Fer música i fer cava: un experiment enomusical

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

Sobretot amb l'Albert Castellví, la Sole García Insual, l'Alex Torío i a les vies de so el Víctor Villar. Avui ens hem inventat un programa dels que ens agraden. Hem intentat maridar. Música i vi i em direu això ho feu sempre sí perquè quan tastes vi hi ha alguna part de tu relacionada amb l'olfacte que se'n va molt més enllà del cervell puja cap a dalt i va cap al cor això és així perquè l'olfacte és el sentit que ens porta més enrere ho sabia Proust i ho sabia l'autor de Ratatouille quan el crític gastronòmic tasta la Ratatouille i torna a la infantesa. Quan estàs tastant vi, la música t'arriba d'una altra manera i quan escoltes música, el vi t'arriba d'una altra manera. Aquesta unió feliç, avui hem intentat preparar-vos-la en un programa molt especial. Tenim amb nosaltres l'Esteve Navona, que el coneixeu. Ell és músic i és impulsor del projecte Vibracions. Què tal, Esteve? Hola. Moltes gràcies tu fas moltes coses fas tastos en cellers és a dir has entès perfectament aquesta idea la música i el vi poden anar junts correcte

perquè com tu dius al final tot ens entra pels sentits i a menys fins i tot hi ha estudis que demostren la part neurològica d'aquest. D'aquesta connexió entre les dues vessants.

És que hi ha vegades que, perquè parles amb persones que fan tastos en cellers, que posen música, i que et diuen que segons quina música posen, el vi els sembla més amarg o més dolç, depenent d'això. Sí, sí, és aquesta part neurològica, sí.

Increïble. Quan són harmonies més agudes o més transparents, doncs ens potencien molt, per exemple, els vins blancs, I quan són harmonies més gruixudes o més greus, doncs ens potencien millor les propietats d'un vi vell, estructurat, amb criança. Tenim un piano aquí,

tenim amb nosaltres també la Júlia Gómez, que ella és tècnica de naturisme, és a dir, tu saps aquestes coses millor que ningú, i ets també membre d'aquest projecte de vibracions. Correcte, en part, sí. Llavors, el farem aquí. Heu preparat una. Un ensemblatge de música i vida. Correcte. I com ho hem fet, això? Doncs ho hem fet amb. Amb una gent que teníem moltes ganes de convidar jo sempre li anava dient a l'Albert hem de convidar els del món del cava hem de convidar els del món del cava què és el món del cava la botiga on tot aficionat el vi tot el que vol jugar a ser gargamel a casa seva com jo tots els professionals van a mirar gadgets i tenim amb nosaltres dos dels seus diguem-ne impulsors o responsables la Cristina Nas. Que és la responsable de compres què tal hola bon dia cristina sempre que hi ha algú que ve al món del vi t'ho diran sempre això sempre que ve algú del vi que es diu per exemple atrapat o que ve algú del món del vi que es diu nas li hem de dir felicitats fa el teu cognom o sigui estaves predestinada gràcies tens un bon nas sí sí que el tens jo t'he vist en acció i tenim també amb nosaltres. El David Vizcaíno, que també és responsable d'atenció comercial al món del cava. Allà teniu de tot. Hola, què tal? Sí, tenim una mica de tot, sí, per tots els gustos i per fer el que vulguem. Teniu dames joanes, taps, màquines de tapar, màquines de posar plaques, les de trasbalsar, teniu de tot allà. Dipòsits, tenim tot.

Neveres, què? Tenim tot allò que cal perquè tothom es pugui fer el seu propi vi, el seu propi cava com el vol fer.

Clar, l'últim dia que vaig venir hi havia tot de gent, així esbojarrats com jo, que anaven a comprar vivace, es compraven macabeu xereu i parellade i es feien, es compraven les ampolles, les plaques, tot això.

Sí, aquestes són les varietats principals, les clàssiques, que el Penedès ha fet servir sempre. Per a fer el cava, i sí que és veritat que hi ha molta falera per a que cadascú es pugui fer el seu cava per algun moment especial, o per tenir-lo, simplement perquè li agrada l'alquímia aquesta de fer de gargamel, com t'ho deies abans.

Doncs amb vosaltres i amb els Vibracions, avui hem pensat un programa que, què ens explicarà, què ens ensenyarà aquest programa? Bé, doncs, buscarem un paral·lelisme

entre aquest, és a dir, aquest. El procés diguéssim de vinificació del most i fins que es converteix en la cava en un escumós i ho compararem una mica aquesta metamorfosi amb com una obra musical moltes vegades pot tenir el mateix comportament és a dir a partir d'un tema simple com el compositor el va treballant fins que acaba apareguent un motiu musical absolutament diferent més ric. Més inspirador, més divertit, més de tot, però que, malgrat tot, conserva aquella gènesi dels inicis, que és la vinya, que és el most, etc. Doncs, escolta'm, comencem quan vulgueu, que els oients que ens

estan escoltant al TAS vertical de Catalunya Ràdio, si volen, se'ns setin, doncs avui toca una copa de cava, no? Avui enseteu-vos una copa de cava. I aneu escoltant aquesta música, que, a més a més, heu triat un tema. Sí, sí.

A veure, normalment sempre un compositor treballa sempre sobre un tema propi. És a dir, jo ara parlo en general de música clàssica, també música moderna. Normalment sempre es treballa amb la música moderna, hi ha el que se'n diu la versió, fer una versió, jo què sé, d'un clàssic del pop. Doncs en musea clàssica això, de fet, i a compositors que ja ho havien fet. En aquest cas, per exemple, parlarem sobre una obra del compositor rus Sergei Rachmaninov, va agafar una melodia, un tema d'un compositor que va viure cent anys abans, com era Nicolò Paganini, virtuós del violí i també compositor, un dels seus capricis, un dels més coneguts. Doncs Rachmaninov agafa aquest tema, que no és seu, el versiona. Per orquestra per gran orquestra i piano solista i li va donant tot uns canvis a través d'unes variacions les variacions que tant plaents donen que va variant va variant va variant i al final acaba variant tant que al final li dona la volta que és el que us ensenyarem al piano li dona la volta fins que apareix aquest nou tema.

Aquesta idea de les variacions, que després en les pel·lícules es fa, i en els programes de televisió fan la versió festiva, la versió reencuentro, aquesta que fan quan es troben, que és així, trista, tot això, és a dir, els clàssics ja ho feien. Llavors us proposarem un joc. Va, doncs vinga, comencem a jugar.

Mentre la Cristina i el David ens expliquin tot el procés de fer un cava, doncs nosaltres anirem intercalant fragments musicals d'aquestes variacions per anar diguéssim com si fos una banda sonora d'una pel·lícula com ho fem primer expliquen i després sentim expliquen i sentim com ho voleu fer jo crec que primer podeu començar explicant-ho va doncs comencem i llavors jo aniré intercalant i explicant els fragments

musicals genial en cada moment quina sort que tenim què tal tot ens ha sortit avui doncs va cristina comencem.

Començarem pel procés de vinificació del vi blanc per preparar el vi base. El primer que hem de tenir en compte és triar el moment adequat per l'acollida. El raïm ha d'estar en un punt òptic de maturació. D'un grau no molt alt entre nou i onze graus és el que aconsellem i així ho podem comprovar sobre el terreny amb un aparell que es diu refractòmetre perquè clar per conèixer quin grau té el raïm és complicat sí que es pot comprovar provant el raïm però clar tu no saps quin grau pot tenir aquest raïm per lo tant s'ha de mirar amb un aparell. Que és lliure fractròmetre que el tenim també a la botiga a la venda

jo el necessito per la meva collita el proper

dia que vinguis te l'ensenyarem perquè és molt xulo de beure com a través del sucre que conté el raïm tu pots saber el grau alcohòlic que tindrà el teu vi una vegada acabada la fermentació.

D'acord, agafes aleatòriament. Sí, sí, sí. D'acord, d'acord.

Molt bé. Doncs, el que parlàvem abans, que les varietats clàssiques per elaborar l'escomós a la zona del Penedès són el xarel·lo, macabeu i parellada, tot i això que s'accepten altres varietats, excepte el moscatell. Molt bé. I seguim. Un cop el raïm arriba al celler, encetem el procés fent el trepitjat, que consisteix en obrir el gra per extraure la major quantitat de líquid possible del most. Vosaltres ja em direu

quan aneu a posar la música, eh? Sí, sí, jo ja aturaré. D'acord, d'acord.

Molt bé. Per fer aquest procés cal una maquineta que es diu una trepitjadora. Que també la necessito. Sí, també. Aquest any passat me la van deixar, però. Ah, no tens res? No. Hola.

No tinc res i ho faig amb. Amb els peus. Tens dos peus. Sí, no, no, i refredo amb ampolles congelades.

Això ho aconsellem molt per particulars, sí. Segueix, segueix, segueix. Un cop tenim el gra obert, passaríem el raïm a la premsa per acabar d'extraure el most que queda al gra. I després d'aquest procés, el most queda separat dels pells i tot aquest most el ficaríem dins d'un dipòsit. Un cop que tenim el most, s'ha d'iniciar un procés que es diu desfangat. Què significa? És un procés de precipitació, que tot el que flota dins del most s'ha de netejar.

És un procés natural

que es pot fer el més senzill. També hi ha productes per accelerar el procés. Però es fa mantenir el most en fred, hem d'evitar que arrenqui la fermentació alcohòlica, i un cop fet aquest procés,

que dura vint-i-quatre, quaranta-vuit hores, hem de fer una separació del que és el most net i les pèls que queden baix del dipòsit.

Doncs ara seria el moment de poder presentar el tema principal d'aquestes variacions, que és el tema original de Paganini. Com he dit abans, és una idea musical molt nua, és un motiu musical simple, però com el most ja es nota que té un gran potencial diguéssim entesos aquí en aquest cas no m'he fet servir cap aparell però m'he fet una mica així xupant-me el dit i cap en l'aire eh molt bé en el fons és la gènesi d'alguna cosa que encara ha d'arribar correcte i encara no hi ha la riquesa malgrat que té aquest potencial encara no hi ha ni la riquesa ni la profunditat ni l'explosió emocional final. Però ja està allà latent i llavors ara hem de sentir aquest tema musical.

L'esteva que li demanava al víctor villar que ja li deia necessitem ja poder poder parlar és a dir tu necessites per demostrar-nos aquesta idea aquesta és la idea per tant ens quedem amb

aquesta idea al principi i demanaré a tots els oients que intentin retenir.

Aquest tema, perquè l'anirem sentint tota l'estona, perquè això, estem parlant d'unes variacions. Correcte. M'encanta, m'encanta. La circularitat m'agrada molt. Què més?

Què més? Doncs, fet aquest procés, ja tenim el most net, durant el que m'he deixat, durant aquestes 24-48 hores, és molt important mantenir el most. Fred fred com ho fem complicat això congelem ampolles si són particulats

d'aigua això ho aconsellem molt sense etiqueta o si no teniu aquests aparells tan bonics que són unes plaques de gel sí això també em fa il·lusió un circuit d'aigua freda

també és bonic sí pel particular tenim les plaques de fred que necessites un circuit d'aigua freda i si no el més senzill és això el que has fet tu.

Has d'anar despertant perquè no sigui cas estàs patint però aquí està

la gràcia del procés

també són uns dies que has d'estar què més

aneu fent jo estic aquí no és un examen no m'havien advertit m'han dit ja veuràs que parla un amic meu que et coneix parla el català millor que jo perquè tu ets de descendència romanesa i per cert que aquest amic. Que és en Poldo Pomés, que fa fotos, m'ha dit, et diu, em deu un dinar romanès des de fa segles. A veure si l'hi pagues.

Fa segles no, eh. A veure si l'hi pagues. Fa uns dies sí que hem parlat de fer un dinar típic i ho el farem. D'acord. Poldo, t'ho prometo.

Què més? Va, doncs.

Doncs seguim variant, igual que la música varia també el que és el producte. El següent pas ja és iniciar el tema de la fermentació alcohòlica, que es pot fer de forma natural o ajudant el producte químic amb llevats afegits. Cal estar molt atent a la temperatura en aquest procés. Controlar-la és bàsic i s'ha d'assegurar que la temperatura no superi els 25 graus. La temperatura òptima ha de ser entre 17 i 20 graus. Aquest procés en què consisteix? Doncs en la transformació dels sucres naturals del raïm en alcohol. Aquest sucre, de forma natural, es va convertir en alcohol. Quan ja no queda sucre, quan ja el sucre propi de la fruita s'ha convertit en alcohol, el procés s'acaba. Això hi ha diferents mitjans de saber-ho.

La principal és l'observació, quan el líquid ja no bull, ja no té bombolletes, ja no té aquesta escometa, o bé amb un densímetre, que és una eina, si no la tens en part, que és molt recomanable.

Aquesta me la van deixar, però en vull una.

Doncs un densímetre que funciona per flotació i ens indica la densitat del vi. Quan la fermentació ha acabat, la densitat ha de ser entre 990 i 992. Un densímetre que va amb una probeta, no? Sí, s'agafa la probeta, sopla de líquid i el densímetre es posa dins de la probeta. Aquest densímetre sura i el nivell que marca el líquid és la densitat que té el producte. Entre 990 i 992, el procés ha acabat d'aquesta primera fermentació.

Doncs ara que tenim ja la fermentació alcohòlica és ara quan sentirem la primera variació que fa rajmaninov sobre el tema de paganini que hem sentit abans per viol i sol entesos veureu que el tema original i evolucionat amb una orquestració i la primera transformació per part de rajmaninov. Ja tenim una cosa nova, ha adquirit una certa complexitat i la mateixa, és a dir, i l'orquestració li dona aquesta vida i aquest punx nou que ens dona aquest alcohol. I ara serà el moment de sentir el segon track. Sentiu que és el mateix tema.

Clar, Júlia, s'ha adquirit complexitat, no, això?

Correcte, és el que diem, no, aquesta fermentació, aquesta fervescència, no, doncs també és aquest ritme més accelerat que va agafant la música, no, que llavors comparat i tornant a la part de la metamorfosi, veiem, no, que tenim un mos més tranquil, la primera part és molt més tranquil·la, els sucres, la fervescència, no, aquesta activitat fa que també la música vagi, no, com increscento i vagi augmentant.

Hem acabat, doncs, la fermentació alcohòlica, no?

I ara què? Bueno, doncs, s'ha de tancar el vi. El vi ha de reposar i l'hem de tancar de manera hermètica en un dipòsit, en un dipòsit que tapa de sempre ple, que el que fa és que no hi hagi contacte amb l'oxigen, per tant, evitem l'oxidació. Aquesta tapa va equipada amb una vàlvula, que durant dues o tres setmanes l'havia d'estar així, tancadet i guardadet. Com l'infles com amb un pneumàtic, no? Una mena de pneumàtic perquè no hi hagi oxigen. Exacte, perquè no hi hagi oxigen. L'oxigen és l'enemic, no? Sí, perquè el que fa és oxidar el líquid. Llavors, durant aquestes dues o tres setmanes servirà perquè l'havia acabi la fermentació i el que diem és que se senti i es tranquil·litzi. Vull dir, que estigui tranquil. Que acabi per ell sol a tot aquest procés.

Passat aquest temps, doncs, el vi estarà net al dipòsit i, en el fons, hi haurà tots els sediments derivats de tot aquest procés. I aleshores és quan hem de fer un nou trasbals per fer aquesta separació. Filtrar-ho amb un filtre de plaques, normalment, i ja tindrem el vi basa a punt per embotellar i beure'ns-el si volem, o a punt per encarar-ho a segona fermentació i fer l'alquímia de que es devia qui cava, escumós. A la segona fermentació, a dins de l'ampolla,

si no seria un ancestral. Fem la segona fermentació si volem. Exacte, hi ha forçar la segona fermentació en l'ampolla. Que això, si ho volguéssim fer, què hem de fer? És a dir, embotellem, tapem,

Abans s'ha de fer un altre procés, que és ajudar, perquè abans hem dit que el sucre natural del raïm és el que es converteix en alcohol. Què passa?

Aquest vi base ja no té sucre. Per tant, se l'ha d'ajudar amb

una sèrie de productes que ara en parlem.

Molt bé. I en aquests moments, que ja tindríem el vi base acabat, què passaria? Bueno, doncs que res s'atura, no?

Encara hi ha molt moviment intern i encara hi ha transformació. I això també passa en l'obra de Rachmaninov. En aquest moment del procés del vi, sembla que tot s'hagi calmat, però dins encara hi ha vida, encara hi ha sediments, petites partícules que continuen formant part d'aquesta evolució. A la música d'aquest compositor rus passa una cosa semblant. Després de la intensitat més evident, el discurs musical continua encara del tot actiu i llavors sentirem aquesta nova variació.

Que convolsa.

Com s'entén quan t'ho expliquen? Sí, sí, sí. Quan t'expliquen la música és quan t'expliquen les coses, quan les entens. A més, si faig un incís,

que m'escapo una mica de tot plegat. Va, escapa't. És com tot. És a dir, si volem un bon vi, si volem una música ben construïda, si volem que un pont no caigui, si volem un gratacel, si volem qualsevol cosa, és molt important. Tenir prevista l'estructura. L'estructura és el que permet que una cosa s'aguanti. Amb la música passa el mateix, no? Si fem una cançó d'un minut, amb una melòdia bonica i una lletra bonica, això se'ns aguanta, però si volem fer. Ara estem sentint poques variacions d'aquesta obra, però aquesta obra té més de vint crec que són vint-i-sis variacions, i és una obra que dura més de mitja hora. Llavors això vol dir que si li donem aquesta, si no té una estructura ben pensada i tot molt ben elaborat, o sigui, tot ben això, amb una forma que es diu en el món de la música, doncs la música cau. I llavors per això és molt important anar coneixent tota aquesta metamorfosi perquè és el que a tu et fa tenir durant l'estona que dura a l'obra tota l'atenció sobre la música. Doncs no t'has escapat gens.

D'acord. És que a la cap començo a parlar de música. Perquè ens agrada molt. Res ens agrada més que música i vi. Res, res, res. Res és més intel·ligent. Llavors, ara on som?

Doncs hem de començar

a fer les preparacions per fer el cava, per embotellar el cava i preparar aquesta segona fermentació. Com ho fem? Com ho fem? Primer heu de passar per Mont del Cava. A comprar els productes. Què són? Què són? El llevat, el nutrient i el clarificant, que és una bentoneta.

Llevat, és a dir, hi ha gent que, o sigui, molts cellers professionals agafen llevats autòctons, que aquesta és la qüestió, però tothom diu que el llevat és la pastilla de dormir. De l'aficionat perquè així sap segur que et fermenta segur és assegurat i a part per aquest procés

pel mètode tradicional que és la segona fermentació dins d'ampolla es necessita un llevat específic perquè pugui treballar en un medi alcohòlic perquè tenim un vi que té alcohol que conté alcohol. I un llevat normal en medi alcohòlic li costa treballar. Per tant, hem d'agafar un llevat específic que ha funcionat molt bé per aquest procés.

I dius també al clarificador, que és la bentonita, si voleu clarificar.

Bueno, és necessari perquè si no, al fer el procés de fermentació durant nou mesos o si vols fer una criança durant molt més mesos o anys, les lies que hi ha dins de l'ampolla queden enganxades al vidre. I per aconseguir desenganxar aquestes lies en el procés de clarificació, doncs és necessari aquesta bentonita, aquest clarificant. Ja tenim el vi base a dintre de l'ampolla l'hem

clarificat no no encara

no l'hem posat encara no l'hem embotellat d'acord d'acord no l'hem embotellat no el tenim diguéssim al dipòsit d'acord el vi d'acord o si l'has comprat i ja has anat a la cooperativa a comprar el vi base doncs el tens dins d'unes garrafes que sí que l'has de buidar dins d'un dipòsit per fer tot aquest procés d'acord és important. El primer pas seria la preparació del peu de cub, que és la preparació del llevat. Seria agafar el llevat, s'ha d'hidratar amb aigua destil·lada i sucre. No donaré proporcions perquè no cal. Ja quan vingueu a la botiga s'explicarà en proporcions i tot això ara ho farem una mica per sobre. L'aigua destil·lada ha d'estar a una temperatura aproximada de 35 graus. És important sempre ho expliquem que no superi els quaranta graus perquè a partir de quaranta graus mataríem els llevats és un punt important seguidament en un altre

recipient es barreja una part de vi una part d'aigua i sucre en quantitats corresponents al volum de líquid que treballem. Després, aquestes dues barreges, per separat, s'han de deixar actuar uns trenta minuts. Passat aquest temps, les integrem i les deixem en repòs entre setze i vuit hores a uns vint graus de temperatura. Els dos recipients es fiquen dins d'un recipient més gran i es deixen en aquest repòs perquè facin l'activació del llevat. És realment necessitar tot aquest temps entre setze i divuit hores passat aquest temps afegirem el sucre els nutrients el clarificant i aquesta barreja que hem tingut en repòs entre setze i divuit hores al dipòsit on tenim tot el gruix del vivace remenant amb suavitat per afavorir-ne la integració. Allò que en diem el betonatge, si volem. Sí, sí, o el remogut. O el remogut, si volem. Durant el procés d'embotellament continuarem remenant el vi per evitar que precipitin tots aquests productes que hem afegit. És important perquè tots els productes quedin ben repartits en totes les ampolles que ara, a continuació, embotellarem. Doncs comencem a embotellar. Sí. Sí. És embotellar, tapar, i preparar una bona rima i entrem en el procés

aquest que a tots ens fascina de l'elaboració exacte de l'escomós no aquesta idea de les bombolles que això és el que és on comença la criança amb les lies clar clar clar aquest moment que ens té fascinats a tots correcte i què bueno doncs aquí hi ha un element

fonamental tant en el. Tant en les comors com en la música, com hem dit, que és el temps. Com he dit abans, la gran música necessita també sedimentar emocionalment, i llavors aquestes grans variacions d'aquesta rapsòdia, com hem vist, no arriben de cop. Rachmaninov les va fent madurar a poc a poc, les va fent a poc a poc, i hi ha moments que la música sembla que respiri,

hi ha moments que sembla que se senti, sí igual com el vi a dintre de l'ampolla entesos llavors ressentirem una

nova variació que veurem que té aquesta part com el més tranquil·la de l'ampolla dintre de la cava amb el temps.

Aquí hi ha el treball de les lies, dintre d'aquesta variació. Es veuen les lies, eh? Sí, sí, ja vas adquirint complexitat, tranquil·litat, distància. I com ens agrada als éssers humans reconèixer. O sigui, el nostre gran plaer, el nostre gran plaer, en el fons, és repetir. Jo crec que és aquest, no? Llavors, Ara ens esteu explicant tan bé aquestes variacions que quan el teu cos ho reconeix, actua per tu, no? És com amb el vi, s'estima el que es coneix, sí, sí.

Bueno, parlarem ara de les lies, no? Ens hem quedat amb les lies i ho farem d'una manera molt senzilla, on te diem que les restes de llevats que han treballat durant aquesta segona fermentació dins l'ampolla, és a dir, els mateixos llevats, no?, que han fet possible la transformació. Del vi tranquil en els comors. Diguem que es deixen conviure amb el vi durant uns mesos o uns anys perquè vagin enriquint lentament, no? Si ho comparem amb la música, no? Dèiem aquests ritmes, aquestes velocitats. Diguem que és una maduració silenciosa perquè és un moment, no?, que aparentment està molt tranquil, però que, a la vegada, aquestes lies què ens aporten? Ens aporten aquesta complexitat, aquesta profunditat, aquesta textura, no? Tots aquests aromes. Que poden ser més cremosos, més de bruixeria, de fruit sec, que sovint trobem en grans escumosos, sobretot de llargues criances. Mentrestant, dins la cava, les ampolles es van removent, fent el remogut, i és el que s'anomena el remogut, que són aquests petits girs i inclinacions que es fan de forma progressiva perquè els sediments, de forma lenta, vagin baixant fins al coll de l'ampolla i després es pugui fer el degorge. Llavors, amb aquesta darrera metamorfosi, per dir-ho d'alguna manera, arriba el moment més fascinant de l'obra de Rachmaninov, d'aquestes variacions. I és una cosa que ara us vull demostrar al piano, perquè, al final, Rachmaninov, ara cantaré una mica així capela, però hem vist que ha començat amb el tema, que és Tom, Tore, Tere, Diro, Dim, Para, Para, Para, Pam, Pam, eh, que sí? Sí. I això s'ha anat. I ara l'ha convertit en. Això és el que hem sentit i ara us ensenyaré què és el que fa i me'n vaig movent el piano d'acord ara l'esteva es treu els auriculars se'n va cap al piano que li han muntat aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio no té micròfon però

comença.

Estem sentint les cinc notes que ens explica l'Esteve, eh? I ara? Espera't un moment, perquè no et sentirem. Inverteix. Inverteix, ara inverteix. Sentim les notes i ara com si posés un mirall li dóna la volta

i

treu aquest tema que és finalment el tema de les comos podríem dir. I ha acabat que és un tema molt més ric i que ara sentirem en l'enregistrament ens ha quedat a tots

ben clar el que fa és a dir si tu vols vine cap aquí esteve i fes-nos un petit repàs del del que ha fet el compositor amb aquest final. Sí, hem vist que tenia,

hem vist que tenia, iam, pim, pem, pom, pam, pom, pam, pam, para para para pam, para para para pam, i llavors fa inverteix l'ordre de les notes és una melodia que puja i llavors l'última nota és la primera la penúltima és la segona és a dir inverteix com si posés un mirall i surt un tema. Absolutament nou i que malgrat tot té els elements d'aquell most inicial tu creus que el compositor vol que ho endevinem que ho notem o no que està fent aquesta inversió els compositors sempre han jugat molt sempre els hi ha agradat jugar

molt jugar molt des de Bach per exemple Bach té una els alemanys cada nota de l'escala musical aquí com li diem do re mi fa sol la si do. Amb els alemanys la lletra a és el la i així successivament totes les notes a b c d e etc etc doncs per exemple bach té una fuga que les quatre notes de la fuga són les les les inicials del seu nom per exemple oh que divertida això els escriptors també ho fan eh i llavors els hi agrada posar els hi agrada posar coses que si algú les les endevina. Doncs és divertit però són com petits codis o petits jocs i crec que aquí rajmaninov realment fa un joc però és que en el fons també és la manera de que quan sentim aquesta melodia malgrat no l'hem sentit abans de cop ens sona familiar i possiblement si ara la sentim ens passarà això doncs va.

Digues digues perdó que estàvem aquí escoltant tots tranquil·lament i estàvem com deleitant-nos és una hi ha música que és més cerebral i hi

ha música que t'entra més a l'estómac i aquesta

és d'estómac t'entra directe i ara hi dona una volta més encara.

A l'època de Rachmaninoff no hi havia mòbils, però fan ganes d'estar allà. D'abraçar-te amb els desconeguts, no? És molt emocionant, no?

És molt extasiant, no? Sí, sí, oi que sí?

És d'una tarda d'estiu amb una bona copa.

Sí, o no, és perfecte amb Escomor, amb una llarga criança, amb una llarga criança de Ciro.

De fet, ara ho dèiem, no?, he passat tot aquest temps, no?, i després haver-nos deleitat amb aquesta música, no?, i haver-la sentit, no?, que d'això també va vibracions i vibrar, ja podem desgorjar els nostres comos. Finalment, no? I gaudir-la.

Com hem gaudit. Ara correré a comprar-me el disc. Com hem gaudit de l'explicació. És això, s'agraeix molt, igual que quan t'expliquen vi. Per això, perquè coneixes estimar, no? Estimes el que coneixes. I encara no hem sentit les bombolles, encara. Voleu sentir les bombolles? Per favor, sí.

Sí? Hem desborjat. Obrim. Fem-la petar. Vinga, fem-la petar. Va, va, va. Doncs sentim el proper fragment.

Possiblement estava massa calent i ha sortit una

mica més del compte. Bona alegria, no? Bogíssima alegria.

Si tenim paciència us

vull explicar una cosa més que hi ha. Explica, explica. Però haurem d'esperar que acabi. Res, és un minutet.

Pels que millor coneixen la missa llatina o la litúrgia aquí hi ha el diesire gregorià d'acord

que podria ser un homenatge a l'antiguitat.

Em costava d'imaginar els ritmes, el tempo.

Rachmaninov ja és un compositor, diguéssim, podríem dir que és un romàntic barra postromàntic, ja entra de ple al segle XX, i llavors aquests compositors acostumaven a fer canvis de compàs durant. Per tant, passa de compàs de dos, de compàs de tres. Per això ens dona aquesta sensació d'accions canviades.

Sí, sí, ara surto per aquí, ara surto per allà.

Sí, sí, sí, sí, sí.

Quina composició tan extraordinària, no?

Jo recomano de sentir-la sencera, perquè realment. Evidentment aquí hem fet una cosa molt. La música és molt subjectiva. I això ho deia un compositor, famós compositor, compositor i director, Leonard Bernstein, que deia que al final la música t'acaba transmetent el que tu et sents capaç que et transmeti. I una música que algú es pot imaginar, doncs, jo què sé, un coent anant a la lluna, un altre sentirà, doncs, una cosa absolutament diferent, perquè realment la música és molt subjectiva i permet aquest joc que hem fet avui, Rachmaninoff mai havia pensat en un escumós, segurament, quan va escriure això, però en canvi nosaltres ens ha il·lustrat perfectament

tot aquest procés. Hem fet una unió molt feliç avui amb la gent del món del cava i amb la gent de vibracions. I penso que potser d'aquí poden sortir més coses. Ara imaginem que algú diu,

jo avui, bé, món del cava, on el tenim? Estem a Sant Sadurni de Noia.

Sant Sadurni de Noia, és molt divertit anar a mirar, et trobes altres friquis per allà, com tu, no? Sí. Ara no sé què, tothom comenta, perquè a les botigues que ens agraden, ens agrada molt comentar. Us pregunten moltes coses, us agrada donar rotllo, a vosaltres, és a dir, com els llibreters. Sí, sí, sí. A mi m'agrada que em donin rotllo, sempre quan vaig a les botigues, que m'agraden.

Tenim aquesta essència de botiga, de poble, que ens encanta, Sant Sedon és un poble, i el que ens agrada és escoltar la gent i que la gent ens escolti. Jo m'estic fent això. Clar. Ai, vull regalar. I oferir una mica el que sabem i el que tenim. I simplement és això, vull dir, aconsellar i oferir el que tenim.

Però és que jo ara veig que allà podríeu fer algun minicurs, algun minitast amb els de vibracions. És estudiable. Vosaltres, Vibracions, feu tastos per cellers, per particulars, què feu?

Sí, mira, nosaltres la idea és molt simple, al final volíem ajuntar aquests dos mons, el vi i la música. Nosaltres diem que Vibracions ve de que el vi s'escolta i que la música s'assaboreix. Ens podeu trobar a Instagram, a la pàgina web de l'Esteve, en un apartat de Vibracions, però fem. Fem tastassons, fem activitats de team building dedicades a empreses, sobretot col·laborem amb diferents cellers, tenim diferents activitats ja programades pel mes de setembre, on ens veuran a l'època de la barema, fent tastassons, on la gent ve pot degustar un vi o un cava i, a més a més, cantar o participar, o unes òperes on poden relaxar-se i veure aquestes òperes a la fresca. Tenim diferents activitats preparades, de fet donar les gràcies a tots els cellers que han col·laborat amb nosaltres en empreses que han fet team buildings i estem aquí oberts a i sempre diem no que ens agrada que tot i que la música tu deies no que s'ha de vibrar i s'ha de sentir jo us he de dir que jo vinc del món del vi de l'enoturisme del turisme i estic descobrint no a aprendre a llegir el que hem fet avui una mica no jo hi ha hagut un moment del ràdio que potser no del programa que no es pot veure no però que crec que els espectadors. Si em permens em paro vull dir no hi ha hagut un moment que tots estàvem aquí com imaginant-nos no doncs com aquesta música no hi havia el moment del mos més tranquil l'efervescència de les bombolles al final es tracta d'això no de que cadascú el vi i la música ens transporta a llocs meravellosos no ens agrada molt aprendre no ens

agrada aprendre coses som som som animals inquiets ens fa il·lusió que i mira estic contenta perquè aquest aquest programa segur que serà molt compartit. Perquè la música i el vi són coses de les que res se'n sabem, però tots sabem que ens emocionen, no? Clar, clar, clar. Que ens agrada o no ens agrada, i crec que ens agrada. Totalment.

I la nostra passió, no? A més, sí.

Clar, perquè hi ha vegades que hi ha coses que costen més. És més fàcil que t'entri segons quin tipus de

música i segons quin tipus de vi. I també cal desmitificar una miqueta el tema del vi, del cava. No el més car és el més bo, simplement és el que t'agrada. Igual que la música, t'agrada, t'entra. Igual que el vi, s'ha de desmitificar. Aquest procés és complicat, no ho és gens. Un vi és com un viatge que ens proposava abans la música, no? Doncs qui prepara unes vacances les gaudeix mentre les prepara, quan les fa i després mirant les fotos. Doncs el vi, qui fa el seu propi cava és el mateix, l'assaboreix i el gaudeix mentre pensa que el farà, quan està en repòs i quan l'està gaudint. És tot un viatge com el que ens proposava l'Esteve amb la música el procés de fer-lo de sentir-lo després de provar allò que tu has fet allò com t'agrada

és meravellós clar però a més a més jo diria que amb la música amb l'art el vi és art tu l'únic que has de fer perquè hi ha molta gent que diu jo no hi entenc tu l'únic que has de fer és. Jugar intensament a buscar el teu gust saber què t'agrada però saber què t'agrada és molt difícil complicat i el que no t'agrada això en el món de la música també passa perquè clar perquè bueno jo paral·lelament al projecte Vibracions jo soc director de cor estic dirigint diversos projectes quins què estàs dirigint va jo ara estic dirigint

un de titular un cor de Vilaseca que és el cor femení Esquerzo cor de cambra femení Esquerzo és un gran cor i que m'estimo molt i que estem fent. Ara hem acabat una sèrie de concerts amb l'Albert Guinovart,

el compositor i pianista, compositor de musicals com Maricel, perquè té molta música per cor i per orquestra. I l'altre dia, per exemple, vam fer aquest concert a Valls,

vam fer un concert a Valls, em va venir una persona al públic i em va dir, jo no hi entenc, però m'ho he passat molt bé. I dius. Doncs ja està, si ho has passat bé, és que aquí vens, és a dir, tu tens la sensació que vas en un concert i has de dir, has d'opinar o has de fer com de crític musical, i no al final, tot això que tenim aquí, tant el vi com la música com l'art, si ens agrada, és que l'hem entès. Per exemple, de sèries tothom en parla

sense patir, i no són pas guionistes, però en parlen sense patir, o de futbol, és a dir, es tracta de ficar-s'hi, i de saber que t'agrada quan tu tens clares les normes del que sigui gaudeixes el doble amb el vi passa igual quan saps com se fa t'agrada més sí i és el que el millor producte és el que a tu t'agrada el que te l'has fet teu no cal ser un expert un gran anòleg un gran

sommiller simplement t'has d'estimar el que has fet i que t'agradi tots ens agrada jugar

llavors quan juguem i ens fem les nostres coses. Apreciem més les professionals perquè ho fem per jugar. Evidentment. Tot el que sigui jugar. Com aquest meritatge d'avui de música. Clar, sí, sí, sí. Mira que ara estava, mentre parlàvem, estava pensant on puc anar a comprar aquest disc a Barcelona. Avui que som a Barcelona hi ha alguna botiga encara

de discos que queda. Jo és que des que vaig marxar de Barcelona, que ara visc a Sant Esteve a Sarrovires, jo també he marxat de barcelona per això quan vinc aquí compro tu com ho fas jo és que he deixat de comprar discs jo és que ja tot què fas amb spotify sense voler fer propaganda i no et sap greu de no tenir l'element és que tinc una discoteca a casa de cds enorme que no faig servir perquè al final tires de. Clar, és que tens una quantitat de versions diferents de A mi, jo que soc de Musee Clàssica, doncs mira, avui em ve de gust sentir aquesta Sinfonia d'Abrams. Mira, hi ha una nova versió, ja la tens allà disponible, no? Fa molta pena perquè és molt poc romàntic, però. Però aquesta obra, les versions aquestes sobre un tema de O sigui, la rapsòdia aquesta sobre un tema de Paganini i de Rachmaninov, segur que.

Botiga de l'Afnac o qualsevol lloc d'aquests, si es pot dir llocs, segur que hi és en una versió o altra. Clar,

perquè ara fan ganes de tornar-hi, no? De tornar-hi, sí, sí, sí. La música moderna, en realitat, veu de la música clàssica?

Jo crec que tota la música veu d'una altra música. És a dir, és un procés, no? Això que dèiem, ara, per exemple, aquí Rajmaninov ha agafat aquest tema de Paganini, però, per exemple, quantes músiques de. Ara em ve, per exemple, el Bon Dia dels Pets. Sí.

I em ve el Canon de Pachelbel, són els mateixos acords. Mira, veus, jo sempre, el Bon Dia, sempre pensava que estava molt inspirat en els Beatles, per les. Per l'estètica. Per les trompetes. Sí, sí. Però, espera't un moment, torna'ns a dir això dels Pets. Doncs els acords com de moltes moltes peces de música pop o rock estan compostes sobre la mateixa successió d'acords del baix creus que era volgut sí sí totalment totalment volgut sí sí t'ho han explicat els pets vull dir que ell fan el bon dia pensant en el cànon de jo crec que és una successió d'acords molt clàssica i que ha anat transcendint els segles. Em diu el víctor que hem d'acabar o sigui que heu de tornar a venir un altre cop al món del cava vibracions els trobeu a la pàgina web us dieu vibracions i a instagram si entren a instagram allà hi ha l'enllaç a la pàgina web és molt més fàcil anar a instagram buscar vibracions vibracions vibracions i allà els podeu contractar contractar convidar. I al món del cava, que ara parlem de què necessito jo, que haig de fer-me, a veure si arribo a temps, per fer-me unes ampolletes, que em fa il·lusió. Moltes gràcies, al món del cava, sense adornir. Si veniu del TAS vertical, us ho regalaran tot, ja veureu. Moltes gràcies per avui. Gràcies a vosaltres. La Denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació. Bona nit. Bona nit. Bona nit.