua, eh? Exactament, aquesta l'apretem. L'apretaven, eh, internament, alguns. Sí, eh? A vegades tenim allà una mica folloneros. Home, tu saps com quan es comparteix pis, cadascú té la seva compra i l'altra compra no es toca. La convivència ve sense entrar en detalls. Bueno, que tot sigui això, no?

Sí, sí, però sí que és una mica això, companys de pis, no? M'agrada com a idea.

El pollastre que tenia aquí guardat te l'has menjat i era meu. Te l'has menjat el tàper,

etc. Escolteu, hem demanat, ens hauria agradat que fossin aquí, però estan entrenant i hem demanat als dos capitans també que ens facin un petit resum i una benvinguda a la temporada. Així que ara sentirem a Àlex Cano i a Albert Itoba. Tira el separador, Nil, primer. Bon dia, Marc. Bon dia a tots els seguidors del podcast. Ho vols fer bé, Nil?

Fes-ho bé, com tu vulguis. Jo vull un camp de sorra petitet, un públic que apreti molt i un marcador que no funcioni. Futbol Català, amb Marc Marbà.

Tu has estat allà on està el Nil realitzant una cançó. És que no seria amb nosaltres si no passés això. És molt important que sempre hi hagi problemes

de realització, d'àudio. Em semblava que la salutació era aquesta. Mira, és de poques paraules. Ja has dit hòstia, el Cano. Ja has dit hòstia, el Cano, ara sí, Nil.

Bon dia Marc, bon dia a tots els seguidors del podcast. Espero que sigui una altra gran temporada com les darreres i bé, des d'aquí, des del Nou Sardenya, doncs amb l'Europa una nova temporada de Primera Federació que no ha estat l'inici esperat. Però bé, ara amb una miqueta de canvis, amb el canvi d'entrenador, esperem a veure si els resultats comencen a sortir de la manera que volem i a poc a poc li donem alegries a l'afició. Una abraçada per tots.

Us he d'explicar la interioritat d'aquest vídeo. Vam parlar amb l'Àlex i li vam dir, escolta'm, després del diumenge del partit, fes-nos el vídeo. I em va dir, no, no vull ser gafer. El faig ara ja? Diu, jo te l'envio, a veure què passa diumenge, saps? I a ell li vaig dir, mira, el podries haver fet bé, saps? I per poc, l'heroi.

Però al final, el gol, crec que l'han acabat donant en pròpia, primer semblava que era de Josep, però bueno, l'artífax Capicano, de córner, no falla.

Exacte, i de pilota aturada. Benvinguda d'Alex Cano en aquesta nova temporada, i la benvinguda d'Albertito.

Crec que podem estar contents amb aquest inici de temporada, ens estem adaptant una mica a la Lliga, als rivals, als camps també, però crec que estem fent bé, que estem competint amb qualsevol rival i amb qualsevol camp, i això és el que importa sobretot en aquest inici, i esperem que a poc a poc vagi millor i podem continuar així tota la temporada.

Aquí també la salutació d'Albertito. No s'han mullat gaire. Era una salutació cordial, els farem venir aquí. 15 de novembre, que serà el derbi, a veure si podem anar fins a Can Dragó i fer-ho des d'allà. I un apunt quin cap de setmana per la família Cano.

Jordi fa dos Alex marca el gol a la victòria però Carlos amb el Viladecans fa el gol a la victòria al minut 95 bueno, bueno, bueno esta família sempre

té motius per estar contents el Jordi, una interioritat el Jordi va. Venia a veure el partit de Can Dragó i va arribar, crec, als últims minuts, va donar sort. Ah, sí, va arribar als últims minuts. Sí, perquè venia del viatge de tornada, m'imagino, de Granada, i va arribar a temps i va veure el gol, quasi gol, del seu germà.

Que bo. No, no, és que la veritat és que. És que ara estava pensant en Carlos Cano, Em va fer un gol de xilena des de la frontal de l'àrea amb el Castelldefels. No l'oblidaré mai. És bastant especialista en fer xilenes. Dels tres germans, és el millor en xilenes, et diria Carlos.

Em vaig barallar bastant amb ell. Vas ser molt maco aquell partit.

Des d'aquí una abraçada a Carlos Cano. Escolteu, aquesta temporada sempre José Manu, Àlex, teníem una secció final que li diem Winston Bogarde, li va posar en el seu dia el nom l'Albert Bermúdez. L'Albert Bermúdez venia aquí abans, Urimora, i rajava. Venia a Vinicius i feia aquestes coses. Ha anat mutant cap allà, però ell agafava un pàrfil del futbol català i rajava d'ell, no? El nou tanque. Tu, nou, tal I va rajar una mica de tothom. De tots, de tots. Me'ls va agafar tots. Tots vam rebre. I va instaurar aquest nom de la secció Winston Bogarde, que en honor a Albert Mu, doncs ja l'hem deixat. Després va agradar-ho el Bracons, que com heu sentit les caretes d'inici i la de Winston Bogarde des d'aquí, Quimet Garcia, fa un any, si us plau, que l'estem intentant renovar, ni en aquesta setena temporada segueix sonant el Montal o el Bracons, en fi. Doncs aquest Winston Bogarde d'aquesta temporada enfrontarem la Mònica i l'Uri Mora, avui amb l'ajuda de l'Àlex López i del José Manu, en una guerra. Entrar a Europa i Sant Andreu. Mira, Mònica, es posa directament la. Es posa l'armadura, eh? Agafa la samarreta, si vols, Uri, perquè les samarretes són vostres, no?, fins i tot. Vull dir, samarretes que heu portat de casa. Uf, que se les posa ni tot, eh? Ah, mira, mira, no es posa samarreta. Va, va, va. La careta me la poso, la careta me la poso. Tirem careta de Winston Bogarde i tenim avui el primer. Mira, mira, mira, mira. M'encanta, és com el moment de vestidós. Dos botiferrons. Moment de vestidós, moment de vestidós. Suada i tot, eh? Vinga, tira Winston Bogarde, va.

Winston Bogarde, amb Jordi Bracons. Intenti fer el que pugui. Gràcies.

Doncs aquí els tenim ja vestits, sense passar per vestidors. Suada, eh? D'ahir has obrit.

Sí, perquè la vam portar a la Mercè i no va donar temps a netejar-la. Ha dit, va, vinc amb la suor d'un bon cap de setmana.

Clar, perquè abans t'hem presentat, però la gent et pot sentir als 40 principales. Clar, per les tardes.

Per les tardes. I també de DJ amunt i avall. I l'altre dia, que era el dia de la Mercè, el divendres amb els 40, al Bogatell vaig sortir amb la samarreta. Això m'interessa molt, eh? M'interessa molt. Hem fitxat un DJ al programa.

Hem fitxat un DJ. No ho sabies, això? Això no ho sabia. Ara sí. Ara fitxem bé, eh? Ara sí que t'agrada, veus? Clar, no, no. Si estem aquí al derbi de Primera Federació, hem fitxat a. La crem de la crem. A qui t'ha de portar una mica la contrària, Mònica. M'entens o no?

Ja podries haver portat l'any passat. Ara aquest any, sort encara del gol d'ahir, si no ja estava buscant una cova de dimensions estratosfèriques per amagar-me avui. Ja ho veureu, jo soc tribunera a versió premium.

Ja m'ho tribunero l'Europa.

Hi ha tribuneros? Sí, a tot arreu. A Sant Andreu hi ha tribuneros també? Sí, moltíssims, però són els millors. Els nostres estan controlant les obres i tot. Venen cada dia, alguns, venen a inspeccionar. Hi ha socis de tota la vida.

Senyor operari, això no avança com hauria d'anar.

Sé del que em parla. Hi ha algun que es diu Jaime Aldea, per exemple. Jaime Aldea. Home, des d'aquí una salutació al tribunero. És impressionant. Però tota la vida, jo des que soc petit, l'he vist, però als entrenaments, a tots els partits, i ara, clar, està controlant les obres, que tot va allí bé.

O sigui, et pot trucar, José Manu, aquesta grua m'ha començat mitja hora tard.

A mi m'ha arribat a trucar un veí del carrer Santa Coloma, que fa cantonada de Montse, de setembre, un dia trucant-me que no veia els operaris treballar. Que hi havia molt pocs i que així no arribaríem.

Que l'hora de l'esmorzar s'està allargant. O que hi ha un parant i que no. Sembla que la resta sí, però que hi ha un que no.

Us ho prometo que no m'ho estic inventant. Sí, que tens també vigies allà de les hores. Sí, tenim espies i en època de fitxatges. Gent des d'allà dient, és que hi ha aquest jugador al pàrquing, està el José amb el David allà a la yespa amb algú, o sigui, i ho comencen a filtrar, i és impressionant. O sigui, jo ja he dit que els fitxatges, que no vinguin al Narcissala, que anem a hotel, o.

I aquest nivell ja tenim. M'agrada molt, m'agrada molt. Per cert, és que com que ens havíem quedat una mica sense temps, el tema del camp no l'hem tocat gaire, però podem posar com a mínim al Sant Andreu alguna previsió de data

o no per tornar al Narcís Sala? Sí, les obres van tot bé. Avui, per exemple, han començat amb la il·luminació i tot està previst pel 22 de novembre contra l'Atlético Madrileño. Sí, tot va bé, perquè al final també depenem de la climatologia, que no hi hagi. Compta que aquesta setmana venen pluges, eh? Sí, sí, sí. 22 de novembre, eh? En principi, sí, sembla que tot va bé. Ara mateix estem tranquils i diuen que van molt bé les ombres.

I a l'inici de tot el futbol base amb el Bon Pastor, etcètera, tot això ja està rodat i està funcionant, eh?

Sí, això ja està en marxa, està funcionant. Els primers dies va haver algun petit problema, però ara sembla que tot està bastant controlat. Àlex,

¿qué us va semblar des de l'Europa tots els memes que van sortir a final de temporada de José Manu? ¿Os en recordeu? José Manu era com. Hi havia una que era un tifo de l'Europa amb la cara de José Manu perquè havia aconseguit. El tema de la gespa. El tema de la gespa.

No, molt graciós. Un enginy xarxa és increïble, però ell sap que si no fos perquè l'Europa s'ha menjat una temporada. A l'exili no hagués anat tan ràpid. Nosaltres, clar, vam obrir camí a la selva, no? Però sí, sí, evidentment, després l'ascens del Sant Andreu ha fet que s'acceleri tot plegat i en el nostre cas anirà més lent perquè hi ha el condicionant del pàrquing i de tota la infraestructura del Nou Sardenya que fa que compliqui una mica més l'obra, però en principi tot va encaminant-se cap a on havia d'encaminar-se i seria per la temporada següent. O sigui, la data d'inici d'obra seria quan s'acabi aquesta temporada, no? La data d'inici d'obra, sí, cap a final de temporada. La data d'inici d'obra. Bé, bé, no se sap. El que se sap és que hi ha tot un procés de cales, bàsicament de licitacions i tot plegat, que fan que hi hagi com una sèrie de fases que s'han d'anar complint, sembla que s'estan complint, per tant, quan s'apropi ja la data de començar les obres ja sabrem com readaptar-ho tot. Encara va per més llarg.

Va, doncs, això és el. Jo crec que l'actualitat més immediata de Can Dragó sobre Sant Andreu i Europa. I ara sí, Uri Mora, Mònica Aguilar, esteu preparats? Jo he estudiat molt, eh? Vull preguntes, vull tests. Jo confio en l'actualitat. En la teva sapiència. Pulla una mica de musiqueta, Nil, que anirem, va. Comencem. Vinga, número 1, rivalitat històrica. Ori Mora, quin equip diries que representa millor el barri de tota la vida davant del club més cosmopolita dels dos? Sant Andreu o Europa? Quin representa més aquest

barri de tota la vida? Però quina pregunta és aquesta?

Què ha de dir, home? Jo diria més que el barri al poble de

Sant Andreu. Ara, ara. Li he dit barri expressament. Mònica, tu què opines? La vila de Gràcia. Sí, eh? Per què? Ells sempre estan amb

el discurs de no, la Vila de Gràcia plena d'èxpats, els brancs. Escolta, això és una problemàtica de tota Barcelona, no només de la Vila de Gràcia. Nosaltres som. Sant Andreu encara aguanta, prou. Ja us arribarà, perquè tot això s'expandeix.

Com un virus s'expandeix. Ara estem per Sant Martí, jo crec, que fins a Sant Andreu queden 5-6 anys. Encara us queda. Fins a una muralla, ja.

Bé, doncs, la número 1. Número 2, palmarès i trajectòria. Mònica, si haguessis d'apostar pel club amb més història en categories superiors, inclosa l'etapa de primera divisió als anys 20-30, poso aquest parèntesi per ja donar-vos una mica el tema sobre la taula, quin tries?

Home, l'Europa estem parlant d'un dels equips fundadors de la primera divisió espanyola l'any 1929. Per tant, no hi más palabras, senyoria.

Jo pensava si em preguntais si és dels últims 20-30 anys seria el Sant Andreu, però sí que és cert que clar, un equip que ha jugat a primera, el Sant Andreu, encara no hem jugat. I tenim 3 copes Catalunya.

L'última la vam guanyar el 2015 quan jo encara era jugadora del primer equip de l'Europa i la recordo allà, estava treballant a les guixetes venent les entrades de la final entre el Girona i l'Europa.

La federació que tenim al Set Andreu, que hem guanyat també fa pocs anys.

Aquí reivindicant. Mira, José Manu, Àlex, si voleu apuntar alguna cosa que Mónica o. De moment estic tranquil,

perquè la Mónica ho defensa perfectament. He vingut amb els deures fets. Però ja fa molts anys, això, ja, no se'n recorda ningú.

100 anys, eh, farà d'aquí poc, de la creació de la Lliga. Això és la prehistòria. Sí, crec que és el 20D, la Mònica 29. 29, 29, sí. O sigui,

nosaltres ara estem celebrant el centenari de l'escapulari. Sí. I tres anys més tard serà la fundació de la Lliga.

Correcte. 3. L'estadi. A quin camp, Urimora, preferiries viure un derbi? El Narcís Sala com a local o t'agrada anar al Nou Sardenya com a visitant? Clar, clar, aquest és el tema. No, però com a casa enlloc. Narcís Sala, sí, sí. Narcís Sala.

Mònica? Nou Sardenya, 100%. A més, pots viure l'experiència completa de viure com es cauen les tanques.

Pots viure. Full experience.

Sí, exacte, exacte. Sí, sí, sí, 100%. Ara estic intentant pensar.

El tema bar, no sé si el bar aquí entra una mica. El bar sí que està més posat allà.

El de l'Europa, eh? Que ara donarem guerra. Tindrà la nova Xus.

En breu hi haurà notícies sobre aquest tema. La Xus no la fitxeu, eh? Bueno, si paguem la clàusula.

M'agrada molt. Volem saber la clausura de la Xus. Artíssima, és pràcticament insubstituïble. M'ha agradat, m'ha agradat. Els morros no es mouen del Nou Sardenya. Hi ha gent, ara que està nerviosa, a Sant Andreu per saber. Sí, sí, tindrem novatat, Sant Andreu. M'agrada, m'agrada. Bé, bé, bé. Va, quatre. Planté, d'acord? Quin club. Et toca a tu, Mònica, començar. Diries que, o podem dir que té millor Futbol Base, Sant Andreu o Europa.

Busca preguntes més difícils, sisplau. Tenim un filial a Tercera Federació.

El filial no és Futbol Base. El filial no del Futbol Base.

El juvenil A, a partir del juvenil A.

Jo només et dic, totes les categories en les que jo he pogut entrenar nens petits, anar a l'escola, l'escola no federada de l'Europa, és una mina d'or, són no sé si 800, 900 nens, és un espectacle que després és el que nodreix Prebenjamins, Benjamins, Alevins, per mi no hi ha color perquè a més ho he pogut viure des de dins com a jugadora i com a entrenadora, per tant, No hi ha color.

Ori, tu des de casa sents els nens la quitxalla o no?

Gairebé. Estic a prop, però no tant. Sí que el Sant Andreu hi ha també un fotimer d'equips. I crec que hi ha Sant Andreu F, no? No sé quines categories. Vull dir que és una barbaritat. Jo apostaria pel Sant Andreu. Però, deixa'm posar un asterís.

Els deures pendents, l'equip femení.

El problema que tenim ara també és l'espai i els camps. Primer equip, no?

Sí, perquè jo recordo quan jo jugava 2014-2015 que en aquella època el Sant Andreu, el Feminista, va a la mateixa divisió, a Nacional, i ens enfrontàvem. Però després va haver-hi certs problemes, desaparició. Jo deixava aquí la coletilla i me'n vaig.

No, no, sí, sí, aquí tens el José Manu. Ha preguntat tot molt base per això, eh? Exacte, exacte. Va, escuts o colors? Entre el blau i el blanc. Ara aquest l'hem canviat, eh? T'he de dir, aquest és el de la temporada passada, hem fet un de nou. Sí, sí, sí, sí. De fet, sí, em vaig rebre la proposta

del nou escut. És una mica més aixafadet, daurat aquí pel voltant.

Més retro. En quins colors us quedeu, eh?

Aquest blau i blanc. Aquí no hi ha debat. O groc i vermell, a veure. Aquí no hi ha debat. No cal ni respondre. Ni parles, eh, Uri? És que és un color, home, és que és bonic. És superbonic, el del Sant Andreu. Ho he pensat sempre, eh?

Si tens el blau i el blanc aquí a l'escut incorporat, si el tens a dins.

S'ha de dir que les quatre barres aquí són bastant insuperables, eh, Mònica? A nivell de color. Però l'escapulari és únic.

Correcte. I l'escut I centenari.

La forma de l'escut de l'Europa és. Bueno, és singular, és diferent, jo crec que és més maco. És veritat que els colors, la senyera. Tira molt, tira molt. Això no t'ho negaré, que realment tenen un valor aquí que no que no té cap. Sí que té algun equip més,

però no gaire a Catalunya. Va, queden dues, eh? A tot això aquí va guanyant. Com es puntual? Això d'avui no és que el fa, no.

De moment. I vull preguntes tipus test. A, B, C. I la que falla, resta. Ah, ara. Com a la uni.

Setmana vinent ho farem així, doncs. Setmana vinent ho farem així. Entrem amb escapulats o desperdicis. Ori, digue'm una virtut dels escapulats i un defecte dels desperdicis. I Mònica haurà de ser al revés, eh? Una virtut dels desperdicis. Virtut dels escapulats. Allò que dius, ostres, s'ha de dir que l'Europa té una afició que. Educats. Educats, mira. M'agrada, està bé, està bé. Mònica, vols elogiar els desperdicis

des d'aquí? No, a mi realment, algun dels tifos que han fet, he de dir que estan ben aconseguits. Jo et diria els tifos dels desperdicis.

Estifós, és veritat que potser aquí guanyen els desperdicis. Bueno, ara una virtut de desperdicis i un escapulat. Un defecte dels escapulats. Exacte.

Que ens vam constituir massa tard, fa només 10 anys, que podem gaudir dels escapulats. Hauríem d'haver arribat abans. Abans, eh?

És un defecte en virtut. I de fet els desperdicis són la unió de diversos.

Bueno, sí que és desperdicis. Crec que aquest any o l'any següent faran 20 anys, o estan pròxims a fer 20 anys, i sí que hi havia diferents grups que el que van fer va ser anexionar-se els desperdicis per fer una gran animació de la USA. I com a defecte dels desperdicis, potser que en els partits, depèn de quin, arriben una mica massa justos al partit. Ah, sí? Es que és molt a la Rambla.

Apuran, apuran. Tires i tires i encara tires. Això els hi foto bronca, perquè clar, comença el partit i el gol no està ple encara. Perquè, clar, tenen el bar tan a prop que apuren, hi ha alguns que apuren fins a l'últim minut, i després es formen unes cues allà per entrar al Gold Nord, que cada cop intentem ficar més gent a seguretat i llegint les pedes, però no poden absorbir tanta gent, llavors jo els he demanat les desperdicis que entrin amb més temps al camp.

Sí, sí, els descapulats també és la mítica.

De fet, ahir deia que no han vingut. Al començar, crec que minut 1, encara no estaven. Van arribar justíssims. Al final sempre arriben i sempre estan. Es deu un encarregat

del club que els vagi a buscar. No és mala idea, eh? La hora. Vinga, cap a la grada, sap-ho?

Jo crec que és una bona idea. Hauríem de veure quin cas li fan.

Jo ara diré que sempre deia, perquè ara pel que es fica a la federació, però jo deia, si juguem, jo que sé, a les 12 o a les 5, fiquem el partit oficialment 10 minuts més tard. Però a la gent li dius, en sèrio, que un partit crec que ho vam arribar a fer ficant 5 minuts, em sembla. I va anar bé, aleshores. Va anar millor, perquè la gent es pensava que el partit. Això és com el típic colega que sempre arriba tard i dius, hem catat a un quart d'hora abans. Un quart d'hora abans, sí, sí, vine a un quart d'hora abans.

I has d'agafar un vol i li dius, no, no, que el vol surt a les 4, i realment surt a les 5, però així t'assegures

que no perdi el vol. Després jo ho volia fer més cops, però el Roger, sobretot, em deia que no, que no podem fer això, que no podem dir a nivell de comunicació. No podem dir que no sigui l'autèntica, però ara ja, perquè a primera res no ho pots fer,

però jo seria partidari de fer això. Molt a favor, molt a favor. Va, i l'última, pregunta una mica definitiva. Si, Mònica, l'Europa desaparegués demà i no tinguessis més remei que anar a veure futbol a Barcelona, a quin camp aniries cada diumenge si no fos el de l'Europa?

Doncs potser et diria Martinenc o Monta. Mira. Martínez o Montañesa? A la Montañesa, quan he anat a treballar amb els companys de BTV Esports, m'ho he passat molt bé.

No, no, espera, espero l'última resposta. No vull dir res, espero l'última resposta. Aviam si. Si demà desaparecés el Sant Andreu, a quin camp de Barcelona aniries a?

Jo tiraria a Montañesa, no sé per què. Em sento més agermanat. També, durant la meva etapa base, vaig jugar a un equip a prop de Montañesa. Ah, sí? Quin equip era? Ah, sí, és per la Brafa, allà. I Montañesa, doncs sí, també sempre m'ha donat com simpatia. La. La Bombonera de Nou Barris, eh?

Sí, també un molt bon bar, eh?

L'únic lloc on, si ets jugador visitant, no vols anar a Samu, vas a patir, eh? A mi m'ha agradat bastant, eh?, sense anar-hi.

Esperava que algú digués el Feliu Codina. Sí que és veritat que amb el Sant Andreu hi ha hagut bastant merder els últims moments que es van jugar, però de l'Europa esperava que es digués un. Ho sento, Samu. Samu, ets greu. Tu què dius? El Júpiter. Júpiter. Sí. Júpiter. Que xulo, també.

Estem allà. Mira, jo he de dir que també el Júpiter, eh. Compartim. Jo vaig jugar al Júpiter bastants anys de futbol, vas el meu germà també, o sigui que. Júpiter, sí, sí. Mira, estaríem animant el mateix aquí. Mira, mira, imagina't.

Estic compartint nevera, això. El següent pas és.

La nevera quedarà per la història.

Sant Andreu i Europa comparteixen nevera, és el titular d'avui. No podem anar més amunt, ni més avall. Bueno, va, que estem a punt de marxar.

Futbol Català amb Marc Marbà.

Estimats, benvinguts, obrim hora en aquesta setena temporada.

Crec que has començat amb el pavelló alt. Home, i començam una victòria a l'últim minut, primera domicília en aquesta categoria, que en siguin moltes més, i en seran. Totalment, i ja ens emplacem en

aquest 15 de novembre al derbi, eh, Mònica?

Sí, sí, save the date, això que diuen, i aquell dilluns o em presento així o potser

no arribaré a temps del podcast. Jo potser em presento despullat, sí, per la cosa molt bé. Me agrada, me agrada.

Benvingut a aquesta setena temporada. Moltes gràcies. Tot al començar, al molí. Set temporades, si ens ho haguessin explicat

no ens ho creuríem. Municipal al molí, espectacular. Àlex José, gaudiu de la temporada del que pugueu, perquè em sembla que és una feina aquesta que deixa gaudir a mitges, no, Àlex?

Es gaudeix d'una altra manera, es gaudeix de forma més patidora. I deixa'm dir-te que enhorabona per la nova temporada, per la setena, que és molt necessari aquest programa pel futbol català i tant de bo siguin molts anys.

Esperem que sí, José Manu, a gaudir també del que es pugui. Sí, mira, hi ha un aficionat que em deia, aquesta temporada m'està semblant un playoff permanent. I és cert, perquè és que cada partit. El rival és boníssim, les aficions cada cop són jugadores contra aficions més grans, i jo què sé, ahi vaig veure l'Antequera jugant contra el Jaén, que és el pròxim rival, i és que veies l'Antequera, i és que jugaven un equipàs. Llavors dius, és que no hi ha cap partit que diguis, ostres, jugarem aquest cap de setmana i guanyarem fàcil. Llavors, cada setmana és una final. Llavors jo crec que ho hem de gaudir, perquè si no ens tornarem bojos, cada patintant.

Us emplacem el 15 de novembre des d'aquí, però ja ho sabeu, cada setmana tindreu la vostra representativitat aquí amb la Mònica i amb l'Uri Mores. O sigui que, per tant, si necessiteu connexions internes. No, ja els infiltrarem missatges. Exacte. Àlex, José Manu, moltes gràcies. A vosaltres. I ens veiem setmana vinent, Samu, Uri, Mònica, i a tots vosaltres us esperem dilluns que ve, però us esperem tota la temporada per començar aquesta setena temporada del futbol català. Adéu a tothom!