Tres dels quatre catalans hauran de remuntar si volen classificar-se per a la pròxima fase del play-off d'ascens a Primera Federació. El CE Europa va perdre a l'anada 2 a 0 contra el Betis Deportivo, i ara intentarà remuntar a casa. "Serà un Nou Sardenya molt especial", confessa Pau López, jugador dels escapulats. Diumenge a les 12 h s'espera un ple a vessar per intentar la remuntada. L'altre equip que juga a casa i també haurà de remuntar el resultat advers de l'anada és el CF Badalona Futur. Després de perdre 1 a 0 contra l'Orihuela en l'anada, ara juguen al Camp Municipal de Vic, que ha sigut la seva seu local tota la temporada. "Sabem que no tenim la massa social del Sant Andreu o l'Europa, però confiem a capgirar-ho".
Violència entre pares i mares en el futbol base. Una frase que sembla surrealista, però que és més realitat del que ens pensem. Encara més després que el 4 de maig passat, en un partit de nens de 7 anys, a les instal·lacions de l'Olímpia de Sabadell el partit va acabar amb una baralla entre pares. Gràcies al pòdcast de Catalunya Ràdio "Futbol Català, amb Marc Marbà", que va tenir imatges d'aquest enfrontament, es va poder denunciar el fet, i els dos clubs han hagut de prendre mesures cap a aquests pares, a qui han expulsat de l'Escola de Futbol Base Ripollet per una banda, i del CE Sabadell per l'altra.
Arriba l'última jornada a la 2a Federació i el CE Europa pot ser campió i aconseguir l'ascens directe a la 1a RFEF. Per fer-ho haurà de guanyar el RCD Espanyol B i esperar que l'Hèrcules perdi o empati a casa contra el Lleida Esportiu. Entre els cinc primers hi trobem quatre catalans: Europa, Lleida Esportiu, CF Badalona Futur i UE Sant Andreu. Malauradament, després que gran part de la temporada hem tingut un català líder, ara toca esperar que el Lleida ajudi el CE Europa. "El somni de la 1a RFEF és viu. Citem a tothom a venir al Nou Sardenya aquest diumenge", diu Ramon Gatell, entrenador del CE Europa.
Al grup 9 de Quarta Catalana hi viu l'equip, segurament, més perdedor de tot el futbol català. Parlem del Lliçà d'Amunt Club Atlètic, que ha estat durant dos anys seguits sense saber què és guanyar.
Com afronta un esportista una lesió de llarga durada? Com afecta el seu rendiment? Quins són els moments més difícils? En podem treure algun benefici? Trobar respostes a aquestes preguntes és difícil, tot i que hi ha experts que intenten acompanyar esportistes professionals i amateurs en cas de lesions greus que aparten als esportistes del terreny de joc. "A mi em va canviar la vida", explica Sergi Pastells, actual jugador del CE Europa que va tenir un trencament d'encreuats als 23 anys, quan era capità del CE Sabadell a 2aB. Actualment fa un any que és fora del terreny de joc després de trencar-se el taló d'Aquil·les, ara ja amb 30 anys. "Amb més maduresa entomes la lesió diferent, però igualment m'ha produït frustració no complir els terminis".
El xup-xup a Lleida comença a ser important, perquè la temporada que ve hi podria haver dos equips de Lleida a Segona Federació, o fins i tot un a Primera Federació. "Les negociacions amb el Badalona Futur estan molt avançades, tot i que encara no tancades", explica Marc Cerón, portaveu de l'Atlètic Lleida. Segons ha pogut confirmar el programa "Futbol català, amb Marc Marbà", la compra es farà per 1 euro i l'assumpció del deute estarà al voltant dels 600 mil euros, a falta d'una "due diligence" que dicti una xifra definitiva. "L'Atlètic Lleida no té massa social", sentencia Pep Toldrà, membre de la diputació de Lleida. I és aquest punt és la clau de volta del que pot passar els pròxims mesos a la Terra Ferma. Com assumirà la ciutat i la gent dos equips, com a mínim, a Segona Federació? Alhora, segueixen moltes preguntes a l'aire sobre el futur de l'Atlètic Lleida. Qui en serà l'entrenador? On jugarà? Qui en serà el director esportiu?
Els flilials són una realitat en el nostre futbol català, i encara més aquesta temporada, quan trobem a la Lliga Elit dos equips filials al capdavant. El CE Europa B és el líder de la categoria, i el Sabadell B és segon. A Tercera Divisió també hi ha el Girona B, amb problemes i lluitant per evitar el descens, quan en canvi el primer equip està fent una temporada històrica a Primera Divisió. Els filials tenen una premissa: jugadors joves. Ara bé, es pot formar i competir? A què s'ha de donar prioritat?
"M'encantaria començar un projecte en un equip de 1a, 2a o 3a RFEF", va dir Ibai Llanos fa pocs dies en un dels seus directes de streaming. Una bomba que va explotar en el futbol català, tenint en compte que l'Ibai viu a Catalunya, la seva relació amb el futbol i els jugadors de futbol català a través de la Kings League. Les especulacions van començar a créixer amb diferents equips que va mencionar Llanos, però la bomba va ser quan va dir: "El Lleida molaria molt".
Federico Piovaccari té tantes coses per explicar que podria escriure un llibre amb totes les anècdotes i històries que li han passat després de 20 anys com a futbolista professional. Sortit de les categories inferiors de l'Inter de Milà, Piovaccari va jugar en diferents equips de la Sèrie A i la Sèrie B. Una carrera que suma més de 150 gols, tres continents amb diferents equips i moltíssimes categories.
Amb totes les entrades venudes al Narcís Sala, amb el CE Europa líder i la UE Sant Andreu en zona de play-off, el partit de diumenge es presenta com un dels més especials que es recorden. Amb els dos equips a 2a RFEF, després de l'ascens la temporada passada, el derbi barceloní centra els ulls de tot el futbol català.
Ser fidel només a un equip, uns colors o un escut és molt difícil a tots els nivells de l'esport. Si busquem jugadors que hagin defensat només un escut en el futbol català, n'hi ha pocs però en trobarem. Cadascú té una circumstància i un perquè. Ara bé, tots tenen en comú un argument: el cor sempre ha passat al davant de qualsevol altre tipus de decisió. El cas més extraordinari és el de Rafael Castillo, que amb 53 anys només ha vestit la samarreta de l'equip rubinenc de l'Olimpic Can Fatjó.